L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest desembre el número 78 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, que conté una secció monogràfica amb vuit articles aplegats sota el títol Traducció i interpretació jurídiques en el món de la tecnologia. El número també inclou tres articles més, un de cada una de les seccions de la Revista; dues notes; les tradicionals cròniques legislatives i jurisprudencials, per territoris; i tres recensions.

La secció monogràfica d’aquest número analitza críticament els usos i les possibilitats de les tecnologies de la traducció i la interpretació (TI) en contextos jurídics, amb un èmfasi especial en llengües que han sofert històricament la manca de recursos econòmics, institucionals i textuals. Amb la coordinació externa dels professors Christopher D. Mellinger i Jeffrey Killman i la col·laboració de la membre del Consell de Redacció de la Revista, Esther Monzó-Nebot, el número s’articula en tres àmbits principals: la confecció d’eines de traducció automàtica (TA), l’avaluació dels sistemes de TA amb estudis quasiexperimentals que destaquen la interacció entre persones i sistemes automàtics i la incorporació d’eines de TA i traducció assistida per ordinador (TAO) en la formació en TI jurídiques. Les llengües que es treballen en els estudis recollits són el bosnià/serbi/croata, l’irlandès, l’islandès, el noruec bokmål, el zapoteca, el chinanteca, el mixteca, elcuicatec, el gallec i el grec, a més de l’espanyol i l’anglès.

La resta de seccions inclouen sengles articles dedicats per aquest ordre: a l’anàlisi lexicomètrica i qualitativa del discurs institucional sobre la COVID-19, la d’Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic; a l’estatus jurídic de la llengua de signes, la d’Estudis sobre dret lingüístic, i a la problematització de la llengua i les ideologies catalanes en els discursos mediàtics, la d’Estudis sobre política lingüística i sociolingüística; també publiquem dues notes, una de l’Isidor Marí i una de Moisés Llopis.

Finalment, aquest número conté dotze cròniques legislatives i jurisprudencials, amb novetats normatives que afecten els usos, els drets lingüístics i el règim jurídic de les llengües de diferents territoris de l’Estat espanyol i la Unió Europea. Pel que fa a les recensions, les obres que s’analitzen són Bogarín Díaz, Jesús (2021). Formación léxica y conceptualización jurídica. El vocablo excepción; McLeod, Wilson. (2020). Gaelic in Scotland: polices, movements, ideologies; De Korne, Haley. (2021). Language activism. Imaginaries and strategies of minority language equality.

Avancem, a continuació, els continguts dels estudis i notes del número amb els títols i els resums de cada text.

Secció monogràfica: Traducció i interpretació jurídiques en el món de la tecnologia

01 Technologized legal translation and interpreting: Resource potential, availability, and applications

Jeffrey Killman (associate professor of Spanish at the University of North Carolina at Charlotte) and Christopher D. Mellinger (associate professor of Spanish Interpreting and Translation Studies at the University of North Carolina at Charlotte).

This introduction presents an overview of the special issue of Revista Llengua i Dret / Journal of Language and Law on legal translation and interpreting (TI) in the technologized world. Although legal translation technologies are widely available and accepted in many specialized domains, their use in legal contexts has historically been limited by financial, institutional, and textual resources. The lack of availability hampers the development of high-quality technological applications that can support TI professionals working in legal settings. The contributions to this special issue address the availability and use of resources from different perspectives. Several articles investigate the development of NMT systems by leveraging high-quality resources from under-resourced or related languages, while others assess MT systems as potential resources for translation productivity and quality. Contributions also examine the allocation of institutional resources to train translators and interpreters for work in legal settings.

02 Sharing high-quality language resources in the legal domain to develop neural machine translation for less-resourced European languages: best practices, challenges and applications

Petra Bago (Faculty of Humanities and Social Sciences, University of Zagreb – Croatia), Sheila Castilho (ADAPT Centre, Dublin City University), Edoardo Celeste (School of Law and Government, Dublin City University and ADAPT Centre – Ireland), Jane Dunne (ADAPT Centre, Dublin City University), Federico Gaspari (ADAPT Centre, Dublin City University), Níels Rúnar Gíslason (University of Iceland), Andre Kåsen (National Library of Norway), Filip Klubička (Faculty of Humanities and Social Sciences, University of Zagreb – Croatia), Gauti Kristmannsson (University of Iceland), Helen McHugh (ADAPT Centre, Dublin City University), Róisín Moran (Iconic Translation Machines Ltd. – Ireland), Órla Ní Loinsigh (ADAPT Centre, Dublin City University), Jon Arild Olsen (National Library of Norway), Carla Parra Escartín (Iconic Translation Machines Ltd. – Ireland), Akshai Ramesh (Iconic Translation Machines Ltd. – Ireland), Natalia Resende (ADAPT Centre, Dublin City University – Ireland), Páraic Sheridan (Iconic Translation Machines Ltd. – Ireland), Andy Way (ADAPT Centre, Dublin City University).

This article reports some of the main achievements of the European Union-funded PRINCIPLE project in collecting high-quality language resources (LRs) in the legal domain for four under-resourced European languages: Croatian, Irish, Norwegian, and Icelandic. After illustrating the significance of this work for developing translation technologies in the context of the European Union and the European Economic Area, the article outlines the main steps of data collection, curation and sharing of the LRs gathered with the support of public and private data contributors. This is followed by a description of the development pipeline and key features of the state-of-the-art, bespoke neural machine translation (MT) engines for the legal domain that were built using this data. The MT systems were evaluated with a combination of automatic and human methods to validate the quality of the LRs collected in the project, and the high-quality LRs were subsequently shared with the wider community via the ELRC-SHARE repository. The main challenges encountered in this work are discussed, emphasising the importance and the key benefits of sharing high-quality digital LRs.

03 A lei da Paz-Andrade e o aproveitamento do português para a tradução automática em galego

José Ramom Pichel (investigador pós-doutorado em tecnologias da linguagem no Centro de Investigación en Tecnoloxías Intelixentes da Universidade de Santiago de Compostela [CITIUS]), Iria de-Dios-Flores (investigadora pós-doutorado em tecnologias da linguagem no CITIUS da Universidade de Santiago de Compostela), Pablo Gamallo (professor titular em tecnologias da linguagem no CITIUS da Universidade de Santiago de Compostela), Marco Neves (tradutor profissional e professor convidado no Centro de Estudos Ingleses de tradução e anglo-portugueses [CETAPS] da Universidade Nova de Lisboa).

Para a tradução automática baseada em corpus, seja estatística ou neuronal, são necessários grandes volumes de traduções humanas entre duas línguas. Algumas línguas com poucos recursos não têm volumes suficientemente grandes, mas poderá haver acesso a recursos de línguas ou variedades vizinhas. Contudo, se existem entre ambas relações de parentesco controversas de uma perspetiva sociolinguística, reforçadas por quadros legais, poderão existir entraves institucionais ao desenvolvimento de tradutores automáticos oficialmente reconhecidos pelas autoridades linguísticas da língua com menos recursos. Neste artigo veremos como uma lei, que descongela as polémicas relações linguísticas galego-portuguesas (Lei Paz-Andrade), facilita legalmente o desenvolvimento de tradutores automáticos neuronais (NMT) com bons resultados para o galego, graças à utilização de corpora de português. Finalmente, propõe-se, a partir desta experiência, um método que pode ser aplicado a outras línguas com relações de parentesco controversas para o desenvolvimento de tradutores neuronais.

04 Post-editing vs. translating in the legal context: Quality and time effects from English to Spanish

Jeffrey Killman (associate professor of Spanish at the University of North Carolina at Charlotte) and Mónica Rodríguez-Castro (associate professor of Translation Studies and Spanish at the University of North Carolina at Charlotte).

Limited research has addressed the use of machine translation (MT) with legal texts, while recent data-driven MT approaches have improved quality. The present study reports on the results of an experiment involving 26 translators who post-edited and translated legal texts from English to Spanish. The results show that post-editing led to quality and time gains. The quality gains were statistically significant. Quality was determined using standardized scoring criteria from a professional association, and the time taken to complete the tasks was logged using Translog-II. Participants completed questionnaires before and after the experiment to gather data about demographic variables, previous experience, perceptions of MT post-editing and their reflections on the experiment. There was general agreement among the participants that the machine translation output was beneficial, particularly at the terminological and phraseological levels. However, participant variables related to years of experience or translation credentials did not reveal a demonstrable impact on quality and time.

05 Assessing neural machine translation of court documents: A case study on the translation of a Spanish remand order into English

Francisco J. Vigier-Moreno (Universidad Pablo de Olavide) and Lorena Pérez Macías (Universidad Autónoma de Madrid).

The court translation sector is showing considerable growth in demand due to the increasing number of proceedings involving people who do not speak the language used by the authorities, and particularly across the European Union (EU) since the passing of recent legislation that has enshrined the right to translation of essential documents in criminal proceedings (Brannan, 2017). For the translation of legal texts, machine translation (MT) is not viewed with optimism due to its disregard for the purpose and recipient of the translation (e.g., Wiesmann, 2019; Roiss, 2021), despite its potential for saving time and the benefits it offers at the terminological and phraseological level (Killman, 2014) or at the level of syntax (e.g., Heiss & Soffritti, 2018; Mileto, 2019; Wrede et al., 2020). The aim of this article is to discuss whether translators can benefit from MT when engaging in the challenging yet highly in-demand activity of court translation. This article assesses the quality of English translations of a Spanish remand order produced by three different neural machine translation (NMT) systems (DeepL, eTranslation, and Google Translate), using TAUS evaluation guidelines.

06 Translating law: A comparison of human and post-edited translations from Greek to English

Vilelmini Sosoni (assistant professor of Economic, Legal and Political Translation at the Department of Foreign Languages, Translation and Interpreting, Ionian University), John O’Shea (legal translator and independent researcher), Maria Stasimioti (PhD candidate at the Department of Foreign Languages, Translation and Interpreting, Ionian University).

Advances in neural machine translation (NMT) models have led to reported improvements in machine translation (MT) outputs, especially for resource-rich language pairs (Deng & Liu, 2018), mainly at the level of fluency (Castilho et al., 2017a, 2017b). NMT systems have been used particularly for the translation of technical and life science texts with short, repetitive, formulaic and unambiguous sentence types. In contrast, legal translation studies scholars have depicted legal translation as not particularly compatible with MT, mainly because legal texts include features that pose significant challenges to MT (Killman, 2014; Prieto Ramos, 2015; Matthiesen, 2017). As such, the quality of the output varies according to the legal genre and language pair. Using  MQM-DQF error typology, this study evaluates the quality of the post-edited and human translation (HT) products of two normative property law texts from Greek to English, a language pair considered to be low resourced. The time taken by the two translators who participated in the study to complete these products was monitored, and their attitudes to MT and post-editing (PE) as opposed to HT, i.e., translation from scratch, were analysed. The findings indicate neither productivity gains in the case of PE, nor major differences in accuracy or fluency between the post-edited and HT texts, although the number of errors was slightly higher overall in HTs, with most occurring at the level of accuracy. Conversely, the post-edited versions contained more errors at the levels of style and verity. Finally, the translators’ views on MT and PE were dependent on the MT output quality, while their trust level in the output may have affected the end-product quality.

07 La integración de la traducción automática y la posedición en la traducción jurídica: un análisis DAFO de su implantación en la formación de traducción e interpretación en los servicios públicos

M.ª del Mar Sánchez Ramos (docente e investigadora del Departamento de Filología Moderna, área de Traducción e Interpretación, de la Universidad de Alcalá).

Debido a la creciente automatización de los procesos de traducción y las voces que demandan una mayor atención hacia la traducción automática (TA) como proceso, el presente trabajo describe la investigación llevada a cabo dentro de un programa de posgrado en traducción e interpretación en los servicios públicos (TISP) con el fin de buscar vías que permitan la integración y la consolidación de la TA en los contextos educativos especializados. Para ello, se efectúa un análisis DAFO del programa formativo a partir de los resultados de un cuestionario administrado a una cohorte de alumnado multilingüe (N = 53). Entre las principales conclusiones destaca la necesidad de consolidar los contenidos tecnológicos del máster, así como de desarrollar estrategias que ayuden a la incorporación de la TA como proceso en la traducción jurídica en la TISP del programa de posgrado, tanto entre el alumnado como entre el profesorado. Se plantean estrategias de corte reorientativo, como puede ser una mayor coordinación entre docentes, y de supervisión, como la creación de redes docentes que trabajen en líneas de mejora y ayuden a la plena incorporación de la TA como proceso en la traducción jurídica en la TISP. Se espera que este análisis y sus resultados puedan ser de aplicación en otros estudios de similares características que pretendan evaluar la integración de la TA en la traducción especializada o en un programa de formación de la misma.

08 Situación sociolingüística y recursos tecnológicos en la formación de intérpretes y traductores de lenguas indígenas en Oaxaca

Lorena Córdova-Hernández (Facultad de Idiomas, Universidad Autónoma Benito Juárez de Oaxaca), Mariana Vásquez Jiménez (MTILI, Facultad de Idiomas, Universidad Autónoma Benito Juárez de Oaxaca ) y María del Sagrario Velasco García (MTILI, Facultad de Idiomas, Universidad Autónoma Benito Juárez de Oaxaca).

A nivel mundial, la traducción e interpretación de lenguas ha experimentado un notable desarrollo tecnológico. Sin embargo, en el caso de las lenguas indígenas, la fragmentación derivada de la particularidad de cada variedad lingüística y la ausencia de material disponible para el desarrollo de recursos utilizables en diferentes soportes tecnológicos que faciliten y garanticen la calidad de estos ejercicios plantean retos. Esto, a su vez, impone trabas para cumplir con los derechos humanos lingüísticos de estos pueblos. Este artículo se centra en la reflexión sobre la tecnología y la didáctica para la traducción y la interpretación de lenguas indígenas en servicios públicos, especialmente, en el ámbito de Justicia. En ese marco, se hace especial hincapié en las posibilidades a disposición de un programa de posgrado de reciente creación en el estado de Oaxaca (México) para desarrollar proyectos y aunar esfuerzos que generen, promoción tras promoción, el refuerzo necesario a las políticas bienintencionadas de traducción e interpretación de lenguas indígenas adoptadas por el Estado mexicano como parte de los derechos humanos lingüísticos de sus pueblos.

Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic

09 Exploració lexicomètrica del discurs sobre la COVID-19. Anàlisi de quatre contextos institucionals estatals i supranacionals

Albert Morales Moreno (investigador postdoctoral. Centre for Legal and Institutional Translation Studies (Transius). FTI – Université de Genève).

L’11 de març de 2020, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) classifica l’epidèmia de la SARS-CoV-2 com a pandèmia. En poques setmanes, el virus infecta milers de persones, paralitza l’economia mundial i els estats adopten mesures d’urgència per tal de contenir-lo i evitar la saturació dels sistemes sanitaris nacionals.

Aquesta recerca explora lexicomètricament un corpus integrat per quatre subcorpus comparables (en anglès, francès i castellà) que inclouen discursos del període de l’1 de gener de 2020 al 30 de setembre de 2021 sobre la gestió de la COVID-19 pronunciats en els contextos institucionals següents: l’OMS, la Comissió Europea (CE), el Govern d’Espanya (ES) i la República francesa (FR).

L’estudi parteix d’un marc teòric i metodològic basat en la lingüística de corpus, la lexicometria i l’anàlisi del discurs. S’adopta com a punt de partida el vocabulari utilitzat en els discursos de l’OMS per analitzar-ne qualitativament les paraules més emprades i comparar-ne els usos amb la resta de subcorpus. Es caracteritzen els usos del vocabulari amb relació a la diversitat de mesures d’emergència adoptades, el lèxic bel·licista i, en darrer lloc, el vocabulari amb relació a valors, qualitats i capacitats.

Estudis de política lingüística i sociolingüística

10 Putting policy into practice: The problematisation of Catalan language planning and ideologies in media discourse

Farah Ali (DePauw University).

The revitalisation of the Catalan language has been an ongoing effort in Catalonia for decades. The language policies that have stemmed from this effort have perpetuated ideologies that promote the use and legitimisation of Catalan as both an official and a vehicular language. While this effort is widely regarded as an example of successful language revitalisation, the process has not been without conflict between Spanish and Catalan, particularly in terms of domains of use and disparate attitudes towards the two languages (Newman & Trenchs-Parera, 2015; Woolard, 2016; Soler & Gallego-Balsà, 2019; Ianos et al., 2020). Given that these policies aim to be implemented in public sectors, the objective of this study is to examine how media discourse represents language practices in such domains. Using critical discourse analysis, the present study draws on articles from Madrid- and Catalonia-based news sources that focus on language use in public sectors. While differing perspectives on language use frequently appear together in the same texts, Madrid- and Catalonia-based sources at times use different linguistic strategies to report the same events and often produce seemingly contradictory discourse, such as reporting language discrimination against both Spanish and Catalan speakers in the same domains.

Estudis de dret lingüístic

11 Essential framework of the legal status of sign language: Recognition and officiality

Filipe Venade de Sousa (PhD in Public Legal Sciences by the School of Law of the University of Minho (Braga, Portugal). Professor at the Lisbon School of Law at the Catholic University of Portugal and at the Higher School of Education at the Polytechnic Institute of Porto.

The present article aims to contribute to understanding the meaning and scope of  recognition and officiality of the legal status of sign languages – using the example of the legal status of Portuguese Sign Language and Catalan Sign Language – with respect to the United Nations Convention on the Rights of Persons with Disabilities (CRPD). To a certain extent, the Convention seeks to respond to and protect the inherent rights of deaf people, according special consideration to their inherent rights in linguistic matters. Although the fundamental definition of officiality in the respective sign language statutes may vary  according to the national legal system of the sign language in question, it can be said that the minimum presuppositions of officiality under the Convention are that the State recognize sign language as a fully-fledged language, with such characteristics as to make it a legitimately valid means of communication used in interactions between deaf people and public authorities in general.

Notes i informació

12 L’atenció sociosanitària en un marc de doble oficialitat lingüística: una perspectiva internacional

Isidor Marí Mayans (Universitat Oberta de Catalunya).

El 27 d’abril de 2022 va tenir lloc a l’Hospital de Son Espases, de Mallorca, la Jornada sobre Llengua i Qualitat de l’Atenció Sanitària, organitzada conjuntament per la Direcció General de Política Lingüística i el Servei de Salut del Govern de les Illes Balears.

A part dels parlaments institucionals, hi va haver intervencions de la doctora Anne Leis, presidenta de la Société Santé en Français, del Canadà, i de la doctora Elena Muñoz, especialista en comunicació mèdica, seguides d’una taula rodona amb representants dels diferents sectors implicats. Personalment hi vaig presentar un resum de les aportacions fetes a aquesta temàtica en un número doble (15-16) de la revista Minorités Linguistiques et Société, Linguistic Minorities and Society, de la Universitat d’Ottawa, dedicat específicament a oferir una perspectiva internacional sobre el tractament de les llengües en l’atenció sociosanitària en contextos de doble oficialitat lingüística, que en bona part recull aquest text.

13 L’alumnat de català com a llengua addicional a Xile

Moisés Llopis i Alarcón (coordinador de la Unitat d’Idiomes Instrumentals, Departament de Lingüística, Facultat de Filosofia i Humanitats, Universitat de Xile).

Aquesta nota té com a objectiu establir les característiques que defineixen el perfil dels estudiants de català com a llengua addicional de les dues universitats xilenes (Pontifícia Universitat Catòlica de Xile i Universitat de Xile) on s’imparteixen assignatures de llengua, literatura i cultura catalanes entre els anys acadèmics 2015 i 2022, a partir d’una enquesta amb 539 respostes. L’estudi analitza quatre variables dels estudiants: sociodemogràfiques, acadèmiques, lingüístiques i de grau de contacte amb la llengua i la societat catalanes. Els resultats obtinguts corroboren la caracterització obtinguda en estudis precedents, alhora que deixen entreveure alguns trets específics de la realitat xilena.