La situació del portuguès d’Olivença el 2021 – Manuel Jesús Sánchez Fernández

Foto del Castell d'Olivença
Autoria: Alfons024 (2006). Castell d’Olivença. Recuperat de Wikimedia Commons

Introducció
Avui, a Olivença i Táliga (província de Badajoz), gairebé només es parla l’espanyol o castellà. El portuguès, a les aldees (Villarreal/Vila Real, San Benito de la Contienda/São Bento da Contenda, Santo Domingo de Guzmán/São Domingo de Gusmão i San Jorge de Alor/São Jorge da Lor) encara són lusoparlants els habitants de 75 o més anys. A Olivença i als pobles de colonització (San Francisco i San Rafael), podem calcular que els de 85 anys. És a dir, quasi està extingit. Això succeeix, si fa no fa, als altres enclavaments de llengua portuguesa que hi ha a Espanya.

Només és viva l’anomenada fala de Jálima/Xálima i el gallec (a Galícia, a una part d’Astúries i a alguns llocs lleonesos, com per exemple a la comarca del Bierzo). La fala i el gallec els parlen els nens. En canvi, el portuguès fa uns setanta anys que no el parlen, els nens.

El portuguès d’Extremadura (o d’Espanya, com deia l’Euromosaic) no està reconegut; només la fala (que és una tercera branca del gallegoportuguès) és “bé d’interès cultural”, la qual cosa té molt de simbolisme i poca efectivitat.

Tornem a Olivença (i això val també per llocs com La Codosera, també de Badajoz). Els parlants de portuguès, suposem que a partir d’alguns temps del segle XIX, eren bilingües perfectes. Encara alguns (els pocs que en queden) ho són. Dominaven el portuguès de l’Alentejo[1] i l’espanyol d’Extremadura. Amb alguna interferència, com és lògic, però “sense accent”. I aquests mateixos parlants van acabar amb la seva pròpia llengua, la qual cosa gairebé han aconseguit (falten pocs anys perquè morin els dos últims lusòfons)[2].

L’únic que el poder d’Olivença ha fet pel portuguès (i ens referim ara a l’ajuntament a partir de l’any 1977) és introduir classes d’aquesta llengua a l’escola primària i a la universitat popular (municipal). Portuguès estàndard, és clar.

L’any 2007, des del Consell d’Europa es va suggerir la creació de l’associació Além Guadiana. Va ser gràcies a una persona que havia contactat amb el professor d’història Carlos Luna (d’Estremoz)[3]. Per mitjà de la Dra. Sonia Parayre[4] i d’altres membres, el Consell va dir que, si es volia fer alguna cosa a favor d’una llengua regional, minoritària o minoritzada, havia de ser a través d’una associació. I tenia raó. Un grapat d’oliventins va fundar-la; el blog, malgrat haver estat distorsionat, encara es pot consultar: https://alemguadiana.blogs.sapo.pt/.

  L’associació Além Guadiana va aconseguir que a Olivença i a Táliga els carrers històrics presentessin també el nom portuguès (el que tenien al segle XIX). Fins i tot s’ha arribat a celebrar el Dia de Portugal de Camões e das comunidades portuguesas (el 10 de juny).

L’associació Além Guadiana (al començament amb suport del poder municipal, de tots els regidors, de tots els partits locals) va organitzar mercats d’artesania, les “Lusosonias” (amb espectacles musicals, de teatre, etc., i amb participació portuguesa i d’altres països lusòfons). Igualment, va aconseguir que a Olivença i a Táliga els carrers històrics presentessin també el nom portuguès (el que tenien al segle XIX). Fins i tot s’ha arribat a celebrar el Dia de Portugal, de Camões e das comunidades portuguesas (el 10 de juny); això últim era impossible en un lloc on el poder tenia (i té) por de la simpatia de la gent per Portugal.

Entre 2008 i 2019, l’associació Além Guadiana (língua e cultura portuguesas em Olivença) va intentar canviar la situació, però només va aconseguit aquestes fites simbòliques (mínimes però impensables abans).

Nombre de parlants
No gosem dir un nombre actual. A mitjans del segle passat seria lusòfona quasi tota la població d’Olivença i Táliga. Ara és cada cop més exigu: van morint els parlants i, en no néixer cap des d’aquella época, l’idioma no es transmet entre generacions. L’OSCEC[5] parla d’uns 10.000 (inclòs el d’Olivença); sembla exagerat. A més, mai no hi ha hagut cap cens de parlants de portuguès a Olivença; oficialment no existeixen ni han existit.

Quant a l’anomenada “consciència lingüística” dels parlants bilingües, sempre han dit que parlaven “espanyol” i “portuguès”. Amb tot, alguns deien no parlar “portuguès portuguès” o parlar una mena de chapurreio (com fan, per exemple, parlants d’aragonès al nord d’Osca), allò que a França se’n diu patois. Lògicament, el portuguès oliventí és ple d’espanyolismes i l’espanyol de lusismes, com lusismes hi ha a tot el costat espanyol de la Raia. Igualment, hi ha alguns extremenyismes (o lleonesismes), de la mateixa manera que hi ha mots comuns en portuguès i extremeny; per tant, de vegades és molt difícil dir si una paraula és lusisme o extremenyisme (o si és lusisme ja en extremeny).

Una interferència notable és la que exerceix l’espanyol andalús (o l’andalús) a Barrancos, on les persones parlen portuguès alentejà, barranquenho i andalús. El barranquenho és portuguès parlat a l’andalusa. Ni tan sols es tracta de portunyol en aquest cas, perquè el barranquenho no és un pidgin, sinó el portuguès alentejà local.

Qui parla de “portunyol” barreja conceptes. El portunyol no és el portuguès d’Espanya, sinó allò que parla un hispanoparlant que no sap portuguès i un lusoparlant que no sap espanyol; és a dir, una mena de pidgin (que, d’altra banda, no existeix en aquest cas).

   Quant a la competència passiva, sabem tradicionalment que molts portuguesos (de la Raia i de qualsevol lloc de Portugal) entenen l’espanyol. Espanyols que entenguin el portuguès són molt pocs. Actualment, a Olivença, lloc que era lusòfon, moltes persones no comprenen ni una paraula en llengua portuguesa.

Quant a la competència passiva, sabem tradicionalment que molts portuguesos (de la Raia i de qualsevol lloc de Portugal) entenen l’espanyol. Espanyols que entenguin el portuguès són molt pocs. Actualment, a Olivença, lloc que era lusòfon, moltes persones no comprenen ni una paraula en llengua portuguesa. L’únic que entenen són les paraules portugueses que té l’espanyol local, però molta gent no sap que són lusismes.

La comprensió lectora en portuguès a Olivença és mínima. Fins i tot alguns rètols en portuguès de l’ajuntament estan mal escrits. Generalment, llegeix el portuguès qui l’ha estudiat (qui ha estudiat portuguès estàndard).

A La Codosera, com s’ha comentat, encara existeix el portuguès, però porta el mateix camí que el d’Olivença (el de la desaparició).

Reconeixement
El portuguès d’Espanya no té cap reconeixement. Solament la fala (que és com una tercera branqueta gallegoportuguesa, segons Carrasco), és “bé d’interès cultural” que, com hem comentat, no és res. La fala, però, té per davant molts anys i molts parlants, tants com qualsevol altra llengua local amb ús quotidià.

Pel que fa a l’ensenyament, la llengua portuguesa estàndard és present al sistema educatiu d’Extremadura. I a Olivença des dels anys 80 o abans a l’ensenyament obligatori i a la Universitat Popular. El portuguès oliventí no és inclòs a l’ensenyament. Només hi ha hagut fugaçment algunes classes a l’ensenyament primari, impartides per un soci de l’antiga Além Guadiana.

Una novetat del curs 2020-2021 és que el portuguès (estàndard) és llengua vehicular a l’escola Francisco Ortiz d’Olivença.

Llengües d’Extremadura

Mapa de les llengües d’Extremadura de la Wikipedia
Mapa de les llengües d’Extremadura de la Wikipedia

El mapa de la Wikipedia és prou correcte. Presenta el portuguès, l’extremeny, la fala i l’espanyol d’Extremadura. El “manxec” situat al costat de Ciudad Real no s’explica gaire bé; deu ser castellà de la Manxa? També falten algunes illes de castellà (com la de Campanario) i l’andalús de Monesterio, per exemple. Quant a la fala, no és gallegoextremeny, sinó gallegoportuguès o simplement portuguès; d’altra banda, tot el portuguès també pot considerar-se gallegoportuguès o gallec d’origen.

Dins el portuguès (o el gallegoportuguès), concretament dins el portuguès de l’Alentejo, s’inscriu el portuguès oliventí, segons Lindley i Cintra (vegeu el mapa següent).

Mapa de Portugal

   Hi ha una part (gran o petita) de la població oliventina que estima i aprecia el seu passat portuguès. En general, són aquestes persones les qui aprenen la llengua dels seus avis o besavis. Però ja no aprenen el portuguès local, sinó l’estàndard. Já não é mau (‘Més val això que res’).

Per concloure
Hi ha una part (gran o petita) de la població oliventina que estima i aprecia el seu passat portuguès. En general, són aquestes persones les qui aprenen la llengua dels seus avis o besavis. Però ja no aprenen el portuguès local, sinó l’estàndard. Já não é mau (‘Més val això que res’). Ara bé, si mirem al sud-est (des d’Olivença), veiem (sentim) que els gibraltarenys parlen andalús (no castellà) i anglès; molts són bilingües com abans ho eren els oliventins. Així doncs, la llengua portuguesa estàndard (a Olivença) sobreviu per als turistes (principalment portuguesos), més escrita que parlada, i per als oliventins que treballen a Portugal. El portuguès alentejà oliventí és encara a la memòria i a la parla dels últims parlants i d’alguns portuguesos raianos que hi viuen.

 

Bibliografia
Barajas Salas, Eduardo (1987). «Portugués y español: interinfluencias lingüísticas», in Primeras Jornadas Ibéricas de Investigadores en Ciencias Humanas y Sociales. Encuentros/Encontros de Ajuda, Olivenza (18-19-20 octubre 1985): Acta, ponencias y comunicaciones, Diputación Provincial, p. 71-99.

Cunha, Celso, & Lindley Cintra, Luís F. (1984), Nova gramática do português contemporâneo, Ed. João Sá da Costa, Lisboa.

Kireva, Elena (2016). «El español hablado en Olivenza: ¿Una variedad en vías de asimilación al estándar?», in Estudios de Lingüística del Español, 37, p. 235-262.

Luna, Carlos Eduardo da Cruz (2007). «Apelo a espanhóis e portugueses para a salvação de uma língua. A situação da língua portuguesa em Olivença», comunicação apresentada no Colóquio da Lusofonia em Bragança a 5 de outubro de 2007.

Matias, María de Fátima de Rezende F. (1984). “Bilinguismo e níveis sociolinguísticos numa região luso-espanhola (concelhos de Alandroal, Campo Maior, Elvas e Olivença)”, in Revista Portuguesa de Filologia XVIII (1980-1986), p. 117-366 (=1-250); XIX (1987-1991), p. 27-178 (=251-402).

Matias, María de Fátima Rezende F. (1986). «Português e espanhol em contacto em Olivença», in Nós 2-3, p. 7-30.

Matias, María de Fátima Rezende F. (2001). «A agonia do português em Olivença», in Revista de Filología Románica 18, p. 159-170.

Rodríguez Franco, Servando (1993). «Alor: origen y resultados posteriores de un topónimo», in Encuentros/Encontros. Revista Hispano-Portuguesa de Investigadores en Ciencias Humanas y Sociales 2, p. 49-72.

Sánchez Fernández, Manuel Jesús (1997). «Apuntes para la descripción del español hablado en Olivenza», in Revista de Extremadura, 23, p. 109-126.

Sánchez Fernández, Manuel Jesús (2000). «Apontamentos para descrever o espanhol que se fala em Olivença», in Agália 61, p. 105-119.

Sánchez Fernández, Manuel Jesús (2006). «O português raiano. Exemplo: o de Olivença», in Fernández, Jordi F., & Redondo, Gorka (eds.), Llengües ignorades, Vic/Terrassa, Emboscall/Amics de les Arts i Joventuts Musicals, p. 67-83.

Valiña Reguera, José Luis (s.a.). Os falares fronteiriços de Olivença e Campo Maior: falar alentejano e diversa castelhanização (estudo inédito).

 

Manuel Jesús Sánchez Fernández
Llicenciat en filologia i membre fundador d’Além Guadiana


[1] A Olivença, Táliga i La Codosera es parla o parlava el portuguès alentejà (de l’Alentejo). Aquest dialecte és un dels més marcats del Portugal continental comparat amb l’estàndard.

[2] Si ens referim concretament a l’època de Franco, les autoritats els deien que, si eren espanyols, parlessin espanyol; si bé la desaparició va començar abans i acaba després de la dictadura (1936-1975). Igualment, els oliventins pensaven que així tindrien “empregos mais lempinhos” (‘feines més netes’), in Matias, p. 214. Noteu l’oliventinisme “lempinhos” en lloc de “limpinhos”.

[3] Luna ha omplert Olivença de llibres (molts d’ells artesanals), cursos de portuguès, adhesius, mapes, etc. Havia fundat l’associació irredentista Comité Olivença Portuguesa (després integrada als Amigos de Olivença de Lisboa) i també intentava i intenta que els oliventins no sentin vergonya ni menyspreu per la seva herència portuguesa.

[4] Sonia Parayre (1973-2019) es dedicava al dret internacional humanitari.

[5] Órganu de Siguimientu i Cordinación del Estremeñu i la su Coltura (associació fundada el 2011).

2 thoughts on “La situació del portuguès d’Olivença el 2021 – Manuel Jesús Sánchez Fernández

  1. M’ha agradat molt assabentar-me’n. Olivenza em va enamorar. Li vaig escriure aquest poema:

    A Olivenza

    Les muralles agombolen
    balconeres i empedrats,
    palmeres i tarongers,
    mosaics, marbres i forjats.

    Alça la testa la torre,
    l’aire silent pren petjada,
    ressonen tocs d’oració
    per places i cantonades.

    Entre Espanya que et reté
    i Portugal que et reclama,
    les hores llisquen mandroses
    pel sedàs d’un poble en calma.

    Núria Freixa Domènech

Leave a Reply