La contractació pública i les noves clàusules lingüístiques, instruments de normalització per a un futur digital de la llengua – Xavier Moral i Ajado

El Govern de la Generalitat ha adoptat diversos acords de Govern, recomanacions administratives i mesures per al foment de l’ús de la llengua catalana per mitjà de la contractació pública de l’Administració de la Generalitat i les entitats que en depenen o hi estan adscrites. Més enllà de garantir l’ús normal del català a l’Administració de la Generalitat, aquestes mesures permeten també incrementar la disponibilitat de productes i serveis en català al conjunt de la societat, d’acord amb la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística.

Així, l’Acord de Govern de 4 de febrer de 2003, de mesures per impulsar l’ús de la llengua catalana, va disposar la necessitat d’incorporar una clàusula lingüística en els contractes administratius d’adquisició de productes i serveis. L’Acord de Govern de 30 de novembre de 2004 va reforçar l’Acord anterior amb la previsió d’incloure també clàusules lingüístiques en els mateixos plecs administratius en el procés de licitació pública dels contractes.

Aquests acords, com els posteriors en la matèria sobre clàusules lingüístiques, els podeu consultar en línia en el  portal de la Direcció General de Política Lingüística.

Els acords de 2003 i 2004 van ser un important estímul per a les empreses i proveïdors per fer ofertes que tinguin en compte la llengua del país i avançar en la disponibilitat de productes i serveis en català, gràcies al fet que en la contractació pública s’incorporava la consideració de l’element lingüístic com a element a ponderar. A tall genèric —però il·lustratiu— d’un àmbit en què aquests acords de Govern de 2003 i 2004 han tingut incidència és el de les aigües minerals embotellades, de manera que on quasi cap empresa etiquetava en català, ara ja en són unes quantes.

El 20 de juny de 2017 es va aprovar, també per acord de Govern, el Codi per a una contractació pública socialment responsable en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic. Amb aquest Acord, adoptat arran de l’aprovació de la Directiva 2014/24/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, sobre contractació pública, es recollia la utilitat de la normativa en matèria de contractació pública per tenir en consideració qüestions que obeeixin a un objectiu social, com ara la normalització de la llengua pròpia. L’acord posava en relleu la importància de la contractació pública com a instrument per assolir finalitats socials que ajudin a l’assumpció del desenvolupament de determinades polítiques públiques.

Les clàusules lingüístiques fins ara previstes en els acords de Govern esmentats es basaven, però, en l’ús escrit de la llengua catalana en documentació, plecs, cartells informatius i comunicacions objecte dels serveis contractats, i també en un ús oral de la llengua quan calia disposar de servei d’atenció al públic de forma presencial. Bo i així, en els darrers quinze anys hem vist, com veiem cada dia, com la comunicació i les tecnologies digitals s’han generalitzat i són cada cop més presents en tota mena de productes o serveis.

Per això era oportú revisar i ampliar la consideració del català en la contractació pública, adequant-la a les tecnologies i la implantació creixent de productes i serveis que les incorporen i integren. Cada cop són més els serveis que incorporen informacions, missatges i atenció al públic amb textos, per mitjà de pantalles digitals integrades o que acompanyen el servei objecte de contractació, o bé per mitjà de serveis de veu digitalitzats integrats o serveis de veu en línia, gràcies a les noves tecnologies.

Així, doncs, arribem al recent Acord de Govern de 19 de novembre de 2019, el qual incideix en aquests aspectes i connecta també amb la voluntat de l’Administració de la Generalitat d’avançar en la governança i el desenvolupament d’una Administració i d’uns serveis digitals a l’abast de la ciutadania.

Les noves clàusules lingüístiques, que podeu consultar en aquest enllaç, responen a aquesta necessitat per tal que la realitat dels nous suports i tecnologies digitals de comunicació en productes i serveis, que sovint s’hi incorporen o els acompanyen, puguin preveure l’ús de la llengua catalana quan són objecte de contractació. Així, les noves clàusules lingüístiques tenen com a objectiu promoure la inclusió del català en productes i serveis que integren tecnologia digital de manera que:

a) els elements lingüístics de suport com ara pantalles digitals o elements d’assistència de veu de productes i serveis estiguin en català;

b) la informació i la prestació d’assistència a distància, oral i escrita, per a la utilització del producte o servei i per a la resolució d’incidències, sigui en català, i

c) la llengua catalana estigui present com a opció en les funcionalitats de dispositius, programes o sistemes que permeten a l’usuari definir la configuració de llengua —navegadors, sistemes operatius, aplicacions informàtiques, etc.

Un esment especial el mereix la consideració de la toponímia, de manera que per primer cop també s’estableix que els productes i serveis, quan aquests inclouen una referència toponímica del país, aquesta sigui correcta, bé en la forma oficial catalana, bé en la forma oficial aranesa. Així, en qualsevol informació textual o cartogràfica que proporcionin els sistemes gràfics i operatius de funcionament, les interfícies d’usuari, etc. en productes i serveis que es contractin, la toponímia de Catalunya s’hi ha de mostrar en les formes oficials. Això inclou tota la toponímia, des de les guies de carrers fins a qualsevol punt o element de la costa o de la topografia del país, passant, òbviament, pels noms dels municipis i dels seus nuclis de població.

La política lingüística requereix de continuïtat en les actuacions com també l’adequació a les noves realitats socials, tecnològiques i de comunicació. En definitiva, la promoció de l’ús social i normalitzat de la llengua, en aquest cas gràcies també a l’instrument de la contractació pública, té com a finalitat garantir l’efectivitat dels drets lingüístics de les persones en l’accés, consum o utilització de productes i serveis.

Uns drets que també s’han de poder exercir en l’àmbit digital, i no només a internet (que també), un terreny on cada cop més s’hi juga el futur de la llengua. El món digital, és el nou escenari en què cal garantir espais per a la llengua i el seu ús. Un àmbit en el qual cal incidir des de la societat civil i també des de les administracions. Un futur digital per a la llengua, en el qual s’inscriu¡ la voluntat del recent Acord de Govern amb noves clàusules lingüístiques.

Xavier Moral i Ajado
Direcció General de Política Lingüística

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari