Quan ja comencen a quedar lluny les vacances de Pasqua, ens trobem a les envistes de la diada de Sant Jordi, la festa de la rosa i del llibre. Com cada any, el blog ens afegim a la celebració amb deu recomanacions de lectures, que comparteixen el fet d’haver estat publicades recentment (totes són aparegudes entre 2022 i 2023) i de tractar algun dels temes d’interès de la Revista de Llengua i Dret i de les tres seccions que n’integren el Consell de Redacció: dret lingüístic, llenguatge administratiu i jurídic, i política lingüística i sociolingüística.
Enguany, com no podia ser d’altra manera en un context d’ofensiva judicial contra l’escola catalana, hi fa èmfasi amb tres obres que s’ocupen de manera monogràfica del model lingüístic educatiu de Catalunya.
Com és habitual, la selecció fa especial èmfasi en llibres que aborden la realitat de la llengua catalana des de diferents angles. Enguany, com no podia ser d’altra manera en un context d’ofensiva judicial contra l’escola catalana, ho fa amb tres obres que s’ocupen de manera monogràfica del model lingüístic educatiu de Catalunya. A banda d’aquestes coincidències, hi trobareu força diversitat: des del punt de vista temàtic (des dels primers documents escrits en català fins a l’argot juvenil actual, passant pel paper de l’ús lingüístic en la construcció de desigualtats entre homes i dones en el camp polític), però també de l’idioma de publicació (català, castellà, gallec i anglès) o de l’orientació (més acadèmica i orientada a un públic expert, o més divulgativa i orientada al públic general).
El Consell de Redacció i la coordinació del blog aprofitem aquest apunt per agrair de manera sincera totes les aportacions que investigadors i professionals ens feu arribar. Gràcies a la vostra col·laboració desinteressada, el blog de la Revista de Llengua i Dret pot continuar exercint la seva funció d’espai de referència per al seguiment de l’actualitat de la llengua catalana (dins del món jurídic i des d’un punt de vista jurídic –i sociolingüístic), i també esdevenir una finestra oberta a la realitat d’altres llengües (des de l’any passat, llengües orals com el cors, l’eslovè, l’èuscar, el gaèlic irlandès, el gallec o el guaraní, llengües de signes com la catalana, la italiana i la portuguesa, i fins i tot una llengua construïda com l’esperanto).
A totes les persones que col·laboreu amb el blog o que ens llegiu setmanalment: us desitgem una bona diada de Sant Jordi!
Alturo, Jesús, i Alaix, Tània. (2023). Lletres que parlen. Viatge als orígens del català. La Magrana. ISBN 9788419334053
Un recorregut on es descobrirà una nova datació de les còpies manuscrites, d’algunes de les quals s’identifiquen l’autor i l’origen, cosa fins ara mai no assajada. Es proposa una sola traducció –i no dues– al català del Liber iudicum; una tasca duta a terme sota la direcció del jutge de Barcelona Ponç Bonfill Marc, a qui els autors reconeixen un paper important també en la recopilació dels Usatges. El llibre, amb edicions crítiques completament noves dels primers textos en català, presenta també una primera llista d’escriptors catalans del període preliterari.
Un panorama emocionant que ens permetrà de veure els veritables motius de l’aparició del català escrit (i de les altres llengües romàniques). En definitiva, una visió totalment nova, exposada de forma planera, però basada en tot moment en el mètode més rigorós, sense que hi manqui la fina ironia, ni una simpàtica paròdia en català propi del segle XI.
Codó, Eva (ed.). (2022). Global CLIL. Critical, Ethnographic and Language Policy Perspectives. Routledge. ISBN 9780367706500
This collection turns a critical lens on Content and Language Integrated Learning (CLIL) research, making the case for a sociolinguistic-informed approach towards investigating social inequalities and making visible issues, processes and actors overlooked in CLIL research.
The volume seeks to expand the borders of existing CLIL scholarship through situated ethnographic perspectives, highlighting the value of a critical sociolinguistic perspective in illuminating the relationship between the emergence of CLIL and specific socio-political and economic conditions in contemporary multilingual education. Drawing on examples from Europe, Latin America, Australia and Asia, the book focuses on exploring inequities in CLIL policy and implementation across different institutional contexts and demonstrates the ways in which CLIL extends beyond the classroom as situated in multiple and changing networks of interest, policy and practice.
Mas Craviotto, Xavier, Soler Mañe, Clara, i Viladomat Monterde, Gerard. (2023). Petem-ho!: manual de català per a boomers i millenials. Rosa dels vents. ISBN 9788418062803
Un llibre indispensable sobre l’argot juvenil perquè els boomers i els millennials no acabin fent cringe! Això és un manual de català per a tu, boomer o millennial –naturalment, si hi ha algun lector curiós de la generació Z o Alfa, benvingut. En aquestes pàgines podràs resoldre dubtes existencials sobre aquestes paraulotes i expressions que diem els més joves. Intentarem ajudar-te a entendre per què els adolescents xerren com xerren. S’han acabat les cares de circumstàncies quan el teu net, fill o nebot parla amb un codi indesxifrable. El desxifrarem, no et preocupis! Ja no faràs el préssec a les xarxes quan no entenguis les piulades de l’influencer jove de torn. Podràs veure sèries adolescents tranquil i sense patir. Vaja, que aquest llibre serà tota una teràpia de rejoveniment lingüístic, ja ho veuràs! A punt? Doncs relaxa’t i respira…
Mendonca, Daniel. (2023). El lenguaje del derecho. Marcial Pons, Ediciones Jurídicas y Sociales. ISBN 9788413815565
Este estudio se centra en el lenguaje del derecho. La unidad de análisis son las normas. De acuerdo con una larga y fecunda tradición filosófica, denominada “tradición normativista”, el derecho es concebido como un sistema de normas. Así, el concepto de norma ocupa un lugar central en la ciencia jurídica y en la filosofía del derecho. En las últimas décadas, sin embargo, se ha mostrado especial interés por identificar distintos tipos de normas jurídicas. El modelo normativista simple, basado en un tipo elemental de norma (norma coactiva), ha sido prácticamente abandonado. En su reemplazo, a partir de la segunda mitad del siglo pasado, se ha desarrollado y consolidado un modelo normativista sofisticado, basado en diferentes tipos de normas. Desde esa perspectiva, el derecho es un fenómeno normativo particularmente complejo: el derecho organiza el poder (normas de competencia, normas de procedimiento, normas de cambio), regula conductas (normas prescriptivas), consagra derechos (normas permisivas), define conceptos (normas definitorias), impone presunciones (normas de presunción), genera ficciones (normas de ficción), reconoce costumbres (normas consuetudinarias) y establece sanciones (normas penales). De este modo, el derecho configura la realidad jurídica y fija nuestra posición en ella. Sin mucha conciencia, vivimos dentro de ese mundo de normas.
Pla Boix, Anna M. (2022). En defensa del model lingüístic de l’escola a Catalunya. Reflexions per a un debat crític des del dret constitucional. Institut d’Estudis de l’Autogovern, Col·lecció de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, núm. 13. ISBN 9788418986673
Aquesta monografia proposa una revisió del model lingüístic en l’ensenyament no universitari a Catalunya, tant de la normativa que el regula com de la jurisprudència que l’interpreta, des del marc conceptual que ofereixen les disciplines del dret constitucional i la ciència política. L’estudi abraça, temporalment, des del restabliment de la democràcia fins a l’actualitat. Ofereix una perspectiva històrica perquè les bases vertebradores d’aquest model es forgen jurídicament amb el restabliment de la democràcia i s’han mantingut inalterades al llarg d’aquests quatre decennis.
Enllaç al llibre en format electrònic
Pradilla, Miquel Àngel (ed.). (2022). Catalan Sociolinguistics: State of the art and future challenges. John Benjamins Publishing Company. ISBN 9789027212740
L’objectiu de l’obra Catalan Sociolinguistics. State of the Art and Future Challenges és donar compte, de manera sumària, dels grans vèrtexs en què s’ha manifestat l’estudi de la relació entre llengua i societat en la comunitat lingüística catalana, la recepció que s’ha fet dels plantejaments internacionals i l’adaptació domèstica. Cada tradició sociolingüística ha interpretat la interacció esmentada amb plantejaments específics. La catalana, per exemple, ha apostat per una visió integradora de tot un seguit de treballs que arriben des d’àmbits temàtics diversos (economia, dret, ciència política, comunicació, ecologia, variació lingüística, antropologia, etc.). Així, en el llibre que el lector té a les mans, els autors dels diferents capítols, reconeguts especialistes en la matèria avaluada, ens han ofert mirades complementàries que ens permetran avançar cap a una anàlisi de conjunt, una tasca que es mostrava peremptòria en el marc d’un horitzó finalista de cohesionar internament la disciplina.
Ramallo, Fernando. (2022). O cumprimento da Carta europea para as linguas rexionais ou minoritarias. Càtedra de Drets Lingüístics, Universitat de València. ISBN 9788409375196
O principal obxectivo deste libro é propoñer unha clasificación das linguas minoradas europeas daqueles Estados que ratificaron a Carta Europea para as Linguas Rexionais e Minoritarias do Consello de Europa, a partir dunha análise das conclusións recollidas nos informes de seguimento elaborados polo Comité de Expertos/as (COMEX), responsábel de monitorizar o cumprimento dos compromisos adquiridos por cada Estado para cada unha das linguas.
Enllaç al llibre en format electrònic
Ridao, Joan. (2023). Una història del català a l’escola: del Decret de Nova Planta al 25% de castellà. Pòrtic edicions. ISBN 9788498095326
Deia Unamuno que la imposició del castellà havia estat la més gran obra cultural d’Espanya, de manera que la resta de llengües de l’Estat acabarien morint en pau. La realitat és que el català és ben viu, a pesar de la persecució de què ha estat objecte. Són diverses les obres que ho analitzen des de la perspectiva historiogràfica. El treball de Ridao se centra, però, en l’àmbit de l’ensenyament –vist com un camp estratègic pel supremacisme castellà–, en què s’han manifestat amb més virulència els atacs contra la llengua catalana, des de la Nova Planta borbònica a principis del segle XVIII fins a la recent imposició del 25% de castellà, passant pels períodes liberals i absolutistes del XIX, la dictadura de Primo de Rivera, la Segona República o el franquisme. El repàs exhaustiu de les decisions polítiques i les lleis dels darrers tres segles a Espanya posen en relleu allò que el ministre Wert, com abans Primo de Rivera, havien dit: «Hay que españolizar a los niños catalanes».
Riera, Elvira, i Sendra, Montserrat. (2022). Immersió lingüística: una immersió ràpida. Tibidabo Ediciones. ISBN 9788413479781
Què és la immersió lingüística? Una pregunta ben simple que té una resposta força complexa. El llibre que teniu a les mans mira d’explicar-ho d’una manera divulgativa i entenedora: des del concepte d’immersió lingüística fins a les característiques concretes d’aquesta tècnica pedagògica. A través d’una retrospectiva sobre la creació del model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya i les raons que el van justificar als anys vuitanta del segle passat, s’explica com ha evolucionat i com és el model actualment, quins resultats aconsegueix i quins són els reptes que ha d’afrontar de cara al futur.
Shaw, Sylvia. (2022). Women, Language and Politics. Cambridge University Press. ISBN 9781107440265
This book addresses the problem of the underrepresentation of women in politics, by examining how language use constructs and maintains inequality in political institutions. Drawing on different political genres from televised debates to parliamentary question times, and fifty interviews with politicians between 1998 and 2018, the book identifies the barriers and obstacles women face by considering how gender stereotypes constrain women’s participation, and give them additional burdens. By comparing the UK House of Commons with newer institutions such as the Scottish Parliament, the National Assembly for Wales, and the Northern Ireland Assembly, it asks: how successful have newer institutions been in encouraging equal participation? What are the interactional procedures that can be thought of as making an institution more egalitarian? It also explores the workings and effects of sexism, fraternal networks, high visibility in the media, and gendered discourses, through detailed case studies of Theresa May, Julia Gillard and Hillary Clinton.
Ya he leído varios de Daniel Mendonca, los recomiendo mucho.