1. Estratègies per a la cocreació d’un diccionari de la COVID-19
Ara fa un any cap de nosaltres podia imaginar com seria el món a dia d’avui. La primavera de 2020 va aparèixer la pandèmia de COVID-19 que ha trasbalsat l’activitat humana a nivell planetari i que limita encara la recuperació d’una certa normalitat. Amb la pandèmia van arribar canvis imprevistos que, probablement, no marxaran. El treball terminològic, per descomptat, també va experimentar situacions impensades que van exigir una adaptació veloç a la realitat sobrevinguda.

Per això, quan el desembre de 2019 es van conèixer els primers casos de la malaltia causada per un nou coronavirus, al TERMCAT se’ns van encendre els llums d’alerta de seguida, amb la determinació de detectar precoçment les noves necessitats terminològiques. A banda de ser un aspecte central de la nostra feina, teníem l’experiència prèvia d’anys enrere, quan van sorgir sobtadament la SARS (síndrome respiratòria aguda greu) i la MERS (síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà).

A primer de març, una setmana i mitja abans del confinament a Catalunya, vam publicar el diccionari Termes del coronavirus, amb una quarantena de termes. El cabal terminològic d’aquesta obra es va constituir en un termini molt curt, i molt intens, a partir de les consultes que ens havien fer arribar els usuaris, dels debats de feina entre terminòlegs i dels suggeriments del comitè d’experts de l’àmbit mèdic. En aquest sector, al voltant del portal de terminologia de ciències de la salut (www.demcat.cat), en què col·laboren diverses institucions des de fa anys (Bosch i Julià, 2019), la comunicació amb els experts està organitzada en grups de missatgeria instantània, de manera que vam fer el seguiment del procés de prop i des del primer moment.

Juntament amb la implicació dels experts i les consultes dels usuaris que ens arribaven, l’altre eix fonamental per detectar i avançar en la cocreació de terminologia de la COVID-19 han estat les xarxes socials (Cuadrado, 2020). Escoltar el ritme de les xarxes ha estat bàsic per detectar les necessitats socials en un context pandèmic com aquest. Com a societat, ens vam trobar d’un dia per l’altre tancats a casa i connectats només digitalment. Com va esmentar un article al NYTIMES (Shihipar, 2020) publicat durant les primeres setmanes de confinament, el coronavirus va generar un aïllament immediat forçat i l’aïllament va provocar un centre d’atracció immens cap a les xarxes socials: “Coronavirus means isolation. And isolation means social media.” Com que no ens podíem relacionar fora, la gent es connectava permanentment a les xarxes per interactuar i també per informar-se sobre l’evolució i els efectes de la pandèmia.

Certament, no és la primera vegada que hem vist néixer termes davant els nostres ulls, però sí que per primer cop hem viscut la difusió global del coneixement i dels progressos científics pràcticament en temps real, sumada a la necessitat urgent de denominar i conceptualitzar la realitat que ens estava capgirant la vida. A l’hora de fixar aquests conceptes i denominacions, una dificultat real amb què hem hagut d’enfrontar-nos és la gran velocitat d’evolució del coneixement científic (i la seva difusió accelerada a la societat) i el gran cabal d’informació (que arribava simultàniament per múltiples canals, en una mescla de qualitat i fiabilitat diverses i que calia seleccionar sense gaire temps per a la reflexió).

1.1 La cooperació amb les comunitats d’usuaris, un factor clau en la detecció dels termes i la resolució dels casos
Un tret que també ha estat diferencial en el treball terminològic sobre termes de la pandèmia ha estat la facilitat de col·laboració multidisciplinària i de cooperació entre institucions i usuaris, que sovint s’ha plantejat en termes altruistes o de guanyar-guanyar. Així, el diccionari en línia que inicialment contenia quaranta termes, va canviar el nom per un de més precís (Terminologia de la COVID-19) i va anar ampliant progressivament el seu contingut gràcies a diverses aportacions d’usuaris, experts i institucions. Actualment conté unes 425 fitxes terminològiques: cadascuna ofereix la denominació catalana considerada principal i les denominacions catalanes sinònimes, si n’hi ha; els equivalents en occità, castellà, francès, anglès i portuguès i, si escau, el nom científic. El diccionari també inclou un enllaç a una selecció de termes en llengua de signes catalana (Vocabulari bàsic de la COVID-19 en LSC). I durant 2021 el TERMCAT hi continua treballant perquè, desafortunadament, l’actualitat manté el protagonisme de la COVID-19 en totes les activitats de la nostra vida quotidiana.

Possiblement, la primera clau de l’impacte positiu de la nostra feina en els usuaris ha estat l’adaptació ràpida i eficaç a l’entorn de teletreball des del primer dia de confinament. Això ens va permetre ocupar-nos proactivament de la producció de termes relacionats amb el coronavirus i la pandèmia i impulsar la normalització dels termes centrals (COVID-19 i SARS-CoV-2). I, igualment, vam poder atendre la resolució de multitud de consultes sobre aquests termes, l’elaboració contínua de continguts de difusió terminològica i la cooperació fluida amb professionals i entitats del sector sanitari (i altres sectors implicats,) en tasques d’assessorament i en divulgació terminològica.

El segon repte va ser ajustar-nos a l’extrema rapidesa a l’hora de donar respostes: les solucions a les xarxes havien de ser gairebé immediates i l’única manera possible de cobrir aquesta necessitat va ser el treball en col·laboració entre terminòlegs (garants de la qualitat lingüística i terminològica), especialistes (per precisar els conceptes), mitjans de comunicació (per difondre els termes), el Govern i l’Administració (per fixar en la documentació oficial les formes consensuades).

Les singularitats de la terminologia relacionada amb la pandèmia són l’evolució ràpida dels termes, com en el cas d’aproximació progressiva a la llengua general (procés de desterminologització) del terme COVID-19, que ha anat evolucionant a Covid-19, covid-19 i finalment, en alguns contextos, a simplement covid) i la immediatesa de les solucions.

2. Reptes comunicatius en temps de pandèmia

2.1 Pla d’acció
Des d’un punt de vista comunicatiu vam tenir molt clar que havíem de tenir presents dos valors fonamentals: ser visibles i continuar oferint el mateix servei. I així ho vam fer, el dilluns dia 16 de març, l’equip de comunicació digital ens vam reunir i vam acordar publicar un primer tuit que tenia aquest doble objectiu comunicatiu: fer-nos visibles i evidenciar que continuaríem, com sempre, però ara teletreballant des de casa.

 

Ens pensàvem, com tots, que el teletreball seria qüestió de setmanes i que en breu tornaríem a la feina presencial. Però no va ser així, no hem tornat i ara que veiem aquests mesos passats amb més perspectiva, podem confirmar que organitzar-nos des del moment zero va resultar fonamental per continuar oferint amb efectivitat els nostres serveis i per treballar en els projectes terminològics, com el de la COVID, que era essencial i prioritari. Així ho van explicar en alguns mitjans de comunicació com La Vanguardia: Neologismes i nous significats que s’han incorporat a la llengua en temps de pandèmia, en què s’incideix a destacar que el TERMCAT va ser un dels primers organismes a publicar un diccionari amb els nous termes de la crisi sanitària (Justícia, 2021).

Com mencionava Genís Roca en una entrevista recent: ‘Només junts s’aconsegueix un pensament crític i una intel·ligència col·lectiva’. L’estratègia d’oferir una comunicació proactiva i regular de continguts a les xarxes amb una mitjana de 15 tuits setmanals i un pes especial per als termes de la covid-19 va funcionar i amb un esforç organitzatiu com a equip, de seguida vam coordinar una planificació estable d’apunts digitals, continguts terminològics i nous formats visuals al servei dels usuaris que volia donar resposta a les inquietuds i les preguntes terminològiques que, de sobte, va generar aquesta pandèmia. El resultat és que comparat amb el mateix període del 2019 el nostre índex de compromís amb els seguidors a Twitter va augmentar un 40 %. El mateix va succeir amb l’avaluació de l’anàlisi de sentiments, un indicador que mesura la percepció, el to i el registre de les intervencions dels usuaris i que durant tot el període de confinament va mantenir un índex molt elevat de recepció positiva entre la nostra comunitat d’usuaris.

2.2 La construcció d’un relat a través dels termes
Pel que fa als termes, el discurs que vam detectar a les xarxes es podria agrupar en tres grans àmbits temàtics: efectes socials de la pandèmia (‘enclaustrament’ (cocooning), ‘distància de seguretat’, ‘grup bombolla’, ‘teletreball’, ‘silenciar el micròfon (*mutejar)’, ‘seminari web (*webinar)’, ‘reunions virtuals’…), termes que semblaven propis d’un registre bèl·lic (‘confinament’, ‘estat d’alarma’, ‘toc de queda’) i per últim terminologia pròpia de l’àmbit sanitari (‘immunitat de grup’, ‘agèusia’, ‘anòsmia’, ‘memòria immunitària’, etc.).

Si analitzem cronològicament tots els continguts que hem piulat relacionats amb la COVID-19 des del dia 16 de març fins ara amb una mitjana de tres tuits actius diaris, podem construir clarament tot un relat sobre la terminologia de la pandèmia. Podem observar l’evolució del virus i les seves mutacions (‘soca’, ‘variant’), podem detectar les pors i la indefensió dels malalts (‘COVID-19 persistent’) i també analitzar en paral·lel les conseqüències socials de la pandèmia (‘congelació salarial’, ‘ERTO’, ‘precarietat laboral’, ‘precarietat alimentària’). La llengua, un cop més, esdevé un mirall social i ho registra tot. La llengua evidencia més que mai que pertany als usuaris i són ells qui construiran aquestes relacions de significat que connecten les unes amb les altres en aquest univers digital, tal com destaca Íngrid Guardiola en el seu volum sobre hiperconnexions i xarxes, L’ull i la navalla (2018, p. 64):

“L’usuari salta d’una imatge a una altra com un muntador en una sala d’edició, sense un full de ruta concret, una actitud que la naturalesa hipervincular de la xarxa i la possibilitat de navegació multipantalla tendeix a multiplicar. La narrativa, i per tant, el significat es deixa en mans de l’usuari, una mena de flâneur de dades, un navegant cibernètic en un entorn d’”arquitectura líquida.”

2.3 Nous formats
Paral·lelament al canvi en els canals de comunicació, els continguts terminològics també han necessitat una adaptació de format que ens ha permès una interacció amb els usuaris més ràpida i efectiva (Cortés/Cuadrado, 2016). És així com vam pensar que seria útil construir una narrativa digital que ens permetés difondre els conceptes relacionats amb la COVID d’una manera més directa (Aced, 2019). En aquest sentit, vam concebre un conjunt d’infografies interactives amb els enllaços a alguns dels termes més destacats de la Terminologia de la COVID-19. Concretament, es tracta de vuit làmines diferents que agrupen els termes temàticament: virus, mesures preventives, infecció, detecció i diagnòstic, vacuna, mesures terapèutiques, símptomes i mesures de contenció.

 

La síntesi de tot aquest procés de planificació de continguts de divulgació la podeu trobar també en aquest fil visual interactiu on es fa explícit tot el discurs de cocreació amb els usuaris d’aquest diccionari. S’hi poden trobar agrupats tots els recursos (diccionari, apunts i comentaris d’interès, notícies, infografies, etc.) que hem difós des del TERMCAT a l’entorn de la terminologia relacionada amb la COVID-19.

En el moment d’escriure aquest article tot just fa un any que vam difondre la primera versió del diccionari i hem volgut reescriure en aquest apunt l’itinerari invers dels termes, des la seva publicació fins al moment que els vam escoltar o detectar per primera vegada.

3. Conclusions
Com hem pogut resseguir a través d’aquest cas concret, el de la terminologia de la COVID-19, en l’era de la digitalització i en l’entorn dels termes, el pes del discurs en la construcció de significat ha canviat de perspectiva i ha passat de definir-se en el nucli de les organitzacions a generar-se en les comunitats d’usuaris. No fa pas gaire el primer contacte amb els usuaris arribava un cop es tancava i es publicava un diccionari, mentre que actualment els continguts terminològics avancen de la mà dels usuaris; així, les aportacions de seguidors i experts, que sovint arriben a través de les xarxes, ajuden a construir i a definir el missatge terminològic. Com apunta Cristina Aced, “les marques actualment han perdut el monopoli del missatge.” Ara són els usuaris els que empenyen l’organització a adaptar el seu discurs i a crear nous continguts i espais de diàleg que satisfacin les seves necessitats. Aquest canvi de rumb comunicatiu ha estat possible a través de la tecnologia i les noves plataformes socials com a eines democratitzadores d’un nou espai de coneixement compartit, però no hem de perdre de vista que el canvi real té a veure amb la humanització d’un nou discurs i una nova manera d’entendre la interacció entre els usuaris i els organismes. En el nostre cas, el contingut que oferim és la terminologia i tots aquells recursos i diccionaris que faciliten la comunicació especialitzada en català en qualsevol àrea del coneixement. I com ha passat també en molts altres àmbits, també en el cas del projecte de la COVID-19 hem hagut d’adaptar el nostre model a aquesta nova conversa global entre usuaris i institucions en un marc de digitalització permanent.

Cristina Bofill
Responsable del Servei de Consultes
Sandra Cuadrado
Responsable de comunicació digital
Antònia Julià
Responsable de projectes de l’àmbit de la salut, TERMCAT

---

Referències [apunt de blog]

ACED, Cristina. (23 de gener de 2018). Las marcas han perdido el monopolio del mensaje. Blog-O-Corp a Cristina Aced Comunicación.

ACED, Cristina (2019). 20 ideas sobre comunicación a tener en cuenta en 2020 (1a part). Blog-O-Corp a Cristina Aced Comunicación.

Bosch, Fèlix; Julià, M. Antònia (2019). “El projecte DEMCAT: Una experiència de treball col·laboratiu en xarxa per a la terminologia de les ciències de la salut”. A: Actes de la XIII Jornada de Realiter: Terminologia per a la normalització i terminologia per a la internacionalització: Barcelona, 6 d’octubre de 2017. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, p. 51-56.

JULIÀ, M. Antònia; BOFILL, Cristina; CUADRADO, Sandra (2021). “Terms and conditions – co-creating and launching Catalan terminology ‘COVID-19: key concepts’ during the pandemic and lockdown“. VAKKI Symposium 2021.

Cortés, Maria; Cuadrado, Sandra (2016). “Terminology work in the digital era. New challenges of the democratization of knowledge“. EAFT Summit 2016.

Cuadrado, Sandra (2020)a. “Cocreating terminology with users in the digital age“. VAKKI Symposium 2020.

Cuadrado, Sandra (2020)b. “Terminology and communication in the digital era: The humanization of a new discourse”. A: Brač, Ivana; Ostroški Anić, Ana (ed.). Svijet od riječi. Terminološki i leksikografski ogledi. Zagreb: Institute of Croatian Language and Linguistics, p. 343-360.

GUARDIOLA, ÍNGRID. L’ull i la navalla. Un assaig sobre el món com a interfície. Barcelona: Editorial Arcadia, 2018.

Justícia, Antònia (2021). “Del coronaskam al zoompleaños: el diccionario de la pandemia” [en línia]. La Vanguardia (30 gener 2021).

Roca, Genís (2020). El Món a Rac1. Emissió del dia 10/05/2020.

 Shihipar, Abdullah (2020). “Coronavirus and the Isolation Paradox” [en línia]. The New York Times (13 març 2020).