“El diàleg és el fonament d’aquest edifici, el respecte a la discrepància són les parets i la voluntat d’entesa n’és la teulada. Sense la conjunció d’aquests tres elements, l’estructura trontolla i cau. Siguem guardians de la fortalesa d’aquest edifici, i, sobretot, tinguem sempre les finestres obertes per a escoltar la voluntat popular i la porta oberta per a acollir les necessitats i els anhels del poble.”
Carme Forcadell, primer discurs com a presidenta del Parlament[1]
Enguany, coincidint amb el quarantè aniversari del restabliment del Parlament de Catalunya, es publica el Diccionari de l’activitat parlamentària, elaborat conjuntament pel Parlament i el Govern de la Generalitat, amb la col·laboració i l’assessorament del Centre de Terminologia TERMCAT, adscrit al Departament de Cultura. La redacció ha anat a càrrec del Departament d’Assessorament Lingüístic del Parlament, amb l’assessorament jurídic de lletrats, i de la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament, adscrita al Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència del Govern de Catalunya, concretament l’Àrea d’Afers Parlamentaris Interdepartamentals.
Coincidint amb el quarantè aniversari del restabliment del Parlament de Catalunya, per primera vegada des de la recuperació de l’autogovern de Catalunya, les institucions que configuren la Generalitat, és a dir, Govern i Parlament, juntament amb el TERMCAT, posen a l’abast de tothom la terminologia corresponent al sistema parlamentari català en el Diccionari de l’activitat parlamentària.
La majoria de parlaments i assemblees legislatives difonen glossaris o reculls terminològics sobre els principals termes que s’hi fan servir amb la voluntat d’explicar els conceptes sovint complexos dels procediments reglamentaris. Ara, per primera vegada des del restabliment de l’autogovern de Catalunya, les institucions que configuren la Generalitat, és a dir, Govern i Parlament, juntament amb el TERMCAT, posen a l’abast de tothom la terminologia corresponent al sistema parlamentari català en el Diccionari de l’activitat parlamentària. Així, aquest diccionari terminològic recull els conceptes i els termes usuals relacionats amb l’activitat parlamentària, i té els seus antecedents inicials en els glossaris respectius del Parlament i del Govern de la Generalitat.
Una mica d’història
En el moment del restabliment del Parlament actual, el 1980, amb l’aprovació de l’Estatut d’autonomia el 1979 i la recuperació de la Generalitat i les institucions d’autogovern, després del llarg període de la dictadura franquista, calia posar nom als conceptes i les figures pròpies d’un parlament amb potestat legislativa com és el Parlament de Catalunya. Aleshores, es va recórrer a les denominacions que ja es feien servir al Parlament català de la Segona República, l’anomenat Parlament restaurat. Bona part d’aquells termes heretats encara perviuen, com ara dictamen de la comissió, Diputació Permanent, diputat, immunitat parlamentària, iniciativa legislativa, legislatura, interpel·lació, lletrat, Mesa del Parlament, Ple del Parlament, projecte de llei, proposició de llei, uixer, etc., a més dels termes propis de les institucions d’autogovern, com ara avantprojecte de llei, Comissió Jurídica Assessora, conseller del Govern i conseller primer del Govern, entre d’altres. Tots aquests termes i molts altres, més de quatre-cents en total, es recullen i es defineixen en el Diccionari de l’activitat parlamentària.
Escó, faristol, ple escombra, procediment legislatiu o transacció
Aquest diccionari ens permet visitar, doncs, el Parlament, conèixer les funcions que té atribuïdes, la feina que s’hi fa, com es fa i qui la fa. Inclou termes especialitzats, com ara les diferents parts d’una llei i tipus de lleis específiques: preàmbul, capítol, disposició addicional, disposició derogatòria, disposició final, disposició transitòria, codi, llei de bases, llei de mesures o llei de modificació. Però també s’hi poden trobar denominacions usuals de la pràctica parlamentària, que constitueixen l’argot parlamentari, algunes de les quals també apareixen en els mitjans de comunicació, com ara llei òmnibus, esmena in voce, esmena transaccional, esmena viva, ple escombra, sessió de control, transacció, etc., i altres termes que provenen del llenguatge polític i del llenguatge periodístic, com filibusterisme o transfuguisme.
El Diccionari també aplega termes relacionats amb l’edifici del Parlament actual, antic arsenal de la Ciutadella, símbol de la repressió borbònica, transformat, el 1932, en seu legislativa per la Generalitat republicana, que d’aquesta manera va convertir una derrota en esperança d’un poble. Així, el Diccionari recull, entre d’altres, antigues denominacions encara vàlides, com ara Saló de Sessions, la sala on tenen lloc les sessions del Ple del Parlament, amb l’hemicicle, la graderia construïda el 1933, dit així per la forma que té de semicercle, on seuen els membres del Govern i del Parlament; banc del Govern, per als seients del president de la Generalitat i dels consellers; escó, que designa el seient que ocupa cada membre parlamentari; faristol, des d’on parlen els oradors parlamentaris al Saló de Sessions; llotges del Saló de Sessions, a banda i banda de l’hemicicle, per als convidats a les sessions plenàries; sales de comissions, on es reuneixen les diverses comissions parlamentàries, i sales de passos perduts, els passadissos a banda i banda del Saló de Sessions, anomenats així en al·lusió a les moltes passejades que hi fan els membres del Parlament i els membres del Govern i que sovint serveixen per arribar a pactes i acords.
D’altra banda, al llarg dels quaranta anys d’activitat del Parlament de Catalunya, han aparegut nous termes, fruit de l’evolució de la societat, derivats sobretot de l’aplicació del principi de transparència de les institucions públiques i del principi d’igualtat i participació en els òrgans polítics de decisió, com ara dret d’accés a la informació pública, grup d’interès, iniciativa legislativa popular, paritat de gènere, Parlament Obert, etc. També s’han creat figures, procediments i eines parlamentàries, com ara Canal Parlament, lletrat major | lletrada major, Mesa Ampliada, subgrup parlamentari, tràmit d’audiència, votació electrònica i votació telemàtica, entre d’altres.
El Diccionari inclou formes equivalents de cada terme en les altres llengües oficials a Catalunya, l’occità i l’espanyol, i també en anglès i en francès. Per exemple, per al terme escó tenim sèti (occità), escaño (espanyol), siège (francès), i seat (anglès), i en el cas de la sessió d’investidura, com s’anomena el ple en què el candidat o la candidata a la presidència de la Generalitat presenta i defensa el seu programa de govern i demana la confiança de la cambra per a ser investit president o presidenta de la Generalitat, tenim session d’investidura (occità), sesión de investidura (espanyol), séance d’investiture (francès) i investiture session o investiture sitting (anglès).
Cal fer avinent, però, que molts conceptes del sistema parlamentari català no sempre tenen equivalent en els sistemes polítics parlamentaris dels països francòfons i anglòfons, especialment en el cas dels països de parla anglesa. És per això que els termes en francès i en anglès, en els casos en què no hi ha exactament la figura o el concepte corresponent al terme català, són, de fet, una traducció descriptiva més o menys literal i al més entenedora possible. Pel que fa a les formes equivalents en occità, cal especificar que corresponen a la varietat aranesa, i en aquest àmbit cal agrair la valuosa col·laboració de l’Acadèmia de la Llengua Occitana – Institut d’Estudis Aranesos.
Totes les entrades del Diccionari contenen una breu definició del terme, i la majoria inclouen també notes que aporten informació complementària o que remeten a altres termes relacionats, de manera que ajuden a completar la descripció del concepte; per exemple, a l’entrada del terme escó trobem aquesta nota: “Els diputats i els membres del Govern poden parlar des del faristol o des de l’escó mateix.” O a l’entrada del terme legislatura, on hi ha aquesta altra nota: “La legislatura dura formalment quatre anys a comptar de la data de les eleccions, però hi pot haver un finiment de la legislatura anticipat si no és investit el president de la Generalitat, o hi pot haver una dissolució de la legislatura si ho decideix el president de la Generalitat.”
Aquest diccionari neix amb la vocació d’esdevenir una eina terminològica de referència, amb un doble objectiu ben ambiciós: afavorir l’ús correcte del llenguatge especialitzat i, alhora, divulgar el coneixement de l’activitat de la cambra catalana; pretén ser una obra de consulta per a polítics, tècnics parlamentaris i càrrecs de les institucions d’autogovern i, també, ser útil per als ciutadans que tinguin interès per aquest llenguatge.
Objectiu del Diccionari
Aquest diccionari neix amb la vocació d’esdevenir una eina terminològica de referència, amb un doble objectiu ben ambiciós: afavorir l’ús correcte del llenguatge especialitzat i, alhora, divulgar el coneixement de l’activitat de la cambra catalana. Pretén, doncs, servir d’obra de consulta per a polítics, tècnics parlamentaris i càrrecs de les institucions d’autogovern que s’hi relacionen, però també es proposa ser útil per als ciutadans que tinguin interès per aquest llenguatge i que vulguin conèixer millor l’activitat del Parlament. I d’aquesta manera, finalment, també es proposa ser una eina que contribueixi a enfortir el cabal lingüístic en un àmbit especialitzat tan essencial per al nostre país com és el de la representativitat del poble de Catalunya.
Tal com va dir Rovira i Virgili, diputat, vicepresident i president interí del Parlament de Catalunya, aviat farà un segle, davant el Ple del Parlament: “S’ha de fer ple ús dels drets estatutaris del llenguatge. Tots estem obligats a concedir a aquest problema la importància màxima, perquè si Catalunya és encara Catalunya i ha de continuar essent-ho; si avui tenim un Estatut que és la primera etapa de la nostra llibertat; si avui estem aquí, en aquest recinte, com a Diputats de Catalunya, és perquè, a través dels segles i per damunt d’aquests drets, s’ha mantingut la llengua mil·lenària, gloriosa, dels catalans.”[2]
L’obra a es pot consultar en línia dins de la col·lecció Diccionaris en Línia del TERMCAT, conjuntament amb les infografies interactives Saló de Sessions i La Mesa del Parlament.
Diccionari en línia
L’obra estarà disponible en paper ben aviat, però ja es pot consultar en línia. La versió en línia s’acompanya de dues infografies: una sobre el Saló de Sessions, que de manera interactiva permet conèixer els diferents actors en l’espai real i alhora consultar els termes que trobem en el Diccionari, i l’altra sobre La Mesa del Parlament, que mostra la distribució dels membres d’aquest òrgan i d’altres persones que els assisteixen durant els plens.
Les entrades que es poden consultar en el Diccionari en línia segueixen aquest model:
| projecte de llei
ca projecte de llei, n m oc projècte de lei, n m es proyecto de ley, n m fr projet de loi, n m en bill, n en Government’s bill, n
Funció legislativa Definició Proposta de text legislatiu del Govern que es tramet al Parlament perquè s’aprovi com a llei una vegada s’hagin seguit els tràmits parlamentaris corresponents. Nota 1. Un projecte de llei ha de dur una exposició de motius i s’ha de presentar acompanyat dels antecedents necessaris. El text d’un projecte de llei es publica en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya. 2. Quan el Govern està en funcions no pot presentar projectes de llei al Parlament. 3. Un decret llei validat es pot tramitar com a projecte de llei si ho acorda el Ple del Parlament. |
Juntament amb el Diccionari de locucions i expressions llatines de l’àmbit parlamentari, el Diccionari de l’activitat parlamentària contribueix a engrandir la col·lecció Diccionaris en Línia del TERMCAT, un recull d’obres terminològiques de referència en diversos àmbits que ja reuneix més de cent cinquanta diccionaris.
Ens felicitem, finalment, que el Diccionari de l’activitat parlamentària, fruit d’un laboriós treball d’equip, vegi la llum precisament en el quarantè aniversari de la restitució del Parlament, ja que és una obra que pot ajudar a enfortir el món del parlamentarisme i acostar-lo a la ciutadania.
Margarida Sanjaume i Navarro
Cap del Departament d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya (fins al juny del 2020)
Roser Serra i Albert
Cap de l’Àrea d’Afers Parlamentaris Interdepartamentals del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència
Notícies relacionades
Diccionari de l’activitat parlamentària
Diccionari de locucions i expressions llatines de l’àmbit parlamentari
TERMCAT. Diccionaris en línia
Infografia El Saló de Sessions i la Mesa del Parlament
Nota de premsa conjunta de presentació del Diccionari:
https://www.parlament.cat/web/actualitat/noticies/index.html?p_format=D&p_id=270406532
http://exteriors.gencat.cat/ca/detalls/noticia/not_201202_diccionari
[1] Parlament de Catalunya. Paraules de la presidenta Carme Forcadell i Lluís. Recull d’intervencions i textos presidencials de l’XI legislatura, 2020.
[2] Diari de Sessions del Parlament de Catalunya, núm. 17 (23 de febrer de 1933).