Apunts de la XVII Jornada de la SCATERM – Teresa Tort Videllet

Dijous 22 d’octubre a les nou del matí al voltant d’una vuitantena de persones obríem des de casa un enllaç al Zoom de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) per seguir la XVII Jornada de la SCATERM, dedicada a la presència de la terminologia en els diccionaris generals.

Obertura de la Jornada
En les paraules de benvinguda Ester Bonet, presidenta de la Societat, es va referir a les circumstàncies excepcionals que van obligar a traslladar una formació que havia d’acollir la Sala Prat de la Riba de l’edifici de l’antiga Casa de Convalescència a l’espai virtual. Just a continuació, M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC, va plantejar diverses preguntes sobre la pertinència d’incloure terminologia en el diccionari. Per què? —es demanava. Perquè els parlants especialistes en diferents àrees han de poder resoldre els seus dubtes en els diccionaris generals —responia. Però quina terminologia? Quanta? I representada com? —hi afegia. Aquestes preguntes sense resposta interpel·laven els ponents que havien d’aportar la seva experiència a la Jornada.

«Criteris per a la selecció i el tractament de la terminologia en el DIEC»
La primera proposta de la Jornada va ser la conferència de Carolina Santamaria, responsable de les Oficines Lexicogràfiques de l’IEC. Per començar, va confirmar que és obvi que cal donar cabuda a termes especialitzats als diccionaris generals per raó de la gran difusió de terminologia específica en el món actual i en els mitjans de comunicació. I va afegir que la frontera entre terminologia i llengua general és cada vegada més difusa, ja que es produeixen transvasaments continus entre termes especialitzats i llengua comuna. Ens va remarcar que, de fet, ja en els diccionaris antics hi trobem lèxic català científic, cosa que es va constatar a l’hora de revisar el diccionari general de Fabra, que conté entre un 55 i un 66% de terminologia específica, amb força desigualtats entre diferents àrees de coneixement.

En el projecte del primer DIEC, Santamaria assenyala que s’havien de tenir en compte termes útils de tots els àmbits temàtics per a un parlant mitjanament culte. I que, per tant, havia de ser una eina útil per a la comunicació en els àmbits científics i tècnics. A continuació, va detallar com va ser el procés d’elaboració del DIEC; en la primera edició, hi van col·laborar un centenar d’especialistes de diferents àrees temàtiques i es va fer una classificació temàtica pròpia dels termes (amb un total de 58 àrees temàtiques) a partir de les 300 àrees creades en el diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana i en les que tenia establertes el TERMCAT.

  Per elaborar la nova edició del DIEC es va fer un procés de validació, de revisió i d’incorporació de terminologia passant de 58 a 76 àrees temàtiques, per indicacions dels especialistes. El resultat és una gran proporció de termes nous en el DIEC2 (2.500 accepcions especialitzades més) i un gran esforç en la fixació de la forma gràfica.

Al cap de tres anys —va continuar explicant— es va fer un procés de revisió del diccionari i es va començar a elaborar el DIEC2. La tasca de revisió de la terminologia va ser molt llarga (del 1998 al 2005). Es va passar de 58 a 76 àrees temàtiques, per indicacions dels especialistes. Es va fer un procés de validació, de revisió o d’incorporació nova de termes en la nova edició del diccionari, amb el resultat final d’una gran proporció de terminologia en el DIEC2 (2.500 accepcions especialitzades noves) i un gran esforç en la fixació de la forma gràfica.

Santamaria va tancar la seva conferència remarcant que les dues edicions del DIEC són obres institucionals i que es va fer un esforç especial per incloure el punt de vista dels especialistes en el DIEC2. És per això que la terminologia hi té un pes tan important —va concloure.

«La terminologia del Gran diccionari de la llengua catalana, al portal www.enciclopedia.cat»
Just després d’aquesta conferència, va arribar el torn de Núria Bort, responsable del Departament de Diccionaris i Correcció d’Enciclopèdia Catalana. Va començar la seva presentació anotant l’interès de l’editorial a fixar criteris de treball per a la incorporació o rebuig de la terminologia en el diccionari. Per mostrar-ho, va esmentar que al GDLC, de les 88.600 entrades, 52.000 tenen marca d’àrea temàtica i 90.000 de les accepcions en tenen també. En aquesta obra s’han fixat 48 àrees temàtiques, que tenen 378 subàrees temàtiques. Bort va destacar que hi ha dos tipus d’informació que no inclouen normalment els altres diccionaris i que sí que apareixen, en canvi, en les entrades d’aquesta obra: una breu referència etimològica de cada paraula i data de la primera font documentada.

  Un gran avantatge és incorporar les novetats al GDLC en línia, ja que no cal esperar la impressió en paper i això permet contrarestar la dificultat de revisió de les informacions, atesa l’acceleració en els canvis de la terminologia que s’utilitza. Per aquest motiu es convida els usuaris a fer suggeriments en cas que hi detectin possibles errors.

Per concloure, aquesta lexicògrafa va remarcar que un gran avantatge d’incorporar les novetats al GDLC en línia és que no cal esperar la impressió en paper i això permet contrarestar la dificultat de revisió de les informacions, ja que hi ha una gran acceleració en els canvis de la terminologia que s’usa en cada moment. És per aquest motiu que va convidar els usuaris de l’obra a fer suggeriments en cas que hi detectin possibles errors i va admetre que qualsevol diccionari és sempre una obra inacabada.

«Sembrar a voleo: el DRAE y la terminología»
Fernando Pardos, catedràtic de Zoologia de la Universitat Complutense de Madrid, va exposar la manera de treballar de la RAE en la revisió dels termes del diccionari normatiu. Per experiència pròpia, va assenyalar que no hi ha criteris clars a l’hora d’incorporar terminologia al DRAE. El repartiment de la representació de les diferents àrees temàtiques depèn més dels membres de la institució que no pas dels usos reals i actuals de la llengua castellana. Pardos va evidenciar que s’haurien de revisar amb criteris sòlids la representació dels termes de cada àrea a partir d’una feina rigorosa i amb el suport d’especialistes externs a l’Acadèmia.

Com a exemple de dèficits derivats de la metodologia amb què treballa aquesta institució, Fernando Pardos va fer notar la minsa inclusió de terminologia d’ecologia en el diccionari del RAE, que n’inclou 21 termes, davant dels 6.500 termes que es poden trobar en un diccionari especialitzat d’aquesta àrea temàtica. A parer seu, els reptes principals per a aquesta obra de referència són la configuració d’un lemari equilibrat i representatiu i la confecció de definicions inequívoques i prou informatives. Finalment, va reconèixer que la llengua va sempre per davant de la ciència i, per tant, per davant de l’Acadèmia.

Després d’una pausa breu, es va obrir la participació dels membres de la Taula rodona.

   El DIEC2 conté més terminologia de la filologia que no pas les obres específiques. Pel que fa a les definicions, en un 50% dels casos no hi ha distincions entre el nivell acadèmic o la complexitat de les del DIEC2 i les dels altres diccionaris. En un 25% dels casos, la definició del DIEC2 és més especialitzada.

«La definició dels termes en el diccionari general i en els especialitzats»
En primer lloc, Carme Bach, professora de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra, va distingir les definicions entre mot comú i terme. Va explicar també que, segons un estudi propi i de Jaume Martí publicat a la revista Terminàlia el 2012, el DIEC2 conté més terminologia de la filologia que no pas les obres específiques. Pel que fa a les definicions, en un 50% dels casos no hi ha distincions entre el nivell acadèmic o la complexitat de les del DIEC2 i les dels altres diccionaris. En un 25% dels casos, la definició del DIEC2 és més especialitzada.

Analitzant el diccionari com a text —des de la perspectiva de l’anàlisi del discurs—, va apuntar que les definicions d’un diccionari tenen una funció social (accés dels parlants al vocabulari que troba en el seu entorn); tenen un propòsit comunicatiu (cal que siguin accessibles) i han de tenir coherència dins del conjunt del diccionari general.

En segon lloc, Carles Riera, especialista en farmàcia i professor de llengua de la Universitat Ramon Llull, va presentar una ponència sobre la terminologia mèdica als diccionaris generals i als d’especialitat. Va mostrar diferències entre el diccionari general i els específics a partir d’exemples concrets i va assenyalar que, de cara a la precisió del llenguatge científic, caldria perseguir la distinció entre termes que es poden confondre fàcilment. També va analitzar diferents casos de termes que han evolucionat a partir d’errors en obres lexicogràfiques anteriors. Finalment, va plantejar la necessitat d’incorporar altres noms comercials en els diccionaris generals, de la mateixa manera que recullen la paraula aspirina.

En tercer lloc, Joan Vallès, del Departament de Biologia de la Universitat de Barcelona, va coincidir amb els ponents que el van precedir que en els diccionaris generals hi ha d’haver terminologia. Va especificar, però, que tenint en compte que els diccionaris no són accessibles a tots els parlants, s’ha de garantir que estiguin a l’abast dels parlants cultes o amb un nivell de formació mitjà. A més, va recomanar, com a criteri general, que els termes s’incorporin al diccionari si tenen expectatives clares de continuïtat en la comunitat de parlants.

Pel que fa a les definicions, va proposar que en els diccionaris divulgatius no s’excloguin informacions que ajuden a fixar el significat del terme, és a dir, el fet de no renunciar a les descripcions tècniques va a favor de la difusió dels conceptes científics. Per tant, a criteri seu, no hi hauria d’haver una gran diferència entre les definicions dels diccionaris generals i les dels especialitzats.

En el seu torn, Joan Rebagliato, terminòleg del TERMCAT, va llançar preguntes sobre si hi ha un conflicte entre lexicografia i terminologia i si han de tenir un tractament diferent les definicions de les paraules en un diccionari general i en un diccionari especialitzat. I va defensar que, efectivament, sí que l’haurien de tenir; en els diccionaris generals caldria usar paraules bàsiques per definir totes les altres paraules, especialitzades o no. En canvi, en els diccionaris específics s’haurien d’usar termes específics en la redacció de les definicions. Pel que fa a les àrees temàtiques, un diccionari especialitzat pot especificar subàmbits molt més concrets que no pas un diccionari general.

Rebagliato va afegir que a l’hora de redactar les definicions de les paraules en el diccionari general també s’han de tenir presents els destinataris de les definicions. Cal que l’usuari trobi destacat allò que pot reconèixer; per exemple, en els arbres s’hauria de prioritzar la descripció de l’aspecte. Va mostrar com, en canvi, el diccionari general prioritza de vegades termes especialitzats en les definicions, que fan que el redactat final no sigui accessible a un parlant de nivell de formació mitjà.

Finalment al voltant de la una del migdia, es va fer una posada en comú conduïda per  Jaume Martí, professor de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra. En aquesta última part, van aparèixer algunes reflexions que insistien en idees sorgides al llarg de la Jornada com ara que la precisió i la claredat haurien de ser compatibles en les definicions dels termes dins dels diccionaris generals.

Tot i que la Jornada no havia estat pensada per ser presentada virtualment, es va mantenir gran assistència de públic durant tot el matí i la difusió de les intervencions que es va fer a Twitter amb l’etiqueta #JornadaSCATERM2020 també va tenir força ressò. Res d’estrany sabent com sabem que som una comunitat de parlants que adorem els diccionaris.

 

Teresa Tort Videllet
Secretària de la SCATERM i tècnica del CPNL

Leave a Reply