El Diccionari de relacions internacionals – Roser Serra i Débora Miralles

relacions internacionals
n f pl
es relaciones internacionales
fr relations internationales
en International relations; IR

APROXIMACIONS TEÒRIQUES I DOCTRINES. Disciplina que estudia el sistema internacional i la societat internacional i les variables que expliquen el comportament dels actors internacionals, estatals i no estatals i les relacions regulars entre ells.
NOTA: Les relacions internacionals van néixer en acabar la Primera Guerra Mundial.

L’abril del 2019 es va poder presentar un dels treballs més importants en dos àmbits que fins ara mai havien estat explorats de manera global i conjunta: les relacions internacionals i la seva translació terminològica al català. Aquest treball, intens i innovador a la vegada, ha donat com a fruit el Diccionari de relacions internacionals, una eina impulsada pel Centre de Terminologia TERMCAT i el Govern d’Andorra.

Aquest Diccionari, que aplega més de 1.300 termes, disponible en paper i també en línia, s’ha concebut com una eina eminentment pràctica per resoldre els dubtes terminològics del públic en general, siguin professionals de l’àmbit o del món acadèmic. Una eina complementària i indispensable en l’estudi i l’ensenyament de la jove disciplina de les relacions internacionals, nascuda en acabar la Primera Guerra Mundial.

És evident que les relacions internacionals tenen una importància cada cop més creixent en un món globalitzat com l’actual. El català s’ha adaptat a aquesta nova realitat segons la necessitat, sovint utilitzant anglicismes sense una denominació fixada en català, com ara hard law, soft power o rogue State, ofent servir conceptes utilitzats amb vacil·lacions conceptuals i formals. Definir, classificar, estructurar i traduir correctament tots aquests conceptes era, doncs, un treball imprescindible per poder transmetre de manera rigorosa allò que volem expressar.

Aquest Diccionari esdevé una eina global que actualitza, ordena i aglutina alguns dels continguts temàtics que ja estaven disponibles al Diccionari de cooperació al desenvolupament, a la Terminologia de les migracions i a la Terminologia dels drets humans, publicats el 2014, el 2016 i el 2017, respectivament.

Per dur a terme aquesta tasca s’ha comptat amb la col·laboració d’experts de les universitats catalanes i de la Generalitat de Catalunya, coordinats pel professor de la UB, Xavier Fernández Pons, responsable de la revisió conceptual de l’obra. L’obra ha comptat amb el suport del Govern d’Andorra i la col·laboració del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya, des d’on hem pogut participar en els treballs finals.

El Diccionari resulta, doncs, una eina de consulta més completa, que s’ha sumat a la família de diccionaris en català de la col·lecció “Diccionaris en línia” disponibles al web del TERMCAT, dedicats a diversos àmbits d’especialitat i que comprèn fins a 140 títols.

Continguts

Aquesta obra és un compendi de 1.721 denominacions catalanes que designen 1.328 conceptes relatius a les relacions internacionals, classificats temàticament. El lector no hi trobarà definicions lexicogràfiques (pròpies d’un diccionari de llengua general) ni enciclopèdiques (que recullen tot el coneixement d’una denominació), sinó una definició que pretén caracteritzar un concepte de manera suficient i necessària d’acord amb la concepció dels especialistes.

Així, a més de la definició, s’hi troba la denominació catalana i els sinònims, si n’hi ha, i les formes equivalents en castellà, francès i anglès. A més, la complexitat de molts dels conceptes fa que en molts casos les definicions estiguin completades amb notes conceptuals, exemplificadores, relacionals o lingüístiques que amplien la informació i hi aporten matisos.

La terminologia recollida al Diccionari s’ha classificat dins de cinc àrees generals. En el primer, el marc teòric i doctrinal de les relacions internacionals, hi trobem la definició de conceptes tradicionals com polaritat o anarquia, conceptes més nous, com poder dur o poder suau, així com els principals paradigmes i doctrines de les relacions internacionals, com la Monroe o la Sinatra.

Dins de l’àmbit dels actors internacionals que descriu tot allò relacionat amb els estats, les organitzacions internacionals i els actors no governamentals, s’hi poden consultar termes com sobirania, condomini o societat civil internacional.  

Dins del dret internacional públic, que comprèn les fonts del dret internacional públic i l’aplicació d’aquest dret, s’hi inclouen termes com principi d’autodeterminació, dualisme o acte unilateral.

L’àmbit relatiu al dret de la Unió Europea comprèn les fonts i l’aplicació del dret de la UE, i hi podem trobar recollits conceptes molt específics d’aquest ordenament jurídic propi, com ara comitologia, transposició, principis d’efecte directe i de subsidiarietat, política de veïnatge o espai Schengen.

I finalment, dins dels àmbits de cooperació i conflicte, hi trobem termes vinculats al manteniment de la pau i la seguretat internacionals (resolució de conflictes, escut humà, ciberatac); als drets humans (dret d’asil, dret a l’autodeterminació, drets humans de segona generació…); al dret internacional penal (deportació, abducció, cooperació judicial internacional…); a l’acció humanitària i la cooperació al desenvolupament (comerç just, codesenvolupament…); a les migracions (fuga de cervells, país de trànsit…); al medi ambient (economia verda, efecte hivernacle, mecanisme de desenvolupament net…); els espais d’interès internacional (espai ultraterrestre, espai aeri internacional…); i al comerç internacional i la cooperació monetària i financera (dúmping, lliure canvi, origen preferencial…).

Cal dir que el Diccionari ha inclòs neologismes aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT, l’òrgan que s’ocupa de la normalització de la terminologia catalana, ja que durant l’elaboració de l’obra es van detectar termes que presentaven particularitats lingüístiques.

La versió en línia del Diccionari està completada per tres infografies. Una sobre els actors internacionals, que amplia la concepció de l’estat com a monopolitzador d’aquestes relacions a altres entitats del sistema mundial amb capacitat per influir en l’esfera internacional. Les altres infografies són relatives a la Declaració Universal dels Drets Humans, que l’any passat va celebrar els 70 anys, i a la condició de refugiat, molt oportuna per ajudar a entendre la crisi migratòria que vivim.

Tenir a les mans i consultar aquest Diccionari evidencia com de necessària era l’edició. Com va recordar un dels catalans més universals, Pau Casals, en el seu conegut discurs a l’Assemblea General de les Nacions Unides del 1971 “I’m a Catalan”, Catalunya té uns antics orígens de relacions internacionals basades en el caràcter pacífic i civilitzat. En aquest sentit, ja al segle XIII Ramon Llull va donar molta importància al llenguatge i al valor de les definicions per allunyar l’enteniment de l’error. És una bona notícia, per tant, que tinguem ja disponible aquest Diccionari per facilitar una utilització correcta de la terminologia en català en un àmbit on l’anglès s’ha erigit com a lingua franca.

Roser Serra i Albert
Débora Miralles Solé
Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència

Notícies relacionades:

https://www.termcat.cat/ca/actualitat/noticies/diccionari-relacions-internacionals-nova-publicacio-del-termcat

https://www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/primera-persona-xavier-fernandez-pons

https://www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/la-terminologia-dels-actors-internacionals-qui-te-capacitat-dinfluencia-lambit

https://www.termcat.cat/ca/actualitat/noticies/la-infografia-dels-termes-la-declaracio-universal-dels-drets-humans-disponible

https://www.termcat.cat/ca/recursos/productes-multimedia/la-condicio-refugiat

Deixa un comentari