Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret número 77

Logotip Revista Llengua i Dret

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà properament el número 77 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, que conté una secció monogràfica amb cinc articles aplegats sota el títol Llengua i COVID-19. El número també inclou tres articles més a la secció d’Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic; una nota; les tradicionals cròniques legislatives i jurisprudencials, per territoris, i tres recensions.

La secció monogràfica d’aquest número, que ha estat coordinada per Eva Pons Parera i Esther Monzó Nebot, analitza l’impacte que ha tingut la pandèmia de la COVID-19 en l’ús de les llengües, i especialment en la comunicació institucional. La secció inclou un estudi sobre l’avaluació de les pràctiques comunicatives a Irlanda durant la pandèmia; un estudi sobre l’impacte de la pandèmia en la comunitat sorda, i en particular en les llengües de signes catalana i espanyola; un estudi sobre la creativitat lèxica en català, pel que fa a la terminologia i la neologia; un estudi sobre la legitimació del discurs coercitiu durant la pandèmia a Austràlia, i un estudi sobre l’ús de les llengües de la immigració en les estratègies comunicatives de les institucions catalanes. A més, la nota que es publica en aquest número tracta sobre l’impacte de la COVID-19 en els serveis lingüístics de les Corts Valencianes.

La secció d’Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic inclou un estudi sobre la transcripció de corpus judicials orals, un estudi sobre les traduccions indirectes a través de l’anglès entre el serbi i l’albanès, i un estudi sobre les identitats i els rols dels intèrprets indígenes en el sistema peruà.

Finalment, aquest número conté catorze cròniques legislatives i jurisprudencials, amb novetats normatives que afecten els usos, els drets lingüístics i el règim jurídic de les llengües de diferents territoris de l’Estat espanyol i la Unió Europea. Pel que fa a les recensions, les obres que s’analitzen són: Family Multilingualism in Medium-Sized Language Communities d’Albert Bastardas-Boada, Emili Boix-Fuster, Rosa Torrens-Guerrini; Diccionari de l’activitat parlamentària, del Parlament de Catalunya, el Departament de la Presidència, i el Centre de Terminologia TERMCAT; i Molt a favor. 57 propostes i un pacte per la llengua de Magí Camps, Míriam Martín Lloret, Rudolf Ortega, Maria Rodríguez Mariné, Ivan Solivellas, Pau Vidal, Enric Gomà.

Avancem, a continuació, els continguts dels estudis i notes del número amb els títols i els resums de cada text.

Secció monogràfica: Llengua i COVID-19

1 Communicating COVID-19 in multiple languages: a maturity model assessment of Ireland’s crisis communication practice
Sharon O’Brien (School of Applied Language and Intercultural Studies, Dublin City University) and Patrick Cadwell (School of Applied Language and Intercultural Studies, Dublin City University).

Timely, accurate and clear communication is essential in crisis response. Given the multilingual and multicultural nature of many parts of today’s populated world, it should be evident that translation is key to enabling crisis communication. Although receiving little attention previously, the COVID-19 pandemic has highlighted the important role of translation in responding to crises. Nevertheless, how prepared are jurisdictions for crisis translation? One way of measuring this is to use a maturity model assessment. In this article, we apply the Organisational Maturity for Disaster Preparedness (OMDP) model (Mohamed & Qu, 2018) to the Republic of Ireland, assessing the level of response through documentary and interview-based evidence. All considered, we place the response between June and November 2020 at Level 2 on the OMDP. Recommendations for moving up in the maturity model are provided and could be applied to many more jurisdictions.

2 El impacto de la COVID-19 en la comunidad sorda: el caso de la lengua de signos española (LSE) y la lengua de signos catalana (LSC)
María Luz Esteban Saiz (Centro de Normalización Lingüística de la Lengua de Signos Española –NLSE–), Gemma Barberà (Universitat Pompeu Fabra), Rayco H. González-Montesino (Universidad Rey Juan Carlos) y Santiago Frigola Segimón (Universitat Pompeu Fabra).

En este artículo analizamos algunas cuestiones específicas que enfrentan las comunidades sordas a escala local, nacional e internacional durante la pandemia de la COVID-19, poniendo especial énfasis en las políticas lingüísticas y políticas de difusión y comunicación de la lengua de signos española (LSE) y la lengua de signos catalana (LSC) desde la perspectiva de las respectivas comunidades. Proponemos un sistema de control de calidad de los comunicados y uso de las lenguas en situaciones de crisis mediante una combinación de cuatro dimensiones, conocida como el estándar 4-A (availability, accessibility, acceptability, adaptability). Mostramos la aplicación de cada dimensión y las consecuencias que ha tenido su implantación para las dos lenguas, subrayando la importancia de una comunicación multilingüe y accesible en lengua de signos y la estrecha colaboración de los Gobiernos con las organizaciones de personas sordas para garantizar el ejercicio de los derechos lingüísticos y la igualdad efectiva en el acceso a la información y la comunicación.

3 Terminologia, neologia i COVID-19: anàlisi de la creativitat lèxica en català
Ona Domènech-Bagaria (Universitat Oberta de Catalunya i Institut de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra) i M. Amor Montané March (Universitat de Barcelona i IULATERM de l’Institut de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra).

La pandèmia de la COVID-19 ha sacsejat tots els àmbits de la societat, i la llengua –especialment el lèxic–, en tant que fidel reflex del món en què vivim, ens mostra clarament aquesta profunda petjada. Es tracta, a més, de la primera gran pandèmia de l’era virtual, la qual cosa explica la profunda influència que aquesta situació d’emergència sanitària ha tingut en la creativitat lèxica, atès que, gràcies a les xarxes socials, per primer cop els esdeveniments s’han narrat en temps real. En aquest treball ens proposem estudiar i caracteritzar la creativitat lèxica del català associada a la COVID-19, a partir de l’anàlisi de neologismes lèxics relacionats amb aquesta situació d’emergència i generats durant aquest període pandèmic. Per assolir aquest objectiu hem constituït dos corpus de neologismes –un de terminològic i un altre de la llengua general– i els hem analitzat lingüísticament, contrastant-los, la qual cosa ens ha permès fer un dibuix força precís de la innovació lèxica en llengua catalana durant aquesta pandèmia.

4 “There is no need for anyone to be concerned”: The discursive legitimation of coercive police powers during the COVID-19 pandemic
Elyse Methven (Faculty of Law, University of Technology Sydney).

A number of countries have placed police officers in charge of policies aimed at suppressing the transmission of COVID-19. While scholarly attention has been paid to the legitimacy of a law enforcement response to the pandemic, less attention has been paid to the discursive techniques used by state officials when attempting to represent controversial policies as uncontroversial. This article examines the role of discourse in the rationalisation of a law enforcement approach to the COVID-19 pandemic in NSW, Australia. I conduct a critical analysis of the language of policing officials in press conferences, interviews, and media releases to identify discursive strategies of authorisation, moral evaluation, and rationalisation, as described in Van Leeuwen’s analytical framework of legitimation (2007, 2008). I argue that the use of discursive techniques to depict punitive sanctions as desirable and effective, and public health rules as clear and of equal application to all, helped to naturalise a coercive response in the application of public health measures. The naturalness of this policeled approach is deconstructed by drawing on alternative accounts to show how COVID-19 rules were complicated and poorly communicated, and policed in an uneven, and at times, overzealous fashion.

5 Informació sanitària en llengües de la immigració: estratègies comunicatives de les institucions catalanes
Carla Ferrerós Pagès, Beatriz Blecua, Narcís Iglésias, Francesc Roca Urgell, Alícia Baltasar Bagué (Universitat de Girona).

En aquest article examinem la comunicació institucional entre administracions públiques i ciutadania que s’ha produït a Catalunya a conseqüència de la situació d’emergència causada per la COVID-19. Després de revisar el tractament previst per a les minories lingüístiques i culturals en el marc occidental en general i català en particular, estudiem les estratègies de comunicació que han seguit unes quantes institucions catalanes. La necessitat d’arribar de manera ràpida i efectiva al màxim nombre de ciutadans ha provocat que les administracions fessin un esforç addicional i mobilitzessin un conjunt ampli i divers de recursos. Si bé hi ha hagut un esforç notable per arribar a la població al·loglota i s’ha elaborat material oral i escrit en un nombre ampli de llengües no oficials, les mesures aplicades han estat desiguals i el resultat no sempre ha estat òptim: molts materials no estan adaptats culturalment i algunes llengües han quedat infrarepresentades en relació amb el nombre de parlants a Catalunya. D’acord amb això, suggerim avaluar les estratègies plurilingües emprades i fer un intercanvi d’experiències en l’àmbit local i nacional per planificar una estratègia coordinada encara més adaptada a la realitat del territori i dels seus parlants.

 

Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic

6 Aproximación a la transcripción de corpus orales: los símbolos de transcripción en corpus judiciales
Susana Ridao Rodrigo (Universidad de Almería).

El objetivo de este trabajo es reflexionar sobre los problemas existentes a la hora de transcribir corpus de carácter oral; en concreto, corpus grabados en ámbitos judiciales. Tras abordar cuestiones generales sobre las transcripciones, se someten a estudio las dificultades propias de la transcripción de un corpus judicial. Se describen sistemas de transcripción habituales, tanto en general en el ámbito de la lingüística, como en particular en lingüística forense. En la descripción, se contextualizan y destacan los puntos fuertes y débiles de las propuestas. Finalmente, se argumentan los beneficios de un sistema de transcripción simplificado basado en los utilizados por lingüistas para su empleo por profesionales del ámbito legal. En ese sistema se proponen símbolos intuitivos y sencillos de cifrar y descifrar para la transcripción del lenguaje empleado en los corpus orales.

7 Indirect translations of private legal documents via English: the case of Serbian to Albanian translation
Jasmina P. Đorđević (Faculty of Philosophy, University of Niš, Serbia).

Based on a qualitative case study research, this paper investigates the efficacy of indirect translation as a strategy in the translation of terminology in private legal documents from Serbian to Albanian via English in Kosovo. The aim is to examine whether this approach may improve the accuracy, quality, and availability of translation services in an underresourced linguistic combination. Research within this subfield seems necessary in the context of Kosovo, where Serbian is a minority language and translations of private legal documents in the Albanian < > Serbian language pair have been found to be of low quality, primarily due to a lack of professional translators and resources which are specific for that combination. Two official Albanian < > Serbian translators fluent in English were recruited as participants to translate a list of terms excerpted from documents translated for official procedures. One translator provided a direct translation from Serbian to Albanian and the other an indirect translation from Serbian to Albanian via English. Despite the limitations of the research, the comparative analysis of the submitted translated terminology indicates that the indirect translation via English in the context of Kosovo may provide accuracy, quality, and availability, thereby offering members of minorities in Kosovo the potential guarantee of a fair treatment within legal procedures.

8 “Siempre hemos sido intérpretes”: identidades y roles de intérpretes indígenas en el sistema judicial peruano
Bryan Matayoshi Shimabukuro, Kerly Montalvo Guerrero y Marco Ramírez Colombier (Universidad Peruana de Ciencias Aplicadas).

El artículo analiza las perspectivas de un grupo de intérpretes de lenguas indígenas sobre la interpretación en el sistema judicial del Perú. Se condujeron entrevistas semiestructuradas con ocho intérpretes de diferentes lenguas indígenas, quienes relataron la adquisición de la lengua de su pueblo y del castellano, sus actividades profesionales, sus procesos de inserción en las políticas lingüísticas estatales y sus miradas sobre las relaciones de poder que se evidencian en su trabajo con el Estado y en el sistema judicial en específico. Se exponen las perspectivas de los y las participantes sobre su relación con las comunidades indígenas que reciben el servicio lingüístico y con operadores de justicia. Estas interacciones construyen diferentes dimensiones identitarias en el conjunto de intérpretes, a la vez que marcan sus entendimientos sobre sus roles y estatus.

 

Notes i informació

9 Impacte de la COVID-19 en els serveis lingüístics de les Corts Valencianes
Daniel P. Grau (Universitat Jaume I).

La pandèmia de la COVID-19 ha tingut i està tenint efectes que van molt més enllà de l’estricta situació sanitària. Ha provocat transformacions en les relacions humanes i, per tant, també, en les relacions laborals. En aquest article s’analitza l’impacte que la pandèmia ha tingut en els serveis lingüístics de les Corts Valencianes. S’hi tenen en compte tant les diferents disposicions legals que s’han aprovat com dades estadístiques referides a la documentació tramitada al si d’aquesta institució. Així mateix, es fa una anàlisi de les modalitats de treball que s’han aplicat en els diferents estadis de la pandèmia i es conclou que el teletreball s’ha mostrat com la més eficient.

Deixa un comentari