Des que en Rubius, un dels youtubers més famosos, va anunciar públicament que marxava de l’Estat espanyol per evitar de pagar tants impostos, sembla que s’hagi descobert la sopa d’all d’una realitat que existeix des de fa dècades. S’han dit coses ben gruixudes sobre el país, però el cert és que la llei ho permet i Andorra, que no és un paradís fiscal, ofereix certs avantatges tributaris. Ara bé, pagar com a màxim un 10% d’IRPF no és l’únic atractiu que s’ofereix, si més d’una quarantena de youtubers han decidit passar-hi almenys 183 dies a l’any és perquè poden fer-hi la seva feina i la poden fer en unes condicions òptimes: han escollit el tercer país del món en velocitat de banda ampla.

Andorra treballa des de fa temps per erigir-se com un smart country de referència, cosa que podria ser la clau per atraure empreses i així diversificar l’economia. Així mateix, actualment, una de les gran apostes és el sector de l’ensenyament superior.

Avui dia, a més de la Universitat d’Andorra (UdA), que és pública i que va néixer els anys 80, s’han establert al país diversos centre privats que ofereixen estudis superiors: La Salle Open University, vinculada a la Universitat Ramon Llull; Andorra Aviation Academy; la Universitat Carlemany (UCMA) que forma part de la societat Planeta d’Agostini; i la Universitat Europea IMF (EUNIV), relacionada amb la universitat madrilenya IMF Business School. Tret de l’acadèmia d’aviació, la resta d’universitats privades ofereixen els cursos en línia.

A més de la qualitat d’internet, part de l’atractiu que els ofereix Andorra rau en la Llei 14/2018, del 21 de juny, de l’ensenyament superior, que ofereix certa llibertat a les universitats que operen al país. Els centres d’ensenyament superior poden crear titulacions més fàcilment que en altres països i, a més, no hi ha límit de places. A tot això, s’hi suma l’avantatge que Andorra sigui dins l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), és a dir, que els títols expedits al país s’emmarquen en el Pla Bolonya i, per tant, tenen ple reconeixement.

El més rellevant és que aquestes universitats no volen projectar-se únicament a Europa, sinó que la seva aposta és atraure estudiants universitaris d’arreu del planeta. La seu és a Andorra, però en oferir cursos en línia es pretén captar sobretot alumnes americans de parla hispana. Les taxes baixes en comparació amb els EUA, Canadà o Austràlia poden ser un bon esquer, a més, es pot oferir educació de primer nivell, amb una àmplia gamma d’opcions i una recerca acadèmica d’avantguarda, amb el reconeixement de l’EEES.

D’acord amb la Llei 14/2018, del 21 de juny, de l’ensenyament superior cal presentar una proposta d’un pla d’estudis, acompanyada d’un informe econòmic. El Govern, amb l’acreditació prèvia de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA) aprovarà el pla d’estudis de les titulacions estatals que s’hauran de concretar en plans docents elaborats per les universitats. El gran atractiu d’aquesta llei és que no demana uns requisits mínims d’investigació i recerca, cosa que sí que s’exigirà a l’Estat espanyol quan s’aprovi el nou reial decret d’ordenació dels ensenyaments universitaris que proposa el ministre Manuel Castells.

Pel que fa a la llengua, l’article 11 de la llei explicita que la llengua pròpia de l’ensenyament superior és el català i que cal afavorir el coneixement de la llengua i la cultura d’Andorra. Ara bé, també advoca per la diversitat lingüística i especifica que altres llengües poden tenir el caràcter de llengua vehicular en el desenvolupament de programes acadèmics i de recerca.

Per altra banda, la pandèmia ha accelerat considerablement la implantació de la formació en línia i tot i que es preveu que la formació presencial no desaparegui, tot apunta que en poc temps tindrem un model híbrid. En un món on els estudis són un producte més del sistema capitalista, cal fer un bon màrqueting de l’oferta d’estudis superiors, i si una universitat andorrana et pot oferir una sessió en línia amb professor de gran reputació, és probable que pugui incrementar els ”clients”.

Aquest model de negoci pot aportar coses molt positives al país. És interessant veure què han fet països de la mateixa mida que Andorra. En aquest cas, destaca el model de Malta, que ha passat de tenir 5 universitats, l’any 2000; a tenir-ne més de 100, l’any 2020. I què ha suposat això per a Malta? Doncs un increment espectacular del turisme. Ara bé, en matèria de llengua, el maltès hi ha quedat totalment relegat. La pregunta que se’ns planteja ara és si a Andorra passarà el mateix amb el català.

Bé, a priori, tenint en compte el model d’estudis que proposen aquestes universitats, sembla que la presència de la llengua catalana en aquest àmbit serà anecdòtica malgrat que sigui l’única llengua oficial del país. Fent un cop d’ull ràpid a la web de l’Andorra Aviation Academy veiem que la informació es pot llegir en anglès, francès i castellà però s’ha obviat totalment el català. I si vols cursar aquests estudis només ho podràs fer en anglès. Per la seva banda, la Universitat Carlemany i La Salle Open University ofereixen els estudis únicament en castellà i la Universitat Europea IMF ofereix els cursos en diferents llengües vehiculars: català, castellà i anglès. Enlloc, però, no s’hi especifica quin pes tindrà la llengua del país o si se’n podrà prescindir per obtenir el títol. A més, també és important assenyalar que la universitat pública, la Universitat d’Andorra, en els darrers anys ha deixat d’impartir les classes únicament en llengua catalana i ha apostat per un model multilingüe, les assignatures s’imparteixen ara en diverses llengües: català, anglès i francès.

És interessant destacar que el desembre de 2020 es va fer públic el Decret pel qual s’aprovava el pla d’estudis del programa de doctorat de la Universitas Europea IMF on en l’article 7 s’especificava que la llengua vehicular dels estudis de doctorat és la catalana. Els informes externs previs a l’autorització de la defensa d’una tesi doctoral i els informes dels tribunals avaluadors, es poden redactar en català o en anglès, igual que les tesis doctorals. La formació i els materials didàctics s’oferiran en versió catalana i anglesa. I també en aquestes dues llengües es podrà fer la defensa pública de la tesi doctoral. Ara bé, en tots els punts de l’article 7 es preveu que la Comissió de Doctorat pugui autoritzar l’ús de qualsevol altra llengua a proposta de la Comissió Acadèmica del Programa de doctorat si cap de les persones participants en el procés acadèmic no s’hi oposa. I justament, aquesta clàusula és el que fa que la llengua catalana quedi totalment desprotegida perquè sempre ”es podrà autoritzar l’ús de qualsevol altra llengua”.

El català pot ser un obstacle per al model empresarial que cerquen les universitats, atès que un dels principals prejudicis respecte a la llengua catalana és que té un valor simbòlic però no instrumental i que és problemàtic en un context d’internacionalització (Alarcón, 2011). Ara bé, es pot buscar una fórmula per evitar que la llengua pròpia quedi absolutament fora de joc. Perquè Andorra pugui seguir un model com el maltès però respectant l’idioma propi, cal el suport del teixit empresarial i cal que les empreses creguin tant en aquestes universitats, que fins i tot, advoquin perquè s’hi formin els seus treballadors. En aquest cas, com apunta el mateix autor, la llengua pròpia, encara que minoritària,  garanteix una comunicació de més qualitat perquè és més eficaç que si es fa en la llengua franca , és a dir, és més fàcil integrar els continguts en català que en anglès. Tot i així, ja se sap que quan parlem d’economia, hi ha qui pensa que la diversitat lingüística fa nosa perquè no és prou rendible en el ferotge món capitalista, però i si la llengua també esdevingués un producte més en el catàleg d’oferta d’estudis? Fins ara, el català a Andorra ha estat un ascensor social perquè sense la llengua catalana no podies accedir a certs llocs de treball, cosa que des de l’economia de la llengua es podria valorar com una recompensa atès que incrementa el valor econòmic del català. És veritat que a un estudiant llationamericà potser no li interessa cursar uns estudis superiors en català, però ¿i si fer un curs bàsic suposés un mèrit? Perquè només si hi ha oferta, hi pot haver demanda. Ara bé, per afrontar tots aquests reptes cal creure fermament en la teva cultura i en la teva llengua.

Maria Cucurull Canyelles
Coordinadora del butlletí InfoMigjorn