La Universitat Jaume I de Castelló (UJI) va inaugurar en el mes de setembre de 2021 l’exposició “30 anys de Promoció Lingüística”, la qual té un caràcter itinerant pels quatre centres de la Universitat durant tot el curs actual, 2021-2022, un curs que celebra el 30è aniversari.

Pensem que pot ser interessant anar acompanyant el passeig pels seus panells amb unes breus consideracions personals sobre la promoció, la dinamització o la mateixa normalització lingüística a l’UJI.

Des del mateix moment de la creació de la Universitat Jaume I de Castelló, al 1991, la comunitat universitària d’aleshores va tindre clar que aquesta havia de ser una universitat arrelada al medi i a les nostres comarques, que defensara els valors de la solidaritat, de la igualtat i de la pau i que havia de ser una universitat en valencià. Precisament, aquesta marca, universitat en valencià o, senzillament, en valencià, ha servit al llarg de les diverses campanyes de promoció com un leitmotiv, una declaració d’intencions respecte de la responsabilitat social de les institucions d’ensenyament i de recerca.

Institucionalment, l’UJI es va dotar ben aviat d’una Direcció Tècnica de Política Lingüística, el 1991, que esdevindria després el Servei de Llengües i Terminologia, el 1993. El canvi de nom perseguia un caràcter més tècnic i estable, amb la idea mantinguda de transversalitat. L’objectiu de l’SLT, d’una banda, és la promoció del valencià i la realització de totes les activitats adreçades a aconseguir la seua consolidació com a llengua pròpia de la Universitat i, d’una altra banda, el Servei intenta donar resposta a les necessitats multilingües de la comunitat universitària.

Quant a les tasques de promoció lingüística, l’SLT s’encarrega de fomentar i vetlar per l’ús del valencià i les altres llengües en totes les funcions comunicatives dels diversos àmbits de la Universitat. En aquest sentit, durant tots aquests anys l’SLT s’ha encarregat d’informar i assessorar sobre drets lingüístics, de convocar ajudes i beques per a activitats de promoció del valencià i altres llengües, d’obtenir i difondre dades sociolingüístiques, de dinamitzar el Voluntariat Lingüístic, de gestionar l’Observatori Lingüístic i realitzar campanyes, jornades i activitats culturals per promoure el valencià i les altres llengües d’interès per a la Universitat.

L’exposició “30 anys de Promoció Lingüística” pretén mostrar una petita part de les campanyes de promoció lingüística que l’SLT, mitjançant l’Àrea de Promoció Lingüística, moltes vegades col·laborant amb les resta d’universitats públiques valencianes i la Generalitat valenciana, ha dut a terme durant aquest període de trenta anys per impulsar l’ús del valencià a l’UJI.

Alguns dels panells més destacats de l’exposició giren al voltant de les temàtiques següents:

Impulsar l’ús de la llengua: Tu i jo tenim una història. Aquesta campanya, iniciada el 1994 i continuada en anys successius, fou la primera feta en pla professional per les universitats valencianes i la Generalitat valenciana. Sota el motiu central d’una història d’amor, Vull enrotllar-me amb tu, em coneixes? Escriu-me i Parla’m ara desenvolupava aquesta història entre la comunitat universitària (destinatària de la campanya) i la llengua. Tenia com a objectiu incentivar l’ús de la llengua pròpia com a llengua de treball, tant en la docència, en l’administració i serveis com en la vida universitària en general.

En la mateixa línia anterior es va programar l’any 2005 la campanya Ell ho deia en valencià, i tu? Apel·lava les persones de la comunitat universitària per parlar la nostra llengua, mitjançant tres dels nostres poetes i escriptors més reconeguts: Ausiàs March, Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés.

Augmentar l’opció de llengua en valencià de l’estudiantat: Matricula’t en valencià. Aquesta campanya pretenia augmentar l’opció lingüística “valencià” en la matrícula, difondre els serveis que presta el servei de Llengües i Terminologia i especialment el Centre d’Autoaprenentatge de Llengües (CAL), al qual els estudiants realitzaven una visita guiada. Sota diversos lemes, Tria’m, Marca’m, etc. va començar el 1996 i va durar fins al 2017.

Treballar per la igualtat lingüística. Una de les conclusions de l’Estudi sobre els usos lingüístics a les universitats del sistema públic valencià (editat per l’AVL en 2011) venia a explicar que la recuperació de la llengua s’havia de fer en termes d’igualtat amb el castellà, i així es va desenvolupar la campanya Igualtat lingüística, concepte citat més avall.

Programar Cinema en Valencià. Des del 1997 fins al 2015, l’SLT va programar anualment un cicle de cinema en valencià. Les projeccions es van fer des del Campus de Borriol, els Neocine Port Azahar del Grau, el Teatre del Raval i l’UJI. L’objectiu era convèncer les distribuïdores que era factible i rendible fer cine en valencià alhora que oferir aquest producte en la nostra llengua per a un públic divers, no sols universitari.

Facilitar l’intercanvi lingüístic i millorar l’ús parlat de la llengua: el Voluntariat Lingüístic. A banda de l’activitat de les parelles lingüístiques, el Voluntariat Lingüístic ha estat present en activitats, fires i trobades per la llengua des de 1997 fins a l’actualitat. Per altra banda, l’activitat d’UJIllengües ha esdevingut un lloc de trobada de l’estudiantat estranger amb l’estudiantat propi per fer intercanvi lingüístic i degustar productes típics amb dues celebracions anuals des de 2014.

Difondre l’existència de l’SLT i les seues activitats: els calendaris de l’SLT, durant molts anys realitzats en col·laboració amb les universitats valencianes i la Generalitat valenciana, servien per a tenir present durant tot l’any la nomenclatura dels dies de la setmana i els mesos (de vegades també el santoral) en valencià (després també en castellà i anglès) en tots els despatxos de la Universitat, a banda de ser vehicle de difusió de l’SLT.

I moltes coses més… Durant aquests anys s’hi han fet jornades, com ara El català, llengua de la ciència, sobre la docència en valencià a la Universitat, sobre multilingüisme… S’hi ha celebrat una Setmana de les llengües, aniversaris de les Normes de Castelló i moltes coses més que no ens cabrien en aquesta exposició, però que totes han intentat contribuir a conscienciar-nos per treballar i viure en valencià a l’UJI.

Les universitats públiques són entitats simbòlicament importants en el procés de normalització i valorització d’una llengua, sense oblidar que estan condicionades per l’evolució general del canvi lingüístic en el conjunt del territori i en la resta de les institucions valencianes.

No obstant això, l’UJI ha estat una universitat on la promoció de la docència en valencià ha estat sustentada en l’opció personal o compromís del professorat, sense una planificació, suport i implicació institucional efectives. Això ens ha portat a un estancament del nivell de docència en valencià. Fa anys que hem tocat sostre i ens cal un altre model. Els diversos intents de promoció de la docència en valencià fins avui no han tingut èxit a les nostres aules. Les xifres així ho demostren: oferim actualment, amb dades del curs 2020-2021, el 18% de crèdits de docència en valencià, xifres que amb més o menys oscil·lació es mantenen des de fa molts anys.

Sols durant uns anys, des de l’equip de govern es va impulsar una política de promoció basada en el compliment d’objectius estratègics mesurables (Pla pluriennal de multilingüisme 2011-2014) pel que fa a l’augment de la docència en valencià i en anglès per departaments i titulacions, amb visites als consells dels departaments i a les comissions de titulació a fi de fixar i aplicar criteris d’augment de la docència en valencià i en anglès. Aquesta línia de treball va ser abandonada per les resistències trobades i, segons es va argumentar, per l’excés de feina de seguiment que comportava.

No podem parlar de la docència sense fer una referència a la promoció de la recerca en valencià. Durant tots aquests anys s’ha encoratjat el professorat i l’estudiantat a redactar tesis, treballs fi de grau o de màster i projectes de carrera docent en la nostra llengua, mitjançant convocatòries d’ajudes a la redacció d’aquests treballs en valencià. En un estudi fet per l’SLT l’any 2017 sobre l’idioma de les tesis llegides a l’UJI des de l’any 1991 al 2016, es va palesar que sols el 5,37% de les tesis (66) s’havien redactat en valencià, mentre que el 18,22% (224) s’havien redactat en anglès i el 76,24% (937) en castellà. Hi havia també 2 tesis en italià (el 0,22%).

Pel que fa a l’estudiantat, aquest no té garantit el dret a rebre la docència en valencià, en un context de feble reivindicació del seu dret lingüístic. Malgrat això, s’hi han fet campanyes per fomentar la demanda de classes en valencià, com ara les campanyes Matricula’t en valencià o Demana. Aquestes campanyes van aconseguir augmentar la demanda de classes en valencià fins arribar al 50% de l’estudiantat que les demanava (sumant els qui preferien classes en valencià i els qui els era indiferent). Això va ser així mentre van tindre un suport de regals a canvi de marcar l’opció en valencià a la matrícula. Quan van deixar d’haver-hi incentius o obsequis, a causa de la crisi, al voltant del curs 2008-2009, la xifra va caure fins al voltant del 20% o 25%. Per altra banda, cal assenyalar que la resposta sols era tinguda en compte a títol informatiu i com a eina estadística, a l’hora d’informar els departaments o les titulacions del percentatge de demanda de classes en valencià per part de l’estudiantat.

En aquest context, les campanyes de promoció i ús no tenien una connexió fruitosa amb la política lingüística de la Universitat col·lectivament o el professorat individualment. Per a incrementar-ne l’efecte, alguns conceptes podrien ser clau i ja han estat objecte, de fet, de campanyes de difusió.

El primer seria el d’igualtat lingüística/equitat lingüística. Suposa un canvi en el model de política lingüística: cap a una política d’igualtat lingüística: una universitat on el 50% de la docència es faça en valencià, distribuïda harmoniosament i equitativa per totes les àrees de coneixement de totes les titulacions i postgraus, tant en les assignatures obligatòries com en les optatives. I sobre eixa base han estat i continuen estant les darreres reivindicacions de canvis en la normativa lingüística i la mateixa campanya, de l’any 2015/20016.

També caldria insistir en la idea de la subsidiarietat lingüística: allò que puguem fer en una llengua local no ho hem de fer en una llengua global. Perquè el valencià siga una llengua local que no substituïm amb una llengua global cal que la llengua siga necessària. I per ser necessària ha d’ocupar espais lingüístics amb exclusivitat o preferència. És el concepte citat de les campanyes universitat en valencià, o en valencià.

Caldria, igualment, seguir treballant la seguretat lingüística a l’aula: el compromís públic de la Universitat i el professorat amb l’estudiantat per garantir la llengua de la docència triada pel professorat, siga el valencià o el castellà, en el sentit que aquesta no es pot modificar ni negociar. En part, aquest concepte va ser objecte de la campanya de difusió del Reglament d’usos lingüístics de l’UJI, il·lustrada pel dibuixant castellonenc Xipell.

I, finalment, és indispensable la responsabilitat institucional que consisteix en la planificació institucional de l’increment de docència en valencià: fer recaure la responsabilitat de la normalització del valencià i de l’ús de les llengües estrangeres en la mateixa Universitat i no sols en el compromís del professorat amb la llengua.

Us invitem des d’aquest apunt al Blog de la Revista de Llengua i Dret que, si visiteu l’UJI, aneu a veure l’exposició i que gaudiu i recordeu amb nosaltres campanyes com ara la de Tu i jo tenim una història, Parla’m, Matricula’t en valencià, Demana, Igualtat lingüística, Ensenya’ns la llengua, Sense complexos… i que recordeu també l’aposta clara pel cinema en valencià, pels calendaris en valencià i moltes coses més, com ara jornades, aniversaris de les Normes de Castelló, UJIllengües o el mateix Voluntariat Lingüístic.

 

Maties Segura Sabater
Tècnic lingüístic i comissari de l’exposició “30 de anys de promoció lingüística” a l’UJI