“Si [el dret] ha de dirigir les persones, han de poder esbrinar què és”
Joseph Raz, filòsof del dret, a The authority of law: Essays on law and morality, 1979.
La comprensibilitat del llenguatge en l’àmbit del dret és una qüestió universal,[1] que no ha perdut mai vigència ni importància. Les nombroses obres publicades sobre aquest àmbit demostren el gran interès que aquesta matèria ha generat des de sempre. Molts ciutadans –inclosos els juristes– consideren que el llenguatge jurídic és excessivament complicat i difícil d’entendre.[2] Com que el dret regeix molts aspectes de la vida, els problemes que es deriven de formular incorrectament les normes jurídiques, precisament per la seva incomprensibilitat, incideixen greument en la seguretat jurídica i provoquen el desconeixement de l’ordenament jurídic.[3] Per això el llenguatge que empren les institucions públiques és tan important: determina la manera com els polítics i els servidors públics es relacionen amb les persones a qui serveixen.[4] Davant aquest context, és imprescindible que els poders públics utilitzin un llenguatge que sigui intel·ligible per a la ciutadania, especialment pel que fa a les normes jurídiques que aproven.
En el marc de la 2a edició del Postgrau en Direcció i Gestió Públiques, organitzat per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), com a treball de final de postgrau he realitzat una recerca aplicada sobre la millora de la comprensibilitat del dret. Sota el títol Com l’Administració de la Generalitat de Catalunya pot fer més comprensibles les normes jurídiques per millorar-ne el coneixement entre la ciutadania –que podeu consultar al portal de recursos de llenguatge jurídic català Compendium.cat–, he investigat sobre aquesta qüestió des de les ciències del llenguatge i la comunicació. Així doncs, amb l’objectiu de contribuir a dissenyar polítiques públiques que es puguin desenvolupar per fer més comprensibles les normes jurídiques, he formulat un pla d’acció que estableix mesures aplicables per l’Administració de la Generalitat de Catalunya que tenen per objecte la simplificació de la llengua catalana en l’àmbit del dret i el perfeccionament dels sistemes de comunicació institucional.
Per formular el pla d’acció, he efectuat una revisió bibliogràfica i de la bibliografia web d’obres sobre llenguatge jurídic i comunicació institucional. Entre les fonts consultades destaquen els apunts publicats en blogs d’Internet; articles publicats en revistes científiques digitals; monografies, informes, estudis, guies i llibres d’estil publicats en format digital; webs i presentacions publicades, també, en format digital. Així mateix, he consultat la tesi doctoral Llenguatge jurídic català: estat de la qüestió i propostes de futur: estudis sobre la variació terminològica, la història, els recursos, el model lingüístic i l’ús del LJC; i diversos llibres i monografies. Podeu consultar les referències bibliogràfiques i bibliografia web d’aquestes fonts en l’apartat 5 del treball.
Mitjançant nou metàfores concebudes a partir de nou significats del mot clau,[5] recollides en el DIEC2, exposo succintament els resultats de la recerca.
Un catàleg de recursos complet i adequat, la tija de ferro
Totes i cadascuna de les professions necessiten disposar d’eines idònies per poder exercir-les amb diligència. Considerant que l’única eina del jurista és la paraula, el catàleg de recursos del llenguatge normatiu català –manuals d’estil, diccionaris terminològics i especialitzats, recursos per a la traducció i l’aprenentatge, etc.– hauria de ser el clau que apuntalés la qualitat de les normes jurídiques que es redacten en llengua catalana. Ateses les mancances detectades en aquest catàleg –ja sigui per insuficiència, ja sigui per inadequació dels materials que l’integren–, si l’Administració de la Generalitat l’enriquís –produint nous materials que complementessin els existents i suplissin els que presenten deficiències–, els professionals que intervenen en l’elaboració de les normes jurídiques disposarien de recursos lingüístics adients que els permetrien redactar-les de manera més entenedora i, en definitiva, que fossin més fàcils de comprendre.
Disposar d’un catàleg d’eines sobre llenguatge normatiu català complet i adequat no és suficient: caldria acompanyar-ho d’una formació adequada i específica dels servidors públics que participen en la redacció de les normes jurídiques.
Una política formativa estable i de qualitat, el clau de ganxo
Disposar d’un catàleg d’eines sobre llenguatge normatiu català complet i adequat no és suficient: caldria acompanyar-ho d’una formació adequada i específica dels servidors públics que participen en la redacció de les normes jurídiques. En aquest sentit, la formació és el clau d’on penjarien els coneixements necessaris, principalment en lingüística i tècnica normativa, que, emprats oportunament pels redactors, redundarien en benefici d’una major comprensió de les normes jurídiques i, en darrer terme, en el seu coneixement. L’Administració de la Generalitat hauria d’impulsar una política formativa estable i de qualitat que trenqués la relació directa que s’observa entre el llenguatge deficient de les normes jurídiques i la preparació escassa dels professionals que les elaboren.
El certificat de coneixements de llenguatge jurídic (nivell J), la peça de metall per obrir i tancar
Actualment, no s’utilitza el certificat de coneixements de llenguatge jurídic (nivell J) –que expedeix la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura i el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia, de l’Administració de la Generalitat– per avaluar les competències lingüístiques de les persones aspirants en els processos selectius dels col·lectius de funcionaris –cos superior, opció jurídica i cos d’advocacia– que intervenen en l’elaboració de les normes jurídiques que aprova el Govern de la Generalitat. Es proposa que aquest certificat sigui la clau que permeti acreditar un coneixement adequat i suficient de la llengua catalana en l’àmbit del dret, essencial per poder desenvolupar les funcions relacionades amb l’elaboració normativa pròpies d’aquests llocs de treball.
Per mitjà d’un òrgan centralitzat compost paritàriament per juristes i lingüistes, es defensa que l’Administració de la Generalitat podria contribuir a millorar la qualitat de les normes jurídiques que s’aproven i, de retruc, el seu coneixement entre la ciutadania.
La institucionalització de l’assessorament lingüístic, la clau de volta
Des d’una perspectiva comparada, diversos estats del nostre entorn adopten sistemes per controlar la qualitat de determinats documents públics, especialment de les normes jurídiques, en què juristes i lingüistes treballen conjuntament. El Parlament de Catalunya també ha adoptat aquest sistema d’assessorament jurídic i lingüístic simultani en el procediment legislatiu, considerat pels autors de l’estudi Document quality control in public administrations and international organisations: A study –impulsat per la Comissió Europea– com a model a seguir. Institucionalitzar la intervenció dels lingüistes en l’elaboració de les normes jurídiques, per tant, podria considerar-se la clau de volta de la seva redacció: la participació esmentada, si es produís des que se n’inicia l’elaboració, potenciaria els beneficis de l’assessorament lingüístic –millora el rigor, la claredat i la comprensibilitat de les normes; millora l’agilitat i l’eficàcia del treball quotidià dels juristes amb els textos especialitzats, i ajuda a evitar ambigüitats entre normes. Assegurant el treball conjunt d’aquests dos perfils professionals –idòniament, per mitjà d’un òrgan centralitzat compost paritàriament per juristes i lingüistes–, es defensa que l’Administració de la Generalitat podria contribuir a millorar la qualitat de les normes jurídiques que s’aproven i, de retruc, el seu coneixement entre la ciutadania.
La intervenció d’altres perfils professionals, la clau de dentista
A part dels models que es descrivien –en què dos sectors professionals treballen alhora–, no se sol establir la participació de col·lectius diferents als jurídics en els procediments d’elaboració de les normes jurídiques. Sobre això, els experts defensen que per clarificar-les caldria promoure la convergència dels juristes –i lingüistes– amb altres perfils tècnics –com ara professionals de les administracions públiques, politòlegs, sociòlegs, experts en usabilitat, disseny i visualització de la informació o especialistes en ciències del comportament. La introducció d’altres perfils professionals –el que seria la nostra clau de dentista, un instrument estrany per a molts i que inclús podria atemorir molts d’altres– en l’elaboració de les normes jurídiques s’hauria de plantejar com a pas necessari per millorar-ne la comprensió; o, en altres paraules, es proposa abordar aquesta qüestió des d’una perspectiva pluridisciplinària.
En aquest treball s’analitzen, entre altres punts, com l’ús de les noves tecnologies –principalment les xarxes socials, però també les dades massives (big data)– i el fet de recórrer a altres disciplines –la transparència, el govern obert i el disseny legal o dret visual (legal design o visual law, respectivament)– permeten fer més comprensibles les normes jurídiques.
Un model de comunicació bidireccional, multicanal, obert/pluridisciplinari i planificat, les claus del rellotge
Juntament amb les ciències del llenguatge, hi ha altres branques del coneixement, com les ciències de la comunicació, que poden contribuir a fer més comprensibles les normes jurídiques. En el treball s’analitzen, entre altres punts, com l’ús de les noves tecnologies –principalment les xarxes socials, però també les dades massives (big data)– i el fet de recórrer a altres disciplines –la transparència, el govern obert i el disseny legal o dret visual (legal design o visual law, respectivament)– permeten assolir aquest objectiu. En concret, s’advoca per un model de comunicació de les administracions públiques que, a través d’aquestes eines, incrementi la interacció amb la ciutadania a fi de conèixer-ne l’opinió sobre les normes jurídiques que s’aproven i dissenyi les accions comunicatives mitjançant diverses disciplines. Així mateix, es recomana que l’Administració de la Generalitat incorpori les disposicions normatives en els seus plans de comunicació, i planifiqui estratègicament i avaluï les accions comunicatives. Es tracta, en definitiva, de les distintes claus del rellotge, allò que l’Administració de la Generalitat podria emprar per avançar en la tasca d’elaborar normes jurídiques més entenedores i, per aquest motiu, més fàcils de conèixer.
Llengua i comunicació, dues claus –mestres–
En la recerca efectuada es constata la idoneïtat de dues disciplines sovint alienes –però que són clau– al procés d’elaboració de les normes jurídiques per millorar-ne la qualitat: la lingüística i la comunicació. Es defensa, per tot plegat, que l’Administració de la Generalitat hauria d’incorporar-les en aquest procés: són certament dues claus mestres, ja que tenen la capacitat demostrada d’obrir –seguint amb la metàfora anterior– els panys de l’obscuritat i la descurança amb què a vegades les normes jurídiques són redactades i donades a conèixer.
He exposat una selecció dels resultats més rellevants de la recerca, tant de l’àmbit lingüístic com de l’àmbit comunicatiu, que podeu ampliar consultant el pla d’acció –apartat 7 del treball.
Com que amb aquest format només us en puc fer cinc cèntims, us convido a llegir el treball complet al portal Compendium.cat.
“Treballeu, i treballeu cada dia, perquè el conreu d’una llengua no es pot abandonar mai”
Pompeu Fabra a Josep Maria Corredor, durant l’exili (1939-1945).
Rubèn Ramírez Fernàndez
Advocat de la Generalitat de Catalunya
Aquest apunt està vinculat al treball del mateix autor Com l’Administració de la Generalitat de Catalunya pot fer més comprensibles les normes jurídiques per millorar-ne el coneixement entre la ciutadania, que és fruit de la 2a edició del Postgrau en Direcció i Gestió Públiques, organitzat per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), i es pot consultar al portal de recursos de llenguatge jurídic català Compendium.cat.
[1] González Salgado, J. A. (2009). El lenguaje jurídico del siglo XXI. THEMIS Revista de derecho, 57, 235-245, i Conti, S. i Peruginelli, G. (2021). Communication policy in European projects: To what extent non-expert users can better and easier perceive and understand the European legal framework. The Journal of Open Access to Law (JOAL), 9 (Communicating the law and public information to vulnerable audiences) (1).
[2] Govern de l’Estat espanyol, Ministeri de Justícia, Comissió per a la Modernització del Llenguatge Jurídic. (2011d). Informe de la Comisión de modernización del lenguaje jurídico.
[3] Galiana Saura, A. (1999). La incidència de la tècnica legislativa en el llenguatge jurídic. Revista de Llengua i Dret. Journal of Language and Law, 31, 11-33.
[4] Regne Unit, Cambra dels Comuns, Public Administration Select Committee. (2009). Bad Language: The Use and Abuse of Official Language: First Report of Session 2009-10.
[5] “clau1 1 1 m. [IMF] [IMI] [LC] Tija de ferro, de llargària i gruix variables, punxeguda de l’un extrem i amb una cabota a l’altre, que, feta entrar a cops de martell, serveix per a unir dues peces, per a suspendre-hi alguna cosa o per a fins ornamentals. Clavar un clau. Desclavar, arrencar, un clau. […]
clau1 1 3 [LC] clau de ganxo Clau que té la part de la cabota torçada en angle recte, emprat per a penjar objectes. […]
clau2 1 1 f. [LC] Peça de metall que, introduint-la en el forat d’un pany i fent-la girar, posa en moviment el mecanisme del pany i serveix així per a obrir i tancar. La clau de casa. La clau de l’armari, del calaix. Ficar la clau al pany. Treure la clau del pany […].
clau2 1 2 [LC] clau mestra Clau que tanca i obre tots els panys d’una casa. […]
clau2 4 f. [LC] [usat sovint adjectivament en forma invariable] Essencial, indispensable. Paraules clau. Indústria clau. […]
clau2 8 3 [IMI] [LC] clau d’un rellotge Clau que serveix per a donar-li corda i avançar-lo o retardar-lo.
clau2 8 4 [LC] [MD] clau de dentista Instrument per a l’extracció de les dents. […]
clau2 9 2 [AQ] [AR] [LC] clau de volta a) Peça circular i decorada col·locada a la part central d’una volta de creueria.
clau2 9 2 [LC] clau de volta b) Element fonamental d’una idea, d’un projecte, etc. […]”.