Com haurien de regular la diversitat lingüística les nostres institucions polítiques democràtiques? Quins principis de justícia les haurien de guiar per gestionar la complexa i diversa realitat lingüística que ens envolta? Aquestes, i moltes altres preguntes, són al centre dels debats que proposa la justícia lingüística, una discussió acadèmica interdisciplinària que pretén establir criteris sobre com hauríem de gestionar la realitat lingüística de les nostres societats.

La justícia lingüística, com a subàrea que podríem situar preliminarment dins la disciplina de la filosofia política normativa, ha esdevingut una preocupació rellevant tant en l’àmbit de la recerca com en la vida política real a causa de nous reptes que afrontem com a societat: la qüestió de la diversitat i les identitats a les societats multiculturals fruit de les migracions o de l’existència de minories nacionals i pobles indígenes; el creixent predomini de l’anglès com a llengua franca global en alguns àmbits de les nostres vides; qüestions de dominació i d’injustícies estructurals; discussions sobre com i quan s’ha de reconèixer la diversitat lingüística en una era on la mobilitat està esdevenint la norma en alguns àmbits laborals; o quin rol juguen els accents i els dialectes en relació amb les llengües estàndard.

Precisament per afrontar totes aquestes qüestions des d’una perspectiva interdisciplinària i posar-les al servei de la societat, un conjunt de filòsofs polítics hem decidit recentment, promoure la creació d’un grup que impulsi la coordinació de tota la recerca desenvolupada al voltant de qüestions relacionades amb la llengua, la política i l’ètica. L’equip promotor inicial estava format per investigadors dedicats a la filosofia política normativa, és a dir, preocupats per quins criteris morals haurien de guiar les nostres institucions, en aquest cas aplicades a l’àmbit de la llengua, per tal gestionar la diversitat lingüística d’una manera justa. Tanmateix, érem conscients de la quantitat de recerca d’altres àmbits que també treballa aquest camp, tot i que no situï les qüestions politicomorals relacionades amb la justícia al centre del seu mètode investigador. Crèiem, doncs, que calia recollir totes les aportacions de diferents àmbits de recerca que poguessin contribuir a abordar els debats de justícia lingüística, i oferir un espai per dialogar, col·laborar i arribar a conclusions mínimament compartides. Ens semblava que només així podríem oferir respostes a tots els reptes que estem vivint com a societat en l’àmbit de la gestió de la diversitat lingüística.

Amb aquest objectiu, el 15 de setembre del 2021, després de mesos de preparació, es va constituir formalment la Linguistic Justice Society (LJS) a la ciutat flamenca de Lovaina, sota el paraigua institucional de l’Institut de Filosofia de la Universitat Catòlica de Lovaina (KU Leuven). El nucli inicial de la LJS el van formar una vintena de persones vinculades a universitats i institucions de diversos llocs del món, des del Canadà fins a Austràlia, amb una representació nodrida de l’àmbit europeu. Ara per ara, la LJS té més de cent membres de tots els continents que fan recerca des de la perspectiva de diverses disciplines, com la filosofia política i la ciència política, la lingüística, la sociolingüística, l’economia i el dret.

En aquesta etapa inicial, un dels principals objectius de la LJS és facilitar el contacte entre investigadors de diferents disciplines que treballen sobre un tema similar. Per això formar-ne part és ben senzill: implica ser membre d’una llista de correu on tothom té la capacitat de compartir les seves recerques, publicacions, organització de congressos, interessos o preocupacions al voltant de la justícia lingüística.

Alhora, la LJS es proposa dos objectius més a curt termini. Primer, organitzar seminaris en línia de manera periòdica, on persones voluntàries exposin les seves noves recerques. Segon, organitzar un congrés anual presencial. Aquest any 2022 els seminaris en línia començaran el 25 de març i es repetiran cada 2 mesos. La conferència anual es durà a terme a la ciutat irlandesa de Limerick els dies 18 i 19 d’octubre, i s’hi discutirà sobre Autoritat, poder i llengua.

Podeu trobar més informació a la pàgina web de la Societat.

Catalunya –i en general l’àrea lingüística catalana– té una forta tradició de recerca en l’àmbit de la llengua i la política lingüística, sobretot des de les perspectives de la lingüística, la sociolingüística i el dret. Com a membre impulsor de la LJS, voldria encoratjar totes les persones que fan recerca en aquests àmbits a unir-s’hi, contribuir-hi i participar-hi en la mesura de les seves possibilitats.

Aquest és, ara mateix, un projecte embrionari. Però té el potencial de ser molt més. Per tal de sumar-se a la Societat, només cal escriure un missatge a linguistic.justice.society@gmail.com i demanar formar-ne part, facilitant el nom i la filiació institucional. Ara per ara, la llengua de treball de la LJS és l’anglès, tot i que, com us podeu imaginar, aquesta mateixa qüestió és també un tema de debat controvertit.

Sergi Morales-Gálvez
Investigador postdoctoral Marie Sklodowska–Curie
Department of Politics and Public Administration
University of Limerick (Ireland) / Ollscoil Luimnigh (Ireland / Éire)