El contagi bel·licista del discurs públic
Ja fa ben bé dos mesos que vivim una nova normalitat imposada per la COVID-19. La retòrica bel·licista ha impregnat els discursos de la majoria de líders polítics occidentals. S’ha generalitzat la construcció discursiva del marc mental següent: la pandèmia és una batalla de salut pública que hem de vèncer amb la unió (malgrat l’acció hipòcrita dels estats; tot i la crida a la unió del secretari general de l’ONU, han actuat individualment i han lluitat per abastir-se d’elements de protecció personal).
Les dinàmiques discursives bel·licistes observades no són exclusives de la COVID-19. Ja s’havien detectat i analitzat en contextos previs com la lluita contra la droga, la pobresa o el terrorisme; malgrat la variació temàtica, totes elles comparteixen estratègies discursives i metàfores.
Com recorda Toni R. Juncosa a l’article sobre paral·lelismes entre la construcció discursiva de la pandèmia de la sida i de la covid-19, als anys setanta Susan Sontag advertia que la “personificació de la malaltia com a element invasor que ataca un cos pot tenir implicacions greus”.
Algunes al·locucions se n’han volgut distanciar, com les del canadenc Justin Trudeau o les de Frank-Walter Steinmeier, el president alemany, que va afirmar que la pandèmia “no és una guerra, és un test de la nostra humanitat”. Tanmateix, fins i tot en els casos en què s’ha fet explícita la voluntat per desmarcar-se’n, les connotacions bel·licistes també hi son, i, des d’un punt de vista semiòtic, en tots els casos, li han donat un caràcter d’excepcionalitat, de temps de guerra.
Hem estat testimonis de discursos de caps d’estat, poc habituals fora de dates nadalenques i festes nacionals, com el de la reina Isabel II el dia que commemorava el 75è aniversari de l’Acta de la Capitulació del Tercer Reich, amb molts trets (pragmàtics i lingüístics) que ressonen a temps de guerra. El discurs de Felip VI també n’anava ple; per exemple, el 18 de març de 2020 va adreçar-se al personal sanitari així: “Sois la vanguardia de España en la lucha contra esta enfermedad, sois nuestra primera línea de defensa”.
La lucha del Govern Sánchez
El Govern espanyol, d’ençà l’inici de la crisi sanitària, ha bastit un marc legislatiu integrat per: 13 decrets llei, 6 decrets (incloent-hi el de la declaració de l’estat d’alarma i les quatre pròrrogues), 113 ordres ministerials, 71 resolucions ministerials (i una del Banc d’Espanya), 5 instruccions i 1 acord. Segons juristes consultats a l’article “El estado de alarma: un bosque de 209 normas excepcionales” (El País, 16/05/2020), algunes de les lleis que ha adoptat el Govern espanyol per gestionar la crisi presenten mancances greus: posen en risc la seguretat jurídica; s’han excedit competencialment, regulant aspectes que haurien correspost a normes d’un rang superior; i s’han regulat drets i llibertats fonamentals i matèries cabdals com la protecció de dades personals, l’àmbit laboral o el de l’Administració de justícia.
L’investigador Miguel Sánchez, de la Universitat Politècnica de Madrid, va penjar un fil a Twitter (amb to divulgatiu i humorístic, però elaborat amb una rigorosa metodologia quantitativa d’anàlisi lingüística) en què identificava, a partir de l’estudi de les freqüències, les diferències discursives de les al·locucions de Pedro Sánchez segons si s’adreçava a la ciutadania des de la Moncloa o a la resta de diputats del Congrés. A continuació, presentem una taula resum amb les paraules més significatives de cada discurs (el to de vermell indica llur grau d’ús per sobre del llindar estadístic esperat):
| Palabras clave más relevantes en los discursos de Pedro Sánchez durante la crisis del coronavirus (10-28 de marzo) | ||||||||
| Puesto | 10-03
(Moncloa) |
13-03
(Moncloa) |
14-03
(Moncloa) |
18-03
(Congreso) |
21-03
(Moncloa) |
22-03
(Moncloa) |
25-03
(Congreso) |
28-03
(Moncloa) |
| 1 | coronavirus | coronavirus | coronavirus | coronavirus | coronavirus | coronavirus | confinamiento | pandemia |
| 2 | interministerial | covid | pandemia | covid19 | confinamiento | pandemia | señoría | covid |
| 3 | eurogrupo | Moncloa | Illa | ertes | pandemia | respirador | señorías | recuperable |
| 4 | Fallas | rajatabla | propagación | pandemia | pcr | autoabastecimiento | alertas | coronavirus |
| 5 | lógicamente | heroísmo | ertes | señoría | covid | confinamiento | pandemia | retribuir |
| 6 | rajatabla | transcripción | marlaska | aerotransporte | ucis | sectorialmente | covid19 | confinamiento |
| 7 | Juanma | pandemia | contagio | casuística | mascarilla | mascarilla | ffp2 | autoabastecer |
| 8 | Servimedia | gratitud | cuerpos | flexibilizar | ccaa | g20 | ertes | desgraciadamente |
| 9 | periódico | virus | repostaje | Illa | contagio | europeísta | esquadra | mutualizar |
| 10 | Wuhan | alarma | heroicidad | cuerpos | frenazo | adoptar | coronavirus | ucis |
Com assenyala l’autor, hi ha diferències entre les paraules clau que empra en funció de cada context: al Congrés fa èmfasi en aspectes relacionats amb la gestió de la crisi com a Govern (mitjançant l’ús específic de formes com ertes, alertas, aerotransporte, flexibilizar…); quan s’adreça de manera a la ciutadania, s’hi documenten formes prototípiques del discurs polític (heroicidad, heroísmo, gratitud) i d’altres que narren les mesures adoptades i les conseqüències pràctiques que té per a la població (Fallas, rajatabla, respirador, mascarilla, ucis…). En relació amb els ertes, per exemple, el Govern Sánchez emfatitza que cal agilitzar-ne la tramitació i l’aprovació, i s’empra en contextos d’ús molt diferents dels seus usos habituals (segons una mostra de 17.000 M de paraules):
En relació amb els discursos del Govern Sánchez, l’investigador Toni R. Juncosa indica que “l’objectiu primordial de l’Estat i dels seus membres en aquesta situació excepcional —se’ns explicava— era ‘combatre’ la propagació del coronavirus i no aturar-se fins a ‘vèncer’”, atès que “l’enemic és només un: el virus”.
El llenguatge dels reials decrets contra la COVID-19
Hem analitzat una part representativa del marc jurídic aprovat amb caràcter d’urgència relatiu a la declaració de l’estat d’alarma per fer front a la pandèmia: els reials decrets 463/2020, de 14 de març, 476/2020, de 27 de març, i 487/2020, de 10 d’abril, atès el fet que es van aprovar d’urgència i, sobretot, llur rang jurídic prominent.
Les fórmules que hem identificat per referir-se a la COVID-19 i al context d’aprovació de les mesures adoptades són nombroses. N’hi ha de més concretes, pròpies del discurs científic (enfermedad, pandemia internacional, virus COVID-19) i d’altres de més prototípiques del discurs polític (com coyuntura, crisis sanitaria sin precedentes y de enorme magnitud, situación grave y excepcional, situación de emergencia sanitaria o situación de crisis sanitaria). Es constata, per tant, com mitjançant la hipèrbole del vocabulari emprat es perfila la urgència i la gravetat de les mesures que justifiquen un marc discursiu de combat contra el coronavirus. La més estesa és, tanmateix, crisis (és el 25è substantiu més emprat):
|
L’anàlisi quantitativa d’Iramuteq, el programa emprat per explorar aquestes lleis (1.499 paraules que, amb repeticions, acumulen 8.233 ocurrències), ens permet visualitzar la xarxa lèxica d’aquests tres reials decrets aprovats entre el 14 de març i l’11 d’abril de 2020, un dels moments més crítics de la pandèmia:
Com és natural, els nodes principals de textos jurídics com els analitzats es relacionen amb el llenguatge juridicoadministratiu (decreto, artículo, disposición, medida…), amb els actors principals dels poders executiu i legislatiu (ministro, congreso, gobierno…) o amb les mesures adoptades (estado [de alarma], [restricciones a la] libertad de circulación, suspensión de plazos administrativos…).
Resulta cabdal destacar, a més, que nodes com suspensión (“no suponen la suspensión de ningún derecho fundamental”), transparente (“la evaluación […] debe realizarse de manera objetiva y transparente”) o público (“con posterioridad, el Gobierno aprobó el Real Decreto 465/2020 […] con la finalidad de reforzar la protección de la salud pública y de asegurar el funcionamiento de servicios públicos esenciales”) denoten llur rol per justificar i valorar positivament les mesures adoptades.
El RD 463/2020, aprovat el 14 de març, justifica l’adopció de la llei al preàmbul “tanto por el muy elevado número de ciudadanos afectados como por el extraordinario riesgo para sus derechos”, alhora que en justifica la proporcionalitat, el caràcter imprescindible i el fet que no suposa cap lesió de drets fonamentals (“Las medidas […] son las imprescindibles para hacer frente a la situación, resultan proporcionadas a la extrema gravedad de la misma y no suponen la suspensión de ningún derecho fundamental, tal y como prevé el artículo 55 de la Constitución”).
Si, a més d’observar-ne la xarxa conceptual, n’extraiem els índexs de freqüència, podem identificar les paraules més emprades i, per tant, llurs temàtiques prioritàries. En aquesta primera exploració, n’hem volgut analitzar les 35 més freqüents (sense incloure-hi paraules gramaticals com de, en, a, per, i…):
Freqüència entre parèntesis:
| Substantius | Adjectius | Verbs |
|---|---|---|
| estado (64) | real (56) | establecer (31) |
| decreto (57) | público (46) | declarar (26) |
| servicio (56) | sanitario (42) | prever (21) |
| alarma (56) | competente (36) | adoptar (20) |
| artículo (54) | necesario (34) | garantizar (18) |
| medida (51) | local (24) | quedar (15) |
| ministro (51) | asimilables (21) | prorrogar (15) |
| marzo (44) | nacional (21) | disponer (15) |
| autoridad(40) | primero (18) | suspender (15) |
| transporte (35) | delegadas (17) | contener (14) |
| disposición (31) | adicional (16) | asegurar (13) |
| ley (30) | orgánico (15) | acordar (12) |
| gobierno (28) | presente (12) | ocasionar (12) |
| actividad (24) | mismo (12) | requerir (11) |
| salud (23) | urbano (12) | resultar (10) |
| situación (22) | anterior (11) | reforzar (9) |
| día (19) | esencial (11) | referir (9) |
| congreso (19) | autonómico (9) | modificar (8) |
| establecimiento (19) | extraordinario (9) | incluir (8) |
| gestión (19) | nuevo (9) | someter (7) |
| protección (18) | medio (8) | dictar (7) |
| covid (18) | administrativo (8) | aplicar (7) |
| orden (17) | civil (8) | evitar (6) |
| plazo (17) | disponible (7) | permitir (6) |
| crisis (17) | específico (7) | dar (6) |
| persona (16) | recreativo (7) | proporcionar (6) |
| caso (16) | posible (7) | mantener (6) |
| producto (15) | siguiente (7) | hacer (6) |
| prórroga (15) | privado (6) | remitir (5) |
| diputado (15) | ferroviario (6) | mitigar (5) |
| acuerdo (15) | directo (6) | solicitar (5) |
| seguridad (14) | sexto (6) | afectar (5) |
| movilidad (14) | segundo (6) | realizar (5) |
| sanidad (14) | social (6) | extender (5) |
| abril (14) | democrático (6) | alcanzar (5) |
Substantius
En relació amb la categoria nominal, just després de les paraules clau de les mesures analitzades (decreto, estado, alarma, artículo…), és significativa la posició prominent d’autoridad (novena). Aquesta s’empra per sobre del llindar estadístic esperat, sobretot al RD 463:
Es documenta a contextos com autoridades competentes (22) i autoridades competentes delegadas (17), i amb una freqüència molt inferior a autoridades autonómicas y locales (3), autoridades civiles (2) o autoridades sanitarias (1).
El filòsof Josep Ramoneda afirmava en aquesta entrevista amb Joan Safont per El Nacional que “el bonisme autoritari de Pedro Sánchez ha servit per a una recentralització total i una recuperació del discurs de la unitat, la pàtria i les forces armades”. El redactat de l’article 4 del RD 463 seria un exemple representatiu d’aquesta centralització del poder a mans del Govern de l’Estat, malgrat les afirmacions de Pedro Sánchez durant el discurs de pròrroga de l’estat d’alarma del 20 de maig de 2020 (“Las comunidades autónomas nunca han perdido su corresponsabilidad en el ejercicio de sus competencias”):
|
Els usos documentats ressonen a discurs militar, amb un fort component coercitiu, que es distancia dels contextos
El 23è substantiu, orden, reforça aquest to coercitiu del RD 463 (aquesta paraula, juntament amb ley, s’hi empra molt per sobre del llindar estadístic esperat segons les anàlisis estadístiques). Tot i que orden s’associa a aquest gènere legislatiu (normalment, els reials decrets solen remetre a ordres ministerials, com en el context “Por orden del Ministro de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana se podrán establecer las características y contenido de este anuncio”), els usos documentats ressonen a discurs militar, amb un fort component coercitiu, que es distancia dels contextos d’ús prototípics d’aquest mot al discurs jurídic (a estructures com por orden de, orden ministerial…):
|
El substantiu fuerza, també relacionat amb la coerció, ocupa la posició 85a i s’empra en contextos que es refereixen al rol de les forces armades i dels cossos de seguretat (excepte en el context “por causa de fuerza mayor o situación de necesidad”) en la gestió de la crisi sanitària:
|
Adjectius
La llista d’adjectius més freqüents posa de relleu, de nou, l’afirmació del pensador Josep Ramoneda quant al tarannà de nacionalisme d’estat de les mesures aprovades pel Govern Sánchez. A més de paraules relacionades amb les mesures aprovades i llur àmbit d’aplicació, i amb la crisi sanitària (com real decreto, público, sanitario, autoridad competente, necesario, local, ley orgánica…) és remarcable la freqüència d’ús de l’adjectiu nacional (el 8è més emprat, amb 44 aparicions). S’empra, sobretot, en relació amb territorio nacional (10), la Red Nacional de Vigilancia Epidemiológica (3), Ley 5/2005 de Defensa Nacional (2), la Ley 36/2015 de Seguridad Nacional (1) i a contextos que apel·len a “nacional e internacional” per justificar la immediatesa, severitat i eficàcia de les mesures adoptades:
|
Malgrat que l’adjectiu autonómico figura a la llista d’adjectius més freqüents (18a posició), l’anàlisi estadística no l’assenyala com a paraula estadísticament significativa i, com ja s’ha constatat, l’adopció de mesures de lluita contra la COVID-19 suposa un buidatge competencial per a les autonomies (a l’inici de la crisi, sindicats catalans, bascos i gallecs van arribar a qualificar-lo com un “155 encobert que impedeix decidir sobre temes fonamentals”, segons Público). L’adjectiu autonómico es documenta a contextos com:
|
Verbs
Pel que fa als verbs més freqüents, es constata que hi predominen els relatius a l’adopció de mesures legislatives, com establecer (31), declarar (26), adoptar (20), prorrogar (15), disponer (15), suspender (15), requerir (11), dictar (7), aplicar (7), modificar (8). Resulta significatiu destacar l’ús elevat dels verbs garantizar (18), asegurar (13) i reforzar (9), emprats en contextos que connoten positivament l’acció de govern que deriva de les mesures aprovades.
Observacions finals
Aquesta anàlisi ens ha permès explorar lexicomètricament part de la normativa espanyola derivada de la gestió de la COVID-19. Les eines d’anàlisi i interpretació que proporciona l’anàlisi del discurs ens ha permès constatar com l’ús estadístic anòmal de paraules com autoridad, nacional, orden o fuerza donen un fort component coercitiu a la norma i, en alguns casos, els usos lingüístics identificats són més propers a altres tipus de discurs (com el polític o el militar).
Josep Ramoneda adverteix que, després de situacions de crisi com la de la COVID-19, en què els governs aproven mesures d’emergència, “sovint queda un llast autoritari, encara que es recuperin drets, i altres coses es perden per sempre”.
Per últim, ens agradaria publicar una nova entrada més endavant que compari el vocabulari d’aquests reials decrets amb el de les lleis aprovades a altres països propers (com França, Itàlia o el Regne Unit) per identificar-hi les similituds i les divergències quant a la redacció de lleis d’emergència en el context de la COVID-19.
Albert Morales
Investigador extern del grup IULATERM
Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA)
Centre específic de recerca de la Universitat Pompeu Fabra