A la fi, el dia 4 de desembre, s’ha activat la llargament esperada Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics a les Illes Balears (ODDL). Malgrat el marc legal que formalment empara els ciutadans a l’hora de fer ús de la llengua oficial de preferència, són nombrosos els obstacles amb què topa en el dia a dia qui opta per fer servir la pròpia del territori. Aquests entrebancs, especialment remarcables en determinats àmbits de la relació dels ciutadans amb els poders públics -com l’administració de justícia, les forces i cossos de seguretat estatals o la sanitat, per citar només els tres segurament més problemàtics- i que es multipliquen en el sector privat, esdevenen sovint dissuasius i priven el parlant de la seguretat lingüística necessària per poder exercir el seu dret d’opció lingüística en unes mínimes condicions de normalitat.

Una gestació llarga i accidentada
Ara fa tres anys que la reiteració d’episodis d’agressions lingüístiques que sortien a la llum pública -i molt probablement la notícia que s’acabava de crear una oficina d’aquestes característiques al País Valencià només uns dies abans- va esperonar l’aleshores grup parlamentari de Més per Menorca a presentar una esmena al projecte de llei de pressuposts de la Comunitat Autònoma per a 2018 encaminada a donar llum verda a la creació d’una ‘oficina de drets lingüístics’. La proposta va ser aprovada per una majoria parlamentària àmplia (35 vots a favor i 22 en contra)[1], però la legislatura va arribar a la seva fi abans que no es pogués fer realitat.

Tot i que després de les eleccions autonòmiques de 2019, va estar a punt de quedar fora dels acords de govern a què van arribar les forces polítiques que havien revalidat la majoria, finalment, gràcies a la insistència de Més per Mallorca en la negociació, es va convertir en el punt 154 dels ‘Acord2 de Governabilitat’ (coneguts com a ‘Acords de Bellver’). Fruit d’aquest compromís, el Govern balear hi va donar llum verda amb l’aprovació del Decret 89/2019, de 29 de novembre, i només ara, després de superar encara diferències de darrera hora entre socis de govern quant a l’oportunitat i un parell d’anuncis en fals, ha entrat en funcionament de forma definitiva (incomplint, val a dir, la disposició transitòria única que fixava l’inici de les seves actuacions en un termini màxim de dos mesos).

Situació anterior i vies concurrents de tutela dels drets lingüístics
Seria erroni pensar que la inexistència de l’ODDL ha equivalgut fins ara a la inacció en matèria de tutela dels drets lingüístics per part de l’administració autonòmica. Aquest paper li ha correspost a la Direcció General de Política Lingüística del Govern balear, ressuscitada la legislatura passada, després del quadrienni negre (2011-2015) de contraplanificació lingüística del Govern Bauzà, i que té explícitament atribuïdes, entre les seves competències, les de promoció i defensa dels drets lingüístics (vid. l’art. 2.6.d del Decret 21/2019).

D’altra banda, és de justícia reconèixer el paper jugat per la societat civil organitzada en aquest àmbit, sobretot en conjuntures polítiques adverses per a la llengua catalana. L’Obra Cultural Balear (OCB) manté actualment una ‘Bústia dels Drets Lingüístics, activada el passat mes de juliol davant de la tardança de l’ODDL a fer-se efectiva, i ja havia comptat en altres èpoques amb instruments anàlegs i fins i tot amb una -amb idèntica denominació- ‘Oficina de drets lingüístics’ (creada l’any 1998 i vinculada en una primera fase a Joves de Mallorca per la Llengua, va funcionar durant uns anys i va ser reactivada entre 2005 i 2013). La Plataforma per la Llengua, per la seva part, també disposa d’un canal de ‘Queixes i denúncies‘.

Així mateix, cal tenir present que el ciutadà té al seu abast vies concurrents de garantia dels drets lingüístics. Des dels mecanismes genèrics de presentació de queixes a l’Administració (Decret 82/2009, de 13 de novembre, pel qual es regula la gestió de les queixes i els suggeriments sobre el funcionament dels serveis públics de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears), fins a, més específicament, en el sector privat, en tractar-se d’actuacions que afecten els drets lingüístics del ciutadà com a consumidor de productes i serveis, els procediments propis d’aquests àmbits d’activitat (Llei 7/2014, de 23 de juliol, de protecció de les persones consumidores i usuàries de les Illes Balears, o Llei 8/2012, de 19 de juliol, de turisme de les Illes Balears).

Més enllà d’això, les possibilitats d’actuació en cas de conculcació de drets lingüístics són migrades. En primer lloc, perquè, així com els ombudsman autonòmics (els síndics de greuges català i valencià, el Valedor do Pobo gallec, l’Ararteko basc o el Defensor del Pueblo navarrès) s’han estat ocupant de forma continuada de reclamacions de naturalesa lingüística, com fan palès les seves memòries anuals que contenen sovint un apartat específic dedicat a aquesta qüestió, és precís recordar que les Illes Balears són l’única comunitat autònoma amb llengua oficial diferent del castellà que no compta amb una institució similar (tot i la seva previsió estatutària amb la denominació de Sindicatura de Greuges). En darrer terme resta la via jurisdiccional, però la configuració normativa peculiar dels drets lingüístics i condicionants de naturalesa processal de significació diversa (problemes de legitimació, limitació de l’objecte del recurs contenciós administratiu, el cost de litigar, etc.) en dificulten notablement l’accés i l’eficàcia[2].

El funcionament, àmbit d’actuació i naturalesa de l’ODDL
De manera que és en el context de totes aquestes limitacions que cal ponderar molt positivament l’aparició d’un mecanisme específic de garantia dels drets lingüístics com l’ODDL. L’ODDL comptarà, com a personal mínim necessari, amb un cap de servei amb l’especialitat d’assessorament lingüístic, que n’actuarà com a director, un tècnic superior amb el grau de dret i un auxiliar administratiu.

L’ODDL podrà actuar d’ofici, en tenir coneixement d’un fet que pugui constituir una conculcació de drets lingüístics, o a sol·licitud de qualsevol persona física o jurídica. En aquest segon cas, l’ODDL atendrà tres tipus de sol·licituds d’actuació: a) reclamacions, quan el ciutadà denuncia que els seus drets lingüístics han estat vulnerats, amb l’objectiu que s’adoptin les mesures oportunes; b) suggeriments, que tenen la pretensió de contribuir a salvaguardar els drets lingüístics en la societat i, especialment, a millorar l’atenció lingüística dels serveis públics; i, finalment, c) consultes, que cerquen l’obtenció d’assessorament sobre els drets lingüístics i la normativa que els empara. En la priorització d’aquestes tres possibilitats d’actuació de l’ODDL, tendran un caràcter preferent, com és obvi, les reclamacions interposades pels ciutadans per vulneració de drets lingüístics.

Quant al seu àmbit operatiu, en cas que els fets exposats en la reclamació afectin òrgans de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears o ens del seu sector públic instrumental, el marge d’actuació de l’ODDL és més ampli, ja que se’n preveu un deure de col·laboració i un termini màxim de resposta de quinze dies. L’òrgan concernit té l’obligació d’adoptar les mesures adequades per esmenar la situació denunciada i prevenir que no es reprodueixi en endavant, amb la prestació per part de l’ODDL de l’assessorament necessari per a fer-ho possible. Quan es tracti, en canvi, d’altres administracions (local, insular, estatal) i, més encara, de persones físiques o jurídiques privades, el paper de l’ODDL és òbviament més limitat. En aquests darrers casos, l’ODDL comunicarà els fets a la part que n’ha estat causant perquè en prengui coneixement, tot cercant la col·laboració necessària per a resoldre la situació denunciada. Com es pot comprovar, l’ODDL mostra un caràcter d’intermediació i assessorament i en cap cas té capacitat sancionadora.

Instruments equivalents a altres territoris amb llengua pròpia
El model triat per a l’ODDL és molt semblant al d’oficines equivalents ja existents en altres territoris amb llengua pròpia. Amb aquest mateix objecte han estat actuant fins ara l’Oficina de Garanties Lingüístiques de la Generalitat de Catalunya, operativa com a tal des de 2005[3], l’Elebide o Servei de Garanties Lingüístiques del País Basc, que es va activar l’any 2008[4] i, finalment, l’Oficina de Drets Lingüístics valenciana, creada ara fa tres anys[5], totes elles amb una configuració similar[6].

Val a dir que la situació d’aquesta darrera roman incerta després de l’enèsima batzegada del TSJ valencià contra els avanços en matèria lingüística promoguts per la Generalitat. La sentència  22/2020, de 22 de maig, ha anul·lat una part substancial de l’articulat del Decret de creació de l’Oficina valenciana, estimant parcialment els recursos interposats per dos diputats autonòmics del Partit Popular i per l’Asociación para la defensa del Castellano en la Comunidad Valenciana. La part afectada del decret regulador és la referida a les reclamacions i a les consultes, per entendre el tribunal que les actuacions de l’Oficina constituirien vertaders actes administratius, amb efectes en l’esfera dels drets de terceres persones i situats al marge de tot procediment administratiu[7]. Sembla més raonable pensar que l’activitat desplegada per l’Oficina ens situa, en canvi, davant d’una actuació material no formalitzada de l’Administració pública, de manera que la seva regulació per via reglamentària no viola el principi de reserva de llei. En tot cas, en aquest moment es troba pendent de resolució el recurs de cassació interposat per la Generalitat Valenciana davant de la sala tercera del Tribunal Suprem.

Un avanç en la tutela dels drets lingüístics
Malgrat totes les limitacions, comptar per primera vegada amb un servei dedicat específicament i exclusiva a vetlar per la defensa i la promoció dels drets lingüístics constitueix una magnífica notícia. És clar que amb l’arribada de l’ODDL no desapareixeran de cop i volta totes les vulneracions de drets lingüístics ni passarà el ciutadà a tenir garantit l’exercici del seu dret d’opció lingüística amb l’amplitud que correspondria a una llengua plenament oficial (l’actual estatus d’oficialitat devaluada ho impedeix). Però, si més no, permetrà donar una visibilitat més gran a aquests episodis -encara que només sigui per la seva sistematització en la corresponent memòria anual i la seva presentació en seu parlamentària-, i, sobretot, el fet de conèixer que, en cas de ser víctima d’una conculcació dels seus drets lingüístics, es produirà una reacció institucional indubtablement contribuirà a proporcionar seguretat lingüística al parlant.

La data triada per presentar l’ODDL, el 4 de desembre, dia en què es commemora el Dia dels Drets Lingüístics al País Valencià, no és causal: la Direcció General de Política Lingüística del Govern balear ha manifestat la voluntat de sumar-se a aquesta celebració i, d’ara en endavant, fer-la extensiva a les Illes Balears[8]. Una iniciativa excel·lent que seria desitjable que anés més enllà perquè, en el futur, el 4 de desembre pogués esdevenir una diada compartida per totes les terres de parla catalana.

 

Antoni Llabrés Fuster
Universitat de les Illes Balears

---

[1] A més dels impulsors, hi van votar a favor Més per Mallorca, PSOE, Podem, Proposta per les Illes i Gent per Formentera, i en contra PP i Ciutadans (sessió plenària del Parlament de les Illes Balears de 21 de desembre de 2017). El PSOE rectificava el seu vot contrari anterior en la sessió de 14 de desembre de la Comissió d’Hisenda i Pressuposts.

[2] Vid. sobre aquest darrer punt Nogueira López, Alba. (2014). Mecanismos de garantía de los derechos lingüísticos en España. Dins Anna M. Pla Boix (ed.), Garantia dels drets lingüístics. Estudis de cas: Bèlgica, Canadà, Espanya, Itàlia, Moldàvia i Suïssa (p. 85-114). Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics.

[3] L’Oficina de Garanties Lingüístiques no compta amb una normativa reguladora. En preveu per primera vegada l’existència l’art. 7 del Decret 216/2005, d’11 d’octubre, d’estructura orgànica de la Secretaria de Política Lingüística. Per a la situació immediatament anterior, vid. Oficina de garanties lingüístiques de Barcelona. (2005). Les oficines lingüístiques: una nova via per a la defensa dels drets lingüístics. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 44, 231-236, i Ingla i Torné, Monserrat. (2006). Les oficines de garanties lingüístiques. beCEroles: Lletres de llengua i literatura, 2, p. 131-132. Prèviament havia complert aquesta funció la Secció d’Estudis Jurídics de l’Institut de Sociolingüística Catalana, que comptava amb un Negociat de consultes ciutadanes i drets lingüístics.

[4] Decret 150/2008, de 29 de juliol, pel qual es crea l’Elebide -Servei de Garantia dels Drets Lingüístics- i se n’estableix el règim de consultes, suggeriments i queixes.

[5] Decret 187/2017, de 24 de novembre, del Consell, pel qual es regula el funcionament de l’Oficina de Drets Lingüístics.

[6] L’ODDL té el rang de servei depenent de la Direcció General de Política Lingüística, Secretaria Autonòmica d’Universitats Recerca i Política Lingüística, Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca del Govern Balear (art. 1.1 del Decret 89/2019). Igual que l’Elebide, que s’adscriu a la Direcció de normalització lingüística de les administracions públiques, depenent de la Viceconselleria de Política Lingüística del Departament de Cultura i Política Lingüística del Govern Basc (art. 14.2.m del Decret 82/2017, d’11 d’abril). En canvi, l’Oficina de Garanties Lingüístiques té el caràcter de secció depenent del Servei d’Informació, Difusió i Estudis de la Subdirecció General de Política Lingüística, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (art. 73 del Decret 164/2019, de 16 de juliol). I, finalment, L’ODL valenciana, per la seva part, es defineix com a unitat administrativa integrada en el Servei d’Ús i Drets Lingüístics de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana (art. 1.1 del Decret 187/2017).

[7] Vid. aquest raonament en el Dictamen 506/2017 del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana en relació amb el projecte de decret i en el vot particular de tres consellers al Dictamen 117/2019 del Consell Consultiu de les Illes Balears en relació amb el projecte de decret de l’ODDL.

[8] https://www.caib.es/pidip2front/jsp/ca/fitxa-convocatoria/9596190