Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret núm. 72

Aquest mes de desembre es publica el número 72 de la Revista de Llengua i DretJournal of Language and Law, el qual centra bona part dels articles a fer un balanç del dret lingüístic dels últims 40 anys. D’una banda, el número inclou la secció monogràfica “40 anys de legislació lingüística: balanç i reptes de futur”, la qual reuneix quatre articles que analitzen i reflexionen sobre el dret lingüístic dels últims quaranta anys des de quatre perspectives diferents: l’ús institucional, la toponímia, el sector socioeconòmic i el món audiovisual. Aquests articles es basen en les ponències pronunciades en el marc de la quarta Jornada de la Revista de Llengua i Dret, celebrada el passat mes de setembre.

De l’altra, la revista presenta una edició especial de la tradicional secció de legislació, jurisprudència i documentació, la qual porta per títol “Balanç dels 40 anys de legislació i jurisprudència”. Dins aquesta secció s’hi poden consultar fins a set resums de la legislació lingüística dels últims quaranta anys de les comunitats autònomes de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, l’Aragó, Galícia, Navarra i Astúries; un resum que aborda la legislació estatal; un resum sobre la legislació en l’àmbit de la Unió Europea, i dos resums sobre la jurisprudència del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional, respectivament.

El número de desembre també inclou tres articles en matèria de política lingüística i sociolingüística i una nota, així com la crònica sobre l’activitat del Parlament de Catalunya en matèria de llengua durant el primer semestre de 2019 i quatre recensions.

A continuació us avancem els títols i els resums dels estudis i notes.

Estudis

SECCIÓ MONOGRÀFICA “40 ANYS DE LEGISLACIÓ LINGÜÍSTICA: BALANÇ I REPTES DE FUTUR”

1 Al voltant de quaranta anys d’oficialitat i d’usos institucionals de les llengües pròpies de les comunitats autònomes 

Lluís Segura

En les darreres quatre dècades s’han implantat i desenvolupat en sis de les disset comunitats autònomes diversos règims de cooficialitat lingüística que han permès un ús generalitzat, i fins i tot preponderant, de les llengües pròpies d’aquests territoris per part de les administracions autonòmiques i locals, que ha estat compatible amb un respecte generalitzat del marc normatiu als drets lingüístics dels ciutadans. Això no obstant, els canvis experimentats en la jurisprudència del Tribunal Constitucional de la darrera dècada han engrandit l’asimetria ja existent entre els règims jurídics del castellà i de la resta de llengües oficials. Especialment a partir de la controvertida STC 31/2010, de 28 de juny, s’han difuminat alguns dels trets característics de l’oficialitat de les llengües pròpies, la qual cosa ha introduït incerteses en el seu règim jurídic i ha propiciat que la jurisprudència sigui menys permissiva respecte d’alguns dels usos institucionals d’aquestes llengües.

2 Toponomastica e pluralismo linguistico nella Spagna autonómica

Valeria Piergigli

La toponomastica è un settore sensibile, forse più di altri, in considerazione della percezione visiva e immediata che offre della predisposizione di un dato ordinamento nei confronti delle identità culturali presenti sul territorio. Il contributo esamina la regolamentazione della toponomastica nell’ordinamento spagnolo, avendo riguardo sia alla macro-toponomastica che alla micro-toponomastica; apposita attenzione è inoltre rivolta alla disciplina dell’uso delle lingue nella odonomastica e nella segnaletica stradale. Obiettivo principale del lavoro è quello di evidenziare, anche in una prospettiva comparata, l’evoluzione e le problematicità dell’approccio spagnolo alla formazione del “paesaggio linguistico”, la cui disciplina è intimamente connessa agli sviluppi della normativa, soprattutto autonómica, adottata per la promozione dei diritti linguistici e del pluralismo culturale di questo Paese.

3 Socioeconomía y lengua: entre la protección pública y la autonomía privada

 Alba Nogueira

 La protección de los derechos lingüísticos en las relaciones privadas responde generalmente a una fase de evolución de las políticas lingüísticas. La necesidad de respetar la autonomía privada y de que las medidas de intervención sean proporcionadas condiciona el tipo de obligaciones lingüísticas posibles. La potencialidad estratégica que tienen la contratación pública y la actividad subvencional para modular el paisaje lingüístico también hace necesario examinar su alcance y límites.

4 Evolució de la regulació lingüística en els mitjans de comunicació audiovisual en l’Estat espanyol

 Mercè Teodoro

 L’article analitza l’evolució de la legislació reguladora dels mitjans de comunicació audiovisual a l’Estat espanyol, des dels seus antecedents —en l’època de la dictadura franquista— fins als nostres dies. S’estudien les competències estatals i autonòmiques, així com la concreció normativa existent, dins la regulació d’aquest sector, al voltant de les qüestions lingüístiques i l’ús de les llengües de l’Estat. S’hi fa també un repàs de la situació de les comunitats lingüístiques existents a l’Estat per tal de descriure el mapa comunicatiu i lingüístic, assenyalar els problemes existents i extraure’n conclusions.

SECCIÓ D’ESTUDIS DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA I SOCIOLINGÜÍSTICA

5 Presència social de les llengües a Andorra (1995-2014)

  Joaquim Torres

 L’article s’ocupa de les llengües a Andorra des d’un punt de vista demolingüístic, és a dir, partint bàsicament de les dades sociolingüístiques quantitatives que ens procuren les enquestes periòdiques sobre el tema. Es descriuen els elements clau de l’evolució sociolingüística de la societat andorrana durant les últimes dècades i posteriorment es presenten les principals característiques de la situació el 2014, que és l’any de l’última enquesta disponible. Aquesta anàlisi mostra que la societat andorrana constitueix un cas especial en el panorama demolingüístic mundial, entre altres motius, perquè l’ús interpersonal de la seva llengua pròpia havia anant disminuint ostensiblement i posteriorment ha remuntat de manera notable.

 6 La comunicación digital empresarial de las empresas privadas del País Vasco: uso y evolución del euskera entre 2013 y 2017

Angeriñe Elorriaga

El objetivo de este artículo es conocer el uso que las empresas privadas de la comunidad autónoma del País Vasco (CAPV) hacen de su comunicación externa digital en las redes sociales y la presencia del euskera en ellas para conocer su evolución desde 2013 hasta 2017. Para ello, la investigación se ha realizado en dos periodos, el primero en 2013 y el segundo cuatro años después, en 2017. Los resultados muestran que en el punto de partida de la investigación un 84,8% de las empresas encuestadas utilizaban tres o más redes sociales, que el 52,2% lo hacía siguiendo una estrategia previa y el 68% publicaba contenido nuevo a diario. Cuatro años después, aumenta el porcentaje de empresas que contaban con una estrategia predefinida y las que publicaban contenido diariamente. En cuanto al uso del euskera en la comunicación digital externa de las empresas, era alto: el 72% publicaba contenido en euskera en 2013 y a pesar de que los datos disminuyeron levemente en 2017 a un 70%, cabe destacar que el contenido bilingüe (en euskera y en castellano) aumentó de un 21% a un 45%. Las empresas de mayor tamaño utilizaban más el euskera en 2017 que en 2013 y los sectores en los que el uso del euskera en sus redes sociales era mayor fue el de las actividades profesionales, científicas y educativas junto con el de la información y las comunicaciones.

7 El “esfuerzo estatal como modelo de cómputo del cumplimiento de la parte III de la Carta Europea para las Lenguas Regionales o Minoritarias

 Fernando Ramallo

El cumplimiento satisfactorio de los compromisos adquiridos por cada Estado en el momento de ratificación de la Carta Europea para las Lenguas Regionales o Minoritarias constituye un objetivo central para la normalización lingüística de decenas de lenguas europeas. Pero dicho objetivo es, también, un desafío, condicionado precisamente no solo por las circunstancias de partida de cada lengua en su territorio, sino, sobre todo, por el nivel de exigencia que cada estado ha elegido entre las distintas posibilidades que permite la Carta. En esta contribución proponemos una aproximación al cumplimiento satisfactorio de las obligaciones adquiridas con la ratificación del tratado a partir de lo que denominamos esfuerzo estatal, resultado de analizar conjuntamente el número de lenguas, el número de compromisos y el nivel de exigencia de esos compromisos para cada uno de los 22 Estados que tienen lenguas regionales o minoritarias cubiertas por la parte III de la Carta (artículos 8 a 14).

NOTES
La situació de la llengua aragonesa: estandardització, revitalització lingüística i escenaris de futur

 Marc Flores

En aquest treball s’ofereix una descripció de la situació actual de l’aragonès que fa atenció a les possibilitats d’estandarditzar-lo. Tenint en compte que l’estandardització sovint és l’estratègia de revitalització lingüística per defecte, i amb l’objectiu de contribuir a canalitzar els esforços revitalitzadors cap a aquelles estratègies amb més possibilitats d’èxit, aquesta descripció se centra en tres factors crucials a l’hora d’estandarditzar amb èxit qualsevol varietat: 1) el factor econòmic i demogràfic; 2) el marc polític i jurídic; 3) els actors polítics en pro de l’estandardització. La descripció conclou amb una anàlisi de l’escenari polític que s’ha obert amb les eleccions autonòmiques de l’Aragó del 26 de maig de 2019, amb la intenció de poder esbossar els escenaris de futur per a l’aragonès. Així doncs, s’hi analitza el context sociopolític de l’aragonès per tal de discernir si la seva estandardització és la millor estratègia de revitalització lingüística per a l’aragonès i s’hi conclou que el futur de la llengua passa per donar prioritat a altres estratègies revitalitzadores i treballar a partir dels consensos existents, que no inclouen l’estàndard.

La descripció conclou amb una anàlisi de l’escenari polític que s’ha obert amb les eleccions autonòmiques de l’Aragó del 26 de maig de 2019, amb la intenció de poder esbossar els escenaris de futur per a l’aragonès. Així doncs, s’hi analitza el context sociopolític de l’aragonès per tal de discernir si la seva estandardització és la millor estratègia de revitalització lingüística per a l’aragonès i s’hi conclou que el futur de la llengua passa per donar prioritat a altres estratègies revitalitzadores i treballar a partir dels consensos existents, que no inclouen l’estàndard.

 

 

Deixa un comentari