Evolució i assoliments en l’ús social del basc a Tolosa – Kike Amonarriz

Per primera vegada en els darrers cent anys, el basc torna a ser la llengua més utilitzada als carrers de Tolosa, segons les dades aportades pel mesurament d’ús que es realitza des de 1985.

Les dades que presentarem s’han recaptat seguint el mètode d’observació directa dissenyat per la cooperativa de recerca sociològica SIADECO, i que podeu consultar en la publicació de Soziolinguistika Klusterra  A guide to language use observation survey methods. Aquest mètode consisteix a mesurar l’ús real dels idiomes al carrer. No hi ha preguntes; s’escolta i s’anota la dada. Les variables que normalment s’utilitzen són idioma utilitzat (basc, castellà o altres), edat i sexe dels parlants, presència o no de nens en la conversa, zona i moment de la recollida de dades.

Aquest mesurament de l’ús dels idiomes, que es realitza també cada quatre anys a tot  Euskal Herria, en el cas de Tolosa el realitza des de l’any 1985 l’organització Galtzaundi Euskara Taldea en col·laboració amb l’Ajuntament de Tolosa, i és una de les sèries més llargues de dades d’aquesta mena de tot Euskal Herria.

Per a recaptar les dades, es realitzen 5 mesuraments de 2 hores (dimecres i dissabte, matí i tarda, i diumenge al matí), en què es recorren tres zones diferents del municipi.

En l’últim mesurament de l’any 2019, per exemple, s’ha recollit informació referida a 3.246 converses i 8.647 parlants. L’elevat volum de dades recollides permet garantir-ne les condicions de fiabilitat estadística.

Dades bàsiques sobre Tolosa i la seva comarca
Tolosa és un municipi de la província de Gipuzkoa de 19.041 habitants, capital de la comarca de Tolosaldea, que inclou 28 municipis, la majoria dels quals són menors de mil habitants i amb un altíssim coneixement i ús del basc.

És una població eminentment comercial i de serveis, en la qual hi ha també una activitat industrial important. La seva oferta cultural i festiva és molt coneguda a tot Euskal Herria, sobretot per les seves Iñauteriak o carnestoltes.

Al llarg dels segles, el basc ha estat la llengua d’ús habitual dels seus habitants, però en una situació absolutament diglòssica en la qual el castellà era l’única o principal llengua en pràcticament totes les activitats formals: administració, educació, relacions escrites, etc.

Tolosa, no obstant això, va sofrir un fort procés de castellanització al llarg del segle XX. En les dècades anteriors i posteriors a la Guerra Civil l’ús social del basc va arribar a ser minoritari, i eren, sobretot, les persones provinents dels pobles petits de la comarca les que l’utilitzaven.

Les dades sobre l’evolució del coneixement de basc a Tolosa mostren el procés de recuperació que s’ha viscut en les últimes dècades, malgrat que, als pobles més euskalduns de la comarca, assistim a un procés de pèrdua del nivell de coneixement a causa sobretot de la construcció de noves urbanitzacions i l’arribada de persones foranes.

TOLOSA 1981 1986 1991 1996 2001 2006 2011 2016
Euskaldunak 50,61 55,98 57,95 65,33 64,54 64,54 66,13 70,94
Ia-euskaldunak 25,77 21,84 21,31 17,33 20,68 21,02 19,18 10,89
Erdaldunak 23,61 22,18 20,74 17,34 14,79 14,44 14,69 18,17

Taula: Ús del basc a Tolosa des de l’any 1981 fins al 2016 (euskaldunak = bascoparlants;  ia-euskaldunak: l’entenen però no el parlen; erdaldunak = no bascoparlants. (Font: EUSTAT)

Gràfic que representa en barres les dades de la taula anterior referents a l’ús del basc a Tolosa des de l’any 1981 fins al 2016 (euskaldunak = bascoparlants;  ia-euskaldunak: l'entenen però no el parlen; erdaldunak = no bascoparlants. (Font: Galtzaundi Euskara Taldea)
Font: Galtzaundi Euskara Taldea

Els tolosarras euskalduns, és a dir, aquells que són capaços de parlar en basc, han passat d’un 51% de la població al 71%. La proporció de persones que no són capaces d’entendre el basc ha anat disminuint, però les dades de 2016 reflecteixen un augment d’aquesta tipologia, a causa de l’arribada de nous immigrants i per la sorprenent reducció de la tipologia de quasieuskalduns (l’entenen però no el parlen).

Evolució de l’ús als carrers de Tolosa
Aquests són els resultats del mesurament de l’any 2019:

Usos lingüístics a Tolosa el 2019: basc 49,1%; castellà 48,5%; altres 2,4%.

   Per primera vegada des que es realitzen els mesuraments d’ús, el basc se situa per sobre del castellà

Per primera vegada des que es realitzen els mesuraments d’ús, el basc se situa per sobre del castellà. L’ús del basc als carrers de Tolosa ha estat del 49,1%. El castellà s’ha sentit en el 48,5% de les converses i l’ús d’altres llengües ha estat del 2,4%. En 34 anys, hem passat del 29% el 1985 al 49,1% el 2019.

A més, segons les nostres estimacions, que detallarem posteriorment, podem afirmar que és la primera vegada que això ocorre en els últims cent anys.

Vegem l’evolució de les dades, segons les mitjanes quinquennals:

Gràfic lineal sobre  les mitjanes quinquennals de l’ús del basc des del 1985 fins al 2019: 1985-89: 29; 1990-94: 35; 1995-99: 41; 2000-04: 41; 2005-09:41; 2010-14: 44; 2015-18:45; 2019: 49.

L’increment de 20 punts en l’ús del basc entre els mesuraments d’ús de 1985 i 2019, coincideix amb l’augment de 20% de la població euskaldun que s’ha registrat entre els anys 1981 i 2016. És obvi que la universalització del coneixement entre els i les tolosarras més joves ha possibilitat la millora de l’ús. De totes maneres, com bé sabem, malgrat ser aquest un factor necessari, no és suficient i es necessiten tant una dinàmica social forta, àmplia i imaginativa, com polítiques lingüístiques que impulsin aquest procés.

Respecte als grups d’edat, en les últimes quatre dècades, l’ús s’ha intensificat entre la població més jove i ha reculat en la població més adulta. El mesurament de 2019 ens mostra clarament la relació directa entre grups d’edat i ús: a mesura que l’edat disminueix l’ús del basc augmenta. Els nens (70%) són els que més parlen en basc. Els segueixen els joves (63%) i les persones adultes (57%), i les persones majors (29%) són les que menys l’usen.

Gràfic de barres sobre els usos lingüístics classificats per grups d’edat (conté la informació explicada en el paràgraf anterior).

   S’ha produït un canvi de paradigma en el rànquing intergeneracional de l’ús del basc al carrer

S’ha produït un canvi de paradigma en el rànquing intergeneracional de l’ús del basc al carrer:  en els anys anteriors i posteriors a la Guerra Civil, eren les persones de més edat les que més utilitzaven el basc i els joves les que menys. No obstant això, a partir de l’any 2000, és la població més jove la que més utilitza el basc i són les persones majors les que menys l’usen, com podem veure en el següent gràfic.

Gràfic lineal sobre les mitjanes quinquennals de l’ús del basc des del 1985 fins al 2019 per grups d’edats (conté la informació explicada en el paràgraf següent).

Mentre que en els primers anys registrats s’observa un fort increment en l’ús del basc per part dels nens i les nenes, en els últims anys aquest increment s’ha reduït; en canvi, el dels joves després d’un augment significatiu en les dècades dels 80 i els 90 i un estancament en els primers quinze anys d’aquest segle, ha experimentat un notable increment en l’últim quinquenni. Els adults segueixen un ritme constant de creixement i cal destacar que el descens en l’ús de les persones majors s’ha estancat en l’última dècada.

La presència dels nens i nenes té molt a veure amb l’ús del basc. Les dades més altes es registren quan menuts i adults participen en la conversa (80%). Cal destacar que en el cas dels adults, la simple presència de nens i nenes augmenta el seu ús al 57% i la seva absència en rebaixa l’ús al 36%.

Assoliment col·lectiu
Darrere d’aquesta reactivació de l’ús del basc, a més dels factors macrosocials i polítics d’àmbit general, hi ha la il·lusió i l’esforç de molts i moltes tolosarras, centres educatius, entitats i associacions de tota mena. Aconseguir que als carrers de Tolosa se senti més basc que castellà ha estat un assoliment col·lectiu.
En aquesta evolució, ha tingut especial rellevància la implantació del model D (immersió lingüística) en tots els centres escolars de la localitat. Des de la creació de la primera ikastola i la posada en marxa del model D a les escoles públiques i privades, l’aposta pels models educatius en basc ha estat majoritària, tant en les famílies euskaldunes com en les no bascoparlants.
Cal remarcar també l’esforç realitzat per milers de tolosarras per a alfabetitzar-se o euskaldunitzar-se en edat adulta en les antigues gau-*eskolak o escoles nocturnes i en els euskaltegis (centres d’aprenentatge per a adults). Les mesures adoptades a favor del basc per l’Ajuntament de Tolosa han significat també un important impuls a la llengua, juntament amb la implicació de la resta d’institucions. Una altra peça fonamental ha estat el moviment social, representat en el municipi principalment per Galtzaundi Euskara Taldea, que ha realitzat una labor ingent per a conscienciar i activar la població i per a potenciar l’ús de l’idioma en els diferents àmbits de la vida social.
No podem oblidar els grups d’oci juvenils i les entitats organitzadores d’activitats extraescolars que en la seva majoria han passat a utilitzar el basc com a llengua vehicular. La major dificultat resideix encara en l’àmbit esportiu. I hem de citar els comerciants, empreses, creadors i entitats de tota mena que han fet passos concrets en la millora del coneixement o de l’ús del basc en la seva entitat.
Els mitjans de comunicació locals en basc sorgits des de la dècada dels 90 han tingut també una gran importància en oferir una informació pròxima a tota la població i donar veu a les iniciatives a favor de la llengua.

I l’entorn bascoparlant que ofereix la comarca ha estat un altre factor favorable rellevant.

Per primera vegada en 100 anys
Malgrat que el mesurament de l’ús del basc es realitza des de 1985, podem afirmar que, en els últims cent anys, el castellà ha estat la llengua d’ús majoritari basant-nos en diverses evidències i documents.

Tots els testimoniatges recollits sobre el tema en revistes, llibres i en el projecte Ahotsak que recopila el patrimoni oral, reconeixen que l’ús social del basc era molt escàs als carrers de Tolosa en l’època de la postguerra.
Si ja en la dècada dels 40 l’ús social era molt escàs, podem pensar que abans de la guerra, tampoc no devia ser gaire més elevat. A més, existeixen documents que avalen aquesta tesi. Un dels més significatius és un pamflet bilingüe informatiu de l’any 1921 que impulsava la creació de la primera ikastola de Tolosa titulat “Euskara maite al dezu? ¿Es ud amante del euskera?“. En la seva versió en basc hi diu: “Faràs un vol per Tolosa i tornaràs a casa sorprès si has sentit mitja paraula en basc a algun tolosarra menor de quinze anys”. I en la versió en castellà hi podem llegir: “Donem escalf a aquesta lànguida existència que, al nostre poble, té el basc”.
El text, signat per tres euskaltzales (amants del basc) de referència de l’època, permet afirmar sens dubte que ja l’any 1921 el castellà era la llengua d’ús majoritari als carrers de Tolosa.

Amb la mirada en el futur
Els mesuraments d’ús del basc solen tenir alts i baixos, i és possible que en un futur incert es torni a sentir més castellà que basc, però l’important és mantenir la tendència de recuperació de l’ús. Aquestes dades ens donen ànims i coratge per a continuar treballant en aquesta línia.

A Euskal Herria, la notícia ha suscitat il·lusió i esperança. No podem oblidar que els nivells d’ús a tot Euskal Herria han baixat en els mesuraments de 2011 i 2016, i que les tendències que s’estan recollint en l’àmbit municipal són molt diverses.

De totes maneres, si alguna cosa han demostrat les dades de Tolosa és que, amb tenacitat i il·lusió, amb el treball col·laboratiu entre la ciutadania, els moviments i agents socials i les institucions, la recuperació de l’ús d’un idioma com el basc és possible. Com diem en basc “Ezina ekinez egina“: l’impossible, amb esforç, s’aconsegueix.


Kike Amonarriz

Sociolingüista, membre de Galtzaundi i president de Topagunea (Federació de Grups d’Euskara)

One thought on “Evolució i assoliments en l’ús social del basc a Tolosa – Kike Amonarriz

Leave a Reply