En una primera entrada en el Blog de la Revista de Llengua i Dret (La lluita (discursiva i legislativa) contra la COVID-19 (I)) vam presentar tendències i trets lingüístics dels reials decrets aprovats per l’executiu de Pedro Sánchez per “combatre” la pandèmia de la COVID-19.
Com és d’esperar, els països han adoptat mesures molt variades per fer-hi front. El seminari web “Centralization vs. decentralization: Which strategy is best to fight against COVID-19?”, per exemple, va abordar quines s’havien adoptat a territoris amb diferents graus d’autogovern, com Espanya, Itàlia, el Regne Unit o Suïssa. El volum Pandemia. Derechos humanos, sistema penal y control social (en tiempos de coronavirus) (Tirant lo Blanch, 2020) ofereix una panoràmica sobre la legislació aprovada a contextos tan diferents com l’Argentina, el Brasil, Colòmbia, Costa Rica, Espanya, Itàlia, Mèxic i Veneçuela. Iñaki Rivera, coordinador del volum, hi adverteix que els canvis han estat “especialment decisius pel que fa als drets humans, el sistema penal i les formes de control social que s’estan assajant” i rebla que “l’experiència de privació de llibertat viscuda obre molts interrogants”.
L’historiador Yuval Noah Harari ja avisava el 20 de març al Financial Times que “si no prenem la decisió correcta, potser estarem renunciant a les nostres llibertats més preuades, convençuts que aquesta és l’única manera de protegir la salut”. Segons un estudi de l’Imperial College London, les mesures adoptades a onze països europeus haurien salvat 3.200.000 vides.
Arreu s’han adoptat mesures úniques. A Hongria, Viktor Orban ha anul·lat pràcticament, de iure i de facto, l’estat de dret i el rol del Parlament. A nombrosos països (Rússia, França, Espanya…) s’ha limitat el dret de manifestació, tot i que, en algun cas, com a Alemanya, el Tribunal Constitucional s’ha pronunciat a favor dels ciutadans que reclamaven poder manifestar-se.
Múltiples governs (com, entre d’altres, el de Liechtenstein) han conjurat noves tecnologies i l’anàlisi de big data per determinar les diferents fases de desconfinament i gestionar la crisi. El núm. 20 del butlletí especial Coronavirus Tech Report del Massachussets Institute of Technology adverteix, tanmateix, que la tecnologia ha estat una gran aliada dels poders públics per contenir la pandèmia i salvar la vida de moltes persones; i alhora avisa del risc que els governs o les grans empreses aprofitin l’avinentesa per recollir dades personals i, fins i tot, espiar-ne els usuaris.
A mitjan juny, per exemple, l’Autoritat Noruega de Protecció de Dades va prohibir l’ús de l’aplicació Smittestopp, en servei des del 19 d’abril per fer un seguiment dels contagis i informar-ne la ciutadania, pels riscos que suposa l’ús del GPS per recopilar dades sobre la ubicació dels usuaris. A Suïssa, en canvi, des del darrer 25 de juny, la població pot descarregar l’aplicació SwissCovid per resseguir els contagis i evitar possibles rebrots.
Per Pasqua, el Govern federal suís va optar per no confinar completament la població després d’analitzar els patrons de mobilitat (generats, de nou, gràcies a tècniques big data a partir de l’ús de dades mòbils i de geolocalització) i concloure que la ciutadania seguia les recomanacions de semiconfinament de la confederació:
Distància recorreguda en quilòmetres per dia per la població suïssa
L’estudi del Deep Knowledge Group publicat a Forbes el darrer 5 de juny proclama Suïssa, Alemanya i Israel com els tres llocs més segurs per passar la pandèmia (un dels factors analitzats ha estat l’eficiència legislativa i l’acció de govern):
Els 20 països més segurs del món
Bastida jurídica anti-COVID-19
Quant a la bastida jurídica per afrontar la COVID-19, s’han constatat diferències que poden relacionar-se amb la tradició de l’ordenament en què s’han aprovat. D’una banda, països com el Regne Unit o Suïssa han invocat lleis preexistents (la Public Health (Control of Disease) Act 1984 i la Loi sur les épidémies, du 28 septembre 2012, respectivament) per gestionar la crisi sanitària i, en llur cas, l’activitat normativa ha estat molt limitada. De l’altra, països com Espanya, Itàlia o Luxemburg han aprovat més d’un centenar de normes (de rang diferent) per gestionar-la:
Normes aprovades per Espanya, Itàlia i Luxemburg per gestionar la crisi sanitària
| ESPANYA
|
ITÀLIA
|
LUXEMBURG
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
Com és d’esperar, la producció legislativa més nombrosa als tres països esmentats correspon a gèneres legislatius d’un rang inferior (orden, resolución, ordinanza, règlements grand-ducaux…), que executen les mesures previstes a textos legislatius jeràrquicament superiors i d’un abast més general (real decreto, real decreto-ley, legge, decreto-legge, DPR, loi…). Seria interessant dur a terme un estudi comparatiu interlingüística entre els gèneres legislatius de cada país per identificar-hi les convergències i les divergències.
El llenguatge de les normes contra la COVID-19 a Anglaterra, Espanya, França i Itàlia
En aquesta segona entrada hem explorat, des de l’enfocament de l’anàlisi del discurs, textos legislatius de diferents països de l’àmbit europeu aprovats per fer front a la COVID-19 i identificar-hi, així, elements convergents i divergents. El caràcter urgent i la data d’aprovació de les normes analitzades han estat els factors cabdals per seleccionar-les; llur rang normatiu ha estat, en aquest cas, un criteri secundari, atès que ens proposem identificar-hi els trets lingüístics de les normes aprovades amb caràcter d’urgència, entre el 10 de febrer i el 10 d’abril de 2020, per fer front a la crisi sanitària. Com en l’altra ocasió, hem emprat el programari Iramuteq per analitzar-les. La normativa analitzada es mostra a la taula següent:
| TÍTOL | OCURRÈNCIES | FORMES | |
| EN | 2020 No. 129: Health Protection (Coronavirus) Regulations 2020
Act No. 1 of 2020: Health (Preservation and Protection and other Emergency Measures in the Public Interest) Act 2020 |
5.133 | 607 |
| ES | Real Decreto 463/2020, de 14 de marzo, por el que se declara el estado de alarma para la gestión de la situación de crisis sanitaria ocasionada por el COVID-19
Real Decreto 476/2020, de 27 de marzo, por el que se prorroga el estado de alarma declarado por el Real Decreto 463/2020, de 14 de marzo, por el que se declara el estado de alarma para la gestión de la situación de crisis sanitaria ocasionada por el COVID-19. Real Decreto 487/2020, de 10 de abril, por el que se prorroga el estado de alarma declarado por el Real Decreto 463/2020, de 14 de marzo, por el que se declara el estado de alarma para la gestión de la situación de crisis sanitaria ocasionada por el COVID-19. |
8.233 | 1.499 |
| FR | Loi no 2020-290 du 23 mars 2020 d’urgence pour faire face à l’épidémie de covid-19 | 10.345 | 1.599 |
| IT | Decreto-legge 23 febbraio 2020, n. 6 Misure urgenti in materia di contenimento e gestione dell’emergenza epidemiologica da COVID-19.
Decreto del Presidente del Consiglio dei Ministri 25 febbraio 2020 Ulteriori disposizioni attuative del decreto-legge 23 febbraio 2020, n. 6, recante misure urgenti in materia di contenimento e gestione dell’emergenza epidemiologica da COVID-19. Decreto del Presidente del Consiglio dei Ministri 1 marzo 2020 Ulteriori disposizioni attuative del decreto-legge 23 febbraio 2020, n. 6, recante misure urgenti in materia di contenimento e gestione dell’emergenza epidemiologica da COVID-19. |
7.423 | 1.327 |
El títol mateix de la normativa és prou indicatiu del tipus de llenguatge que s’hi empra. Observem l’estil extremadament sintètic en anglès (mesures de protecció de la salut) i un estil molt més “burocratès” a les lleis espanyola i italiana (amb un ús elevat de nominalitzacions: gestión, situación, contenimento, gestione…). La llei francesa, amb un estil a mig camí d’ambdues tradicions, és sintètica al mateix temps que n’explicita l’objectiu (plantar cara a l’epidèmia). L’extensió dels textos analitzats es mostra al gràfic següent:
Ateses les diferències quant a l’extensió (la llei francesa té el doble de paraules que les normes en anglès), hem emprat les freqüències normalitzades per poder comparar-les.
La pandèmia: una amenaça compartida
Al darrer apunt, assenyalàvem que el llenguatge de les lleis espanyoles analitzades empra múltiples variants per referir-se a la COVID-19 (s’hi alternen formes més científiques amb d’altres de natura més política), i també com afirmàvem a l’apunt previ, “es constata, per tant, com mitjançant la hipèrbole del vocabulari emprat es perfila la urgència i la gravetat de les mesures que justifiquen un marc discursiu de combat contra el coronavirus”.
La legislació anglesa és l’única que utilitza termes relacionats amb la Xina per referir-se al virus
La resta de lleis analitzades també empra formes homònimes: en francès, trobem “situation sanitaire”, “épidémie de covid-19” i “crise sanitaire”; en italià, “epidemia da COVID-19”, “emergenza di sanità pubblica di rilevanza internazionale”, “emergenza epidemiologica da COVID-19”, “epidemia da COVID-19” o “virus COVID-19”; l’anglès s’hi refereix i el qualifica amb termes com “serious and imminent threat to public Health”, “Coronavirus” i “Wuhan novel coronavirus (2019-nCoV)”. La norma Health Protection (Coronavirus) Regulations 2020 és l’única en què s’empra aquesta darrera forma. És destacable assenyalar que, un dia més tard de la seva aprovació, l’11 de febrer, el director general de l’OMS va comunicar que la denominació oficial de la malaltia és COVID-19, per tal d’evitar inexactituds i possibles estigmes associats a aquest o altres topònims. És significatiu, per tant, l’ús de la fórmula “chinese virus” (virus xinès) emprada per Donald Trump més de 20 vegades entre el 16 de març i el 30 de març, segons The Conversation, amb una clara motivació xenòfoba tot i la negativa del president a admetre-la (“It’s not racist at all. No, it’s not at all. It’s from China. That’s why. It comes from China. I want to be accurate”).
A totes les lleis analitzades és clau la noció d’amenaça. Tanmateix, ni les lleis italianes ni les espanyoles empren aquesta paraula, però sí que hi trobem formes relacionades, com emergencia/emergenza o riesgo/rischio. El reglament anglès del 10 de febrer també n’explicita el caràcter amenaçador (there exists a serious and imminent threat to public health from the virus known as “Wuhan novel coronavirus (2019-nCoV)”) i l’article 2.1. de la llei francesa analitzada, de fet, esmena l’epígraf del codi de salut pública francès per afegir-hi la paraula crises (de “Menace sanitaire grave” a “Menaces et crises sanitaires graves”) i afegeix una frase al final del primer paràgraf mitjançant la qual s’atribueixen més competències al titular del Ministeri de Salut (“En cas de menace sanitaire grave appelant des mesures d’urgence, notamment en cas de menace d’épidémie, le ministre chargé de la santé peut, par arrêté motivé, prescrire dans l’intérêt de la santé publique toute mesure proportionnée aux risques courus et appropriée aux circonstances de temps et de lieu afin de prévenir et de limiter les conséquences des menaces possibles sur la santé de la population. Le ministre peut également prendre de telles mesures après la fin de l’état d’urgence sanitaire prévu au chapitre Ier bis du présent titre, afin d’assurer la disparition durable de la situation de crise sanitaire.”).
Les freqüències més altes també posen de relleu el tipus de mesura adoptat a cada país. Espanya decreta, mitjançant reial decret, l’estat d’alarma (estado de alarma), mentre que la resta de lleis analitzades empren una figura més específica, reduïda a l’àmbit sanitari (état d’urgence sanitaire, stato di emergenza sanitaria). El redactat de la llei en anglès analitzada no n’inclou cap, tot i que la llei d’àmbit nacional Coronavirus Act 2020, aprovada el 25 de març, decreta mesures d’urgència que cal aplicar a les zones contagiades (infected areas).
El redactat de les lleis analitzades també n’explicita llur motivació i, malgrat l’objectiu comú a totes (aturar-ne el contagi), són interessants els matisos de cadascuna:
| EN | preventing the further, significant transmission of Coronavirus (“serious and imminent threat declaration”) |
| ES | proteger la salud y seguridad de los ciudadanos, contener la progresión de la enfermedad y reforzar el sistema de salud pública |
| FR | assurer la disparition durable de la situation de crise sanitaire |
| IT | prevenire la diffusione dell’epidemia da COVID-19 |
Les xarxes lèxiques de les lleis espanyoles, italianes i franceses són més denses conceptualment que les de les lleis angleses
Les xarxes lèxiques de les lleis analitzades ens permeten constatar els nuclis preeminents en cadascuna d’elles. Un fet especialment remarcable és la gran densitat lèxica de les xarxes en espanyol, francès i italià; l’anglesa, presenta una densitat conceptual molt més baixa, fet que, juntament amb les dades de la taula 1, demostra que tot i tenir un llenguatge molt més reduït, el vocabulari hi té un elevat grau de repetició.
Resulta destacable el rol central del node health (salut) a la llei anglesa, així com altres paraules de l’àmbit sanitari (consultant, contamination, infection, medical, transmission…). Un node prominent, comú a totes elles, és l’adjectiu públic, atesa la natura de la COVID-19 com a repte de salut pública. A les xarxes també destaquen nodes relatius a les mesures adoptades (code, decreto, emergenza, estado de alarma, mesure, regulation, requirement…), tal com s’observa a continuació:
Xarxes lèxiques de les lleis angleses, espanyoles, italianes i franceses
És remarcable i representativa l’elevada freqüència de health al text anglès:
| EN | ES | FR | IT | |
| health | salud/sanidad | santé | salute/sanità | |
| FA | 83 | 37 | 33 | 45 |
| FR (norm x 10000) | 161.70 | 44.94 | 31.90 | 60.62 |
| EN | ES | FR | IT | |
| – | sanitario | sanitaire | sanitario | |
| FA | – | 42 | 45 | 45 |
| FR (norm x 10000) | – | 51.01 | 43.50 | 60.62 |
S’empra, sobretot, a contextos com public health (73 ocurrències), registered public health consultant (47 ocurrències) i threat to public health (6 ocurrències); per tant, pot equivaldre al substantiu salut/sanitat o a l’adjectiu sanitari en les altres llengües.
La normativa anglesa es refereix tant a la salut pública com al personal sanitari, perquè atribueix a aquest últim competències per imposar restriccions a les persones que donin positiu en les proves de la COVID-19 (motiu pel qual hi ha tantes ocurrències de registered public health consultant), tal com s’il·lustra al fragment següent:
(3) Where a registered public health consultant has reasonable grounds to believe that P is, or may be, infected or contaminated with Coronavirus, the registered public health consultant may detain P pending the decision of the Secretary of State or, as the case may be, registered public health consultant under paragraph (2).
(4) Where paragraph (2) applies, the Secretary of State or, as the case may be, registered public health consultant may impose on or in relation to P one or more screening requirements.
(5) Where a special restriction or requirement is imposed under this regulation, the person imposing the restriction or requirement must express it to be contingent on the incidence or transmission of Coronavirus constituting a serious and imminent threat to public health as referred to in regulation 3.
Als textos en espanyol, per exemple, també predominen les referències a la salud pública (14 ocurrències) i a crisis sanitaria (16), emergencia sanitaria (7), establecimiento sanitario (3), servicio sanitario (2); en italià hi apareix a emergenza sanitaria (5), personale sanitario (4), operatore di sanità (3) i azienda sanitaria (2); per últim, en francès, es documenta a contextos com état d’urgence sanitaire (23), catastrophe sanitaire (6), risque sanitaire (6), situation sanitaire (4) o crise sanitaire (2). Per tant, des d’un punt de vista discursiu, la salut pública i el rol del personal sanitari té una presència a la normativa anglesa molt més central.
PRIMERES CONCLUSIONS
Constatem que la reacció legislativa per contenir i pal·liar la COVID-19 ha estat molt variada i que els països han intentat fer-hi front a partir de polítiques públiques basades en l’anàlisi a gran escala de dades científiques, garantint la seguretat de la ciutadania, la salut pública i el respecte dels drets fonamentals. En alguns països l’activitat legislativa ha estat abundant (com a Espanya, Itàlia o Luxemburg) i, en d’altres, s’han invocat o esmenat lleis preexistents per fer-hi front (com al Regne Unit o Suïssa).
S’ha observat com, malgrat que les lleis aprovades amb caràcter urgent a Anglaterra, Espanya, França i Itàlia contenen un llenguatge molt similar, els índexs d’ús estadístic (sobretot la freqüència relativa normalitzada) ens ha permès identificar-hi els temes que predominen a cada context. Naturalment, és comú a totes elles el llenguatge juridicoadministratiu i els termes que denoten les mesures adoptades per fer-hi front.
Resulta pertinent, tanmateix, destacar les diferències quant a les denominacions de la normativa desplegada o les múltiples formes emprades per referir-se a la crisi provocada per la COVID-19. A més, s’ha constatat que la noció d’amenaça és subjacent als textos tot i que en molt pocs casos s’hi fa explícita al text; en tots els textos analitzats sorgeix com a node central l’adjectiu públic (atès que es tracta, sobretot, d’un afer de salut pública). Les referències a aquest aspecte són especialment significatives (des d’un punt de vista estadístic) a la llei anglesa.
Una anàlisi més aprofundida de les dades ens permetrà identificar més paral·lelismes i divergències de les lleis aprovades, amb caràcter extraordinari, en aquest moment cabdal per provar de contenir (amb més o menys èxit, segons el cas) l’evolució de la pandèmia. Només el temps dirà, com vaticina el professor Harari, en aquest moment d’acceleració de la història, quines d’aquestes mesures extraordinàries per fer front a la pandèmia s’han codificat per romandre entre nosaltres i formar part d’aquesta “nova normalitat”.
Albert Morales
Investigador extern del grup IULATERM
Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA)
Centre específic de recerca de la Universitat Pompeu Fabra