El proper 28 de setembre, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) organitza, a proposta del Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), una jornada de reflexió i debat sobre “Llengües, salut i crisis: més enllà de la covid”. La jornada s’organitza amb motiu de la publicació recent del número 77 de l’RLD, que conté una secció monogràfica coordinada per Esther Monzó-Nebot i Eva Pons Parera dedicada precisament al tema de “Llengua i COVID-19”, i s’orienta a aprofundir en la reflexió oberta en el monogràfic i a ampliar-la a nous supòsits i contextos.

L’objectiu de la jornada és, doncs, reflexionar i debatre sobre com les institucions haurien de comunicar els missatges relacionats amb la salut i les crisis per tractar amb la màxima equitat les persones, especialment les que es troben en situacions diverses de vulnerabilitat, que pot veure’s aguditzada en les situacions de crisi i emergència. Aquestes situacions exigeixen, per això, una bona gestió de les llengües per part de les institucions, especialment quan posen en risc la salut pública i la vida de les persones. Les estratègies de comunicació triades (o la manca d’estratègies) poden tenir un impacte negatiu en els col·lectius més apartats dels nuclis de decisió, sigui perquè parlen llengües minoritàries o minoritzades, sigui perquè els missatges institucionals es redacten des de perspectives alienes, sigui perquè no es distribueixen a través de les seves xarxes de relació formals o informals, sigui per altres causes.

Les crisis accentuen les posicions marginals i les desigualtats i, en general, aguditzen problemes socials –i per tant sociolingüístics– existents. Per això mateix, les crisis es poden aprofitar per identificar i conceptualitzar aquests problemes, amb l’objectiu d’abordar-los i resoldre’ls millor en el futur. Això ha ocorregut, precisament, amb l’emergència sanitària per covid, que com mostren els articles del monogràfic sobre “Llengua i COVID-19” ens ha proporcionat aprenentatges de cara a possibles emergències futures, però també per a la gestió diària de les llengües en l’àmbit sanitari. En aquest marc, la jornada busca aprofundir en aquesta reflexió parant una atenció especial a l’ús de diferents tipus de llengües (llengües oficials, llengües minoritzades com el català, llengües de la població assentada històricament en un territori i llengües de la immigració). Quins criteris i pautes d’ús lingüístic s’haurien de seguir en la comunicació institucional? Com es poden preparar les institucions per estar a punt per aplicar aquests criteris quan sorgeix una crisi? Quins models i experiències poden servir de referents? Quins aprenentatges ens poden ajudar a transformar i millorar les polítiques institucionals sobre l’ús de les llengües en aquests contextos?

La jornada del 28 de setembre s’obrirà, després de la preceptiva obertura institucional a càrrec d’Ismael Peña-López (director de l’EAPC) i Avel·lí Flors-Mas (director de l’RLD), amb les intervencions d’Ingrid Piller (Macquaire University, Austràlia) i d’Isidor Marí Mayans (Institut d’Estudis Catalans), en què els ponents compararan diferents models de comunicació, llengües i salut en situacions de crisi, i que moderarà Eva Codó Olsina (Universitat Autònoma de Barcelona i Consell de Redacció de l’RLD).

A continuació, Maite Puigdevall Serralvo (Universitat Oberta de Catalunya i Consell de Redacció de l’RLD) moderarà una taula de quatre comunicacions breus en què es plantejarà una anàlisi crítica de diferents experiències de comunicació institucional durant la pandèmia de covid, i que aniran majoritàriament a càrrec d’autors i autores dels articles del monogràfic sobre “Llengua i COVID-19”. En concret, hi haurà les següents intervencions:

Sharon O’Brien i Patrick Cadwell (Universitat de Dublín). Communicating COVID-19 in Multiple Languages: A Maturity Model Assessment of Ireland’s Crisis Communication Practice

Mieke Vandenbroucke (Universitat d’Anvers). Towards an inclusive COVID-19 crisis communication policy in Belgium: insights from a transdisciplinary project

Carla Ferrerós Pagès (Universitat de Girona). Informació sanitària en llengües de la immigració: estratègies comunicatives de les institucions catalanes durant la COVID-19

Gemma Barberà Altimira i Santiago Frigola Segimón (Universitat Pompeu Fabra). L’impacte de la COVID-19 a la comunitat sorda: el cas de la llengua de signes espanyola (LSE) i la llengua de signes catalana (LSC)

El tercer bloc d’intervencions tindrà lloc en format de taula rodona, moderada per la Sra. Patrícia Plaja Pérez, portaveu del Govern de la Generalitat de Catalunya, i tractarà sobre “La pràctica de les polítiques públiques: experiències i aprenentatges de comunicació institucional en l’àmbit de la salut”. La taula vol posar en diàleg diferents agents de l’Administració pública i el món de la recerca de l’àmbit catalanòfon a partir de les intervencions de Laia Brufau Pla, directora general d’Estratègia, Difusió i Comunicació de Salut de la Generalitat de Catalunya; de Joan Albert Villaverde en representació de la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears; de la Dra. Anna Gil Bardají en representació del grup de recerca MIRAS de la Universitat Autònoma de Barcelona, i d’un representant d’una Administració local pendent de confirmació.

La jornada tindrà lloc en format híbrid (es podrà seguir presencialment des de la sala d’actes de l’EAPC, i simultàniament també en línia) i us hi podeu inscriure des d’aquest enllaç del web de l’EAPC. Us animem a unir-vos a la conversa.