Al juliol passat (2018), lo Consell Regional de Sardenya ha aprovat una nova lei per regular l’ús de les llengües de l’ísola, així com los drets lingüístics dels parlants, Lei Regional 3 de juliol del 2018 n. 22. Les leis són abstractes i generals, però la lei “Disciplina de la política lingüística regional” entra en detalls en diferents moments.

En aquest sentit, és important de remarcar que la nova lei de llengües de Sardenya equipara els drets lingüístics dels catalanoparlants de l’Alguer amb els dels parlants sard, la llengua autòctona de l’ísola i la més estesa si deixem de banda l’italià. Són deixades a un segon nivell, amb valorització i promoció els altres parlars (sasserés, gal·lurés i tabarquí), com especificat a l’article 2.

Aquesta equiparació del sard i del català, amb la distinció de les altres llengües, deriva de la lei italiana del 1999, n. 482 “Normes en matèria de tutela de les minories lingüístiques històriques”. Aquesta lei dispon una llista tancada de minories lingüístiques de tutelar: poblacions albaneses, catalanes, alemanyes, gregues, eslovenes i croates; parlants del francés, del francoprovençal, del friülà, del ladí, de l’occità i del sard. La lei sarda anterior que regulava els usos lingüístics (lei regional de 15 d’octubre del 1997, n. 26) dieva que se reconeixeva el mateix valor pel català de l’Alguer, sasserés, gal·lurés i tabarquí, com pel sard. No sempre les disposicions trobaven una aplicació concreta per totes les cinc llengües contemplades. La nova lei, en canvi, reconeix explícitament solament al català tot allò que reconeix al sard.

La Plataforma per la Llengua ha pogut participar al debat parlamentari, al fi de garantir que el text legislatiu definitiu reconeixessi també els drets lingüístics dels algueresos en tots los artículs, com així és estat finalment.

Si analitzem les novetats de la lei, menester evidenciar que el nou text legislatiu insta el govern regional a promoure i mantendre l’ús de les llengües de les minories històriques a l’Administració regional (sard i català de l’Alguer). Així mateix, la lei crea una estructura d’oficis lingüístics anomenats “Sportelli linguistici” o “Ofitzios de su sardu”, que tenen de vetllar perquè l’administració pugui utilitzar les llengües de l’ísola amb normalitat (faran traduccions, formacions a treballadors públics, etc.). Encara que el nom pugui fer pensar que només protegiran lo sard, en realitat se dedicaran també a la llengua catalana.

Una altra novetat important la trobem en la toponomàstica. La nova lei reserva al municipi de l’Alguer la potestat de fixar les denominacions oficials del municipi en català. Resta un problema, lo municipi no pot operar a fores dels límits propis, però els topònims en català se troben també als territoris de Sàsser i als de Vilanova Montlleó.

L’ensenyament és, probablement, una de les grans novetats. La nova lei obliga l’administració regional a crear un camí formatiu plurilingüe que asseguri l’aprenentatge del sard, del català a l’Alguer, a part de l’italià i d’alguna llengua estrangera, a dins del sistema educatiu obligatori. De fet, lo nou text legislatiu preveu la possibilitat d’ofrir també l’opció de tendre el sard o el català com a llengües vehiculars a l’educació. De manera pràctica, això vol diure que en lo moment de la inscripció escolàstica, primària i secundària de primer grau, les famílies de l’Alguer pogueran triar entre un ensenyament en català amb mètode immersiu, o bé un ensenyament en italià però amb el català com a matèria curricular. I, per acabar la part educativa, la lei també fixa que l’Administració siguerà obligada a mantendre activitats didàctiques extracurriculars en català a l’Alguer. Una disposició és dedicada a l’ensenyament de la història de la Sardenya, que actualment los minyons no estudien, si no en casos específics.

Finalment, un aspecte innovador de la lei és lo dels mitjans de comunicació de ràdio i televisió. La nova lei diu que el català és una llengua de promoure i incentivar en les produccions radiofòniques i televisives. Diu que té d’ésser present (juntament amb el sard i les altres varietats) en un terç de la programació estabilida del conveni entre l’Administració sarda i el servici públic de radiotelevisió.

Diumenge 24 de febrer, los ciutadans sards han votat per renovar el Consell Regional, on ha guanyat l’aliança del centre dreta, amb el Partito Sardo d’Azione, la Lega Nord entre les altres llistes. Lo nou govern, que se formarà a dies, tenguerà l’encàrrec d’aprovar un regulament que vagi especificant com aplicar les disposicions que permitiran de començar el camí per un nou bilingüisme en Sardenya.

Irene Coghene, representant de la Plataforma per la Llengua a l’Alguer