Els anys 2018 i 2019, la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública (anteriorment, Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques) de la Generalitat Valenciana va signar, amb la Universitat Jaume I, dos plans anuals per finançar la formació especialitzada en gènere del personal al servei de la Conselleria, inclòs l’estudiantat amb interès per treballar, en un futur, com a agents contra la violència de gènere en les administracions. En el marc d’aquesta col·laboració, va tenir lloc, entre l’11 d’octubre i el 8 de novembre de 2019, el curs “La violència de gènere: Comunicar i jutjar amb perspectiva de gènere”.

El curs es va dissenyar amb l’objectiu de permetre la reinterpretació de les experiències quotidianes dels professionals implicats en la lluita contra la violència de gènere a partir de reflexions i estudis de casos. Repensar la quotidianitat d’un camp tan fortament institucionalitzat com és el dret, en tots els seus vessants, implica necessàriament qüestionar la percepció pròpia, mediada sempre pels nostres aprenentatges. Socialitzats en un entorn tradicionalment dominat pel pensament masculí, els individus acaren ara la necessitat de despertar i emancipar-se per donar compliment ple als seus drets i les seues obligacions com a ciutadanes i ciutadans de societats diverses. Quan aquests individus han de servir la voluntat col·lectiva, els biaixos adquirits no són més senzills de superar. Analitzar l’evolució de les societats i de l’ésser humà, des de les interaccions entre grups fins a la producció del coneixement, ens ha permès definir les societats actuals com a sistemes cisheteropatriarcals, on els homes cisheterosexuals dominen el sistema a través de l’explotació i l’opressió de les dones. Com a resultat d’aquests sistemes, per exemple, la mortalitat de les dones per malalties cardiovasculars és major simplement perquè la diagnosi i el tractament s’ha basat en els homes, que s’havien tractat com a universals, assumint que, per a les dones, les malalties havien de tenir els mateixos símptomes. Aquestes assumpcions errònies, reforçades per les actituds, les creences i les pràctiques que configuren el sentit que esdevé “comú” dins d’una comunitat determinada construeixen la normalitat que discrimina sense adonar-se, però també sense plantejar-se cap correcció. El fet que el dret siga una ciència culturalment i socialment arrelada implica un doble risc en aquest sentit: d’una banda, les pràctiques de vigilància i aplicació estan impregnades dels biaixos que intenten corregir i, de l’altra, la comunicació del canvi social requerit en pro de la igualtat efectiva ha d’acarar aquests mateixos biaixos, que actuen com a barrera.

Darrerament, la nostra societat ha denunciat aquest sistema obertament adreçant protestes i demandes de correcció a individus i a institucions. La violència exercida contra les dones ha trobat en el sistema judicial una racionalització sistemàtica, constant i arrelada. Garants dels drets, les institucions jurídiques requereixen, potser amb més urgència que cap altra, renovar el seu coneixement, el capital i l’energia que les fa funcionar, que els dona la inèrcia que els empenta a seguir igual. La formació en gènere dels agents implicats en la lluita contra la violència de gènere ha d’oferir-los competències temàtiques però també cognitives, per despertar i qüestionar el que es percep com a normal, tot i que siga discriminatori. Els éssers humans són criatures de costums. Les estructures socials malden per perpetuar-se, racionalitzant fins i tot les diferències entre grups dominants per poder continuar en un context conegut. Per superar una arrelada fal·làcia ad antiquetatem cal una capacitat reflexiva, metacognitiva, alhora que una gestió del canvi que acompanye qui agafa consciència perquè no agafe el camí conegut.

D’una banda, una actuació eficaç requereix un coneixement exhaustiu de les normes jurídiques i de les possibilitats d’interpretació i d’actuació en casos concrets. El curs va oferir exemples concrets en distintes jurisdiccions de la falta de sistematicitat en l’aplicació de la perspectiva de gènere als tribunals. Segons va comentar Itziar Gómez Fernández en la seua intervenció, la voluntat d’aplicar aquesta perspectiva s’ha circumscrit als assumptes vinculats amb les dones i no s’ha integrat en altres aspectes de l’aparell judicial. Per això, el curs es va plantejar desbancar el mite de l’home com a model universalment vàlid i oferir la visió diferenciada de dones i d’homes com a productes de circumstàncies radicalment diferents que impliquen diferències essencials en drets i contextos. L’objectiu final era formar els operadors jurídics en el concepte de gènere com a categoria d’anàlisi en el mètode dogmàtic-jurídic i en la doctrina judicial sobre la perspectiva de gènere, tant en la jurisdicció constitucional com en l’ordinària (laboral, civil, administrativa i penal).

La primera sessió, a càrrec d’Asunción Ventura Franch, del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, va tractar el concepte com a categoria d’anàlisi jurídica. Aquesta ponència, juntament amb la de Fernando Lousada Arochena, coordinador de la Comissió Gestora d’Igualtat de l’Associació Espanyola de Dret del Treball i de la Seguretat Social, sobre la igualtat de gènere com a principi, van oferir les bases d’un diàleg productiu amb les ponències especialitzades en jurisdiccions diferents: Itziar Gómez Fernández, lletrada del Tribunal Constitucional, sobre la interpretació constitucional; Ana Pérez Tórtola, magistrada del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, i Magdalena Suárez Ojeda, de la Universitat Complutense de Madrid, sobre el dret administratiu; Carolina San Martín Mazzuconi, magistrada de la Sala Social de l’Audiència Nacional, sobre l’ordre social; M. Paz García Rubio, de la Universitat de Santiago de Compostela, i Joaquim Bosch i Grau, magistrat degà de Montcada, sobre el dret civil; Paz Lloria García, de la Universitat de València, i Susana Gisbert Grifo, portaveu de la fiscalia provincial de València, sobre el dret penal.

D’altra banda, calia també desenvolupar competències comunicatives, de comprensió, d’expressió i de relació interpersonal, sobre la base dels conceptes vinculats a l’actuació jurídica en la societat i a la perspectiva de gènere. A partir de l’anàlisi de casos concrets, el curs pretenia proposar solucions per a evitar pràctiques contradictòries però habituals en l’aplicació de les mesures correctives en violència de gènere. En concret, el curs va tractar la violència pragmàtica i semiòtica que perpetua la doble victimització i la recurrència d’estereotips de gènere contraris a la igualtat que difonen diferències asimètriques en un món que es pensa ja global. El treball en aquest sentit havia de partir de la percepció i de la interpretació de les dones, els homes i els seus contextos.

De nou, en aquest bloc del curs, la reflexió sobre els biaixos constituïa una base indispensable, per la qual cosa era necessari caracteritzar el dret com a sistema ideològic. D’això, se’n va encarregar Víctor Merino Sancho, de la Universitat Rovira i Virgili, que va tractar els conceptes bàsics per a repensar el dret des de la integració de la perspectiva de gènere. El professor Merino va caracteritzar el dret com a estructura de poder i va destacar la importància de clarificar per què aquesta estructura té l’obligació d’atendre les demandes d’igualtat, protegint, promocionant i respectant els drets davant la violència de gènere.

Per exposar les persones inscrites a casos reals de violència institucional, Núria Torres Rosell va exposar els resultats d’un projecte de recerca on, a través d’entrevistes a dones condemnades per tràfic d’estupefaents, es va observar que una falta d’atenció a la vulnerabilitat de les dones té com a resultat la condemna de les víctimes, alhora que la perpetuació de les xarxes delictives. Amb una sessió pràctica i interactiva, la professora Torres va fer èmfasi en la base de la comunicació, entendre la diferència.

Un àmbit especialment problemàtic en les societats actuals és el laboral. Aída Ruiz Franco, consultora i professora de dret, va revisar la problemàtica existent amb la legislació i la jurisprudència sobre assetjament sexual, per raó de gènere i per orientació sexual. En primer lloc, la professora Ruiz Franco va destacar la importància de conèixer quins drets tenen les persones treballadores i contra quines conductes de l’entorn laboral poden rebre protecció. Amb un passeig per casos reals del nostre sistema judicial, la professora Ruiz Franco va aclarir els mitjans de prova necessaris per obtenir la protecció contra conductes discriminatòries i agressives.

Una demanda insistent en cursos de formació anteriors (molt especialment en el curs “De la discriminació als delictes d’odi: la invisibilitat i victimització dels gèneres”, dirigit per Esther Monzó-Nebot en 2018) havia estat el llenguatge. En aquesta edició, José Santaemilia Ruiz, de la Universitat de València, va estudiar el cas de la premsa i com aquesta reforça i genera una visió de la dona com a responsable de la violència que s’exerceix contra ella. Amb exemples concrets i dades empíriques representatives de notícies vinculades a delictes de violència de gènere, el professor Santaemilia va convèncer l’audiència de la importància de l’expressió en la protecció de la dona. En la premsa espanyola, el lèxic que designa la violència apareix vinculat a les dones, mentre que els homes apareixen en associació amb la judicialització dels casos i amb les aspiracions a una societat igualitària. Santaemilia va advocar per una actuació contra la violència discursiva que cree alternatives i difonga discursos productius que assignen clarament les responsabilitats de les actuacions violentes i agressives, en pro de la protecció de les agredides. També va assenyalar indicis sobre l’ús del mot “gènere” que inviten a reflexionar si no oculta el veritable problema social: la violència de gènere és, en realitat, la representació particular de la violència sistèmica de l’home contra la dona. No cal només que ens preguntem com resoldre els interrogants, cal redefinir les preguntes des de perspectives igualitàries, per poder veure les dades que ens obrin la porta d’un coneixement aplicable.

Finalment, Mònica Gelambí Torrent, en la sessió de cloenda, va exposar amb claredat i contundència què cal per integrar la perspectiva de gènere i com els projectes aconsegueixen canviar la societat i protegir les dones dels delictes que es cometen contra elles. La interseccionalitat, això és, la interrelació entre dimensions aparentment diferenciades, permet, per exemple, des de l’anàlisi empírica dels problemes socials, oferir un disseny urbanístic que expose a la vista els indrets on més freqüentment s’ataca les dones. Per aconseguir-ho, la definició d’indicadors que permeten guiar la recollida i l’anàlisi de les dades, alhora que identificar l’efectivitat de les actuacions esdevé una destresa essencial en l’administració de qualsevol tipus.

Les persones participants en el curs van valorar la perspectiva multidisciplinària des de la qual se’ls va fer mirar la violència de gènere, física, estructural i simbòlica. D’acord amb les enquestes de satisfacció, el curs va permetre una millora de la comprensió dels problemes que causen i són resultat de la violència de gènere i del seu caràcter sistèmic. Alhora els va permetre agafar consciència sobre els biaixos de gènere en les conductes socials i en les pràctiques jurídiques. El curs va posar en primera línia els obstacles a la formació de juristes, la vulnerabilitat de les persones agredides i les vies per rebatre, contrarestar i denunciar conductes marcades per biaixos de gènere. També a partir de les enquestes, s’han detectat els interessos de les persones participants per a formacions futures. En concret (a) la relació entre el llenguatge judicial i policial en els biaixos de percepció de la violència, (b) les polítiques d’integració de coneixements de gènere en les administracions locals, i (c) una perspectiva internacional i comparada de la doctrina i la jurisprudència en matèria de violència de gènere que permeta identificar models caps als quals caminar.

El curs “La violència de gènere: comunicar i jutjar amb perspectiva de gènere” va ser dirigit per Santiago García Campá, del grup d’investigació “Dret, Gènere i Igualtat Efectiva de Dones i Homes”; Esther Monzó-Nebot, del grup TRAP, “Traducció i Postmonolingüisme”; M. José Senent Vidal, del grup “Dret, Gènere i Igualtat Efectiva de Dones i Homes”, i Mercedes Alcañiz Moscardó, directora de la Unitat d’Igualtat de la Universitat Jaume I.

 

Esther Monzó-Nebot
Grup TRAP
Universitat Jaume I