L’any 2020 marca en matèria de llengua —catalana— a Catalunya Nord un tombant històric: per primera vegada les institucions han acordat de posar en marxa un organisme públic de política lingüística, l’Oficina Pública de la Llengua Catalana (Office Public de la Langue Catalane, en francès) o OPLC. L’àrea catalanòfona del nord de la frontera era una de les poques regions amb llengua “regional”[1] que encara no tenia oficina pública de la llengua; ja existien un Office Public de la Langue Bretonne (Ofis Publik ar Brezhoneg),[2] un Office Public de la Langue Basque (Euskararen Erakunde Publikoa),[3] un Office Public de la Langue Occitane (Ofici Public de la Lenga Occitana),[4] un Office pour la Langue et les Cultures d’Alsace et de Moselle (Elsassisches Sprochàmt),[5] i un Office de la Langue Créole de la Réunion (Lofis la Lang Kréol La Rényon).[6]
L’Oficina Pública de la Llengua Catalana és la primera eina institucional que reuneix en un mateix organisme les administracions dels diversos nivells amb l’objectiu d’assegurar sobre la seva àrea geogràfica el desenvolupament de la llengua catalana
L’Oficina Pública de la Llengua Catalana té forma jurídica de GIP (“groupement d’intérêt public”, o grup d’interès públic). Un GIP és una entitat de dret públic amb personalitat moral que permet que diversos partenaris públics i eventualment privats s’associïn per portar a terme una missió d’interès general.[7] D’aquesta manera l’OPLC s’ha constituït amb representació, al seu si, de l’Estat, del Consell Regional,[8] del Consell Departamental i de diversos municipis. També formen part dels òrgans d’administració de l’entitat la Universitat de Perpinyà i un col·legi representatiu d’associacions involucrades en la defensa i promoció de la llengua catalana a Catalunya Nord. L’estructura és la primera eina institucional que reuneix en un mateix organisme les administracions dels diversos nivells amb l’objectiu “d’assegurar sobre la seua àrea geogràfica el desenvolupament de la llengua catalana, treballant a l’augment de l’ús del català, per a desenvolupar el nombre de locutors actius. L’augment del nombre de locutors serà en particular recercat entre les joves generacions”[9]. El mateix article dels estatuts menciona les “missions” de l’entitat: “- Participar a la concepció, la definició i l’aplicació d’una política lingüística pública i concertada a favor de la llengua catalana. / – Acompanyar, en particular mitjançant una labelització i un eventual finançament, certes accions culturals vectores de la difusió de la llengua. Aqueixes accions seran censades i avaluades anualment en el programa previsional d’activitat. / – Mobilitzar els mitjans financers necessaris per portar a terme les accions retingudes en el marc del seu propi programa d’activitats, o encarregades a mestres d’obra que convenciona per a això.”[10]
No existeix a l’Estat francès cap dret lingüístic en matèria de «llengües regionals». La manca de voluntat de protegir aquestes llengües amb una política lingüística que els sigui favorable suposa una absència d’actuació. D’aquí la importància de l’Oficina Pública de la Llengua Catalana com a lloc de trobada on es genera diàleg, intercanvi i dinàmica
La importància de la creació de l’organisme, més enllà de la finalitat mateixa, resideix en la situació que crea entre les institucions: reuneix totes les administracions al si d’una estructura per tractar de la qüestió de la llengua catalana. La situació és tan més important que no existeix a l’Estat francès cap dret en matèria de “llengües regionals” ni cap competència afectada a cap administració. L’absència de voluntat de l’Estat de protegir les llengües o de portar a terme cap política lingüística que els sigui favorable genera per tant una absència d’actuació. L’existència d’un lloc de trobada com és l’Oficina genera doncs una obligació de diàleg, d’intercanvi i de dinàmica.
L’Oficina Pública de la Llengua Catalana es regeix amb una assemblea general i un consell d’administració. Hi compten els membres següents:
| Assemblea general | Consell d’administració | |||
| MEMBRES | REPRESENTANTS | VOTS | REPRESENTANTS | VOTS |
| Regió Occitània / Pirineus-Mediterrània | 4 | 8 | 3 | 3 |
| Estat | 4 | 8 | 3 | 3 |
| Departament dels Pirineus-Orientals | 4 | 8 | 3 | 3 |
| Vila de Perpinyà | 2 | 2 | 1 | 1 |
| Syndicat Intercommunal pour la Promotion des Langues Occitane et Catalane (SIOCCAT)
Universitat de Perpinyà (UPVD) Representant consell científic Representant col·legi associatiu |
1
1 1 1 |
1
1 1 1 |
1
1 1 1 |
1
1 0 0 |
| TOTAL | 18 | 30 | 14 | 12 |
Els representants de l’Estat són el prefecte,[11] els serveis del Ministeri de Cultura a la regió i la rectora de l’Acadèmia de Montpeller.[12] El Sindicat Intercomunal per la Promoció de les Llengües Occitana i Catalana (SIOCCAT)[13] representa uns 130 municipis (115 dels quals catalans) que cotitzen a la mancomunitat de promoció de les llengües catalana i occitana. La ciutat de Perpinyà també forma part de l’OPLC i és representada a l’assemblea general i al consell d’administració. Els dos òrgans d’administració de l’entitat inclouen representació de dos col·lectius assessors: el consell científic[14] i el col·legi associatiu.[15] La Generalitat de Catalunya, representada per la Casa de la Generalitat a Perpinyà, és membre convidat permanent (sense dret de vot). L’Oficina, la gestiona un director; va ser designat a finals de 2019: és Pierre Lissot. És previst que dues altres persones formin part de l’equip de gestió: una encarregada de missió i una gestionària. El pressupost de funcionament de l’OPLC és d’uns 376.000 € anuals.[16] L’Oficina és presidida per la presidenta del Consell Regional i té la presidenta del Consell Departamental com a presidenta delegada.
L’Oficina Pública de la Llengua Catalana ha nascut gràcies a la voluntat del Consell Departamental i de la Regió, i malgrat les reticències de l’Estat. La presidenta del Consell Regional va emprendre les reunions de creació de l’OPLC l’octubre de 2016; la constitució de l’Oficina va tenir lloc a finals de 2019.[17] La seu de l’Oficina és a la Universitat de Perpinyà. El Consell d’Administració va votar les primeres línies d’actuació pocs dies abans del confinament a mitjan març 2020. Tot i la dificultat afegida del període de crisi sanitària per al funcionament d’una entitat que tot just s’estava posant en marxa, el director de l’OPLC va aconseguir posar en plaça tres comissions temàtiques de treball, un portal d’Internet,[18] obrir canals de comunicació a les xarxes socials, produir suports d’aprenentatge i sobretot iniciar els contactes i els tràmits per a l’aprovació d’un conveni de desenvolupament de l’ensenyament del català.[19] Paral·lelament es van anar reunint el col·legi associatiu i el consell científic atenent les sol·licitacions del director o proporcionant propostes pròpies.
A diferència d’altres regions amb llengües regionals, la Catalunya Nord no ha tingut mai cap conveni amb l’estat francès. L’OPLC està treballant amb els representants del Ministeri d’Educació la redacció d’un document que hi permetria els anys a venir un avenç important de l’ensenyament del català
Un conveni per al desenvolupament de l’ensenyament del català constitueix, a l’hora de redactar aquest treball, un objectiu essencial i un repte per a la direcció de l’Oficina. Convenis existeixen a altres regions amb llengües “regionals”: a Alsàcia, a Bretanya, al País Basc, a una part de l’àrea occitanòfona. La Catalunya Nord encara no n’ha tingut mai cap. La figura del conveni és mencionada explícitament a l’article de la Llei d’educació relatiu a l’ensenyament de les “llengües regionals”.[20] El contracte que representa aquest tipus de document només té valor jurídic d’acord entre parts voluntàries i implica obligacions d’efectes variables. Tot i la relativa feblesa d’una tal disposició jurídica, les regions on l’ensenyament en la llengua regional és més avançada, totes tenen vigents convenis plurianuals amb l’Estat des de fa molts anys. A Catalunya Nord, l’OPLC està treballant amb els representants del Ministeri d’Educació la redacció d’un document que tindria vocació a ser assumit per tots els membres de l’Oficina i permetria els anys a venir un avenç important de l’ensenyament del català. Els objectius plantejats des de fa anys per l’Associació per l’Ensenyament en Català (APLEC), membre del col·legi associatiu i del consell científic de l’OPLC, i que té el suport de bona part de la societat i dels elegits nordcatalans, són que tots els alumnes estudiïn el català com a disciplina i que tots els que ho desitgin puguin estudiar en una classe bilingüe en català.[21] Un conveni plurianual tindria doncs per efecte de planificar el creixement de l’ensenyament en català per tendir a fer efectiva l’oferta d’ensenyament bilingüe per a la proporció d’habitants favorables al bilingüisme a l’escola. Els convenis existents a les altres regions varien bastant segons les demandes i el protagonisme de la societat civil i de les administracions locals. Inclouen objectius per assolir, mencionats de manera més o menys genèrica o xifrada amb precisió, poden integrar els mitjans que els socis de les oficines es comprometen a proporcionar per a complir els objectius (partides financeres, nombre de places d’ensenyants).
Amb la creació i la posada en funcionament de l’Oficina Pública de la Llengua Catalana, Catalunya Nord inicia una etapa nova per la situació del català. És la primera vegada que les institucions reunides al si d’un organisme públic que té com a objectiu i missions de mobilitzar mitjans a favor de la llengua catalana són en mesura de definir i posar en plaça una política lingüística per al català. En absència de reconeixement jurídic de les “llengües regionals” en el marc institucional francès, l’existència de l’OPLC crea de facto una mínima competència dedicada a la qüestió de la llengua catalana. La política lingüística que se’n desprendrà depèn, com va comentar la presidència de l’Oficina al moment de la seua creació, del que seran capaces de fer-ne les institucions, elles mateixes reflex de la voluntat de la societat i de les associacions de Catalunya Nord.
Alà Baylac Ferrer
Institut Franco-Català Transfronterer
Universitat de Perpinyà
[1] El qualificatiu “regional” no correspon a cap estatus jurídic d’aquestes llengües en el marc institucional francès. Simplement distingeix les llengües de l’Estat que no siguin el francès i les descarta de qualsevol dret del qual es beneficia únicament la llengua francesa, inscrita el 1992 a l’article 2 de la Constitució de 1958, amb la formulació: “La langue de la République est le français” (la llengua de la República és el francès). Les “llengües regionals” figuren, des del 2008, a l’article 75-1 de la Constitució amb la forma: “Les langues régionales appartiennent au patrimoine de la France” (les llengües regionals pertanyen al patrimoni de França).
[2] www.brezhoneg.bzh. L’Ofis ar Brezhoneg té l’estatut d’establiment públic de cooperació cultural (EPCC).
[5] www.olcalsace.org. L’OLCA és una associació d’estatut de llei 1901 (entitat sens ànim de lucre).
[6] http://lofislalangkreollarenyon.re. Lofis de la Reunió és una associació d’estatut de llei 1901 (entitat sens ànim de lucre).
[7] Els grups d’interès públic (GIP) són regits per la Llei núm. 2011-525 (capítol II) del 17 de maig de 2011 (esmenada per la Llei núm. 2016-483 del 20 d’abril de 2016 relativa a la deontologia i als drets i obligacions dels funcionaris). Aquestes disposicions legislatives són completades pel Decret núm. 2012-91 del 26 de gener de 2012, pel decret núm. 2013-292 del 5 d’abril de 2013 i per l’arrêté del 23 de març de 2012.
[8] El Consell Regional és l’organ d’administració de la regió administrativa que des del 2016 inclou Catalunya Nord – el Departament dels Pirineus-Orientals, entre 13 departaments en total. La nova regió correspon a la reunió de les dues regions Migdia-Pirineus (Tolosa) i Llenguadoc-Rosselló (Montpeller). El Consell Regional va decidir de batejar-la amb la denominació: “Occitània / Pirineus Mediterrani” (Occitanie / Pyrénées Méditerranée), i esborrar així qualsevol menció a l’existència de l’especificitat catalana al si de la regió, malgrat l’oposició majoritària dels habitants i dels elegits de Catalunya Nord (expressada en nombroses mobilitzacions i en la consulta organitzada pel mateix Consell Regional sobre el nom de la regió).
[9] Article 3 – Objecte: “3.1 Objectif: Le groupement a pour objectif d’assurer sur son aire géographique le développement de la langue catalane en travaillant à l’accroissement de l’usage du catalan, afin de développer le nombre de locuteurs actifs. L’accroissement du nombre de locuteurs sera en particulier recherché au sein des jeunes générations. Le vecteur culturel sera inclus dans les actions de création, diffusion et promotion de la langue.” Estatuts de l’OPLC (Convention constitutive de l’OPLC).
[10] “3.2 Missions: Le Groupement a pour missions de: – Participer à la conception, la définition et la mise en oeuvre d’une politique linguistique publique et concertée en faveur de la langue catalane. / – Accompagner, notamment par le biais d’une labellisation et d’un éventuel financement, certaines actions culturelles vectrices de la diffusion de la langue. Ces actions seront recensées et évaluées annuellement dans le programme prévisionnel d’activité. / – Mobiliser les moyens financiers nécessaires pour mener à bien les actions retenues dans le cadre de son propre programme d’activités, ou confiées à des maîtres d’oeuvre qu’il conventionne à cette fin.”
[11] El prefecte de regió és el representant del govern a cada regió. A les reunions de l’OPLC és representat pel prefecte de Catalunya Nord, representant del Govern al Departament dels Pirineus-Orientals.
[12] La rectora d’acadèmia és la representant del Ministeri d’Educació a cada regió educativa. Catalunya Nord forma part de l’Acadèmia de Montpeller. És representada a les reunions de l’OPLC pel director acadèmic dels serveis de l’Educació nacional (DASEN), representant el Ministeri d’Educació a Catalunya Nord.
[13] SIOCCAT: www.sioccat.com.
[14] Consell científic. És presidit pel director de l’Institut Franco-Català Transfronterer (IFCT), en nom del president de la Universitat de Perpinyà; en formen part representants de la Secció Filològica de l’IEC, de la Direcció de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, del Grup d’estudis catalans del centre de recerca – Centre de Recherches sur les Sociétés et Environnements en Méditerranées (CRESEM), dels Estudis Catalans de la Universitat de Perpinyà, de l’Associació per l’Ensenyament en Català, de la Xarxa Vives d’Universitats, de l’Acadèmia de Montpeller.
[15] Col·legi associatiu. En formen part les associacions següents: Aire Nou de Bao, Amics de la Casa Samsó, APLEC, Arrels, Balzac Editor, La Bressola, el Casal del Conflent, el Casal Cultural Català Jaume I, el Centre Cultural Català del Vallespir, el Centre de Formació Professional Català, el Col·lectiu de professors de català per a adults, el Comitè dels Focs de Sant Joan, la Coral Solstici, Costumari de Catalunya Nord, l’Escola Catalana del Voló, l’Escola Jordi Pere Cerdà, el Grup Pirinenc Excursionista Nord Català, el Grup Teatral Font Freda, la Ligue de l’enseignement, Òmnium Cultural Catalunya Nord, les Publications de l’Olivier, el Teatre del Galliner, les Edicions del Trabucaire, l’Associació UNIM, la Xarxa Cebrianenca.
[16] Pressupost. El pressupost de l’Oficina el proporcionen les partides financeres de cada membre: 100.000 € de l’Estat, de la Regió i del Departament, 37.000 € de la Universitat, 25.000 € de la Vila de Perpinyà i 5.000 € del SIOCCAT. L’Estat, però, fins ara només ha participat amb 20.000 € per any.
[17] Presentació pública de l’OPLC a la Universitat de Perpinyà el 24 de juny de 2019, després de la signatura per part dels membres del Conveni constitutiu de l’entitat el 18 de juny.
[19] La previsió és que un conveni pugui ser elaborat durant el 2021, després d’encarregar un balanç precís de l’ensenyament del català, i firmat a finals del mateix any.
[20] Llei d’educació. Loi n°2013-595 d’orientation et de programmation pour la refondation de l’école de la République del 8 de juliol de 2013; l’article 27 bis (312-10 del Codi de l’educació) disposa que “Aquest ensenyament [de llengua regional] pot ésser impartit durant tota l’escolaritat segons modalitats definides per via de conveni entre l’Estat i les col·lectivitats [administracions] territorials on aquestes llengües són usades” (“Cet enseignement peut être dispensé tout au long de la scolarité selon des modalités définies par voie de convention entre l’État et les collectivités territoriales où ces langues sont en usage”).
[21] El 34è Col·loqui de la Fédération pour les Langues Régionales dans l’Enseignement Public (FLAREP), organitzat per l’APLEC l’octubre 2020 a Perpinyà, va permetre reunir els directors i representants de les oficines públiques de la llengua del basc, el bretó, el català i l’occità, així com els responsables de la llengua catalana del Consell Regional i del Consell Departamental, i els responsables pedagògics de l’ensenyament del català al si de l’ensenyament públic. Les discussions van posar en relleu la disposició de totes les administracions a treballar conjuntament al si de l’Oficina Pública de la Llengua Catalana per a desenvolupar l’ensenyament del català i l’ensenyament bilingüe en català.