En 2006 damb era declaracion der occitan coma lengua oficiau en Catalonha, en Estatut d’autonomia, era lengua occitana passaue d’èster sonque en apartat 2 dera Carta europèa des lengües regionaus o minoritàries a incorporar-se en apartat 3, damb ua proteccion parelha en Estat espanhòl ara qu’auie de recéber eth catalan, er euskèra o eth galhèc.

Eth darrèr Informe, de deseme de 2019, des delegats des Ministres deth Conselh d’Euròpa sus eth compliment dera Carta europèa per Estat espanhòl deishaue clarament senhalat qu’existissen uns punts febles enes que calerie intervier. Es mancances en ensenhament, en sistèma educatiu, venguien destacades coma un punt fòrça feble. A mès, destacaue er Informe, que cau hèr esfòrci entà garantir er emplec der occitan ena Justícia e especialament enes procèssi judiciaus. E finalament insistie sus era manca d’emplec der occitan ena administracion publica en Catalonha.

Non entrarè ena valoracion dera manca der emplec der occitan ena Justícia, qu’a parallellismes damb es patiments des autes lengues [dites] «regionaus o minoritàries» der Estat espanhòl, deguts subertot a una estructura antiga e molt conservadora, dera administracion de Justícia, que dificulte er accés ar emplec d’aguestes lengües. Er emplec der occitan ena Justícia ei practicament inexistent, tot e que darrèrament era consciéncia e sensibilitat des dues darrères jutgesses deth Jutjat de Vielha age artenhut a traduïr ar aranés un bon numèro de senténcies.

Analizarè damb un shinhau mès de deteniment es auti dus incompliments.

Per çò que hè ar ensenhament cau matizar era denóncia deth Conselh d’Euròpa. Er ensenhament primari ena Val d’Aran a estat tradicionalament er encastre qu’a liderat era conservacion dera lengua pròpria d’Aran. Era escòla siguec motor enes ans 80 e 90 deth sègle passat dera recuperacion dera lengua e aguesta non a perdut preséncia ena vida escolara. Sense era dinamica que produïc era escòla, non s’aurien dinamizat es auti sectors. Er Informe deth Conselh d’Euròpa explicite qu’era manca de respècte ara lengua se produís subertot ena educacion preescolara, enes escòles mairaus (dependentes des Ajuntaments), e en ensenhament professionau. Tanben remèrque, er Informe, que i an mancances en ensenhament segondari. Aguesta darrèra conclusion cau precisar-la, ja qu’en aguesti moments eth 40 % des disciplines que s’impartissen ena ESO empleguen coma lengua veiculara er aranés, en tot arribar a liderar er emplec d’aguesta lengua. Es mancances se produïssen subertot en bachilierat, basicament peth motiu de qu’es alumnes se preparen entara pròva d’accés ara universitat que, lamentablament, non contemple es coneishements d’occitan. E tanben cau persutar ena mancança que se produís ena formacion professionau a on era preséncia der occitan non existís. Ua darrèra actuacion qu’er Informe demane de corregir, en encastre dera educacion, ei era preparacion lingüistica de mèstres e professors ena sua formacion iniciau. Actuaument era sua preparacion se hè laguens des programes de formacion permanenta, e tot soent enes moments en que ja ocupen ua plaça laborau coma professionaus ena escòla. Cau donques hèr actuacions en certans encastres der ensenhament.

Per çò que hè ara administracion eth Conselh d’Euròpa insistís en que li falte informacion en massa aspèctes, coma saber s’es branques locaus des administracions der estat empleguen er occitan, coma conéisher se i a disposicion de formularis e de tèxtes administratius en version aranesa, coma auer informacion sus era redaccion de tèxtes en aranés per part des autoritats estataus, coma eth coneishement dera promocion der aranés enes usuaris des servicis estataus… e considère que i an mancances grèus ena ofèrta de servicis de traduccion e d’interpretacion, ena formacion des foncionaris e agents publics entà assegurar que pòden parlar aranés… Era informacion ena que se basen es delegats des Ministres deth Conselh d’Euròpa ei fornida pes estats que se documenten enes administracions autonomiques. Cau ahíger qu’es informacions que non a eth Conselh d’Euròpa, non les a pr’amor qu’eth govèrn espanhòl non les ac a facilitat, e non les ac facilite pr’amor que non i a arren a díder, senzilhament non i a intervencion en favor dera lengua occitana, en aqueri encastres.

Er informe ei un element de referéncia e n’aurie d’èster mès entath govèrn espanhòl e entàs administracions en generau. Aurie de servir d’orientacion ena planificacion des actuacions. Es accions que se pòrten a tèrme entara promocion der aranés e era defensa des drets lingüistics des ciutadans son ena sua totalitat assumits pera Generalitat de Catalonha e peth Conselh Generau d’Aran. Era rèsta des ens locaus aranesi e es administracions dependentes deth govèrn espanhòl non desvolopen cap tipe d’activitat en favor dera lengua pròpia des ciutadans dera Val d’Aran. En massa ocasions era sua actuacion ei incoerenta damb es compromisi aquerits ena Carta europèa e arribe a èster contraproduenta, o directament contrària entath manteniment e conservacion dera lengua. Cau animar a ua accion mès decidida per part des administracions locaus e estataus en favor dera lengua pròpria d’Aran.

Er informe se notrís des explicacions que da eth govèrn espanhòl sus eth compliment dera Carta europèa. Der informe elaborat peth govèrn espanhòl en cau destacar un detalh positiu, en aguesti moments enes que i a ua cèrta accion sociau pera desvinculacion dera denominacion de «lengua occitana». Eth govèrn espanhòl explique que «El Estatuto de Autonomía y la Ley 35/2010 reconocen explícitamente la lengua con su denominación general de «occitano», la cual convive con la denominación «aranés», en el propio territorio de Aran». E er informe espanhòl continue damb un reconeishement dera Acadèmia aranesa dera dera lengua occitana: «La acción del nuevo Institut d’Estudis Aranesi desde 2015, como Academia aranesa de la lengua occitana, reforzará con sus trabajos y actuaciones en colaboración con entidades del territorio aranés, la correcta identificación del idioma con todas sus denominaciones adecuadas…». Eth govèrn espanhòl a clara era denominacion dera lengua e li preocupe que se creen situacions contràries ara sua denominacion de «lengua occitana». Aguesta actitud s’identifique damb ua posicion parelha per part deth govèrn francés que maugrat que i an administracions regionaus que volerien ua denominacion mès locau, a contestat qu’eth nòm dera lengua ei «occitan». Era anullacion deth nòm dera lengua, qu’en cèrtes instàncies pren un protagonisme important, ei en aguesti moments un des perilhs mès destacats que patís er occitan en Catalonha. S’es sectors que vòlen anullar era denominacion de «occitan», en favor d’ua denominacion exclusiva de «aranés», artenhen eth sòn objectiu, convertiràn era lengua en ua reliquia locau damb valor minoritària, marginau, sense tradicion, sense extension… asseguraràn era sua feblesa e eth sòn desinterès.

Però… era lengua occitana en Catalonha patís diuèrses contrarietats. Era sua feblesa ben produïda pera manca d’ua demografia consistenta que se barrege damb era falta d’ua accion decidida.
Ath cant d’aguest perilh de mautractament dera denominacion n’existís un aute sus era interpretacion que se hèn des dades sociolingüistiques.

De mès en mès s’apliquen enes estudis sus er emplec der aranés ena Val d’Aran es madeishi eishi, es madeishi paramètres que s’empleguen entath catalan en Catalonha o entà d’autes lengües enes sòns territòris. Era vinculacion de lengua e territòri hè qu’es «items» que s’empleguen siguen es madeishi entà un territòri damb ua poblacion de 10.000 persones, qu’entà un territòri damb mès de 7 milions. En ua família de tres membres que parlen ua soleta lengua, en aparéisher un aute membre que parle en ua lengua diferenta provòque ua queiguda deth 70 % der emplec dera lengua pròpria dera família. Es percentatges milhoraràn se s’apliquen correccions.

Era Val d’Aran auec, hè uns ans, ua immigracion molt importanta. En 1992 era poblacion aranesa non arribaue a 6.500 persones; en 2007 ère de 10.000 persones. Er increment de mès deth 50 %, dera sua poblacion, en quinze ans, que non coneishien er occitan, ère produït per persones que venguien deth Magreb, de Romania e de Sud-america. Aqueth increment afectaue es percentatges d’emplec dera lengua d’ua forma extraordinària, coma en exemple dera família monolingüe. A mès, eth moviment migratòri pròpi dera Val d’Aran, d’entrades e gessudes ei eth mès important, percentualament, de tot Catalonha. Aguesta ei ua auta afectacion en emplec dera lengua. Aguesti dus factors provòquen resultats estadistics catastrofics enes estudis sus er emplec der aranés ena Val d’Aran, numèros que pòden portar a un desànim, a un posicionament negatiu e pessimiste… Quan estudiam numèros tant petits non podem emplegar es madeishi critèris qu’entà poblacions mès numeroses. Ara se parle, segontes es estudis mès ortodoxes, d’un emplec abituau der occitan ena Val d’Aran d’entre eth 15 e eth 20 % . Ena aplicacion d’un critèri generau sus es lengües deth mon, auríem de creir qu’en baishar deth 30 % s’ei en un estat d’acabament. Calerie èster mès explicits. Er aranés ena Val d’Aran a estat eth motiu dera manifestacion per part deth govèrn catalan d’un respècte ara identitat, d’un modèl de convivéncia, dera tolerància lingüistica… e per part deth govèrn aranés d’un modèl de luta pera particularitat, pera defensa d’un forma pròpria d’enténer era vida… Aguesti critèris non an desapareishut e se consoliden de dia en dia. Açò a creat estructures importantes qu’asseguren era perviuença dera lengua. Calerie estudiar coma mantien, o pèrden, era lengua aqueres persones qu’an neishut, qu’an creishut o que simplament an passat pera Val d’Aran. Possiblament auríem era surpresa de que i a un naut percentatge de mantieniment. Era lengua se consèrve se i an estructures que la mantien viua. Es aranesiparlants se’n van dera Val d’Aran per motius laboraus, familiars, educatius… però non abandonen era lengua, o au mens non l’abandonen deth tot, tot e que queden difosi numericament, en moment en que gessen deth territòri.

Calerie qu’es administracions ja implicades consolidèssen, incrementèssen era sua aportacion ena consolidacion estructurau dera lengua e qu’es administracions reactives prenessen en consideracion es mancances existentes entà potenciar plataformes e procèssi consolidadors der occitan.
Es atacs recebuts pera lengua occitana d’Aran non se poderàn suportar se non i a ua implicacion institucionau, de totes es administracions, que servisque de contrapés e que facilite eth sòn emplec damb estructures estables qu’exercisquen discriminacion positiva.

 

Jusèp Loís Sans Socasau
President der Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana