El llenguatge jurídic català (LJC) va ser objecte d’especial atenció en el procés de normalització lingüística de la llengua catalana que la Generalitat de Catalunya va endegar els anys vuitanta. L’article 1 del primerenc Decret 90/1980, de 27 de juny, va establir que els òrgans de l’Administració de la Generalitat de Catalunya havien d’emprar el català com a “vehicle normal d’expressió en llurs documents, actes públics i en els de l’administració ordinària”. La transcendència d’aquest nou ús encomanat al català, juntament amb l’estat precari en què es trobava el LJC, van comportar que les actuacions de normalització lingüística en l’àmbit jurídic no només anessin encaminades a generalitzar el coneixement i l’ús del LJC, sinó també a codificar-lo.
La codificació del nou model lingüístic del LJC es va dur a terme els anys 1980-2000 i es va plasmar en l’obra Introducció al llenguatge jurídic (1990), de Carles Duarte i Pilar de Broto, la qual va posar les bases del model. Es tracta d’un model concebut tant per a l’àmbit públic com privat, que té com a objectius restablir el llenguatge d’especialitat, modernitzar-lo —tenint en compte les aportacions del Plain English Movement— i trencar amb la dependència respecte del castellà. Es caracteritza pels principis d’identitat, respecte, claredat, igualtat i homogeneïtat, els quals posen els fonaments per estipular un seguit de criteris lingüístics més concrets que permeten obtenir una redacció genuïna, respectuosa, planera, igualitària i homogènia, i que afecten especialment els plans discursiu, convencional, terminològic i morfosintàctic de la llengua. L’aleshores Direcció General de Política Lingüística també va contribuir en la fixació, en especial dels criteris convencionals mitjançant la publicació d’un conjunt d’opuscles,[i] i el TERMCAT es va ocupar de resoldre les qüestions de caire més terminològic.
La codificació va anar acompanyada —i encara hi va— d’actuacions de foment i difusió en forma de jornades, cursos i tallers formatius, establiment de certificats oficials i plans de qualitat, entre d’altres. Cal destacar el paper que hi van tenir la Direcció General de Política Lingüística, el Departament de Justícia, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, el Consorci per a la Normalització Lingüística, els diferents col·legis professionals i també el Departament d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya.
Un cop desenvolupades les etapes de codificació i difusió d’aquest model, escau parar i preguntar-nos si tenim dades sobre la seva implantació. Si analitzem els estudis que s’han fet, trobem que, pel que fa a l’ús quantitatiu, disposem d’estadístiques anuals publicades pel Departament de Justícia i el departament competent en matèria de política lingüística, que permeten estudiar l’evolució temporal dels usos lingüístics del llenguatge jurídic. Per contra, amb relació a l’ús qualitatiu del LJC, només disposem de l’estudi de Vallès (2007), que analitza la qualitat lingüística de textos produïts per jutges —i, per tant, s’emmarca en l’Administració de justícia—, i les observacions fetes per Pou (2011, 2012) sobre l’ús real del llenguatge, les quals es poden interpretar en clau d’implantació. Així doncs, no disposem de dades sobre la implantació del model lingüístic en àmbits jurídics fora de l’Administració pública, i és justament aquest segment el que analitzem en l’estudi que aquí resumim i que s’ha publicat al número 75 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law.
L’anàlisi de la implantació del llenguatge jurídic català en l’àmbit privat
L’objectiu de l’estudi és mesurar la implantació del model lingüístic del LJC en l’àmbit privat, i per fer-ho, constituïm un corpus textual dissenyat ad hoc on calculem i avaluem el grau d’implantació de vint-i-tres elements representatius del model lingüístic, que classifiquem en quatre tipus d’unitats: criteris d’estil, convencions formals, terminologia i aspectes morfosintàctics.[ii]
Per al càlcul utilitzem les fórmules emprades en estudis d’implantació de la terminologia i la normativa,[iii] les quals permeten obtenir percentatges que faciliten les comparacions entre els graus d’implantació. Un cop obtingudes les dades d’implantació, les avaluem mitjançant un barem en què fixem el 50% com a llindar per determinar l’èxit o el fracàs de la implantació. Els resultats permeten valorar si hi ha hagut un trasllat efectiu entre la codificació i difusió del model i l’ús real d’aquest en l’àmbit privat; identificar els punts forts i febles del model lingüístic, i copsar si el procés de normalització realment es pot donar per tancat o si s’ha de revisar.
El corpus textual que utilitzem és un corpus inèdit format per cent divuit textos jurídics diferents redactats entre l’any 2005 i 2016. Els gèneres discursius que el conformen són demandes, recursos, contractes, poders, convocatòries de reunió, sol·licituds i actes de reunió, entre d’altres. Per a la compilació del corpus hem tingut en compte criteris com la llengua, el canal, l’autoria, el nombre d’autors, la data de producció i la proporcionalitat de les paraules per autors, entre d’altres. Els textos han estat redactats i cedits de forma anònima per vint-i-cinc advocats i advocades d’arreu de Catalunya, als quals agraïm sincerament la seva participació desinteressada, sense la qual hagués estat impossible compilar un corpus d’aquestes característiques.
Resultats i conclusions de l’anàlisi
Els resultats de l’anàlisi apunten que la mitjana global d’implantació del model lingüístic del LJC és d’un 43,7%, per tant, el model presenta un grau d’implantació baix, la qual cosa significa que el model no està implantat en textos jurídics de l’àmbit privat, ja que només s’utilitzen les formes que el model recomana entre el 25% i el 50% dels casos; això vol dir que les formes adequades al model s’alternen amb les formes que s’hi allunyen, però són més habituals aquestes últimes.
Des del punt de vista dels tipus d’unitats:
· els criteris d’estil registren un grau d’implantació que supera el llindar del 50%, en concret, registren un grau d’implantació mitjà del 64,4%. Els criteris analitzats han sigut l’ús dels tractaments de senyor i senyora, els tractaments protocol·laris, l’ús de la primera persona per a l’emissor dels textos, els llatinismes, el tractament de vós, les expressions que denoten humiliació o afalac i l’ús de xifres aràbigues.
· la terminologia registra una implantació del 39,5%.[iv] En aquest punt, escau ressaltar que identifiquem dues tendències oposades: les UCE simples tendeixen a implantar-se (s’han examinat els termes interlocutòria, actuacions i certificat), mentre que les UCE sintagmàtiques tendeixen a no implantar-se (s’han examinat les expressions si escau/si és procedent, com correspongui en dret, en el termini i en la forma escaient).
· els aspectes morfosintàctics registren un grau d’implantació del 36,6%. S’han analitzat els règims verbals d’acompanyar, notificar i recórrer, l’ús de doncs amb valor consecutiu i l’ús de l’article determinat masculí singular amb valor individualitzador.
· les convencions formals registren una implantació del 26,8%. S’ha analitzat la supressió del punt a les sigles, única convenció que supera el llindar del 50%; per contra, la resta d’unitats presenten graus baixos i fins i tot nuls d’implantació: l’ús de la minúscula en els càrrecs i oficis (34,5%), les convencions en l’expressió de la data (21,9%), la restricció de l’ús abusiu de majúscules (17,5%) i l’ús de la majúscula inicial en denominacions legislatives (5%).
El model lingüístic del llenguatge jurídic català registra una implantació baixa en textos de l’àmbit jurídic privat
Aquests resultats assenyalen que el model lingüístic del llenguatge jurídic català registra una implantació baixa en textos jurídics de l’àmbit privat, per la qual cosa entenem que el procés de normalització del model lingüístic del LJC en l’àmbit privat no s’ha acabat; és a dir, encara no hi ha hagut un trasllat efectiu entre la codificació i la difusió que s’ha fet del model, d’una banda, i l’ús d’aquest model en els escrits jurídics, de l’altra. En efecte, el poc ús del LJC que es fa en l’àmbit privat no s’adiu al model lingüístic del LJC.
Considerem desafortunada aquesta conclusió tenint en compte que el procés de normalització va començar fa quasi quaranta anys i s’han dut a terme múltiples actuacions de codificació i difusió del model lingüístic del LJC. Les conclusions d’aquesta anàlisi constaten que les actuacions esmentades no han reeixit i que cal revisar què ha fallat en el procés de normalització lingüística del model del LJC.
Una de les línies d’actuació per millorar la implantació és introduir el model lingüístic del LJC en l’etapa universitària
Al nostre parer, una de les línies d’actuació per millorar la implantació és introduir el model lingüístic del LJC en l’etapa universitària[v] mitjançant, per exemple, la vinculació del certificat oficial de llenguatge jurídic de la Generalitat de Catalunya als plans docents de les facultats de dret.
D’altra banda, els resultats també constaten que no hi ha tendències d’implantació homogènies des del punt de vista dels tipus d’unitats, ja que el grau d’implantació depèn, en gran mesura, de la unitat d’anàlisi en concret; així i tot, identifiquem els punts forts i els punts febles que presenta el model. A tall d’exemple, els punts forts del model són els criteris d’estil relatius a la supressió dels tractaments protocol·laris i les formes barroques, humiliants i amb referències religioses. En canvi, són una mostra dels punts febles del model els aspectes morfosintàctics, els quals continuen presentant moltes interferències procedents del castellà, i els aspectes relacionats amb les convencions formals, en què es manté la majúscula reverencial.
Us convidem a llegir l’article complet al número 75 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law.
Anna Arnall Duch
Universitat Pompeu Fabra
Referències bibliogràfiques
Arnall Duch, Anna. (2019). El llenguatge jurídic català: estat de la qüestió i propostes de futur (Tesi doctoral, Universitat Pompeu Fabra).
Cabré Castellví, Maria Teresa. (2010). La implantación de la terminología: conceptos, estrategias, recursos y estudios realizados sobre el francés de Quebec y el catalán. Dins Pedro Javier Alberdi Larizgoitia i Pello Salabru Etxeberria (ed.), Ugarteburu Terminologia Jardunaldiak “Euskararen garapena esparru akademikoetan” (p. 2-17). Euskal Herriko Unibertsitatea (Universidad del País Vasco), Euskara Institutua.
Labèrnia, Aina. (2015). La incidència de certs factors sociolingüístics en la implantació de setze variants sintàctiques en català (Tesi doctoral, Universitat Pompeu Fabra).
Mestres, Josep Maria. (2016). La docència jurilingüística a les universitats dels Països Catalans. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 66, 239-260.
Montané March, M. Amor. (2012). Terminologia i implantació: anàlisi d’alguns factors que influencien l’ús dels termes normalitzats de la informàtica i les TIC en llengua catalana (Tesi doctoral, Universitat Pompeu Fabra).
Pou i Pujolràs, Agustí. (2011). Terminologia jurídica catalana: algunes qüestions relatives a la consolidació de l’ús. Dins Lluc Potrony, i Joan Maria Romaní (ed.), Indexació, terminologia i llenguatge jurídic (p. 85-103). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Societat Catalana de Terminologia.
Pou i Pujolràs, Agustí. (2012). La normalització terminològica en l’àmbit jurídic: un estat de la qüestió. Terminàlia, 5, 50-58.
Vallès i Elizalde, Àgueda. (2007). Resolucions judicials i qualitat lingüística. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 48, 37-58.
[i] En són una mostra l’opuscle Majúscules i minúscules, l’última edició del qual s’ha publicat el 2016, i Abreviacions, l’última edició del qual s’ha publicat el 2021.
[ii] Incloem aspectes terminològics i morfosintàctics en l’anàlisi, perquè, a pesar que són elements pertanyents a la normativa, van tenir un paper molt important en l’establiment del model del LJC.
[iii] Ho fem a partir del coeficient d’implantació que proposa Quirion (2003) —citat per Montané, 2012, i Cabré, 2010—, el qual multipliquem per 100, a semblança de la fórmula del treball de Labèrnia (2015).
[iv] Val a dir que els resultats observats amb relació als aspectes terminològics són més aviat tendències que resultats representatius, atès que el corpus que hem constituït no és l’ideal per analitzar terminologia, ja que els corpus necessaris per analitzar elements terminològics requereixen dimensions més grans.
[v] Mestres (2016) conclou que la “docència universitària de la redacció jurídica i administrativa en llengua catalana és clarament insuficient”.