Eth 17 de seteme deth 2021 se presentèc en Arties eth Conselh Consultatiu der Aranés (CCA), organ creat peth Conselh Generau d’Aran entà ajudar a afrontar era situacion sociau dificila en qué se tròbe er occitan d’Aran. Ei un organ d’assessoracion e consultacion en matèria de politica e planificacion lingüistiques adscrit ar airau de Cultura e Lengua deth Conselh Generau d’Aran.

Estructura deth CCA
Ei integrat per persones especialistes en aqueres matèries (ara madeish son nau persones), ja sigue coma trabalhadores d’aqueth airau en Conselh Generau madeish, ja sigue coma coneishedores, pr’amor dera sua experiéncia en aqueth terren, o coma especialistes academicianes ena sociolingüistica aranesa, occitana, o d’auti contèxtes de minorizacion. Er airau de trabalh deth Conselh Consultatiu der Aranés se definís enes sues tòques, que descriuem ara seguida.

Finalitats deth CCA
Eth CCA trabalhe, essenciaument, entara vitalitat sociau der aranés, occitan d’Aran. A foncions d’analisi e recèrca en tèrmes intèrns, consultatives en relacion damb eth Conselh Generau d’Aran, e de dialòg damb es entitats sociaus e d’autes que i agen afinitat d’interèssi. A partir d’aquerò, es  tòques concrètes les podem explicar en cinc punts.

a) Eth CCA a d’analisar es factors que tanhen ara vitalitat sociau der aranés. Ei conegut eth descens en emplec sociau der aranés enes darrères decades. Es rasons d’aqueth descens son en grana mesura atribuïbles a una estructura sociodemografica cambianta, qu’a vist alteracions rapides d’ençà des ans 70 deth sègle passat. Aquerò mos place en ua evolucion de dues generacions qu’an vist era quasi desparacion des sectors economics tradicionaus en favor deth sector toristic coma sector dominant, era arribada de grana quantitat de populacion trabalhadora castelhanofòna e un torisme d’iuèrn massiu, en generau pòc demandant d’elements culturaus autoctòns. En un dusau periòde (es darrèrs dètz o quinze ans), era immigracion proven mès que mès de dehòra der estat espanhòu, en part ispanofòna mès tanben damb d’autes lengües d’origina, çò qu’ahig ua complexitat encara mès grana en mèdi sociolingüistic. De hèt, era populacion neishuda en Aran ère ja minoritària a inicis deth sègle XXI. Es donades estadistiques des EULP son coerentes damb aqueri factors, mès diuèrses analisis mès de detalh e de tipe qualitatiu son encara de besonh entà compréner com auem arribat aciu e com i podem respóner.

b) Calerà dessenhar accions e politiques tendentes a promòir er emplec dera lengua autoctòna en toti es encastres dera societat aranesa, e entara disponibilitat de productes e servicis en aranés. Eth CCA a de trabalhar ena prepausa d’accions que vagen en sens d’estiéner era preséncia sociau dera lengua, mès sustot en sens de promòir ua vision positiva per part des usatgèrs efectius o potenciaus.
Cau remercar dus aspèctes en aguest punt. En prumèr lòc, ei cèrt que i a un descens en emplec dera lengua, mès cau saber enquia quin punt aguest descens respon a ua pèrta d’emplec per part d’usatgèrs que parlauen era lengua ans endarrèr. Es chifres non mos parlen d’ua pèrta mès grana ara qu’a començament deth decènni de 2010-20. Se i a un cambi ena demografia que hè qu’es interaccions en castelhan agen aumentat en percentatge, aquerò a hèt a redusir er emplec der aranés en tèrmes absoluts? E en dusau lòc: se pòt parlar de substitucion lingüistica?

Es accions que vagen en favor dera vitalitat der aranés non son essenciaument diferentes en foncion dera responsa ad aguestes darrères questions, mès pòden demanar ua incidéncia mès o mens grana ena populacion occitanofòna d’origina, o ena populacion allofòna. Per ua auta part, aguest darrèr grop non ei bric omogenèu e demanarie ua observacion en coeréncia, e prepauses tanben ajustades.

En aguest sens, tanben, eth CCA pòt conselhar sus era fixacion des critèris d’emplec lingüistic institucionau en relacion damb es lengües oficiaus en territòri, e singularament en relacion damb er aranés. Conselhar entara elaboracion de prepauses legislatives e reglamentàries restacades damb era politica lingüistica e damb era promocion der aranés.

c) Eth CCA aurie de promòir eth dialòg, era cooperacion e era coordinacion damb d’autes institucions competentes en matèria de planificacion lingüistica, mès que mès en encastre administratiu dera Generalitat de Catalonha e en encastre lingüistic occitan. En aguest sens, eth CCA se mèrque coma prètzhèt pròpri er establiment de cooperacion damb organismes coma era Direccion Generau de Politica Lingüistica o er Institut d’Estadistica de Catalonha, que son interessats ena analisi dera situacion aranesa, e qu’en tot cas i pòden ajudar.

d) Tanben intèrnament, eth CCA a de sajar de promòir eth dialòg sociau en matèria de planificacion e politica lingüistiques. Es entitats sociaus deth territòri an d’auer un ròtle basic e vitau en desplegament d’ua politica lingüistica efectiva. Se pensam qu’entre aqueres entitats n’i pòt auer deth sector culturau, deth sector ambientau, toristic o dera activitat economica en generau, eth potenciau d’incidir en hilat sociau ei important se s’arribe a establir ua dinamica de cooperacion eficaça.

e) Finaument, eth CCA a de sajar de cercar ligams internacionaus entar emparament e era promocion der occitan amassa damb es autes lengües non egemoniques, e entara gestion dera diuersitat lingüistica. Eth coneishement que mòs pòt arribar dera experiéncia de d’auti endrets, era solidaritat que se pòt desvelhar entre eth territori aranés e d’auti territòris occitans mès tanben de d’autes lengües minorizades en contèxte comparable, pòt ajudar tanben a traçar linhes d’accion e a enfortir actituds positives.

Jordi Suïls Subirà
Coordinador deth Conselh Consultatiu der Aranés