Aquest apunt sintetitza els principals resultats i conclusions de l’article “Presència social de les llengües a Andorra (1995-2014)”, publicat al número 72 de la Revista de Llengua i Dret.

L’avenç del català a Andorra del 2009 al 2014: un cas excepcional
Durant els últims cent anys ha anat disminuint el percentatge d’ús del català en el conjunt de l’àmbit lingüístic i en cadascun dels seus territoris, sobretot a causa de la marginació institucional de la llengua per part dels estats en la gran majoria de l’àrea on es parla. Tot i que durant el període esmentat hagi augmentat notablement el nombre global de parlants i que ara mateix continuï sent una llengua viva parlada prioritàriament per milions de persones. Al llarg dels 100 anys esmentats, pel que fa al percentatge d’ús, als diferents territoris s’han registrat períodes de retrocés i períodes de manteniment, però fins ara no havíem registrat cap període d’avenç. Per això és rellevant que a Andorra, del 2009 al 2014, s’hagi produït aquest avenç, tal com posa de manifest, entre altres indicadors, l’evolució de l’ús familiar exclusiu del català. Aquest ús, que havia anat baixant en percentatge fins a la primera dècada de l’actual segle XXI, ha remuntat del 2009 al 2014, i s’ha situat de nou com a llengua més parlada a Andorra. Aquesta situació  és “un cas bastant especial en el panorama demolingüístic mundial, en el qual un idioma que havia anat disminuint el seu percentatge com a llengua inicial fins a quedar per sota del terç de la població, després remunta de manera notable” (Torres, 2019: 132).

Buscar el com i el perquè d’aquest canvi demolingüístic
Un dels objectius de l’article és explicar com es produeix aquest fenomen d’avenç del català i quines poden ser les causes principals. Aquesta informació és útil per entendre l’evolució de la societat andorrana en general i la seva evolució sociolingüística en particular, però també per entendre millor els factors que condicionen els retrocessos i els avenços d’una llengua globalment minoritzada però amb una vitalitat apreciable, com és la catalana. Cal tenir en compte que el conjunt dels territoris de llengua catalana representen un ventall de situacions sociolingüístiques força diverses, la qual cosa pot servir per analitzar la manera com els diferents condicionaments i marcs específics impacten sobre el canvi sociolingüístic. El cas andorrà en el període esmentat ja hem vist que és especial i, per tant, prou interessant d’analitzar.

La relació entre llengua i poder, així com la demografia, factors decisius per al futur d’una llengua
La conclusió més notable de l’article, basada en l’anàlisi del cas andorrà, és que els principals factors determinants del present i el futur d’una llengua són, d’una banda, la relació entre la llengua i el poder, i, de l’altra, els canvis demogràfics.

Pel que fa a la relació entre llengua i poder, “que el país sigui un estat sobirà i que el català hi sigui la llengua oficial són factors decisius per explicar aquesta forta vitalitat lingüística” (Torres, 2019: 144).

Però al mateix temps resulta que gran part dels canvis demolingüístics es produeixen com a conseqüència dels moviments migratoris. Per això, “a grans trets, l’evolució sociolingüística d’Andorra s’explica en bona part pels canvis econòmics i demogràfics que es van produint, tot i que no són els únics factors a tenir en compte” (Torres, 2019: 134).

Algunes innovacions en l’anàlisi sociolingüística de la societat andorrana
Un element innovador de l’article és que té en compte de manera sistemàtica, en l’estudi de l’evolució i de la situació sociolingüístiques d’Andorra, l’impacte del fet de ser un estat a l’hora d’explicar els processos en curs i les diferències d’intensitat en l’ús del català entre els diversos àmbits d’interacció lingüística.

Així mateix, és innovadora la categorització de l’origen dels residents a Andorra en tres opcions: els nats a Andorra, els nats a la resta del domini lingüístic i els nats a la resta del món, que m’ha semblat força útil des d’un punt de vista sociolingüístic.

També es pot considerar innovadora la visió que presento dels canvis en la immigració des del punt de vista de la llengua dels arribats durant el conjunt de l’últim mig segle. S’han presentat reflexions sobre aquesta evolució durant lapses de temps més reduïts, però no sobre el conjunt d’aquest període.

L’anàlisi de la relació entre llengua i poder en el cas d’Andorra pot ser útil en el debat sobre el futur global del català
Essent el català una llengua viva però minoritzada, és a dir, sense les condicions necessàries per assegurar la seva estabilitat en el futur, existeix de manera permanent un debat sobre aquest futur, tant a Catalunya com en els altres territoris de llengua catalana. Dintre d’aquest debat, la relació entre la llengua i el poder, és a dir, la relació entre la vitalitat del català, d’una banda, i el grau d’autonomia o de sobirania, de l’altra, és un tema de reflexió i anàlisi. En aquest debat, el cas andorrà, tal com es mostra a l’article, pot ser útil.

La pròxima enquesta sociolingüística andorrana permet seguir estudiant el cas andorrà
Quant a la continuació de l’anàlisi de la qüestió, l’estudi exhaustiu de l’informe Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra. Situació actual i evolució (1995-2018), elaborat pel Govern andorrà el 2018, permetrà analitzar de manera completa l’evolució posterior al 2014 de la situació sociolingüística andorrana, que ha estat condicionada per la millora de l’economia, generadora de nous canvis demogràfics. La relació llengua i poder a Andorra és estable, però els canvis demogràfics es van succeint i, per tant, les transformacions sociolingüístiques també.

 

Joaquim Torres Pla
Sociolingüista i membre de la xarxa de recerca sociolingüística CRUSCAT

 

Per a més informació sobre la recerca en demolingüística feta per Joaquim Torres Pla, us convidem a llegir l’article “Presència social de les llengües a Andorra (1995-2014)”, publicat en el número 72 de la Revista de Llengua i Dret

Referències bibliogràfiques:
Torres Pla, Joaquim. (2019). Presència social de les llengües a Andorra (1995-2014). Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 72, 127-145.