L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà properament el número 76 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, que conté una secció monogràfica amb set articles aplegats sota el títol El bilingüisme de sentit únic a l’Estat espanyol. El número també inclou quatre articles més que es distribueixen en les seccions de llenguatge administratiu i jurídic, i de política lingüística i sociolingüística; dues notes; les tradicionals cròniques legislatives i jurisprudencials, per territoris; i dues recensions.

La secció monogràfica d’aquest número ha estat coordinada per Juan Jiménez-Salcedo i Rémi Carbonneau, i analitza les polítiques lingüístiques de l’Estat espanyol a partir del concepte de bilingüisme de sentit únic proposat pel politòleg canadenc Jean Laponce. A més d’un article introductori a càrrec dels coordinadors, la secció inclou estudis sobre ideologia, jerarquia i jurisprudència constitucional a Espanya; sobre la llengua asturiana; sobre el cas de les llengües no oficials; sobre les cròniques periodístiques del nacionalisme espanyol; sobre els discursos d’oposició a la normalització del català a l’ensenyament; i sobre els discursos de deslegitimació del basc.

La secció de llenguatge administratiu i jurídic inclou un estudi sobre la representació de la dona i els usos lingüístics, un altre sobre la popularització del discurs jurídic en línia i un altre sobre la semàntica de la vulnerabilitat dels migrants. La secció de política lingüística i sociolingüística conté un estudi sobre les ideologies lingüístiques envers el català i el castellà a Catalunya i les Illes Balears. I el número presenta també dues notes, una sobre la figura del traductor i intèrpret jurat a Espanya i Bèlgica i l’altra sobre el lèxic jurídic dels jutges àrbitres a la València del segle XIV.

Finalment, aquest número inclou catorze cròniques legislatives i jurisprudencials, amb novetats normatives que afecten els usos, els drets lingüístics i el règim jurídic de les llengües de diferents territoris de l’Estat espanyol i la Unió Europea. Pel que fa a les ressenyes, les obres que s’analitzen són El castellà a la Catalunya contemporània: història d’una bilingüització, de Mireia Galindo, Carles Rosselló i Francesc Bernat; i Llengua i dialectes: esperances per al català, el gallec i el basc, d’Emili Boix-Fuster i Maria-Pilar Perea (eds.).

Avancem, a continuació, els continguts dels estudis i notes del número amb els títols i els resums de cada text.

Secció monogràfica: El bilingüisme de sentit únic a l’Estat espanyol

1 Bilingüisme de sentit únic: els obstacles a la plenitud institucional de les llengües de l’Estat espanyol 

Juan Jiménez-Salcedo (Université de Mons) i Rémi Carbonneau (Université du Québec à Montréal)

L’article aplica els conceptes de bilingüisme de sentit únic i nínxol territorial (Laponce) i de plenitud institucional (Breton), desenvolupats per la literatura científica canadenca dels àmbits de la ciència política i la sociolingüística, a l’anàlisi de les polítiques lingüístiques de l’Estat espanyol. Després d’una revisió dels conceptes i del seu context d’aparició dins dels processos de reconeixement de la minoria francòfona al Canadà, s’estudia com el marc constitucional espanyol i el seu desenvolupament normatiu i jurisprudencial han afavorit l’existència d’un bilingüisme de sentit únic, amb el castellà com a llengua “comuna” i per defecte de l’Estat. Aquesta situació de bilingüisme de sentit únic s’observa estudiant un seguit de mecanismes jurídics, com ara la jerarquització constitucional de les llengües, la inacció de l’Estat pel que fa a la protecció efectiva de les llengües diferents del castellà i la limitació de la capacitat normativa de les comunitats autònomes en matèria de política lingüística, principalment per via jurisprudencial. A aquests mecanismes s’afegeix l’existència d’una concepció conflictiva de la cohabitació de llengües en virtut de la qual tot reconeixement de les llengües pròpies implicaria un atac a la preeminència del castellà. Partint d’aquests fets, se suggereix com a conclusió la superació d’aquest paradigma mitjançant la normalització completa de les llengües espanyoles i la generalització d’una major justícia lingüística.

2 Ideologia, jerarquia lingüística i jurisprudència constitucional a Espanya

Vicenta Tasa Fuster (Departament de Dret Constitucional i Ciència Política. Universitat de València).

La jurisprudència del Tribunal Constitucional (TC) en matèria lingüística ha estat condicionada, d’antuvi, per uns valors ideològics que entenen el castellà no sols com una llengua oficial d’àmbit general, sinó també com una llengua comuna i pròpia de tots els ciutadans espanyols i que té una oficialitat reforçada. Així, la jurisprudència del TC ha devaluat les altres oficialitats lingüístiques, tot i que el poder constituent hi preveia una oficialitat plena, i ha basat la seua configuració del règim lingüístic espanyol, de manera progressiva, en l’article 3.1 de la Constitució, menystenint la resta d’articles de la Constitució que consideren la diversitat lingüística espanyola com un patrimoni col·lectiu espanyol que cal protegir i promoure activament.

3 La lengua asturiana ante su oficialidad. Particularidades jurídicas, fortalezas socioculturales y discursos de minorización

Carlos Suari Rodrigue (Universitat Rovira i Virgili) y Xosé Antón González Riaño (Universidá d’Uviéu. President de l’Academia de la Llingua Asturiana).

Pronto se cumplirá medio siglo del inicio de un proceso de recuperación lingüística especialmente activo y continuado: el del asturiano. Un tiempo de reivindicación, de cultivo literario y de acuerdo científico, que no ha sido suficiente para que este idioma vea cumplida la previsión constitucional y alcance la oficialidad. Al contrario, el asturiano sigue en una situación particularísima en la que los mandatos de protección y promoción social chocan con un marco jurídicopolítico deficitario e incoherente. A partir de un análisis documental de fuentes diversas, esta contribución de carácter socioantropológico elabora una síntesis transversal, en tres ámbitos interconectados, de los limitantes ideológicos de la lengua asturiana. El primero corresponde a la literalidad normativa y al gobierno efectivo de lo lingüístico. El segundo, a las actitudes y demandas sociales. Finalmente, el tercero se encarga de los ejes discursivos contrarios a la normalización y la defensa de los derechos lingüísticos en Asturias.

4 Minoritarias dentro de la minorización. La doble discriminación de las lenguas no oficiales. El caso aragonés

José Ignacio López Susín (director general de Política Lingüística. Gobierno de Aragón).

Las legislaciones internacional, estatal y autonómica contemplan la igualdad como un principio básico. Sin embargo, en materia lingüística encontramos disfunciones que discriminan a los hablantes de las lenguas habladas históricamente en un territorio, pero no declaradas expresamente oficiales en él, frente a quienes hablan la lengua oficial del Estado o alguna lengua cooficial. Parte de la doctrina y la práctica institucional y administrativa han instaurado la creencia en una jerarquización entre las lenguas habladas en España que se aparta de la letra y el espíritu de la Constitución. Este artículo analiza esta situación, a la vez que plantea la existencia de un tertium genus o situación de cuasioficialidad de las lenguas propias no oficiales. Tras el estudio de la legislación, la jurisprudencia y la praxis, se alcanza la conclusión de la existencia de una doble discriminación para los hablantes de las lenguas reconocidas oficialmente pero que no gozan de un estatus de oficialidad.

5 “La maldición de Babel”. Crónicas periodísticas del nacionalismo lingüístico español

Carmen Marimón Llorca (Departamento de Filología Española de la Universidad de Alicante).

Uno de los asuntos más polémicos y de mayor alcance social y cultural en relación con las lenguas en España ha sido el denominado “conflicto lingüístico”: su presencia en la prensa y, en general, en los medios de comunicación ha sido constante desde finales de los años setenta. En efecto, la prensa, en tanto que una de las instituciones más influyentes en la sociedad contemporánea, ha sido y sigue siendo un espacio propicio para tratar sobre la lengua en cualquiera de sus aspectos. A partir de la hipótesis de que los textos metalingüísticos en la prensa son una fuente privilegiada para estudiar la creación y propagación de ideologías sobre la lengua, se analiza el papel del columnismo lingüísticos en la construcción y reproducción de una visión ideológica sobre el castellano que la enfrenta social y lingüísticamente al resto de lenguas del Estado. Se estudia un corpus formado por 154 textos desde una perspectiva sociolingüística y crítico-discursiva, se analizarán los recursos sobre los que se sostiene la construcción y la organización argumentativa del discurso sobre las lenguas del Estado en la España contemporánea y su relación con los mitos del idioma.

6 Les citoyens opposés à la normalisation du catalan dans l’enseignement. Leur discurs et son impact

Chrystelle Burban (Département d’études ibériques et latino américaines. Université Paul Valéry Montpellier 3).

Cet article analyse les représentations sociolinguistiques que révèle le discours sur les réseaux sociaux des internautes opposés au modèle scolaire de conjonction, afin de mesurer leur impact sur la politique éducative de la Generalitat et sur ledit modèle. Bien que celui-ci ait globalement fait consensus, des associations de défense du castillan et contre l’immersion ont parallèlement émergé. Leur activité sur les réseaux sociaux offre aux internautes l’opportunité de nourrir les discussions qu’elles engagent sur leurs comptes. Les commentaires souvent hostiles à l’immersion affichent des représentations et idéologies linguistiques consacrant la suprématie de la langue castillane, inspirées par la doxa du nationalisme linguistique espagnol. Ces représentations défavorables ont généré un activisme destiné à mettre fin à l’immersion mais qui est resté sans effet sur la politique éducative de la Generalitat. Malgré son attitude défensive reposant sur l’action juridique et celle des acteurs sociaux favorables à la conjonction, ce modèle éducatif, potentiellement victime de rapports de force inégaux et de discours biaisés dans un espace médiatique globalisé, risque de devoir évoluer.

7 Countering linguistic rights in Spain through language making: the discursive delegitimization of Basque in online debates 

Karolin Breda (Department of Pragmatics and Contrastive Linguistics. European University Viadrina Frankfurt) and Philipp Krämer (Freie Universität Berlin).

This article investigates discourses on the Basque language in Spain with a particular focus on delegitimizing positions towards the regional language. It identifies the most prominent patterns of the discourse in order to gain a better understanding of the argumentative strategies which are used to reject an intensified promotion of Basque. The analysis is empirically based on a sample of comments from online debates on news websites reporting on recent legislation for the use of Basque in local administration and on the position of Basque in regional education during the Covid-19 pandemic. Drawing on the concepts of delegitimization and language making, the paper shows how the rejection of enhanced linguistic rights for speakers of the minoritized language is interlinked with the co-construction of both Basque and Castilian: regional language policy is portrayed as the imposition of a supposedly irrelevant language against the indisputable national language as part of an alleged nationalist agenda serving the interests of elite profiteers.

Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic

8 La representació de la dona i els usos lingüístics. Revisió d’estudis sobre la interacció entre les formes masculines i el biaix de gènere

Esther Monzó-Nebot (Departament de Traducció i Comunicació. Universitat Jaume I)

El llenguatge inclusiu des de la perspectiva de gènere ha cobrat importància en les societats modernes com a mesura política per potenciar la igualtat de gènere. Els canvis necessaris per parlar de maneres no masclistes han despertat consciències però també resistències. Una posició que ha aconseguit una influència especial en contextos institucionals per a algunes llengües (inclòs el català) és que les formes masculines són la forma neutra de les llengües on el masculí coincideix amb l’arrel lèxica. Així, des del significat convencional que té per al treball acadèmic com a absència d’una marca morfològica, el terme no marcat s’extrapola i s’utilitza com a argument de neutralitat semàntica, comunicativa, sociocultural i simbòlica. L’argument nega o, en el millor dels casos, ignora la natura dinàmica de les relacions entre llenguatge, cognició i societat. Aquest article revisa el coneixement acumulat sobre aquestes dinàmiques en estudis empírics que desafien la pretesa neutralitat de les formes masculines i avaluen els mitjans lingüístics que poden contrarestar el biaix de gènere i com es revesteix de naturalitat en les nostres societats.

9 Popularization strategies as discursive tools to mediate legal knowledge in online forums

Olga Boginskaya (Irkutsk National Research Technical University)

Modern information technologies allow us to disseminate specialized knowledge through ask-an-expert forums that serve as a resource for transforming specialized concepts for a lay audience. This paper aims to add to the study of discourse production and is intended as a contribution to legal communication from a popularization-centered perspective. It considers the popularization of legal knowledge to a lay audience as a process of discursive accommodation to the reader’s knowledge base and of alignment of the cognitive levels of participants in asymmetrical interactions intermediated by explanatory strategies. Through the analysis of online legal-lay communication, the article builds a classification model of discursive strategies that allow experts, including forum lawyers, to represent complex and abstract specialized content in an intelligible way to prevent communicative problems from emerging and communicate efficiently. The findings illustrate how various popularization strategies function to align the cognitive levels of participants and eliminate knowledge asymmetries.Two types of strategy (popularization by formulation and reformulation and popularization by illustration) are analyzed and assessed. Definition as a type of popularization by reformulation, comprising 42% of all strategies found in the corpus, is the most common explanatory strategy. Metaphors employed to popularize legal knowledge by relating specialized and everyday domains of experience are the least common explanatory tools used by forum lawyers. These explanatory strategies can be combined to jointly contribute to the purpose of accommodating legal information to the knowledge base of lay forum users. This study is a vector for investigating the problems of asymmetrical interactions in institutional settings. The methodology or aspects of asymmetrical exchanges can be expanded and become an avenue for further research.

10 The legal interpretation and semantic indeterminacy of migrant vulnerability: an analysis of conceptual and argumentation problems 

Encarnación La Spina (Universidad de Deusto – Deustuko Unibertsitatea)

In recent years, there has been a legal philosophical doctrinal debate on the taxonomy of vulnerability from both the ontological and “group approach” angles, as well as from critical relational and intersectional perspectives. However, this broad theoretical reflection has failed to fully encompass a much-needed semantic revision of the concepts of vulnerability and migrant, particularly the legal interpretation of one of their emerging collocations, migrant vulnerability. Specifically, the definitions provided to date lead to problems in legal interpretation, including ambiguity and vagueness. They also facilitate the construction of fallacious arguments or assumptions about how those considered vulnerable or non-vulnerable are identified in migration contexts. This paper reviews these conceptual problems and explores the limitations of the legal interpretation of the phrase migrant vulnerability. The aim is to show that conceptual ambiguity and vagueness have legal and political implications in terms of how exclusive categories are used to identify vulnerable people in the European immigration and asylum system.

Estudis de política lingüística i sociolingüística

11 Ideologies lingüístiques envers el català i el castellà: l’autenticitat i l’anonimat entre els universitaris de Barcelona i Palma

Anna Tudela Isanta (Departamento de Lingüística General. Universidad Autónoma de Madrid)

A Catalunya i les Illes Balears, el català i el castellà coexisteixen, i tenen el mateix estatus oficial. No obstant això, la situació sociolingüística en els dos territoris és força diferent: d’una banda, el català gaudeix d’una normalitat lingüística relativa al Principat i, de l’altra, a les Illes Balears la llengua pròpia ha rebut un suport desigual per part del govern local. Això es pot veure reflectit en les representacions i ideologies lingüístiques dels parlants. En aquest estudi ens proposem, precisament, analitzar les diferències en les ideologies lingüístiques associades al català i el castellà entre els universitaris de Palma i Barcelona. Amb aquest objectiu, es van organitzar grups de discussió a les dues ciutats amb estudiants d’universitat. Els resultats subratllen les diferències en les ideologies lingüístiques envers el català i el castellà. Mentre que als grups de discussió de Barcelona, en general, es considera el català una llengua anònima, com la llengua de l’Administració pública i l’educació, als de Palma aquest rol s’associa al castellà, que es veu com la llengua franca que ocupa una gran part dels espais públics, com els mitjans de comunicació i l’Administració.

Notes i informació

12 La figura del traductor e intérprete jurado en España y Bélgica: comparación de dos sistemas con cambios legislativos recientes

Miguel Ángel Cascales Serrano (Departamento de Traducción e Interpretación. Universidad de Málaga)

Tras la aprobación de la Directiva 2010/64/UE, que establece los principios y derechos básicos relativos a la traducción e interpretación juradas en procesos penales de la UE, la figura del traductor jurado y/o intérprete jurado ha sufrido ciertos cambios en España y en Bélgica. Los cambios implementados en Bélgica a partir de una ley de 2014 fueron, en principio, de mayor calado que los introducidos por la Ley Orgánica 5/2015, de 27 de abril, y el Real Decreto 724/2020, de 4 de agosto, en España, que ya contaba con un sistema ciertamente más regulado. Tras el desarrollo de la normativa para la profesión, el presente artículo plantea efectuar un estudio comparativo de la regulación en ambos países con tres objetivos principales: en primer lugar, delimitar los aspectos relativos a la profesión con el objeto de observar las diferencias y similitudes entre el sistema belga y el español; en segundo lugar, analizar si la normativa europea ha ayudado a armonizar los sistemas de traductores jurados y/o intérpretes jurados en el ámbito europeo; y, en último lugar, evaluar si se han implementado debidamente en su totalidad los elementos establecidos en la directiva europea.

13 El lèxic jurídic dels jutges àrbitres a la València del segle xiv  

Vicent Giménez-Chornet (Universitat Politècnica de València) i Maria Luisa Ribes-Valiente (Unitat de Normalització Lingüística. Diputació de València).

Dues sentències manuscrites dels àrbitres que actuen com a jutges per a resoldre les controvèrsies entre les parts, de 1385 i 1392, ens permeten analitzar el lèxic jurídic utilitzat. La investigació ha tingut com a objectiu identificar els vocables més rellevants de l’àmbit jurídic i l’ús de lèxic arcaic, per a entendre el seu significat en el context processal. Els textos manuscrits, malgrat les dificultats de la lletra gòtica cursiva, són una font essencial per a esbrinar l’ús i l’escriptura del lèxic català. Una vegada identificats els vocables, es fa una anàlisi etimològica d’aquests a fi de conéixer l’arrel llatina o grega i la pervivència o no de característiques llatines en la seua escriptura. Es conclou que hi ha paraules que conserven encara parts de l’arrel llatina i significats que en l’actualitat ja no són d’ús habitual.