Amb motiu de la Diada de Sant Jordi, que enguany el sector del llibre i el Gremi de Floristes han proposat traslladar al 23 de juliol per evitar els efectes de la COVID-19, el Blog de Llengua i Dret ofereix un apunt que aborda la bibliografia del llenguatge jurídic català amb l’objectiu de difondre recursos d’interès sobre aquest tecnolecte i alhora reflexionar sobre la trajectòria i les perspectives de futur en aquest camp.

 

“Ens n’adonem quan arriben als nostres despatxos documents redactats
en altres països europeus. En els dits documents sembla que hom cerqui la claredat
per mitjà de la senzillesa. A casa nostra, en general, s’utilitza encara una prosa
feixuga i entortolligada, reminiscència del segle dinovè.”

Fragment de la presentació de 50 documents jurídics en català (1976),
del Seminari de Documentació Jurídica en Català
del Col·legi d’Advocats de Barcelona

Una de les primeres publicacions en abordar el llenguatge jurídic català (modern) és 50 documents jurídics en català. En la presentació els autors ja deixen palesa la voluntat —valenta, perquè aleshores el castellà era la llengua predominant en l’àmbit jurídic— de no només emprar el català, sinó també de modernitzar-lo. L’obra es va publicar el 1976 de la mà del Seminari de Documentació Jurídica en Català del Col·legi d’Advocats de Barcelona, un seminari constituït en ple franquisme per un grup d’advocats militants de la llengua entre els quals Josep L. Sagarra i Osvald Cardona.

L’any 1979 es va aprovar l’Estatut i es va restablir l’oficialitat del català. En els anys successius van veure la llum nombroses obres que responien especialment a les necessitats del moment: restablir el llenguatge jurídic català (LJC) i fomentar l’aprenentatge d’aquest tecnolecte. D’una banda, el restabliment era necessari i urgent, atès que en els anys 80 el llenguatge jurídic català era, en moltes ocasions, una traducció literal del llenguatge jurídic castellà, el qual desprenia valors amb tuf de jerarquia, masclisme i pompositat. Per evitar que les característiques del castellà calessin en el català, la Generalitat de Catalunya va endegar tot un procés de restabliment del llenguatge jurídic que va tenir com a eix central la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu.[i] I de l’altra, el foment de l’aprenentatge d’aquest tecnolecte era imprescindible perquè la Generalitat pogués emprar el català com a vehicle de comunicació oficial. Així, el Govern va engegar múltiples cursos per tal de capacitar el personal de l’Administració pública amb coneixements suficients per redactar decrets, resolucions, convenis i qualsevol tipus de comunicació amb el ciutadà en la nostra llengua.

Tenint en compte aquest context, és evident que la bibliografia primerenca del LJC tingui un perfil marcadament didàctic i estigui publicada, en gran mesura, per les administracions públiques de Catalunya. Les obres de referència del període 1980-2000 són Introducció al llenguatge jurídic (1988), de Carles Duarte i Pilar de Broto; Manual de llenguatge administratiu (1991), de Carles Duarte, Segimon Sibina i Àlex Alsina —editat fins a sis vegades—, La redacció de les lleis (1995), del Grup d’Estudis de Tècnica Legislativa, i els diversos opuscles publicats per la Direcció General de Política Lingüística (com ara Majúscules i minúscules, 4a edició, 2016, i Documentació jurídica i administrativa, 2002). En el camp terminològic, cal citar el Diccionari jurídic català (1986), de l’Enciclopèdia Catalana i el Col·legi d’Advocats de Barcelona, reeditat i actualitzat diverses vegades. També cal fer esment de la revista Llengua i Administració, que va ajudar a resoldre qüestions lingüístiques i a difondre-les en el si de la Generalitat, i dels múltiples articles amb aportacions teòriques, metodològiques i de lingüística històrica que es van publicar a la Revista de Llengua i Dret. Essent el 2020 l’Any Badia i Margarit, ens agradaria apuntar la relació que va tenir aquest mestre, lingüista i filòleg sobre el que va ser un dels grans impulsors del català jurídic. Carles Duarte va ser deixeble d’Antoni M. Badia i Margarit, aleshores rector de la Universitat de Barcelona, i tots dos van publicar Formulari administratiu aplicat especialment a la universitat (1978) i Curs de llenguatge administratiu (1979), uns manuals que van resultar ser els pioners del restabliment del llenguatge que ens ocupa.

El 2001 es dissol la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu i aquest és el punt d’inflexió que marca la fi de l’etapa de restabliment del llenguatge jurídic català (Arnall, 2019). El període 2001-2019[ii] a la bibliografia de llenguatge jurídic català hi continuen abundant les publicacions impulsades per les administracions catalanes, però n’apareixen moltes d’altres administracions com la balear, la valenciana i l’andorrana. El sector universitari també juga un paper important i pràcticament totes les universitats catalanes, balears i valencianes públiques es bolquen a codificar el llenguatge administratiu mitjançant els seus propis manuals d’estil, alguns ja iniciats en anys anteriors. Per contra, es documenten poques iniciatives del sector professional, cosa que contrasta amb aquella voluntat codificadora pionera dels anys 80 per part dels advocats catalans.

Des del punt de vista del tipus de recursos, es publiquen un gran nombre de manuals d’estils i diccionaris terminològics bilingües català-castellà de menys de 6.000 termes. Una mostra de títols que han esdevingut de referència són Manual de llenguatge judicial (2003) i, en el camp legislatiu, el Llibre d’estil del Parlament de Catalunya (actualitzat periòdicament) i, també, els diversos diccionaris especialitzats en dret publicats pel TERMCAT i el Diccionari jurídic (en línia), promogut per la Societat Catalana d’Estudis Jurídics. Així mateix, subratllem l’interès creixent que han despertat els criteris per a usos no sexistes de la llengua: en el període 2001-2018 documentem fins a 40 recursos dedicats a aquest tema o que n’inclouen informació. També, en el camp didàctic, s’han elaborat nous materials més adaptats als nous formats d’internet com el Curs de llenguatge jurídic (2018), l’última versió del qual es troba al www.parla.cat.

Diversos experts[iii] han descrit i valorat determinats segments del panorama com ara els recursos terminològics, les fonts sobre els usos de les majúscules, els recursos per a la traducció jurídica i materials en línia per a l’aprenentatge del LJC. L’opinió general d’aquests experts és que, en vista del gran nombre de publicacions que s’han elaborat sobre el LJC, el panorama és positiu des del punt de vista quantitatiu. No obstant això, detecten recursos poc exhaustius que xoquen amb la manca de materials més complets; recursos potents, però poc explotats; recursos denominats de manera diferent, però amb continguts idèntics, i recursos pensats per a lingüistes i utilitzats per juristes i viceversa. Redundància, mancances, disfuncionalitat, no actualització, dispersió tipològica, inestabilitat i infrautilització són alguns dels problemes que presenta el panorama documental dels recursos lingüístics del LJC.

Recursos per al llenguatge jurídic català

Amb motiu de la Diada de Sant Jordi, diluïda a causa del coronavirus, tot seguit oferim una selecció dels títols i recursos que considerem útils per a qui tingui interès en el món del llenguatge jurídic català. Per contribuir a l’heterogeneïtat de la tria, escollim recursos que responguin als perfils teòric, terminològic, divulgatiu i documental.

La redacció de les lleis (1995)

La redacció de les lleis és una obra composta per nou estudis d’autors com Carles Duarte, Josep M. Mestres, Oriol Camps i Marta Xirinachs, entre d’altres, que aborda principalment les particularitats del llenguatge legislatiu, però també ofereix una descripció general del llenguatge jurídic. Es tracta d’una publicació de to científic, que reuneix les aportacions de manuals de referència anteriors i de la qual són deutores moltes de les publicacions posteriors.

 

 

Portal “Terminologia jurídica”

Es el portal mitjançant el qual el Comitè Terminològic de Dret del TERMCAT dona a conèixer la seva tasca codificadora de la terminologia jurídica catalana. En el portal, a més, s’hi poden consultar apunts lingüístics que es publiquen periòdicament i que aborden qüestions terminològiques i també s’hi troben accessos directes als quinze diccionaris que el TERMCAT ha publicat en matèria de dret, els quals es poden consultar tots alhora des del cercador terminològic que ofereix la mateixa web.

 

Diccionari jurídic (en línia)

El Diccionari jurídic és una de les fonts terminològiques més valuoses que tenim actualment en voler conjuminar informació semàntica d’alt nivell i informació lingüística. El diccionari, promogut per la Societat Catalana d’Estudis Jurídics (SCEJ), inclou fins a 9.651 registres i preveu anar augmentant aquest nombre en trobar-se encara en fase de desenvolupament. S’hi poden consultar termes del dret de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Andorra que pertanyen a les diverses branques del dret, així com termes de la història del dret i ressenyes biogràfiques de juristes eminents. La informació semàntica comprèn dades sobre la doctrina, la legislació i la jurisprudència i, en el cas dels termes històrics, l’explicació del context sociopolític; d’altra banda, la informació lingüística inclou la categoria gramatical, la flexió de gènere, exemples d’ús, l’equivalència en castellà i, en alguns casos, l’etimologia.

 

Manual de llenguatge judicial (2003)

El Manual de llenguatge judicial (2003), publicat pel Departament de Justícia, és una obra pràctica, amb una exposició entenedora que en permet una consulta molt àgil. Satisfà amb escreix les principals necessitats lingüístiques que pugui tenir el personal judicial a l’hora de redactar textos: a banda d’una descripció general del llenguatge jurídic, s’hi troben explicades i il·lustrades les qüestions gramaticals i lèxiques més controvertides, les convencions sobre les abreviacions, les majúscules i els signes de puntuació, i també les pautes de redacció de fins a onze textos diferents, entre altres aspectes. El manual, a més, aconsegueix exposar les controvèrsies lingüístiques defugint els tecnicismes, la qual cosa la fa eficaç i útil no només per al personal judicial sinó també per a altres professionals del dret.

 

Catàleg de recursos del llenguatge jurídic català 2000-2018 (2019)

El Catàleg de recursos del LJC 2000-2018^[iv] recull de manera ordenada fins a 232 recursos sobre el llenguatge jurídic català i continua la tasca que va iniciar l’antic Catàleg de llenguatge administratiu i jurídic (2000) elaborat en el marc de la CILAJ. A diferència d’aquest, el catàleg adopta la forma de base dades consultable a través d’un cercador que permet afinar la cerca mitjançant tretze paràmetres diferents (títol, autor, any de publicació, tipus de recurs, etc.). Així mateix, ofereix catorze gràfics que permeten conèixer i analitzar de forma visual el panorama documental actual. El Catàleg aspira a ser una eina amb aplicacions al camp de la recerca, la planificació o normalització lingüístiques, la docència, la traducció jurídica i al camp professional del dret. La interfície és actualitzable i es va configurar amb la previsió de poder-hi anar incorporant els recursos que es vagin publicant cada any.

 

Noves contribucions en el panorama documental: cap a on anem?

Com en tot camp del coneixement, sempre hi ha noves línies per explotar i d’altres d’existents que permeten un desenvolupament major. A continuació, exposarem les línies de treball que ofereix, al nostre parer, el camp de la bibliografia del llenguatge jurídic català.

D’entrada, cal fer referència al buit d’obres que aborden el LJC des d’un punt de vista teòric. A banda del manual La redacció de les lleis (editat fa uns vint-i-cinc anys), i a banda dels articles científics publicats en diversos números de la Revista de Llengua i Dret, els quals ofereixen aportacions teòriques sobre aspectes puntuals, no trobem cap obra de caire teòric que ofereix una descripció global i exhaustiva del llenguatge jurídic català. És per això que creiem que reunir en una única font —accessible en línia—descripcions del LJC i els seus registres (com el registre judicial i el legislatiu, entre d’altres) permetria completar el panorama, disminuiria la dispersió de les fonts, agilitzaria la consulta sobre qualsevol qüestió relacionada amb aquest tecnolecte i, evidentment, n’enfortiria la codificació i consolidaria la concepció d’un únic model lingüístic de LJC.

Pel que fa als materials didàctics, si bé és cert que en disposem de molt complets i actualitzats, com l’última edició del Curs de llenguatge jurídic que es troba a l’Aula Mestra del Parla.cat, no hi ha hagut una continuïtat en l’elaboració de continguts didàctics nous que permetin aprofundir en l’estudi lingüístic del llenguatge jurídic. En aquesta línia, manquen manuals d’argumentació, per exemple, que expliquin com utilitzar els mecanismes de cohesió o que aportin estratègies lingüístiques per a una argumentació clara, efectiva i sense recargolaments. També creiem que falta dissenyar materials adaptats a les necessitats que tenen els diversos perfils d’usuaris de llenguatge jurídic (notaris, advocats, procuradors, registradors, lingüistes). A tall d’exemple, els cursos de llenguatge jurídic que actualment s’ofereixen a professionals com els advocats contenen exercicis de redacció de diligències, edictes i decrets, documents que rarament escriuran.

Amb relació al format de publicació, es podria fer el salt al món del mòbil i dissenyar aplicacions didàctiques accessibles des dels dispositius mòbils, i també caldria entrar al món audiovisual i oferir continguts didàctics en format vídeo. És cert que hi ha universitats com la UdG o la UOC que han començat a editar continguts en aquest format, però són molt escassos els vídeos que es poden trobar a la xarxa que exposin, per exemple, les interferències lingüístiques del llenguatge jurídic català de forma breu i pensant sempre en un públic no expert en llengua.

I continuant amb el format, també seria convenient aprofitar al màxim els avantatges que ens ofereixen les tecnologies. Cal apostar per recursos més digitals (que no digitalitzats), que explotin la imatge i el vídeo, tinguin múltiples remissions i hipervincles, permetin l’accés a la informació des de diverses vies i ofereixin l’opció d’ampliar la informació desitjada, entre altres prestacions. En aquesta línia, el panorama documental ja disposa de dos recursos digitals que constitueixen línies de treball potencials: l’Optimot Dret i el Catàleg de recursos de llenguatge jurídic 2000-2018.

Des d’aquí celebrem la iniciativa de la creació de l’Optimot Dret, una selecció de continguts útils per al llenguatge jurídic que inclou qüestions terminològiques, models de documents, criteris de redacció i qüestions sintàctiques controvertides, tot explicat i projectat en el format àgil, planer i entenedor que caracteritza l’Optimot. I és per això que creiem que cal continuar treballant-hi: la fusió de l’Optimot Dret dins l’Optimot mitjançant la configuració d’una nova opció de cerca anomenada “llenguatge jurídic”, la catalogació de més fitxes lingüístiques ja existents com a continguts útils per al llenguatge jurídic i la creació de noves fitxes, constitueixen, al nostre entendre, futures accions de desenvolupament d’aquest recurs.

D’altra banda, el Catàleg de recursos de llenguatge jurídic català 2000-2018 s’ha dissenyat per satisfer objectius de recerca, però està preparat per catalogar més recursos, implementar la cerca lliure i la cerca combinada, millorar les remissions entre entrades, i, en definitiva, adaptar-se a les necessitats dels usuaris. El seu desenvolupament constitueix una línia de treball que contribuiria a mitigar alguns dels problemes que presenta el panorama documental del LJC com la disfuncionalitat, la inestabilitat i la dificultat d’accés a la informació.

Arribant ja al camp terminològic, també són molts els buits que diversos autors com Pou (2012) i Domènech i Gelpí (2017) han constatat: un diccionari jurídic anglès-català, un diccionari jurídic francès-català, repertoris de comunitats de veïns amb equivalents glossats per a la traducció jurídica cap al català i diccionaris d’errors freqüents en la traducció jurídica cap al català, en són una mostra. D’altra banda, les obres existents també presenten vies per continuar millorant. Vitri, Cussó i Mestres (2011) descriuen algunes de les mancances que presenten els reculls terminològics: exhaustivitat en el nombre d’entrades lexicogràfiques i entrades lèxiques no nominals, notes d’ús o exemples que permetin contextualitzar un terme, informació sintàctica sobre els règims verbals i informació semàntica suficient per delimitar millor les relacions de sinonímia, entre d’altres. Per anar acabant, apuntem una última línia de treball: el Diccionari jurídic de l’SCEJ representa una plataforma ideal per poder implementar algunes d’aquestes propostes i alhora posar en pràctica els postulats de la lexicografia especialitzada: fer un tractament complet i exhaustiu de la informació per tal que l’usuari pugui recuperar només la informació desitjada en el mínim de temps possible.

 

Anna Arnall Duch
Universitat Pompeu Fabra

 

Bibliografia

Arnall Duch, Anna. (2020). Llenguatge jurídic català: estat de la qüestió i propostes de futur (tesi doctoral de la Universitat Pompeu Fabra, Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge).

Bestué, Carme, i Torres, Olga. (2006). El català jurídic: qüestions pendents relacionades amb la traducció i la terminologia tenint en compte la història, el marc legal i el procés de normalització del català. Papers Lextra, 2, 79-88.

Cervera, Anna. (2012). Recursos terminològics de l’àmbit jurídic en català: duplicitats i mancances. El problema del control de qualitat. Terminàlia, 5, 59-64.

Domènech Bagaria, Ona, i Gelpí Arroyo, Cristina. (2017). Eines i recursos per a la traducció jurídica cap al català: dels tipus de recursos a les necessitats dels usuaris. Dins E. Monzó, i J. Jiménez-Salcedo (ed.), Les llengües minoritzades en l’ordre postmonolingüe (p. 221-234). Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I.

Gelpí Arroyo, Cristina. (2008b). Recursos en línia per a l’aprenentatge del llenguatge jurídic en català: tipus, usuaris i accessibilitat. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 49, 11-25.

Grau, Anna. (2000). Catàleg de llenguatge administratiu i jurídic.

Grup d’Estudis de Tècnica Legislativa [GRETEL]. (1995). La redacció de les lleis. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Escola d’Administració Pública de Catalunya.

Jiménez-Salcedo, Juan. (2017). L’ús distintiu de la majúscula en llengua catalana: anàlisi d’un corpus de fonts convencionals aplicable a la redacció juridicoadministrativa. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 68, 117-142.

Observatori Català de la Justícia. (2012). La llengua catalana a la justícia. Generalitat de Catalunya, Departament de Justícia.

Picó i Junoy, Joan, Adan Domènech, Frederic, Cerrato Guri, Elisabet, Casanova Martí, Roser, i Fuguet Carles, Xènia. (2015). L’ús del català a l’Administració de justícia. Un panorama decebedor i algunes propostes de millora. Revista Jurídica de Catalunya, 114(3), 721-741.

Pou i Pujolràs, Agustí. (2012). La normalització terminològica en l’àmbit jurídic: un estat de la qüestió. Terminàlia, 5, 50-58.

Rull, Xavier. (2010). El règim verbal en els vocabularis de llenguatge jurídic: una proposta. Terminàlia, 2, 23-31

Seminari de Documentació Jurídica en Català de la Comissió de Cultura. (2002). 50 documents jurídics en català (2a ed.). Barcelona: ICAB.

Vitri, Patricia L., Cussó, Guida, i Mestres, Josep M. (2011). Les unitats lèxiques no nominals de l’àmbit juridicoadministratiu en els reculls terminològics. Dins Ll. Potrony, i J. M. Romaní (ed.), Indexació, terminologia i llenguatge jurídic (p. 183-205). Barcelona: IEC, SCEJ, SCATerm.

Xirinachs i Codina, Marta. (2012). La Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu (CALA). Terminàlia, 5, 65-67.

---

[i] Entenem el llenguatge administratiu com un subllenguatge o registre inclòs dins del llenguatge jurídic, al costat d’altres com el judicial o el legislatiu. La denominació llenguatge administratiu va prevaldre per sobre de llenguatge jurídic durant els anys 80, perquè, entre altres motius, el context polític va propiciar que el restabliment comencés en un àmbit d’ús molt delimitat: l’Administració pública (Arnall, 2019). Més tard, tots els criteris aprovats per al llenguatge administratiu durant el procés de restabliment es van extrapolar al llenguatge jurídic en general (Xirinachs, 2012).

[ii] Bona part de les dades sobre el període 2001-2018 les obtenim del Catàleg de recursos del llenguatge jurídic català 2000-2018, elaborat arran de la tesi doctoral Llenguatge jurídic català: estat de la qüestió i propostes de futur.

[iii] Les valoracions s’han fet sobretot des de l’àmbit lingüístic, en concret, el camp de la traducció, la didàctica de les llengües, la terminologia i la lexicografia, en què destaquem els treballs de Bestué i Torres (2006), Cervera (2012), Domènech i Gelpí (2017), Gelpí (2008b), Jiménez-Salcedo (2017), Pou (2012), Rull (2010) i Vitri, Cussó i Mestres (2011); però també hi ha dos estudis elaborats des de l’àmbit jurídic, La llengua catalana a la justícia (Observatori Català de la Justícia, 2012) i Picó, Adan, Cerrato, Casanova i Fuguet (2015) (Arnall, 2019).

[iv] El Catàleg es va elaborar en el marc de la tesi doctoral Llenguatge jurídic català: estat de la qüestió i propostes de futur (2019).