Aquest mes de juny es publica el número 71 de la Revista de Llengua i Dret / Journal of Language and Law, el qual, a més de les seccions habituals, incorpora dues seccions monogràfiques. D’una banda, la secció “La traducció i la interpretació jurídiques en els serveis públics”, que presenta els resultats de sis perspectives crítiques sobre els reptes que plantegen per a les institucions públiques les polítiques i les pràctiques de traducció i interpretació en les societats modernes; i de l’altra, la secció “Any Internacional de les Llengües Indígenes”, que amb motiu d’aquesta commemoració de la UNESCO inclou quatre estudis sobre les llengües ameríndies que aborden les conseqüències de la seva estandardització i les necessitats normatives en matèria de traducció i interpretació en aquest tipus de llengües minoritàries.

La secció de llenguatge administratiu i jurídic conté un estudi sobre el lèxic jurídic de les lleis sobre la violència de gènere i domèstica a Espanya i el Regne Unit.

La secció de política lingüística i sociolingüística engloba tres estudis que aborden la justícia lingüística en democràcies plurals, el pluricentrisme del català en els principals correctors i traductors automàtics i la traducció de recursos digitals en procediments d’estrangeria a Espanya i el Regne Unit.

A més, aquest número incorpora una nota que tracta sobre el canvi de paradigma que cal afrontar en l’àmbit de la lexicografia catalana digital.

El número també inclou les cròniques sobre la legislació de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, l’Aragó, Galícia, Navarra, l’Estat espanyol i la Unió Europea, sobre la jurisprudència del Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem i sobre l’activitat del Parlament de Catalunya en matèria de llengua durant el segon semestre de 2018. Clouen el número quatre recensions bibliogràfiques.

A continuació us avancem els títols i els resums dels estudis i notes.

Estudis

Secció monogràfica: La traducció i la interpretació jurídiques en els serveis públics

1 Language interpreting and brokering in Swedish public service institutions: the use of children for multilingual communication

Kristina Gustafsson, Eva Norström i Petra Höglund

L’objectiu d’aquest article és analitzar les experiències amb infants com a intermediadors lingüístics als serveis públics suecs, i les seves conseqüències. Comencem comentant i comparant els conceptes d’intermediació i d’interpretació. Tot seguit analitzem i comentem les dades obtingudes per mètodes quantitatius i qualitatius, en concret, dues enquestes en línia fetes a treballadors de l’àmbit de l’atenció sanitària i els serveis socials, i set entrevistes en grup que incloïen persones amb experiència en intermediació lingüística quan eren infants. Un dels resultats principals és que hi ha discrepàncies en la manera com el personal del servei públic descrivia les seves experiències a l’hora de fer servir infants com a intèrprets, i la manera com els joves intèrprets percebien la seva situació. Els primers afirmen que gairebé mai es fan servir infants com a intèrprets, només en situacions crítiques o per a tasques senzilles, però mai amb regularitat. Per contra, els entrevistats amb experiència en intermediació lingüística quan eren infants declaren que recorrien a ells amb freqüència per interpretar, cada dia, en tota mena de situacions. Manifesten que no se’ls demanava el seu consentiment, i que tampoc no es qüestionava mai la seva presència. Tot i que són contradictòries, les dues perspectives són rellevants i descriuen la realitat de les persones que van participar en les enquestes i les entrevistes en grup. Aquesta discrepància es pot explicar pel fet que els pares i els familiars dels infants que fan d’intermediadors poden haver tingut contacte amb diferents institucions públiques diverses vegades a la setmana. Si totes aquestes institucions legitimessin l’ús d’infants en ocasions aïllades i en situacions senzilles i crítiques, això pot semblar una feina a jornada completa des del punt de vista d’un infant. Per acabar, ens centrem en les conseqüències per als pacients i per als usuaris del servei pel que fa a seguretat jurídica i discriminació.

2 Interpreter-mediated questioning of minors (ImQM): the voice of children and their rapport with interpreters

Heidi Salaets i Katalin Balogh

Aquest article se centra en les entrevistes amb mediació d’intèrprets a víctimes, sospitosos i testimonis menors de divuit anys, que són vulnerables a causa de la seva edat, la llengua nativa i el país en què es troben, i es fa un èmfasi especial en la manera de proporcionar la informació, el suport i la protecció necessaris per a aquest grup. El document informa sobre els resultats del projecte europeu Cooperació en la interrogació de menors amb mediació d’intèrprets (CMIQ, en anglès). Tal com suggereix el nom, la cooperació i el treball en equip entre les parts interessades tenen una importància cabdal en la interrogació de menors amb mediació d’intèrprets (ImQM, en anglès). Aquesta contribució se centra en les entrevistes semiestructurades que van dur a terme investigadors belgues amb dotze infants flamencs, nois i noies amb una edat compresa entre els cinc i els disset anys, dels quals onze hi sentien i un era sord. A partir de les dades obtingudes a les dotze entrevistes semiestructurades amb menors, els resultats apunten cap a percepcions específiques de l’intèrpret, tal com indiquen els infants: sembla que l’intèrpret és la persona cap a la qual miren quan parlen i la persona en qui més confien. Atès que els codis ètics estableixen que hi ha d’haver, entre d’altres, neutralitat i, fins i tot, sovint, «invisibilitat» per part de l’intèrpret, cal reflexionar sobre aquest tema. Basant-se en la importància cabdal que té establir una relació amb l’infant, aquest article sosté que aquest paper dels intèrprets s’hauria de tractar no només durant una sessió informativa, sinó també en una formació interprofessional conjunta. D’aquesta manera, totes les parts interessades milloren el coneixement sobre els seus papers professionals respectius en situacions d’ImQM, cosa que ajuda a abordar millor les expectatives contradictòries pel que fa al paper de l’intèrpret.

3 The linguistic and interpreting needs of security forces in Gran Canaria: a preliminary study

Heather Adams

Aquest article investiga les necessitats d’interpretació del personal de seguretat espanyol, les percepcions que tenen de les seves interaccions amb persones que no parlen espanyol, i les consideracions sobre el paper dels intèrprets que treballen per a les diverses forces de seguretat a Espanya. El marc contextual resumeix les responsabilitats de les forces de seguretat espanyoles, examina l’àmbit d’aplicació de les lleis com un sector dels serveis públics en el qual la interpretació és necessària, i explora els aspectes legals en aquest terreny. Es dona una indicació del nombre d’usuaris potencials dels serveis d’interpretació a les forces de seguretat de la regió específica estudiada (les illes Canàries) i, tot seguit, una descripció de la metodologia que s’ha fet servir. Després presentem els resultats de l’estudi, que es va dur a terme mitjançant un qüestionari, elaborat i administrat per les autores, sobre com membres de la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i la Policia Local espanyola perceben les seves necessitats lingüístiques i d’interpretació, i també les seves experiències en aquest terreny. Dins d’aquest estudi preliminar, es va animar les persones enquestades a compartir les dificultats amb què s’havien trobat en relació amb la mediació lingüística, cosa que permet a les autores presentar una visió general de les dificultats de comunicació interlingüística i intercultural que caldria resoldre en aquests serveis, i també les impressions dels professionals del servei sobre la realitat de treballar amb intèrprets.

4 Interpreter role (self-) perception: a model and an assessment tool

Elena Aguirre Fernández Bravo

Continua el debat per establir quin paper haurien d’adoptar els intèrprets: si l’intèrpret hauria de ser un agent imparcial o fins i tot si es pot exigir imparcialitat a un agent humà. El debat actual és partidari de la idea que els papers es negocien mitjançant la interacció i que l’ideal d’imparcialitat pot quedar compromès en algunes situacions o entorns específics. Aquesta negociació, lluny de representar un debat acadèmic, la determinen les parts de la situació comunicativa. Per tant, és rellevant que es puguin avaluar els punts de vista dels intèrprets i dels usuaris respecte de si una situació concreta requereix un intèrpret. A partir d’una anàlisi del contingut de la literatura existent sobre el paper de l’intèrpret, hem creat un model per explicar les percepcions oposades sobre el que són els intèrprets i el que han de fer en la seva pràctica professional, i per representar els punts de vista com a possibilitats en un contínuum, més que no pas com a opcions contràries i excloents. Aquest article presenta una eina basada en aquest model que permet fer explícites les percepcions i comentar-les. Es presenten el model i les experiències preliminars de l’aplicació de l’eina en l’ensenyament de la interpretació i en un context professional.

5 La interpretación judicial en lengua de signos: una cuestión de rol. La percepción de las intérpretes de lengua de signos de la Comunidad Valenciana de su rol ante el tribunal

Belén Pérez Senra

Aquest treball presenta els resultats d’una enquesta administrada a les intèrprets de llengua de signes que treballen en els tribunals de la Comunitat Valenciana sobre la percepció que tenen del seu propi rol professional. El treball destaca el desequilibri de poder social i personal que es produeix a la sala del tribunal entre les agents que representen la institució, altres agents amb coneixements sobre la situació comunicativa i la cultura en la qual s’ha desenvolupat la situació i les membres de la comunitat sorda, que sovint no comparteixen ni aquest coneixement ni aquesta cultura. En aquest marc, es descriuen les expectatives de les persones usuàries respecte de la interpretació en llengua de signes. Després d’explicitar la problemàtica que implica la diversitat de perspectives sobre quins són els límits de l’actuació de les intèrprets, l’article explica la metodologia aplicada per al disseny i l’administració dels qüestionaris i, finalment, exposa els resultats. A partir de les discordances percebudes entre el que diferents usuàries demanen de la interpretació, es presenten les solucions que les mateixes intèrprets adopten i s’argüeix la necessitat de definir uns valors col·lectius congruents amb la naturalesa de servei públic de la interpretació que permetin guiar l’actuació alhora que atorguin la flexibilitat necessària per adaptar el rol de les professionals en funció dels diferents contextos.

 6 Training public service interpreters and translators: facing challenges

Carmen Valero-Garcés

La traducció i la interpretació als serveis públics (TISP, o PSIT en anglès) ajuden les societats a fer front als reptes que planteja la migració. La seva consolidació com a pràctica professional és encara un tema controvertit. En diversos territoris i entorns es poden identificar diversos avenços, com ara l’ús de l’anglès quan es proporcionen serveis de traducció i interpretació en contextos de llengües menys utilitzades, la disponibilitat creixent de cursos de formació per a traductors i intèrprets públics, el modest desenvolupament dels cursos de formació de formadors, o la sensibilització creixent entre les parts interessades sobre la importància de confiar en professionals competents quan es comuniquen amb persones que no dominen la llengua o les llengües de contacte. Tanmateix, aquestes millores vitals només són visibles en algunes instàncies i institucions d’alguns països. En altres, les condicions de la pràctica de la TISP estan lluny de ser professionals. L’ensenyament i la formació són eines fonamentals per elevar l’estatus de la TISP. En aquest document fem balanç de l’experiència adquirida per investigadors, professionals i formadors de TISP per posar en relleu els reptes i els avenços en l’àmbit de la formació en TISP en l’educació terciària. Després d’identificar iniciatives d’èxit, assenyalem alguns àmbits poc explorats, com ara la falta d’atenció a la traducció tant en els programes de formació com en l’agenda de recerca.

 

Secció monogràfica: Any Internacional de les Llengües Indígenes

7 Estandarización y revitalización de lenguas amerindias: funciones comunicativas e ideológicas, expectativas ilusorias y condiciones de la aceptación

Klaus Zimmermann

L’estudi parteix de la suposició que la creació d’una varietat estàndard serveix com a estratègia de modernització que ha de contrarestar el desplaçament de llengües amenaçades. Es discuteixen —a partir d’un recompte de la funció comunicativa i política de les varietats estàndards en les llengües europees— les possibilitats d’una transferència de la invenció sociolingüística i glotopolítica, d’implementar una koiné, a les llengües ameríndies. La relació sociolingüística actual de les llengües ameríndies amb les llengües dominants, l’espanyol i el portuguès, demostra que ja existeix una koiné exoglòssica (llengua dominant). Aleshores la funció d’una de nova koiné endoglòssica ha de tenir funcions més enllà de la funció comunicativa, això és, d’enfortiment de la identitat ètnica. Es posa èmfasi en el fet que tota implementació d’un estàndard s’ha de sotmetre a la finalitat d’aconseguir la supervivència de les llengües ameríndies, la qual cosa significa crear una forma d’estàndard no dogmàtica, negar la pretensió de la seva superioritat i propagar una nova actitud que combati el menyspreu de varietats ameríndies no estàndards.

 

8 Divided we stand, unified we fall? The impact of standardisation on oral language varieties: a case study of Amazonian Kichwa

Karolina Zofia Grzech, Anne Schwarz, Georgia Ennis

L’objectiu principal d’aquest article és contribuir al debat sobre l’estandardització de les llengües minoritàries parlades en cultures predominantment orals. Ens centrem en l’estudi de casos del quítxua amazònic, llengua quítxua minoritzada parlada a les terres baixes equatorianes. Amb aquest estudi, mostrem com la introducció d’una norma escrita pot minar la transmissió del llenguatge, generar ideologies contradictòries del llenguatge i inculcar objectius també contradictoris fins i tot en les petites comunitats de parla. Abordem la qüestió de la normalització des de dues perspectives complementàries, que combinen la lingüística descriptiva i l’etnografia. En primer lloc, examinem l’abast de la variació fonològica, morfològica i lèxica en el quítxua amazònic a l’Equador i comparem les varietats locals amb l’estàndard propugnat pel govern. Confrontem aquests resultats amb una investigació de caire etnogràfic sobre les percepcions i les actituds dels parlants cap a la variació, detectada tant en el discurs com les pràctiques lingüístiques. Demostrem que les percepcions sobre la normalització que tenen els parlants sovint tenen poc a veure amb les característiques lingüístiques estandarditzades, però que això no exclou que tinguin actituds molt clares cap al que perceben com a estàndard. Per explicar-ho, proposem que els parlants de quítxua amazònic valorin l’autenticitat per sobre de la intel·ligibilitat mútua, en contradicció amb ideologies que assignen valor a les llengües sobre la base del seu potencial com a eines de comunicació més àmplia. Acabem proposant recomanacions de polítiques derivades d’aquest estudi en particular, però que poden ser aplicables a les varietats orals minoritzades parlades en altres contextos geogràfics i lingüístics.

 

9 El mixe escrito y el espejismo del buen alfabeto

Ana Sagi-Vela González

Una de les qüestions prioritàries en el procés d’escripturació de les llengües ameríndies de tradició oral és consensuar un alfabet unificat que permeti l’estandardització d’un sistema d’escriptura capaç de traslladar la llengua a aquest suport de la manera més eficaç possible. En el cas de la llengua mixe o ayuuk, parlada a l’estat d’Oaxaca (Mèxic), alguns parlants van iniciar aquesta tasca a partir dels anys setanta des de diferents espais institucionals i indigenistes. Les discrepàncies en l’elecció de les grafies sovint han suposat un obstacle en la consecució d’aquest objectiu, la qual cosa en certa forma respon a raons ideològiques més que lingüístiques. La present comunicació examina la primera fase del procés de sistematització de la llengua ayuuk en relació amb els criteris triats en l’adopció de l’alfabet.

10 Diversidad de normas en espacios comunicativos de traducción e interpretación jurídicas de lenguas indígenas

Martina Schrader-Kniffki

Partint de reflexions crítiques sobre la planificació lingüística de llengües indígenes, es proposa investigar qüestions i necessitats normatives que es generen a partir del seu ús en contextos de traducció i interpretació. Es posa èmfasi en la complexitat de les dinàmiques normatives que sorgeixen en aquestes situacions, que impliquen normes establertes i instàncies normatives amb què els traductors i intèrprets indígenes s’han d’enfrontar, amb les quals entren en conflicte o que estableixen a partir de les seves pràctiques. Les anàlisis es basen en dades extretes de transcripcions d’entrevistes amb traductors i intèrprets en llengües indígenes, discussions de grup i interaccions institucionals amb intervenció d’intèrprets. L’article s’entén com un estudi pilot d’un camp d’investigació per aprofundir en un futur.

 

Llenguatge administratiu i jurídic

11 Las leyes sobre la violencia de género y doméstica en España y Reino Unido y la emoción: un estudio léxico del discurso jurídico desde el análisis del sentimiento

María Ángeles Orts Llopis

L’objectiu últim d’aquest treball és realitzar un estudi quantitatiu i qualitatiu que evidenciï que la forma en què estan verbalitzades les dues lleis que regulen la violència de gènere i domèstica a Espanya i Anglaterra des del punt de vista lèxic té molt a veure amb els objectius polítics o sociològics que la llei es proposa abordar. L’article analitza el que Garofalo (2017: 56) anomena “ítems axiològics” o unitats lèxiques valoratives que expressen la involucració emocional a les lleis i com es presenten de diferent manera segons la cultura jurídica de què es tracti. El corpus analitzat es compon de la Llei orgànica espanyola 1/2004, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, i la Llei de 2004 sobre violència domèstica, delictes a la llar i les seves víctimes, d’Anglaterra i Gal·les. L’anàlisi consta de dues fases: la primera dur a terme un processament automàtic per mitjà d’Antconc 2.0 (Anthony, 2014), per tal d’obtenir una llista de paraules clau indicadores de la rellevància i la freqüència en cada corpus dels termes que pertanyen a l’àmbit del llenguatge jurídic i d’aquells que conceptualitzen el marc conceptual de la violència domèstica i de gènere, respectivament. En la segona fase s’ha utilitzat la perspectiva de l’anàlisi del sentiment i, més específicament, el programa Lingmotif v.1.0 (Moreno Ortiz, 2017), amb la finalitat d’estudiar la polaritat (positiva, negativa o neutra) i la intensitat de sentiment d’aquests textos legislatius, a través d’una anàlisi lèxica detallada dut a terme pel programa esmentat.

 

Política lingüística i sociolingüística

12 Justicia lingüística en democracias plurales. Lo que nos enseña la teoría constructivista de la nación

Jorge Cagiao Conde i Lucía Payero López 

El paradigma individualista del liberalisme clàssic domina el debat acadèmic sobre el tractament que mereix el pluralisme lingüístic en les democràcies complexes. No obstant això, aquest enfocament tendeix a passar per alt —o subestimar— el context nacional en què s’apliquen les polítiques lingüístiques on l’autonomia i l’exercici dels drets de l’individu adquireixen un significat real. Aquest article subratlla la necessitat de relacionar l’estudi de les polítiques lingüístiques amb la teoria de la nació, qüestions totes dues íntimament connectades. S’argumenta que no hi ha possibilitat, de manera materialment versemblant, de reflexionar normativament sobre justícia lingüística al marge del principi de territorialitat lingüística (en el sentit que li dona Van Parijs), en el qual, com l’evidència empírica mostra, s’emmarquen les polítiques lingüístiques en les democràcies nacionals.

 

13 El pluricentrisme de la llengua catalana en els principals correctors i traductors automàtics

Josep Àngel Mas Castells

Els correctors i els traductors automàtics proporcionen una ajuda de primer ordre per a l’ús de la llengua en l’àmbit digital, en un moment en què el canal escrit és el més utilitzat. En llengües minoritzades i pluricèntriques com la nostra, la manera en la qual les aplicacions d’assistència ortogràfica i gramatical gestionen la variació lingüística admesa per la normativa, és a dir, les variants que configuren les especificitats dels tres grans paraestàndards del català, pot influir decisivament en la percepció de la unitat de la llengua i en la seguretat lingüística dels parlants, sobretot dels més llecs en qüestions lingüístiques. El present estudi analitza aquesta gestió, tant la manera que trien aquests programes per a presentar la nostra llengua entre la resta d’opcions lingüístiques com la gestió efectiva de les variants, que pot anar des de l’opció única —opció, per tant, més restrictiva que la mateixa normativa— fins a la de reflectir el mateix polimorfisme que l’IEC o l’AVL organitza o no per paraestàndards, en una panoràmica de resultats considerablement heterogènia.

 

14 Comparación de la traducción de recursos digitales en un procedimiento de extranjería en España y el Reino Unido: un estudio de caso

Elena Ruiz Cortés 

Un dels primers contactes que un migrant té amb la societat d’acollida és a través de la seva Administració, atesa la necessitat d’adquirir la documentació administrativa necessària per acreditar la seva residència. En aquests procediments administratius, els ciutadans es troben davant una doble dificultat: les barreres lingüístiques existents i la complexitat del procés juridicoadministratiu a què s’enfronten. En aquest context, la tecnologia pot jugar un paper fonamental per facilitar la comprensió del procediment a través de diferents recursos digitals (com fullets, fulls informatius …); no obstant això, la seva traducció serà primordial si es pretén respondre a les necessitats d’una població immigrant lingüísticament i culturalment heterogènia. En aquesta línia, en aquesta investigació pretenem explorar quins serveis de traducció es proporcionen a Espanya i al Regne Unit en un procediment d’estrangeria en concret, el procés d’obtenció de la targeta de residència de familiar de ciutadà de la Unió Europea a Espanya i al Regne Unit, així com examinar l’important paper que els recursos digitals poden jugar en els dos països en aquest context migratori.

  Notes i informació

15 Lexicografia catalana digital: per un canvi de paradigma

Elisenda Bernal

En aquest article s’analitzen els diccionaris en línia de llengua catalana, que s’avaluen des del punt de vista de la digitalitat i l’accés a les dades, amb l’objectiu de plantejar els reptes que ha d’assumir la lexicografia catalana de manera més imminent per oferir productes més orientats a l’usuari i a les seves necessitats.