Aquest any Sant Jordi ens arriba amb algunes llums que permeten albirar que l’ombra de la pandèmia es va esqueixant. La Diada és una festa de catalanitat, però sobretot és un aparador de com Catalunya celebra la seva festa. Amb l’intercanvi de roses i llibres se celebra alhora l’estima per l’altre i el goig per la cultura. També és un senyal que el bon temps s’aferma, i entre els venedors ocasionals, les paradetes improvisades i els floristes i llibreters amb ofici s’escampa l’olor singular de la lletra impresa i les tiges en aigua.
La selecció bibliogràfica que segueix és de publicacions recents, algunes tenen una dimensió clarament acadèmica, però d’altres s’acosten més al gènere divulgatiu. La majoria se centren en el que sovint anomenem “situació del català”
Per a aquest dia tan especial, des del blog de la Revista no ens podem estar de suggerir-vos unes quantes lectures. En un blog d’una publicació com aquesta la tria que us presentem hauria de respondre a criteris acadèmics ben definits. En aquesta ocasió, però, no és ben bé així. La selecció bibliogràfica que segueix és de publicacions recents, tot i que algunes són de fa dos anys. Alguns llibres tenen una dimensió clarament acadèmica, però d’altres s’acosten més al gènere divulgatiu. La majoria se centren, sota diferents perspectives i amb diferents metodologies i disciplines, en el que sovint anomenem “situació del català”; no debades la comunitat lingüística catalana sol reflexionar molt sovint sobre la salut de la seva llengua. Per això també incloem en la tria dos llibres que recuperen el pensament i la tasca de dues personalitats en l’estudi i la defensa del català com el professor Badia i Margarit i el notari J. M. Puig i Salellas. Entre els llibres que us presentem també hem fet un lloc al nostre occità amb un treball molt visual que retrata de manera sintètica l’aranès, una de les llengües oficials a Catalunya.
Tampoc no podem deixar de fer-nos ressò de les dificultats de l’ús institucional del català per part d’un Estat que l’aprecia poc i, específicament, de les limitacions que ben sovint pateix en les resolucions judicials. També en la falta de reconeixement de la unitat lingüística de tots els territoris on es parla. En aquest sentit, és important escoltar, i llegir, les veus expertes dels diferents països que componen l’àmbit lingüístic català.
Podeu trobar recensions d’obres més acadèmiques o amb la metodologia pròpia de dret lingüístic, llenguatge jurídic i administratiu i política lingüística i sociolingüística a la secció de “Recensions i notícies bibliogràfiques” de la Revista o al mateix blog
Per acabar, volem significar que hom hi pot trobar a faltar moltes lectures que poden ser interessants o rellevants per a l’àmbit temàtic de la Revista. Segur que és així. Podeu trobar recensions d’obres més acadèmiques o amb la metodologia pròpia de dret lingüístic, llenguatge jurídic i administratiu i política lingüística i sociolingüística a la secció de “Recensions i notícies bibliogràfiques” de la Revista o al mateix blog. Els suggeriments que teniu tot seguit només són això: una proposta de lectura, forçosament parcial i limitada, per celebrar la Diada.
Que tinguem tots, doncs, un bon dia de Sant Jordi!
Actes de la Cinquena Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra. (2020). Impacte de la mundialització sobre les llengües. El cas del català. Universitat Pompeu Fabra. 64 pàg.
En aquestes actes es recullen les intervencions de la cinquena jornada científica de la Càtedra Pompeu Fabra duta a terme els dies 7 i 8 de novembre de 2019 en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans, amb l’objectiu de difondre i promoure la llengua catalana i, ensems, l’obra de Pompeu Fabra. En aquesta jornada es van analitzar els reptes i les contradiccions del català en un món globalitzat i va aplegar, entre d’altres, ponents del món comunicatiu i lingüístic com Vicent Partal, pioner en la creació del diari digital, Vilaweb, qui considera que “les llengües que no tenen accés a la tecnologia i no la fan servir queden encara més disminuïdes”, i Josep Gifreu, catedràtic emèrit de comunicació de la UPF, segons el qual és en el comportament de fenòmens interessants des del punt de vista comunicatiu com Netflix i Youtube, paradigmes de la globalització, on es pot albirar com es comporta o resisteix el català en un món cada cop més connectat, on la llengua franca és l’anglès i on els usos culturals i lingüístics canvien vertiginosament.
Argenter, Joan A., i Lüdtke, Jens (ed.).(2020). Manual of Catalan Lingüístics. Manuals of Romance Lingüístics, 25. De Gruyter. 797 pàg.
La lingüística catalana té un merescut reconeixement internacional i són moltes les figures i les obres amb una incidència destacada en especialitats diverses dins de la romanística i la lingüística internacional, en vessants tan diferents com l’etimologia, la dialectologia, la sociolingüística o el dret lingüístic. Entre aquestes obres cal distingir aquest manual, representatiu de la lingüística catalana duta a terme per catalans, valencians i balears, i alguns europeus i nord-americans, amb un total de 34 autors. Hi col·laboren acadèmics de dotze universitats i institucions de tota la zona de parla catalana.
En Carles Duarte en va fer una recensió al blog de la Revista de Llengua i Dret.
Bastardas Boada, Albert. (2019). From language shift to language revitalization and sustainability. A complexity approach to linguistic ecology. Lingüística UB, 362. Edicions de la Universitat de Barcelona, 362 pàg.
Aquest llibre aplega, ara en anglès, diversos treballs publicats per Albert Bastardas entre els anys 1996 i 2016 escrits majoritàriament en català. El gruix del volum és la traducció d’Ecologia de les llengües: medi, contactes i dinàmica sociolingüística (1996), un treball nuclear en l’obra de Bastardas que va aportar a la sociolingüística un enfocament conceptual i metodològic innovador per la seva perspectiva holística i ecològica (o complèxica), i que va plantejar propostes valentes per a la política lingüística, dues característiques que han acompanyat la producció bastardiana des d’aleshores. El segueixen cinc articles publicats entre 2002 i 2016, que complementen el primer treball, en desenvolupen diversos aspectes i il·lustren l’evolució del pensament, les preocupacions i les propostes d’acció política de l’autor al llarg de vint anys.
L’obra és una contribució per entendre i promoure els processos de dinamització lingüística al món, i advoca per mantenir i desenvolupar la diversitat alhora que s’asseguri la intercomunicació entre les persones.
Enllaç a la difusió editorial
Enllaç a la recensió de la Revista
Enllaç a l’apunt del blog RLD
Boix-Fuster, Emili, i Perea, Maria-Pilar (ed.). (2020). Llengua i dialectes: esperances per al català, el gallec i el basc. Lingüística catalana, 19. Edicions de la Universitat de Barcelona. 170 pàg.
Aquest volum recull les contribucions que es van presentar a la vint-i-cinquena edició del Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB 25), el qual, amb el títol «Un CLUB més que un Club: 25 anys enraonant sobre la llengua», tingué lloc el 17 de novembre de 2017.
El llibre incorpora les ponències realitzades, que es van agrupar en dos apartats, el primer titulat «L’abast, les possibilitats i els límits de les polítiques lingüístiques» es dedicà a qüestions relacionades amb la sociolingüística, i el segon titulat «Estàndard, dialectes i dialèctica», se centrà en aspectes vinculats a la dialectologia. A més de les presentacions individuals, centrades exclusivament en el català, el llibre inclou dues noves contribucions que examinen l’estat del basc i del gallec des de l’òptica integrada de la sociolingüística i de la dialectologia.
Podeu consultar el llibre en línia
Direcció General de Política Lingüística. (2021). Aranés, er occitan de Catalonha = Aranès, l’occità de Catalunya. Generalitat de Catalunya. 44 pàg.
En el marc de l’exposició Aranès l’occità de Catalunya, realitzada per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració de l’ADÒC i el CAOC, associacions dedicades a la difusió de l’Occitània i de l’occità a Catalunya, comptem amb l’edició d’aquest llibre que fa un breu recorregut per la història, les característiques i la vitalitat de l’aranès, variant de l’occità parlada a l’Aran. La vinculació històrica de l’Aran amb Catalunya ha permès preservar-ne la identitat i mantenir-hi la llengua, fet que en fa una singularitat lingüística
El llibre és consultable en línia
Gomà, Enric. (2020) El castellà, la llengua del costat. Pòrtic Edicions, 216 pàg.
“La preeminència actual del castellà a Catalunya tendeix a desorientar-nos una mica. Ens costa imaginar una situació lingüística gaire allunyada de la del present. Fins a l’extrem que alguns catalans consideren el castellà una llengua pròpia de Catalunya”, assenyala Gomà, l’autor del llibre que ens acosta d’una manera amena a la història de la presència del castellà a Catalunya i de la convivència de les dues llengües.
Avui dia es constata que molts catalans parlen en castellà, però sobta molt que un catalanoparlant no sàpiga castellà. El llibre mostra amb rigor i humor com es va introduir el castellà a Catalunya, des del segle XV fins al segle XX, quan va arribar l’escolarització universal en castellà. El propòsit de l’autor, com ell mateix indica, és “aportar una mica de llum sobre la presència del castellà a Catalunya durant cinc segles”, en concret entre dos anys només aparentment capriciosos: de 1410 a 1870.
Pel que fa als destinataris del llibre, l’autor adverteix que “no és un assaig pensat per a especialistes, estudiosos i maniàtics. El meu desig és arribar a un ventall ample de lectors: curiosos, indolents, desorientats, amants de la llengua catalana, o bé detractors encesos —a ells també els calen dades i arguments—“.
González Castro, Andreu. (2019). Manual d’autoajuda per a catalanoparlants. Cossetània Edicions, 136 pàg.
“Em dic Andreu González Castro. Andreu González Castro González Mirantes. I encara podria seguir allargassant la corrua de cognoms i no en trobaríeu cap de català”. Així comença l’autor d’aquesta obra, castellanoparlant d’origen, que ja des del títol mateix adopta el format del manual d’autoajuda. Però en aquest cas adreçat als que volen practicar l’adhesió i la defensa del català. És un llibre, doncs, que parteix de la preocupació per la salut de la llengua catalana i que crida a la mobilització dels catalanoparlants en relació amb l’ús de la seva llengua.
Entenent que la vitalitat de qualsevol llengua es reflecteix en un ús oral fort i en la presència als mitjans, González desgrana arguments i eines per desmuntar prejudicis lingüístics i exercir la fidelitat i confiança lingüístiques, totalment necessàries per assegurar la viabilitat futura del català. L’argumentari i les conductes s’hi exposen de forma planera i visual, amb decàlegs, exercicis de reducció a l’absurd, anècdotes, històries personals i un punt notable d’ironia.
Jou i Mirabent, Lluís. (2020). Josep M. Puig Salellas, en la cruïlla del país. Semblança biogràfica. Institut d’Estudis Catalans. 37 pàg.
De gènere biogràfic, aquest llibre fa una semblança de Josep M. Puig Salellas, qui va ser notari, membre de l’Institut d’Estudis Catalans, estudiós del dret i, tal com recull la citació de Robert Follia de la primera pàgina: “ Josep M. Puig Salellas era un home complet, per al qual res que fos humà, especialment si es referia a Catalunya, li era aliè. I molt especialment pel que fa al dret i a la llengua, que sempre va dir que eren els dos pilars fonamentals del catalanisme”. Lluís Jou es planteja sistematitzar l’obra de Puig Salellas en cinc apartats: el Notariat, única institució que no ha mancat mai a Catalunya; el dret civil, arrelat i viscut ininterrompudament; la llengua, element fonamental de la personalitat col·lectiva transmesa de generació en generació; les acadèmies i les corporacions públiques, cabdals per al funcionament d’un país.
Portal de publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans
Junyent, M. Carme (coord.) (2021). El català, la llengua efervescent. 77 visions sobre el terreny. Carta Blanca, 49. Viena Edicions, 184 pàg.
El llibre aplega 77 articles breus d’autors d’arreu dels Països Catalans, entre els quals lingüistes, sociolingüistes o gent que treballa amb la llengua, de totes les edats i amb trajectòries molt diverses, que ofereixen visions complementàries tant de la situació de la llengua com de les accions que caldria fer per aconseguir que el català sigui la llengua de tots, sigui quin sigui l’origen de cadascú.
Els articles d’aquest recull tenen l’origen en la sèrie “El futur del català”, publicada a Vilaweb durant el mes de novembre de 2020 i coordinada per la mateixa autora. A aquest conjunt inicial de col·laboracions se n’hi afegeixen d’altres que eixamplen l’espectre de procedències, edats, percepcions i sensibilitats. Amb aquest bagatge de perspectives, Junyent es fa aquesta reflexió sobre la situació del català: “Som els primers dels últims i els últims dels primers o, dit d’una altra manera, de totes les llengües amenaçades, el català és la que té més possibilitats de sobreviure.”
Enllaç a la difusió editorial
El català, la llengua que bull (article de Jordi Badia a Vilaweb, 28.03.2021)
Masot i Muntaner, Josep (cur.). (2020). Antoni M. Badia i Margarit, un home al servei de la llengua. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 152 pàg.
L’editorial de l’Abadia de Montserrat ha volgut afegir-se a la commemoració del centenari del naixement d’Antoni M. Badia i Margarit, un dels lingüistes més destacats de la Catalunya contemporània, en aquest volum editat a cura de Josep Massot i Muntaner, premi d’Honor de les Lletres Catalanes. El pare Massot ens recorda en el pròleg que Badia “va ser una de les figures més destacades i més estimades del país fins a la seva mort el 2014” i “un home treballador, metòdic i tenaç”. El llibre fa un recorregut des dels orígens de Badia, la seva etapa escolar a la mítica Blanquerna dirigida per Alexandre Galí, fins a la culminació de la seva vida acadèmica al rectorat de la Universitat de Barcelona.
Ressenya de Carles Duarte al Diari de Girona
Mayans Balcells, Pere. (2019) Cròniques negres del català a l’escola: cròniques d’una improvisació, d’una persecució, d’una imposició i de moltes denúncies. Edicions del 1979. 230 pàg.
Aquest llibre, com diu el mateix autor, segueix i actualitza una tradició de recopilació i estudi dels atacs que ha rebut la llengua catalana en els diferents territoris i àmbits d’ús. Centrat en l’àmbit educatiu, és especialment hereu de l’obra El llibre negre de Catalunya: de Felip V a l’ABC, de Josep M. Ainaud de Lasarte.
L’obra recull “disposicions legals, escrits periodístics, assajos sociolingüístics pretesament científics, declaracions de polítics, etc. que fan palesos els atacs contra el català a l’escola […] que han afectat negativament la presència de la nostra llengua en algun dels sistemes educatius de la nostra comunitat lingüística”. Tot i que s’indica que no és exhaustiu, s’hi apleguen exemples de totes les èpoques i de tots els territoris catalans, juntament amb una cronologia dels fets polítics que han tingut més transcendència per a la història de la llengua o que han permès una evolució positiva del català a l’ensenyament. Una crònica, doncs, centrada en un dels espais més rellevants de confrontació política i mediàtica per a la llengua.
Enllaç a la difusió editorial
Enllaç a l’apunt del blog RLD
Tasa Fuster, Vicenta. (2019). Llengua i Estat. Suïssa i Espanya davant la diversitat lingüística. Publicacions de la Universitat de València. 174 pàg.
L’obra analitza la manca d’una tradició de respecte a la diversitat lingüística a l’Estat espanyol, que contraposa a l’exemple suís. D’acord amb això, l’autora indica que el treball es proposa, primer, “posar de manifest que el sistema legal-constitucional sobre la diversitat lingüística espanyola es fonamenta en el principi de jerarquia lingüística” entre les llengües espanyoles; segon, “demostrar que, en altres llocs amb diversitat lingüística similar a l’espanyola, la lògica juridicoconstitucional i política seguida no ha estat la mateixa i ha avançat a una major seguretat i tranquil·litat lingüístiques”, i tercer, reflexionar sobre les propostes i els debats actuals per mantenir el principi de jerarquia lingüística o, per contra, per assumir plenament la diversitat lingüística de l’Estat i avançar cap a la seguretat lingüística.
Cal emmarcar aquesta obra dins la important tasca en el camp del dret lingüístic que du a terme l’autora dins la Càtedra de Drets Lingüístics de la Universitat de València, que ella mateixa codirigeix i que promou l’estudi i la publicació de contribucions sobre drets lingüístics i multilingüisme, sobretot des d’una perspectiva jurídica i politològica.