L’Ateneu Barcelonès va acollir un interessant fòrum d’idees sobre l’estat del català en l’àmbit digital durant el matí del 3 de desembre passat. L’organitzava el Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno), amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) i la Fundació puntCAT. La jornada es va estructurar en tres taules rodones que van aplegar enfocaments complementaris per part de representants de l’activisme, l’Administració pública i el sector empresarial.

Al primer debat, la periodista Xantal Llavina va demanar posar nota a l’estat del català en l’entorn digital; segons Àlex Hinojo, coordinador digital de l’Institut Ramon Llull i exdirector d’Amical Wikimedia, la nostra llengua hi progressa adequadament, mentre que per a Maite Melero, established researcher al Barcelona Supercomputing Center, el català destacava en la primera etapa d’internet però ara està baixant de posicionament. Segons Melero, els motius d’aquest descens són els canvis en l’accés al coneixement, que representen un nou paradigma. Hinojo ho va corroborar afegint, a més, que ara mateix la xarxa pot ajudar a promoure la diversitat o bé fer desaparèixer una gran part de les llengües accessibles. Així mateix, va remarcar com la força del mercat incideix en la rellevància de les llengües, però també la regulació de què disposen: ser llengua oficial de la Unió Europea representa beneficis evidents en aquest sentit. L’avantatge del cas català és que tenim un teixit social a favor de la llengua i va insistir que l’Administració ha de fomentar recursos oberts perquè els activistes en puguin crear de nous. En la seva rèplica, Melero assenyalà que és vital poder disposar de repositoris de dades, però que cal un acord de país perquè es plantegen problemes de privacitat a l’hora d’aprofitar-les per a la creació de sistemes d’assistents de veu, per exemple. En aquest sentit, es va fer explícita la necessitat que els programadors estiguin preparats per prendre decisions a partir de formació humanística i no només tecnològica, ja que en el futur immediat s’hauran d’afrontar els perills de la mercantilització de la privacitat i el control ciutadà.

La taula rodona sobre les iniciatives que s’estan duent a terme per fomentar el català en aquest àmbit va estar moderada pel president de la Fundació.cat, Carles Salvadó. Hi van participar Joana Barbany, directora general de Societat Digital; Anton Ferret, cap del Servei d’Informació, Difusió i Estudis, en representació de la directora general de Política Lingüística; Toni Hermoso, membre de SoftCatalà, i  Esther Solé, coordinadora de projectes d’Amical Wikimedia. En un primer torn, Barbany va destacar que l’Administració ha d’acompanyar les iniciatives de la societat civil. Ferret va desgranar les diverses accions que impulsa la DGPL o que tenen el seu suport (promoció de webs en català per a comerços o subvencions per incorporar el català en productes digitals, per exemple). Hermoso va posar èmfasi en la importància que té que els usuaris naveguin amb l’ordinador configurat en català i que ho facin amb qualitat (per això a Sotfcatalà ofereixen un corrector, un traductor, diccionaris…). Solé va explicar que la seva organització treballa perquè el coneixement sigui accessible a tothom, en català també. Una dada rellevant són els 700.000 articles disponibles en català a la Viquipèdia. A continuació, Ferret va presentar dades significatives sobre configuració de dispositius (un 45% de mòbils estan configurats en català) i sobre preferències d’ús de llengües a internet (el 80% dels usuaris voldrien el català en els aparells de reconeixement de veu). Pel que fa als objectius de futur, els dos representants de l’Administració van coincidir que la meta és que el ciutadà tingui un accés fàcil al català en qualsevol interfície. Des de l’activisme, es va continuar remarcant la necessitat de crear programari o aplicacions amb llicències lliures que facilitin l’accés als continguts d’interès. En una última ronda d’intervencions, es van enllaçar expressions que confluïen en una mateixa direcció com ara “vincles entre Administració i actors de la societat civil” (Ferret) o “coordinació necessària per a la presa de decisions” (Solé).

En la taula rodona final, moderada de nou per Xantal Llavina, es van exposar propostes exitoses de localització i desenvolupament de productes i serveis en català. Hi van intervenir  Ernest Pérez-Mas, president de Parlem Telecom; Roger Puigví, director de Relacions Institucionals de Scoot; Ignasi Navarro, director d’Incyta, i  Pere Anglada, director financer de Bon Preu. En Parlem Telecom s’ha apostat per l’ús del català amb naturalitat, tot i que constaten que les altres empreses amb qui es relacionen habitualment no fan el mateix. Per a Bon Preu el model comercial ha de ser bo. A partir d’aquesta base, qualsevol negoci pot ser tan competitiu en una llengua com en una altra; en el seu cas, usen el català per defecte, des de la normalitat, i qui fa la tria és el client. Scoot, una empresa emergent de vehicles elèctrics amb seu als EUA, va començar a treballar en català perquè els va semblar normal tenint en compte que la televisió més vista i el banc amb més clients del país treballen en aquesta llengua. En tot cas, no tenen una percepció clara que el català discrimini positivament una empresa. Incyta, empresa de traducció automàtica, s’ha especialitzat en la traducció en entorns de premsa, però aquest servei ha experimentat molts canvis en els últims anys. En resposta a la pregunta de la moderadora sobre per què hi ha poca sensibilitat per a l’ús del català per part de les empreses, va aparèixer la dificultat a l’hora d’operar més enllà de l’àmbit lingüístic català, ja que s’han de fer models de comunicació diferents. En tot cas, també es va reconèixer que l’esforç que representa treballar en català queda minimitzat per les eines digitals. Com a incentius, es va plantejar la conveniència que les empreses que aposten pel català tinguin algun tipus de reconeixement i que es remarqui que hi ha un nínxol de consumidors que són receptius a consumir productes en català.

Va tancar la jornada Joan Ramon Barrera, president del CTecno, que va fer un resum de les idees més rellevants exposades: s’han fet coses ben fetes en el passat, però tenim reptes de present i de futur i cal continuar actuant per mantenir el català present a la xarxa. Com a elements positius, comptem amb un mercat de 10.000.000 de parlants i una tradició de defensa de la llengua pròpia i de capacitat per teixir complicitats.

En un tuit ho diríem amb menys caràcters encara. L’estat del català en l’entorn digital: bona trajectòria, reptes immediats i perseverança en els objectius!

Teresa Tort Videllet
Tècnica del Consorci per a la Normalització Lingüística