El passat 6 de maig es va publicar la resolució d’atorgament de premis corresponent a la convocatòria 2020 dels Premis de Recerca Jove (PRJ) per fomentar l’esperit científic del jovent, promoguda per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR). Els PRJ inclouen per tercer any consecutiu el Premi EAPC Luciana Calvo sobre llengua i dret, un reconeixement per als millors treballs en aquest àmbit. Aquesta iniciativa de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya té com a objectiu fomentar l’esperit de recerca dels estudiants en els camps de la lingüística, els drets lingüístics, la sociolingüística i la política lingüística.

El Premi Luciana Calvo, que vol estimular la reflexió sobre la llengua i el dret en el context escolar i fomentar les vocacions científiques entre els joves, ha premiat dos treballs de recerca sobre temes relacionats amb alguns dels tres àmbits temàtics de la Revista de Llengua i Dret: llenguatge administratiu i jurídic, dret lingüístic i política lingüística. Es valora que els treballs aportin reflexió, anàlisi i propostes sobre temes relacionats amb la llengua i el dret, com la diversitat lingüística, la gestió del multilingüisme, l’aprenentatge de llengües, la traducció i la interpretació, els llenguatges especialitzats, l’estudi dels usos lingüístics en la societat (a l’escola, als carrers, als mitjans de comunicació, entre d’altres), els drets lingüístics i la normativa que regula i protegeix les llengües, o bé el paper que tenen les tecnologies i les xarxes socials en el futur de les llengües.

La iniciativa és possible gràcies al llegat econòmic que va deixar a l’Escola la lingüista i catedràtica d’institut Luciana Calvo Ramos, arran de les bones relacions amb l’equip editorial de la Revista de Llengua i Dret. Luciana Calvo va ser col·laboradora de la Revista des de la seva creació l’any 1983 i fins al 2007. Era especialista en llenguatge administratiu i, a més de ser una gran experta en la seva matèria, era una persona de mentalitat oberta, preocupada pel benestar comú i pels problemes socials, i molt compromesa amb els seus ideals. L’Escola va decidir invertir el seu llegat en els Premis de Recerca Jove en reconeixement a la seva trajectòria com a docent d’educació secundària i amb el propòsit d’afavorir la reflexió sobre la llengua i el dret entre els joves.

Aquesta tercera edició del Premi EAPC Luciana Calvo ha guardonat dues alumnes de segon de batxillerat. Són Xènia Capdevila Queralt, de l’Institut Guindàvols de Lleida, pel treball de recerca “El miratge de la immersió: del Montesinos al Guindàvols”, i Mireia Manuel Salvadó, de l’Institut Lluís Domènech i Montaner de Reus, pel treball de recerca “Construcció de rols de gènere a l’escola: llenguatge i jocs”.

“El miratge de la immersió: del Montesinos al Guindàvols” tracta sobre l’ús de la llengua en l’àmbit educatiu. S’hi analitzen els usos lingüístics en un centre d’ensenyament secundari, l’Institut Guindàvols de Lleida, a través de dades obtingudes dels diferents parlants que en formen part: alumnat, personal docent, personal d’administració i serveis, i famílies de l’alumnat. Per al treball de camp s’utilitzen enquestes, entrevistes i tècniques d’observació participant. L’autora comprova que actualment, a l’institut, l’ús del castellà és més alt en comparació amb el d’uns anys enrere; sovint el català es deixa de parlar, fins i tot, per part dels catalanoparlants, que canvien ràpidament al castellà, predominant en els usos informals de la parla com a conseqüència d’un augment de la immigració. L’autora conclou que existeix un ús creixent del castellà en detriment del català, sobretot en els entorns de relació més personals, i confirma la tesi que l’adopció del model de conjunció lingüística en català ha incidit força menys del que es preveia en els usos interpersonals de l’alumnat.

D’altra banda, el treball “Construcció de rols de gènere a l’escola: llenguatge i jocs” té com a punt de partida un sistema educatiu entès com un element de pes en el procés d’aprenentatge de coneixements però també de valors, que tenen un paper important en la construcció de la identitat personal i dels rols de gènere. L’autora basa aquesta afirmació en la gran quantitat de temps que passen els infants a l’escola i en la plasticitat de la seva ment, aspectes clau que contribueixen a retenir molta informació sobre l’entorn i sobre com encaixar-hi. El treball es planteja en el context d’un sistema educatiu no aïllat de la societat i que, per tant, es veu afectat pel sexisme i l’androcentrisme. Mitjançant una anàlisi de dos elements de gran transcendència a l’escola, el llenguatge i els jocs, l’autora conclou que encara no s’ha aconseguit la igualtat de gènere en el sistema educatiu, i afirma que encara resten incorporats mecanismes ocults de perpetuació del sexisme. El treball de camp consisteix en la distribució d’enquestes a dues escoles de Reus, gràcies a les quals l’autora comprova que les normes socials relatives als rols de gènere condicionen la decisió dels infants a l’hora d’escollir l’activitat d’esbarjo, i confirma que la distribució al pati contribueix al rol secundari i subordinat de les noies.

Destaca la gran qualitat dels treballs d’aquesta convocatòria 2020. A més dels dos treballs premiats, quatre treballs han estat distingits amb un premi en la categoria general dels PRJ perquè estan entre els 75 millors treballs presentats als PRJ. Es tracta dels treballs següents:

“La força del relat”, de Carla Plaza Sans, de l’Institut La Mar de la Frau de Cambrils, que fa una anàlisi lingüística dels fets ocorreguts l’1 d’octubre de 2017. Es presenten els mitjans de comunicació seleccionats, d’àmbit nacional i internacional, i es mostra la creació d’un marc teòric a partir del llibre ‘L’ofici de comunicòleg’ de Jaume Soriano. El treball de camp consisteix en la realització d’enquestes que permeten a l’autora considerar que la societat no és plenament conscient del poder dels mitjans de comunicació, ja que tot i fer esforços per contrastar la informació, els articles periodístics no sempre són un reflex exacte de la realitat.

“La construcció de la identitat ebrenca a través del periodisme esportiu”, de Joan Reverter Vives, de l’Institut Sòl de Riu d’Alcanar, és un estudi sobre la construcció de la ‘identitat ebrenca’ a través del periodisme esportiu, en el qual s’expliquen els orígens d’aquesta identitat i s’analitzen les dades extretes de diferents notícies sobre quatre esportistes de les Terres de l’Ebre, d’enquestes d’opinió de la població i d’entrevistes a personalitats amb amplis coneixements periodístics. Tot i que el terme ‘ebrenc’ va ser acceptat a l’abril del 2017 al DIEC2 i que, per tant, és un terme estandarditzat i apte per al seu ús en els mitjans, els resultats de l’estudi mostren que aquest ús és gairebé inexistent. L’autor considera que les institucions i els mitjans de comunicació haurien de fer més esforços per establir una identitat ebrenca.

“El català als mitjans de comunicació”, de Pau Sales Prieto, de l’Escola Joan Pelegrí de Barcelona, analitza l’estat del model de llengua catalana als mitjans de comunicació, des dels primers models lingüístics amb l’aparició del diari Avui (1976) fins a l’actualitat. En dos blocs diferenciats que comprenen, d’una banda, TV i Catalunya Ràdio, i de l’altra, diaris com l’Avui, La Vanguardia, Vilaweb o el Diari de Barcelona, s’observa l’evolució dels respectius models lingüístics i es fa una comparativa. L’autor conclou que els mitjans de comunicació haurien d’utilitzar una llengua amb què el públic espectador, oient o lector se senti identificat, de manera que no es plantegi deixar de consumir-los per qüestions exclusivament lingüístiques. També planteja el fet que, si la societat és alhora mirall i model d’un mitjà, aquest ha de servir d’exemple i ha de presentar un model correcte de llengua, tot i que reconeix que no és una funció fàcil i assumeix el debat obert en la societat actual.

“La cultura amaziga el ressorgiment d’una llengua minoritzada”, de Maryam Farhaoui Azarfane, de l’Institut de Masquefa, és un estudi multilingüístic sobre la regió del Rif, al Marroc, que presenta una situació en conflicte entre llengües i cultures. El treball es centra en la llengua amaziga, i parla de supervivència en lloc de convivència, com a conseqüència de l’arabització del territori. El reconeixement de l’amazic com a llengua cooficial amb l’àrab va ser l’any 2011, punt d’inflexió per a la defensa, la protecció i el desenvolupament de la llengua, sobretot en l’àmbit educatiu. Mitjançant un seguit d’entrevistes als ciutadans, tant de la regió del Rif com de fora, l’autora afirma que aquesta cultura ha subsistit en el temps atès que es concentra en regions rurals de difícil accés. L’analfabetisme generalitzat dels seus parlants ha contribuït a mantenir viu el caràcter oral de la llengua. Però la situació actual de l’amazic encara és difícil; que pugui ser extensament ensenyat a les escoles és un repte complex ja que, com explica el sociòleg Mohamed Afkir, és una llengua que no està preparada per a ser definida com a matèria d’estudi a escala nacional, perquè no compta amb normes lingüístiques ben establertes.

Igualment, el treball “Estudi sociolingüístic del català a Amposta i a Catalunya”, de Marina Ferré Martínez, de l’Institut de Tecnificació d’Amposta, ha estat guardonat amb el premi dedicat a Antoni Maria Badia i Margarit dins les mencions ‘Persones Sàvies’ dels PRJ. Es tracta d’un estudi sobre les associacions que contribueixen al foment i preservació del català a Amposta. S’estudia la incidència que els recursos de normalització lingüística que s’ofereixen a tot Catalunya tenen a la ciutat, fent una anàlisi de la situació sociolingüística de la regi que se centra en l’ús de la llengua dels ciutadans al carrer, especialment en els petits comerços i en les interaccions amb la població immigrada. L’autora conclou que la majoria de la població coneix el català però no l’usa i canvia ràpidament al castellà, i que el castellà s’utilitza per poder arribar a un públic més extens, sobretot en l’àmbit musical i en les xarxes socials.

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya publicarà durant les pròximes setmanes la convocatòria 2021 dels Premis de Recerca Jove, que inclourà també la quarta edició del Premi EAPC Luciana Calvo.