Joan Triadú és una personalitat clau per entendre i explicar la resistència cultural a Catalunya durant la grisor opressiva i repressiva del franquisme. Va realitzar una labor capdavantera i decisiva en la formació clandestina de professorat de català i en l’organització de cursos per a la població adulta, singularment des de la responsabilitat que en aquest camp va assumir dins d’Òmnium Cultural des del primer moment de la seva constitució, l’any 1961, i des de les escoles que va fundar i dirigir. És impossible obviar la figura i l’aportació de Joan Triadú quan volem referir-nos a la capacitat de defensa i de reconstrucció de la llengua i la cultura catalanes en un dels períodes més durs per a la seva supervivència.

De ben jove va exercir de mestre a l’escola Francesc Ferrer i Guàrdia de Granollers, nomenat per la Generalitat en plena Guerra Civil, per cobrir les absències dels qui havien estat cridats a combatre amb l’exèrcit republicà. Un cop acabat el conflicte bèl·lic, Joan Triadú es va formar a la Universitat de Barcelona i va emprendre una tasca educativa que el duria des d’un lectorat a la Universitat de Liverpool a l’ensenyament del català a Catalunya començant per aules improvisades i arribant a centres de prestigi que va contribuir a desenvolupar. Impulsor, amb altres companys universitaris, de la revista Ariel, es va involucrar en l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i en tota mena d’espais des d’on s’obrien finestres a la presència pública del català. Lector i crític exigent, va publicar antologies que van constituir fites indispensables per a una visió ambiciosa i exigent de la literatura catalana, en diàleg amb les millors literatures europees.

Joan Triadú va ser sempre ferm en la reivindicació de la llengua catalana i d’una coherència i d’una dignitat admirables com a escriptor, com a pedagog i com a ciutadà, condicions que van permetre que fos respectada i apreciada la seva autoritat a l’hora de parlar de la nostra realitat col·lectiva.

La Generalitat de Catalunya, que havia concedit l’any 2001 a Joan Triadú la seva més alta distinció, la Medalla d’Or, va decidir commemorar el 2021 com a Any Joan Triadú, en ocasió del centenari del seu naixement. Aquesta efemèride ha estat celebrada amb l’organització de tres exposicions (una de pedagògica, una altra de caràcter literari i la tercera sobre la seva dimensió cívica), l’organització de nombrosos actes en memòria de Joan Triadú i l’edició de diverses publicacions, entre les quals mereix de ser recollida en aquesta secció la recopilació d’articles La llengua de la llibertat. Aplec de textos i parlaments sobre llengua i cultura.

El volum aplega més de noranta textos, que cobreixen un ventall temporal que s’inicia als anys quaranta i que es tanca pocs dies després de la seva mort, el 30 de setembre de l’any 2010. La tria ha estat a cura de l’eminent historiador Josep M. Figueres, que ha estructurat l’obra en dues parts: ‘Defensa de la llengua i la cultura catalanes durant la dictadura franquista’ i ‘Defensa de la llengua i la cultura catalanes davant el centralisme uniformitzador’. I és que la fi de la dictadura franquista no va significar pas, ni de bon tros, l’acabament dels entrebancs i les limitacions per a una plena normalitat en l’aprenentatge i l’ús del català, que avui continua essent notòriament deficient en sectors com l’Administració de Justícia, per posar un exemple prou conegut.

L’edició de La llengua de la llibertat. Aplec de textos i parlaments sobre llengua i cultura constitueix un veritable encert, perquè ens permet d’accedir a textos primerencs apareguts en publicacions com Ariel o Serra d’Or , però hi podem resseguir, a més, la línia argumental que relliga des de les pàgines del diari Avui al llarg de molts anys la seva visió sobre la llengua i la cultura catalanes a l’escola, als mitjans de comunicació, en l’ús social o en el debat polític.

El volum s’obre i es clou amb un pròleg i un epíleg de sengles i successives conselleres de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Àngels Ponsa i Natàlia Garriga. Si la primera esmenta la petjada profunda del mestratge de Carles Riba en Joan Triadú i ens convida a inspirar-nos en Triadú com ell va fer en Riba, la segona posa en relleu el compromís indefallent de Triadú envers el català i n’elogia l’exigència, la constància i la fidelitat.

A la seva introducció, el professor Josep Maria Figueres ens il·lumina i ens orienta sobre els trets principals de personalitat i de la trajectòria de Joan Triadú. Albert Manent s’hi referia així: “Triadú, mogut per una fe indefugible, creia en el futur, més que no pas confiar-hi o desconfiar-ne. I aquella fe ens va influir, més o menys, a tots els joves que el tractàvem”.

El primer dels textos de Joan Triadú inclosos en aquest volum és de 1949, duu el títol Decepcions i s’inicia així: “Recordaré sempre que el mateix dia que amb un grup d’amics em matriculava per començar la llicenciatura, es declarà la guerra a Europa. Tot just havia acabat la Guerra Civil a la Península. Tot trontollava de les catàstrofes”. Resseguint aquest esplèndid recull, anem evocant, a partir de la mirada de Joan Triadú, alguns dels esdeveniments més rellevants pel que fa a la llengua i la cultura catalanes durant el període examinat. Hi apareixen fites i celebracions, polèmiques i denúncies. I pertot arreu una convicció sense ambigüitats. Al seu text de 1976 La llengua de la llibertat anota, en una aproximació històrica que arrenca del segle XVIII: “Situat inequívocament a l’oposició, el català esdevé la llengua de la llibertat, mentre que el castellà és, en principi, la llengua de l’autoritat”. I més endavant hi afegeix: “Llengua, cultura i llibertat eren inseparables, i cap concessió, cap separació no les podia salvar aïlladament. Només així, la llengua i la cultura esdevenien solidàries d’una problemàtica nacional que restava dempeus malgrat una guerra i més enllà del silenci.” Aquest és al capdavall el missatge de fons que hi ha darrere de les pàgines d’un llibre que fa de nou present entre nosaltres el pensament, del tot vigent, de Joan Triadú.

 

Carles Duarte
Director general de la Institució Cultural del CIC