L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà la setmana vinent el número 74 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, que incorpora cinc estudis distribuïts en les seccions habituals de llenguatge jurídic i administratiu, política lingüística i sociolingüística, i dret lingüístic; tres notes; les tradicionals cròniques de legislació i jurisprudència per territoris i tres recensions.

Els articles publicats en aquest número tracten temes diversos, des de l’anàlisi jurídica i lingüística del dret de la UE i les seves transposicions o l’impacte del fenomen de l’ús d’anglicismes en l’italià legislatiu suís, passant per l’anàlisi de la política i la planificació lingüístiques durant la Segona República, l’impacte positiu que té la traducció en la revitalització del basc, o bé la interpretació de la llengua de signes en l’àmbit judicial, entre altres temes. També s’inclouen tres notes: en la primera, en un format d’entrevistes, es reflexiona sobre la intel·ligència artificial, una altra està dedicada a A. M. Badia i Margarit i en la tercera es fa una anàlisi dels quaranta anys de suboficialitat del català a la UE. Com sempre apareixen tretze cròniques legislatives i jurisprudencials que incorporen novetats normatives que afecten els usos, els drets lingüístics i el règim jurídic de les llengües de diferents territoris de l’Estat espanyol i la Unió Europea.

Pel que fa a les ressenyes, les obres que s’analitzen són La traduction juridique et économique. Aspects théoriques et pratiques, de Victoria García Alarcón, Le marché et la langue occitante au vingt-et-unième siècle: microactes glottopolitiques contre substitution: Une enquête ethnosociolinguistique en Région Occitanie, de Alén Garabato, Carmen; Boyer, Henri (2020), per Pere Comellas Casanova i, per últim, Language Ethics, de Peled, Yael; Weinstock, Daniel M. (eds.) per Elvira Riera Gil.

Avancem, a continuació, els continguts del proper número amb els títols i els resums de cada text:

Estudis 

SECCIÓ DE LLENGUATGE ADMINISTRATIU I JURÍDIC 

1 Anàlisi jurídica i lingüística del dret de la UE i de les seves transposicions: un enfocament útil per explorar problemes d’harmonització?
Elena Ruiz-Cortés

El fet que l’aplicació del dret de la UE condueixi a pràctiques desiguals a tots els estats membres dóna lloc a debats acalorats en la literatura. La investigació tendeix a centrar-se en com les limitacions del procés legislatiu de la UE que contribueixen a una amenaçadora harmonització a la pràctica; tanmateix, sovint es passen per alt les restriccions del procés de transposició. Per salvar aquesta bretxa, aquí explorem els factors nacionals i supranacionals que poden amenaçar l’harmonització, mitjançant un enfocament jurídic i lingüístic que revela la superposició entre els significats jurídics i lingüístics del dret de la UE. En particular, basant-nos en les nocions de Robertson de “punts de vista horitzontals i verticals” (Robertson, 2012a), fem una anàlisi jurídica i lingüística horitzontal de l’article 3 (2) de les versions espanyola i anglesa de la Directiva 2004/38 /CE sobre llibertat de moviment i residència, i una anàlisi jurídica i lingüística vertical d’aquest article en les dues versions lingüístiques i la seva transposició a Espanya i al Regne Unit. Els nostres resultats suggereixen que, en el nostre estudi de cas, tant la legislació de la UE com els factors relacionats amb la transposició poden influir en els problemes d’harmonització de la UE a la pràctica; factors com ara ambigüitat o indeterminació estratègica de la UE, negociacions polítiques i decisions de redacció supranacionals i nacionals.

2 Els anglicismes en l’italià legislatiu suís: extensió i naturalesa del fenomen
Paolo Canavese

En les darreres dècades, la llengua italiana ha recorregut cada vegada més a l’anglès per crear diversos neologismes. Aquesta tendència es pot trobar sobretot en llenguatges tècnics i especialitzats, inclòs el llenguatge jurídic i institucional. L’ús de paraules foranes per part de les autoritats suïsses ha despertat por al món polític i s’han implementat diverses iniciatives per frenar l’avanç d’aquest fenomen. La qüestió ja s’ha abordat en diversos treballs, però cap d’aquests adopta una perspectiva empírica. Aquest estudi de corpus té la intenció d’investigar l’ús dels anglicismes en l’italià normatiu suís des dels anys setanta fins a l’actualitat. Una anàlisi quantitativa i qualitativa permetrà donar a conèixer l’extensió i l’evolució del fenomen en microdiacronia i descriure’n les característiques més destacades. Els resultats són encoratjadors: tot i que els anglicismes han augmentat en les darreres dècades, la legislació federal suïssa els utilitza amb moderació. En última instància, els anglicismes no semblen ser un obstacle important per a una legislació accessible, almenys a Suïssa.

SECCIÓ D’ESTUDIS DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA I SOCIOLINGÜÍSTICA

3 Variació, contacte, revitalització i traducció de la llengua: un estudi de corpus de l’ús de la concordança al·locutiva en basc
Guillem Belmar

És àmpliament conegut que la traducció ha tingut un impacte positiu en la revitalització de la llengua basca (Mendiguren Bereziartu, 1995), ja que és un dels mitjans principals de creació, consolidació i extensió del model estàndard de la llengua (Belmar, 2017). Aquest article analitza els problemes que envolten la revitalització d’una llengua minoritzada: com ara la tensió entre estandardització i variació; o bé les maneres en què la pressió del contacte lingüístic pot afectar l’ús de formes verbals expressives que estan desapareixent de la llengua parlada, ja sigui com a causa del contacte amb l’espanyol o per la pressió del registre estàndar (Alberdi, 2018). Un estudi de corpus de l’ús de la concordança al·locutiva en obres de literatura tant originals com traduïdes il·lustrarà aquestes qüestions a la pràctica. De fet, les dades suggereixen que hi pot haver un esforç planificat per revitalitzar l’ús de marcadors al·locutius.

4 Política i planificació lingüístiques durant la Segona República (1931-1939). Els cursos presencials no universitaris de català organitzats i promoguts per la Generalitat de Catalunya
Daniel Casals Martorell

Aquest article analitza un conjunt de mesures de política i planificació lingüístiques que el Govern de la Generalitat de Catalunya de l’època republicana (1931-1939) va prendre per implantar l’ensenyament presencial de la llengua catalana per a adults. Aquestes decisions s’enquadren en la fase d’extensió del coneixement i de l’ús (o vehiculació) del procés d’estandardització (Haugen, 1983). Per mitjà d’unes estructures administratives pròpies i amb les partides pressupostàries corresponents, el Govern va programar cursos no universitaris per a mestres, públic en general i funcionaris. Els primers volien formar un cos docent que pogués ensenyar català i en català; el segon tipus tenia caràcter popular, s’articulava en tres nivells (elemental, mitjà i per a castellanoparlants) i s’adreçava sobretot a les persones que el necessitaven per a la feina. La formació per a funcionaris pretenia instruir-los en el llenguatge corresponent, que justament s’estava actualitzant aleshores, una acció que s’ajusta a la fase d’elaboració funcional. La política de l’executiu també va incloure subvencions a entitats privades perquè organitzessin cursos de llengua catalana amb l’objectiu d’ampliar-ne l’oferta.

SECCIÓ DE DRET LINGÜÍSTIC

5 La interpretación de la lengua de signos en el ámbito judicial: ¿una cuestión de accesibilidad o de derechos lingüísticos?
Rayco H. González-Montesin

La publicación en España de la Ley 27/2007 supuso un punto de inflexión en el reconocimiento de los derechos de las personas sordas usuarias de las lenguas de signos. A esto se unió la transposición al ordenamiento jurídico de las directrices europeas 2010/64/UE y 2012/13/UE mediante la Ley Orgánica 5/2015, con lo que se les garantizó la prestación de servicios de interpretación en los diferentes procedimientos judiciales. El presente artículo tiene como objetivo analizar cómo la Administración pública plantea la dotación de estos servicios para las personas sordas: si desde el deber de disponibilidad lingüística —como reclama la comunidad sorda— o como garantía de accesibilidad —lo que señala un enfoque desde la discapacidad—. Mediante la revisión de normativa nacional e internacional en materia de discapacidad y en derechos lingüísticos hemos comprobado que la interpretación signada se regula como medida de accesibilidad para las personas sordas, a diferencia de lo que ocurre con la traducción e interpretación de lenguas orales.

NOTES

6 Converses al voltant de la intel·ligència artificial
Marta Costa-jussà i Maite Melero

La intel·ligència artificial mou milions d’euros i ocupa una part important de les agendes polítiques i estratègiques dels governs. En aquest article reflexionem sobre aquest concepte difús i ho fem a través de tres entrevistes a tres persones que ocupen llocs rellevants en aquest àmbit, i que a més tenen en comú que són nascudes i formades a Catalunya. Amb elles hem parlat distesament dels orígens d’aquesta revolució tecnològica, del seu impacte sobre l’organització social i el mercat laboral, de les seves implicacions ètiques, de les tendències futures que es dibuixen i també sobre quin paper juguem els catalans en aquesta revolució. En la qüestió catalana hem volgut saber si les nostres universitats són capaces de generar el talent necessari, com impulsar estratègicament el teixit empresarial en aquesta àrea, quin paper ha de tenir l’administració i què hauria de passar perquè la intel·ligència artificial també parli en català. En aquestes converses, els nostres interlocutors ens han transmès la urgència i la necessitat de treballar en la definició d’estratègies concretes de país per tal de no quedar socialment i estructuralment enrere en el que sembla una revolució sense límits.

7 Badia i Margarit (1920-2014), sociolingüista, catalanista, cristià
Emili Boix-Fuster

Notes de balanç de la vessant cristiana i sociolingüística de la personalitat d’Antoni Maria Badia i Margarit (1920-2014) amb motiu de la commemoració del centenari del seu naixement.

8 Torras, 40 anys de suboficialitat de la llengua catalana (a la UE): balanç provisional i perspectiva
Antoni Torras Estruch

El propòsit d’aquest article és proporcionar una cronologia ponderada d’esdeveniments en relació amb l’accessió del Regne d’Espanya a les Comunitats Europees i amb les conseqüències ha tingut la seva decisió de no declarar la llengua catalana oficial en aquell context, decisió que s’ha mantingut inalterada durant més de 40 anys. Aplega una sèrie d’elements per a un judici històric, tant pel que fa al capteniment de l’Administració general de l’Estat com a l’impacte de les mocions en favor del català al llarg de les darreres dècades. Se sosté, a mode de balanç provisional, que el tractament reservat al català al si de les institucions de la UE, malgrat les innovacions de la primera dècada dels 2000, es correspon més aviat a una suboficialitat precària que no pas a una quasi oficialitat i que aquesta condició pot incidir i incideix negativament en els esforços de normalitzar, en molts àmbits, les llengües pròpies de Catalunya empresos durant tot aquest període. Finalment, s’apunta breument quins escenaris podrien suposar una discontinuïtat en un futur mediat o immediat.

LEGISLACIÓ, JURISPRUDÈNCIA I DOCUMENTACIÓ

9 Crònica legislativa de Catalunya
Anna M. Pla Boix

El text recull les novetats normatives que afecten els usos, els drets lingüístics i el règim jurídic de la llengua aparegudes al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de l’1 de gener al 30 de juny de 2020.

10 Crònica legislativa del País Valencià
Reyes Marzal Raga

La paràlisi provocada per la crisi sanitària de la COVID-19 ha ocasionat una disminució en l’activitat de tots el poders públics. No obstant això, la política lingüística valenciana s’ha vist fortament colpejada per diverses decisions judicials que s’han publicat al primer semestre de l’any 2020. L’anul·lació parcial del Decret que regula els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’Administració de la Generalitat, així com del Decret de funcionament de l’Oficina de Drets Lingüístics en són dos exemples dels quals ací fem esment per l’impacte jurídic i polític d’aquestes decisions judicials. També ens referirem a l’activitat de foment, molt reduïda a causa de la suspensió de terminis.

11 Crònica legislativa de les Illes Balears
Maria Ballester Cardell

La greu emergència sanitària ha afectat sense excepcions tots els àmbits d’actuació de l’Administració, entre els quals es troba el foment de la llengua catalana i la política lingüística. Entre tant, s’ha mantingut la controvèrsia sobre l’ús de les llengües oficials en espais tan sensibles con l’educació i la salut. En l’àmbit jurisdiccional, les Sentències de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia admeten que la capacitació lingüística dels empleats del Servei de Salut permetrà conformar l’ús del català com a llengua amb capacitat de servei, però anul·len el decret que estableix el requisit del català per a l’accés i la promoció al personal sanitari.

12 Crònica legislativa de l’Aragó
Fernando García Fernández

El texto recoge las novedades normativas que afectan a los usos, a los derechos lingüísticos y al régimen jurídico de las lenguas en Aragón aprobadas durante el primer semestre de 2020.

13 Crònica legislativa del País Basc
Iñigo Urrutia Libarona y Leixuri Urrutia Pujana

El trabajo recoge las novedades jurisprudenciales y normativas relativas al régimen jurídico de uso del euskera en Euskadi, producidas en el primer semestre del 2020.

14 Crònica legislativa de Navarra
María del Carmen Bolaño Piñeiro

La presente crónica recoge las novedades normativas en materia lingüística en la Comunidad Foral de Navarra publicadas entre enero y junio de 2020. Este periodo se caracteriza por la escasez de cambios relevantes, debiendo dar cuenta exclusivamente de una breve modificación del Decreto Foral 4/2016, de 27 de enero, por el que se regula el símbolo oficial del Gobierno de Navarra y su utilización, y de la aprobación de la nueva Ordenanza reguladora de la utilización del euskera en el Ayuntamiento de Pamplona y su Sector Público Institucional. Ninguno de los cambios mejora la situación de vulnerabilidad del euskera en Navarra, sino justo lo contrario y, una vez más, se muestra la inseguridad jurídica en la que se encuentra la ciudadanía navarra respecto de los derechos lingüísticos cada vez que se producen cambios en los gobiernos foral o local.

15 Crònica legislativa d’Asturies
Nicolás Bartolomé Pérez

Crónica lexislativa d’Asturies nel primer semestre de 2020.

16 Crònica legislativa de l’Estat espanyol
Anna M. Pla Boix

El text recull les disposicions normatives amb contingut relacionat amb usos lingüístics publicades al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) durant el primer semestre de 2020.

17 Crònica legislativa d’Andorra
Maria Cucurull Canyelles

Aquesta crònica vol ser un recull dels diferents textos legislatius que fan referència a l’ús de la llengua catalana al Principat d’Andorra, afecten diversos àmbits de la societat i són del primer semestre del 2020. També hi podreu trobar diversos articles, convocatòries i comunicats sobre la llengua del país que ha tingut l’opinió pública andorrana.

18 Crònica legislativa de la Unió Europea
Antoni Torras Estruch

El text recull les principals disposicions sobre els usos, els drets lingüístics i el règim jurídic de la llengua publicades al Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE) de l’1 de gener al 30 de juny de 2020. L’ordre en què apareixen les disposicions esmentades és el que s’estableix cronològicament al DOUE. Les sigles EEE corresponen a l’Espai Econòmic Europeu, àrea d’integració comercial que associa en un únic mercat interior la UE amb Noruega, Islàndia i Liechtenstein.

19 Jurisprudència del Tribunal Constitucional
Eva Pons Parera i Agustí Pou Pujolràs

El text recull el comentari de les resolucions del Tribunal Constitucional que afecten els usos i els drets lingüístics i el règim jurídic de la llengua dictades durant el primer semestre de 2020.

20 Jurisprudència del Tribunal Suprem
Eva Pons Parera i Agustí Pou Pujolràs

El text recull el comentari de les resolucions del Tribunal Suprem que afecten els usos i els drets lingüístics i el règim jurídic de la llengua dictades durant el primer semestre de 2020.

21 Crònica parlamentària de Catalunya
Roser Serra Albert

Recull comentat d’iniciatives parlamentàries tramitades per impulsar i controlar l’acció política i de govern, i altres tipus de procediments parlamentaris relacionats amb el multilingüisme, la llengua i la política lingüística o que fan referències al català. En aquesta ocasió, es fa una referència especial al 40è aniversari del restabliment del Parlament.

RECENSIONS I NOTÍCIES BIBLIOGRÀFIQUES

22 Reseña del libro: La traduction juridique et économique. Aspects théoriques et pratiques
Victoria García Alarcón

23 Ressenya de Alén Garabato, Carmen; Boyer, Henri (2020). Le marché et la langue occitante au vingt-et-unième siècle: microactes glottopolitiques contre substitution: Une enquête ethnosociolinguistique en Région Occitanie
Pere Comellas Casanova

24 Ressenya Language Ethics, de Peled, Yael; Weinstock, Daniel M. (eds.)
Elvira Riera Gil