Crida d’articles/Call for papers/ Convocatoria de artículos: La traducció i la interpretació jurídiques en el món de la tecnologia

" "La traducció i la interpretació jurídiques en el món de la tecnologia

Editors convidats: Jeffrey Killman i Christopher D. Mellinger, campus de Charlotte de la University of North Carolina (UNCC)

La ubiqüitat de la tecnologia i els ben pregonats avantatges que comporta generen frecs potencials en els entorns jurídics i reguladors on es desenvolupen activitats de traducció i d’interpretació. La capacitat de la tecnologia per influir, limitar o alterar la pràctica i la qualitat del treball de la traducció i la interpretació ha esdevingut una font de preocupació que ha donat lloc a una adopció lleugerament més lenta en el camp jurídic. Malgrat els avenços tecnològics, les inquietuds poden persistir, en especial si considerem l’amplitud de la gamma de tecnologies sempre en expansió que tenen al seu abast les parts dels negocis jurídics i els traductors i intèrprets que permeten les trobades plurilingües. A més, hi ha factors socioeconòmics i polítics que introdueixen complexitats en les possibilitats actuals atenent no només a les eines que s’utilitzen, sinó a com, quan i per què.

Ara més que mai, cal estudiar l’impacte que aquestes tecnologies tenen en els contextos de traducció i interpretació jurídiques en funció de variables com les mètriques de productivitat i qualitat, les mesures ergonòmiques i fisiològiques o indicadors relacionats amb la disponibilitat i els drets lingüístics, la política lingüística o l’adopció i l’ús de la tecnologia, entre d’altres. Val a dir que concebem les tecnologies des d’un punt de vista ampli que abraça no només les que s’han desenvolupat específicament per ajudar en la pràctica professional de la traducció i la interpretació (com ara la traducció automàtica, les estacions de treball de traducció, les eines de gestió de glossaris i terminologia, les plataformes per a la interpretació remota), sinó també les eines adaptades per a aquests contextos (com ara els sistemes de videoconferència o les tecnologies de telefonia, les tauletes, els bancs de documents i dades, els equips d’àudio o els corpus). També pot ser objecte d’investigació (i ho ha de ser) el rendiment de les tecnologies, per comprendre com s’utilitzen en la traducció i la interpretació jurídiques, com es poden millorar o com les variables contextuals poden introduir diferències en l’aplicació de les tecnologies. Els indicadors de rendiment tenen una importància especial per a les llengües amb menys recursos i minoritzades, ja que aquestes llengües entren sovint en els models de llarga cua de la localització i ocupen un lloc secundari en els esforços de desenvolupament, alhora que representen una àrea amb una demanda creixent per articular la disponibilitat lingüística. D’altra banda, encara no sabem prou de com l’ús de les tecnologies en els contextos jurídics afecta l’entorn comunicatiu en què s’utilitzen, com influeix en les maneres i els graus en què interactuen les parts o on i quan fan possible la comunicació multilingüe. A més a més, cal que escometem una reflexió i un estudi crítics sobre els mitjans amb els quals s’avaluen les tecnologies dins dels àmbits jurídics i reguladors, no només en relació amb les llengües majoritàries, sinó també pel que fa a les llengües de menys recursos, considerant especialment les interseccions amb la política i la planificació lingüístiques.

Aquest número especial pretén reunir una àmplia gamma d’estudis relacionats amb l’ús de les tecnologies de la traducció i la interpretació en els àmbits jurídics. Fins a dia d’avui, aquest tema ha atret un nombre limitat d’estudis tot i ser rellevant en una àmplia varietat de dominis jurídics, com són les institucions jurídiques, la pràctica policial, els entorns penitenciaris, les esferes del dret privat, els contextos de la immigració i l’asil o les situacions semijurídiques que es produeixen en qualsevol sector que interactua amb el dret, com ara els serveis socials o l’educació.

Per a aquest número especial de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, invitem contribucions des de diverses perspectives i disciplines, inclosos els estudis de traducció i d’interpretació, la lingüística aplicada, les tecnologies de la informació i la comunicació, el dret i els estudis sobre tecnologia. El número donarà cabuda a treballs teòrics, empírics i basats en dades o aquells que combinen les dues perspectives. Sense pretendre oferir una llista exhaustiva, aquests temes serien d’interès especial:

· L’impacte de les tecnologies en la qualitat de la traducció i la interpretació jurídiques, en llengües majoritàries i minoritzades.
· La influència de les tecnologies en la comunicació jurídica en contextos multilingües.
· Els marcs legals i reguladors que influeixen en l’ús de les tecnologies en contextos de traducció i interpretació jurídiques, incloses la política i la planificació lingüístiques.
· L’ús i el desenvolupament de tecnologies per a diferents parells d’idiomes, incloses les llengües de menys recursos.
· Les tecnologies de la traducció i interpretació desenvolupades específicament per a contextos jurídics.
· Les dades massives i les tecnologies de traducció i interpretació jurídiques.
· Els factors legals, econòmics o ergonòmics que influeixen en l’adopció i l’ús de la tecnologia.
· La funció de la tecnologia per facilitar o obstaculitzar la disponibilitat lingüística i els drets lingüístics.
· La intersecció entre la tecnologia i la planificació i la política lingüístiques, en particular pel que fa a la documentació i el desenvolupament de llengües de menys recursos en contextos jurídics.
· L’elaboració i la implementació de normes per a tecnologies en entorns jurídics.
· La didàctica de la traducció i la interpretació jurídiques i la seva intersecció amb la tecnologia.
· Les tecnologies i les pràctiques de transcripció i traducció.
· El desenvolupament històric de les tecnologies en contextos de traducció i interpretació jurídiques particulars.

Calendari

Publicació de la crida 6 d’agost de 2020
Enviament dels resums (400–500 paraules) als editors convidats 1 de gener de 2021
Enviament dels manuscrits complets 1 de juny de 2021
Comunicació de les decisions dels editors 1 de setembre de 2021
Enviament de les versions finals als editors convidats 1 de maig de 2022
Enviament de les versions finals a la Revista 1 de juliol de 2022
Publicació del número Desembre de 2022

Informació de la tramesa

Cal enviar les propostes de resum als dos editors convidats (jkillman@uncc.edu i cmelling@uncc.edu) abans de l’1 de gener de 2021. Els resums (400–500 paraules, excloent-hi la bibliografia) han d’anar acompanyats d’un títol provisional, paraules clau i una nota biogràfica amb l’afiliació de cada autor o autora, a més de la bibliografia citada.

Més endavant es proporcionarà informació addicional sobre la presentació dels manuscrits.

Notes biogràfiques dels editors

Jeffrey Killman és professor titular d’espanyol al campus de Charlotte de la University of North Carolina (UNCC), on imparteix docència en traducció jurídica, traducció científica i tècnica, tecnologies de la traducció i teoria de la traducció. També ha impartit cursos de pràctiques de traducció a l’American University i al campus de Brownsville de la University of Texas. És doctor en traducció i interpretació per la Universitat de Màlaga i està habilitat com a intèrpret judicial d’espanyol. Les seves línies d’investigació són principalment les tecnologies de la traducció i la traducció jurídica, i ha publicat en diverses monografies (en editorials com AMTA, Routledge, Palgrave o Comares) i en revistes com ara Babel, Perspectives, Journal of Internationalization and Localization i Translation and Interpreting Studies. Actualment és el vicepresident de l’American Translation and Interpreting Studies Association (ATISA).

Christopher D. Mellinger és professor ajudant de l’àrea d’Estudis d’Interpretació i Traducció de l’Espanyol al campus de Charlotte de la University of North Carolina (UNCC). Mellinger és doctor en estudis de traducció i màster en traducció (espanyol) per la Kent State University. És l’editor delegat de la revista Translation and Interpreting Studies (John Benjamins), coautor de Quantitative Research Methods in Translation and Interpreting Studies (Routledge, 2017) i coeditor de Quantitative Research Methods in Translation and Interpreting Studies (Routledge, 2020). Ha coeditat números especials sobre interpretació en serveis públics i tecnologies (TIS, 2018) i sobre investigació en processos de traducció (Translation & Interpreting, 2015). A més de docent a la UNCC, el doctor Mellinger és intèrpret judicial habilitat per l’estat (espanyol-anglès) i té experiència en docència de traducció, interpretació, traducció assistida per ordinador i localització en els nivells de llicenciatura i postgrau a la Kent State University, la Wake Forest University i la Walsh University.


Call for papers

Legal translation and interpreting in a technologized world

Guest editors: Jeffrey Killman and Christopher D. Mellinger, University of North Carolina at Charlotte

The ubiquity of technology and its often-touted benefits are sources of potential friction in legal and regulatory environments where translation and interpreting activities are carried out. Concerns have surrounded its ability to influence, constrain, or alter the implementation and quality of T&I work, thereby resulting in somewhat slower adoption rates in the field. Yet despite technological advances, this trepidation may persist, given the ever-expanding range of technologies at the disposal of legal parties and translators and interpreters who enable plurilingual encounters. Additionally, socioeconomic and policy factors complicate what is currently possible, with increasing attention paid to not only which tools are used, but how, when, and why.

It is now more important than ever to investigate the impact that these technologies have in legal translation and interpreting contexts across a range of variables, including productivity and quality metrics, ergonomic and physiological measures, as well as other indicators related to language access and rights, language policy, technology adoption and use, and more. Here, we broadly consider technologies that not only have been developed specifically to aid translation and interpreting professionals (such as machine translation, translator workbenches, glossary/terminology management tools, remote interpreting platforms) but also tools that have been adapted for use in these specific contexts (such as video conferencing or telephonic technologies, tablet computers, document and data repositories, audio equipment, corpora). The performance of the technologies can and should also be the subject of investigation, to understand how they are used by legal translators and interpreters, how they might be improved, or how their implementation might differ depending on contextual variables of their use. These performance indicators are of particular importance with respect to less-resourced and minority languages, since these languages are often counted among those within the long-tail of localization and have been secondary to development efforts, while simultaneously representing an area of increasing need to facilitate language access. Conversely, more still needs to be known about how the use of technologies in legal contexts affects the communicative environment in which they are employed, including the influence on how and to what extent various parties interact and where and when multilingual communication is possible with certain technologies. Even the means by which technologies are evaluated within legal and regulatory areas require critical reflection and study, not only in relation to majoritarian languages, but also when working with less-resourced languages and their intersection with language policy and planning.

This special issue seeks to bring together a broad range of studies related to the use of technologies in legal translation and interpreting domains. Such a topic has received limited treatment to date and is relevant in a wide variety of legal domains such as legal institutions, law enforcement, corrections, private law practice, immigration, asylum, or quasi-legal settings that occur in any sector that interacts with the law, such as social services or education.

For this special issue of Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, we welcome contributions from a variety of perspectives and disciplines, including but not limited to, translation and interpreting studies, applied linguistics, information and communication technologies, legal studies, and technology studies. The issue comprises both theoretical and data-driven empirical work, or a combination thereof. While by no means exhaustive, the list of topics below would be of particular interest:

· Impact of technologies on legal translation/interpreting quality for both majority and minority languages
· Influence of technologies on legal communication in multilingual contexts
· Legal and regulatory frameworks that influence the use of technologies in legal T&I contexts, including language policy and language planning
· Use and development of technologies for dfferent language pairs, including less-resourced languages
· T&I technologies developed specifically for legal contexts
· Big data and legal T&I technologies
· Legal, economic, or ergonomic factors that influence technology adoption and use
· Role of technology in affordance or impediments to language access and rights
· Intersection of technology, language planning and policy, particularly as it relates to the documentation and development of less-resource languages in legal contexts
· Standards development and implementation for technologies in legal environments
· Legal T&I pedagogy and its intersection with technology
· Technologies and transcription/translation practices
· Historical development of technologies in unique legal T&I contexts

Timetable

CFP issued 6 August 2020
Abstracts (400–500 words) due to guest editors 1 January 2021
Submission of full manuscripts 1 June 2021
Decisions to authors 1 September 2021
Final versions to guest editors 1 May 2022
Final versions to journal 1 July 2022
Publication of issue December 2022

Submission Information

Abstracts for consideration should be sent to both guest editors (jkillman@uncc.edu and cmelling@uncc.edu) by 1 January 2021. Abstracts (400–500 words, exclusive of references) should be accompanied by a tentative title, set of keywords, and a bionote/affiliation for each author, as well as any cited references.

Additional information about full manuscript submissions will be provided at a later date.

Editor Bionotes

Jeffrey Killman is an associate professor of Spanish at the University of North Carolina at Charlotte, where he teaches a range of topics including legal translation, scientific and technical translation, translation technologies, and translation theory. He has also taught translation practice courses at the American University and the University of Texas at Brownsville. He holds a Ph.D. in Translation and Interpreting from the University of Málaga, Spain and is state-certified as a Spanish court interpreter. Killman’s research centers mostly on legal translation and translation technologies, and his publications have appeared in various edited volumes (e.g., AMTA, Routledge, Palgrave, Comares) and journals such as Babel, Perspectives, the Journal of Internationalization and Localization, and Translation and Interpreting Studies. He currently serves as the vice-president of the American Translation and Interpreting Studies Association (ATISA).

Christopher D. Mellinger is an assistant professor of Spanish Interpreting and Translation Studies at the University of North Carolina at Charlotte. Dr. Mellinger received his Ph.D. in Translation Studies and M.A. in Translation (Spanish) from Kent State University. He is the managing editor of the journal Translation and Interpreting Studies (John Benjamins), co-author of Quantitative Research Methods in Translation and Interpreting Studies (Routledge, 2017), and co-editor of Translating Texts: An Introductory Coursebook on Translation (Routledge, 2020). He has co-edited special issues on community interpreting and technology (TIS, 2018) and on translation process research (Translation & Interpreting, 2015). In addition to his teaching at UNCC, Dr. Mellinger is a state-certified court interpreter (Spanish-English) and has experience teaching translation, interpreting, computer-assisted translation, and localization at the graduate and undergraduate levels at Kent State University, Wake Forest University, and Walsh University.


Convocatoria de artículos

La traducción y la interpretación jurídicas en el mundo de la tecnología

Editores invitados: Jeffrey Killman y Christopher D. Mellinger, campus de Charlotte de la University of North Carolina (UNCC)

La ubicuidad de la tecnología y sus muy proclamadas ventajas generan potenciales problemas en los entornos jurídicos y regulatorios donde se desarrollan actividades de traducción y de interpretación. La capacidad de la tecnología para influir, limitar o alterar la práctica y la calidad del trabajo de la traducción y la interpretación se ha convertido en una fuente de preocupación que ha dado lugar a una adopción ligeramente más lenta en el campo jurídico. A pesar de los avances tecnológicos, las inquietudes pueden persistir, en especial si consideramos la amplitud de la gama de tecnologías siempre en expansión que tienen a su alcance las partes de los negocios jurídicos y los traductores e intérpretes que permiten los encuentros plurilingües. Además, hay factores socioeconómicos y políticos que introducen complejidades en las posibilidades actuales atendiendo no solo a las herramientas que se utilizan, sino a cómo, cuándo y por qué.

Ahora más que nunca es el momento de estudiar el impacto que estas tecnologías tienen en los contextos de traducción e interpretación jurídicas en función de variables como las métricas de productividad y calidad, las medidas ergonómicas y fisiológicas o indicadores relacionados con la disponibilidad y los derechos lingüísticos, la política lingüística o la adopción y el uso de la tecnología, entre otros. Cabe señalar que concebimos las tecnologías desde un punto de vista amplio que comprende no solo aquellas que se han desarrollado específicamente para ayudar en la práctica profesional de la traducción y la interpretación (como la traducción automática, las estaciones de trabajo de traducción, las herramientas de gestión de glosarios y terminología, las plataformas para la interpretación remota), sino también las herramientas adaptadas específicamente para esos contextos (como los sistemas de videoconferencia o las tecnologías de telefonía, las tabletas, los bancos de documentos y datos, los equipos de audio o los corpus). También puede ser objeto de investigación (y debe serlo) el rendimiento de las tecnologías, para comprender cómo se utilizan en  la traducción y la interpretación jurídicas, cómo pueden mejorarse o cómo las variables contextuales pueden introducir diferencias en la aplicación de las mismas. Los indicadores de rendimiento tienen una importancia especial para las lenguas con menos recursos y minorizadas, ya que estas lenguas entran a menudo en los modelos de larga cola de la localización y ocupan un lugar secundario en los esfuerzos de desarrollo a la vez que representan un área con una demanda creciente para articular la disponibilidad lingüística. Por otra parte, todavía no disponemos de suficientes datos sobre cómo el uso de las tecnologías en los contextos jurídicos afecta al entorno comunicativo en que se utilizan, cómo influye en las formas y los grados en que interactúan las partes o dónde y cuándo hace posible la comunicación multilingüe. Además, es necesario reflexionar y realizar un estudio crítico sobre los medios con los que se evalúan las tecnologías dentro de los ámbitos jurídicos y reguladores, no solo en relación con las lenguas mayoritarias, sino también con respecto a las lenguas de menos recursos, considerando especialmente las intersecciones con la política y la planificación lingüísticas.

Este número especial pretende reunir una amplia gama de estudios relacionados con el uso de las tecnologías de la traducción y la interpretación en los ámbitos jurídicos. Hasta la fecha, este tema ha atraído un número reducido de estudios a pesar de ser relevante en una amplia variedad de dominios jurídicos, como son las instituciones jurídicas, la práctica policial, los entornos penitenciarios, las esferas del derecho privado, los contextos de la inmigración y el asilo o las situaciones semijurídicas que tienen lugar en cualquier sector que interactúa con el derecho, como los servicios sociales o la educación.

Para este número especial de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, invitamos contribuciones desde diversas perspectivas y disciplinas, incluidos los estudios de traducción y de interpretación, la lingüística aplicada, las tecnologías de la información y la comunicación, el derecho y los estudios en materia tecnológica. El número dará cabida a trabajos teóricos, empíricos y basados en datos o aquellos que combinen ambas perspectivas. Sin ánimo de ofrecer una lista exhaustiva, son de interés especial los temas siguientes:

· El impacto de las tecnologías en la calidad de la traducción y la interpretación jurídicas, en lenguas mayoritarias y minoritarias.
· La influencia de las tecnologías en la comunicación jurídica en contextos multilingües.
· Los marcos legales y regulatorios que influyen en el uso de las tecnologías en contextos de traducción e interpretación jurídicas, incluidas la política y la planificación lingüísticas.
· El uso y el desarrollo de tecnologías para diferentes pares de idiomas, incluidas las lenguas de menos recursos.
· Las tecnologías de la traducción e interpretación desarrolladas específicamente para contextos jurídicos.
· Los datos masivos y las tecnologías de traducción e interpretación jurídicas.
· Los factores legales, económicos o ergonómicos que influyen en la adopción y el uso de la tecnología.
· La función de la tecnología para facilitar u obstaculizar la disponibilidad lingüística y los derechos lingüísticos.
· La intersección entre la tecnología y la planificación y la política lingüísticas, en particular con respecto a la documentación y el desarrollo de lenguas de menos recursos en contextos jurídicos.
· La elaboración y la implementación de normas para tecnologías en entornos jurídicos.
· La didáctica de la traducción y la interpretación jurídicas y su intersección con la tecnología.
· Las tecnologías y las prácticas de transcripción y traducción.
· El desarrollo histórico de las tecnologías en contextos de traducción e interpretación jurídicas particulares.

Calendario

Publicación de la convocatoria 6 de agosto de 2020
Envío de los resúmenes (400-500 palabras) a los editores invitados 1 de enero de 2021
Envío de los manuscritos completos 1 de junio de 2021
Comunicación de las decisiones de los editores 1 de septiembre de 2021
Envío de las versiones finales a los editores invitados 1 de mayo de 2022
Envío de las versiones finales en la Revista 1 de julio de 2022
Publicación del número Diciembre de 2022

Información del envío

Las propuestas de resumen deberán enviarse a los dos editores invitados (jkillman@uncc.edu y cmelling@uncc.edu) antes del 1 de enero de 2021. Los resúmenes (400-500 palabras, excluyendo la bibliografía) irán acompañados de un título provisional, palabras clave y una nota biográfica con la afiliación de cada autor o autora, además de la bibliografía citada.

Más adelante se proporcionará información adicional sobre la presentación de los manuscritos.

Notas biográficas de los editores

Jeffrey Killman es profesor titular de español en el campus de Charlotte de la University of North Carolina (UNCC), donde imparte docencia en traducción jurídica, traducción científica y técnica, tecnologías de la traducción y teoría de la traducción. También ha impartido cursos de prácticas de traducción en la American University y en el campus de Brownsville de la University of Texas. Es doctor en Traducción e Interpretación por la Universidad de Málaga y está habilitado como intérprete judicial de español. Sus líneas de investigación son principalmente las tecnologías de la traducción y la traducción jurídica, y ha publicado en varias monografías (en editoriales como AMTA, Routledge, Palgrave o Comares) y en revistas como Babel, Perspectives, Journal of Internationalization and Localization y Translation and Interpreting Studies. Actualmente es el vicepresidente de la American Translation and Interpreting Studies Association (ATIS).

Christopher D. Mellinger es profesor ayudante del área de Estudios de Interpretación y Traducción del Español en el campus de Charlotte de la University of North Carolina (UNCC). Mellinger es doctor en Estudios de Traducción y máster en Traducción (español) por la Kent State University. Es el editor delegado de la revista Translation and Interpreting Studies (John Benjamins), coautor de Quantitative Research Methods in Translation and Interpreting Studies (Routledge, 2017) y coeditor de Quantitative Research Methods in Translation and Interpreting Studies (Routledge, 2020). Ha coeditado números especiales sobre interpretación en servicios públicos y tecnologías (TIS, 2018) y sobre investigación en procesos de traducción (Translation & Interpreting, 2015). Además de docente en la UNCC, el doctor Mellinger es intérprete judicial habilitado por el estado (español-inglés) y tiene experiencia en docencia de traducción, interpretación, traducción asistida por ordenador y localización en los niveles de licenciatura y posgrado en la Kent State University, la Wake Forest University y la Walsh University.

2 thoughts on “Crida d’articles/Call for papers/ Convocatoria de artículos: La traducció i la interpretació jurídiques en el món de la tecnologia

Leave a Reply