Plataforma per la Llengua va encarregar el 2021 una enquesta sobre usos, actituds i representacions lingüístiques entre els advocats dels 14 col·legis de Catalunya. L’enquesta la va dur a terme el gabinet GESOP i es va fer a una mostra de 800 advocats dels 32.844 col·legiats l’any 2021 en els 14 col·legis catalans. Això suposa que els resultats tenen un marge d’error de ± 3,5% (NC = 95,5% i p=q=0,5). Els punts de recollida d’informació van ser jutjats d’arreu del territori (amb una representació proporcional al seu pes i incloent-hi l’Audiència Provincial de Barcelona) i la seu de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.
L’objectiu de l’enquesta era investigar els usos lingüístics d’un dels operadors jurídics més importants, i en cas que l’ús del català hi fos baix, conèixer-ne els motius. De fet, alguns recomptes puntuals fets prèviament en alguns jutjats ens indicaven que són poques les demandes que es presenten en català, però encara no es disposava de dades extrapolables a la totalitat.
El resultat més notori de l’enquesta és que, tot i que el català no és residual a la professió, sí que acaba sent-ho en determinats usos lingüístics. El català és la llengua habitual majoritària en el col·lectiu de l’advocacia.
El resultat més notori de l’enquesta és que, tot i que el català no és residual a la professió, sí que acaba sent-ho en determinats usos lingüístics. El català és la llengua habitual majoritària en el col·lectiu de l’advocacia: el 48,9% dels advocats responen que tenen el català com a llengua habitual, als quals s’ha d’afegir un 14,9% de bilingües amb el català i el castellà com a llengües habituals. Convé destacar que aquestes xifres superen la mitjana d’ús del català entre la població catalana, atès que, segons les dades l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Població 2018 (la darrera enquesta de referència encarregada per la Generalitat de Catalunya) el català és la llengua habitual del 36,1% dels residents a Catalunya, mentre que un 7,4% tenen com a llengües habituals el català i el castellà, un 48,6% el castellà i un altre 7,4% parla habitualment altres llengües o combinacions de llengües.
El català és també la llengua majoritària de les converses entre advocats: un 44,0% dels enquestats responen que parlen habitualment en català amb els altres advocats, un 31,7% ho fa en català i castellà per igual i un 23,4% ho fa habitualment en castellà.
Pel que fa a les relacions amb els clients, el castellà hi és la llengua majoritària: un 44,3% dels advocats afirmen que es relacionen sempre o majoritàriament en castellà amb els clients, però també un 29,3% ho fa sempre o majoritàriament en català i un 22,8% ho fa en castellà i català per igual. Aquesta dada pot explicar-se, en part, per la conjunció de la llengua habitual dels advocats amb la llengua habitual dels clients.
Així doncs, veiem que un col·lectiu que és majoritàriament catalanoparlant deixa de fer servir la llengua de manera majoritària quan presenta escrits o quan parla en sala.
L’enquesta, però, ofereix dues dades d’ús que contrasten amb les dades d’ús amb els altres advocats o amb els clients: un 45,8% dels enquestats responen que fan servir sempre o gairebé sempre el castellà en les seves actuacions orals als jutjats i un 57,3% no hi presenta mai o gairebé mai els escrits en català. Només un 20,6% dels advocats respon que parla en català als jutjats de manera habitual (gairebé la meitat dels quals fan servir el català i el castellà per igual) i només un 18,1% presenta escrits amb més o menys assiduïtat en català. Així doncs, veiem que un col·lectiu que és majoritàriament catalanoparlant deixa de fer servir la llengua de manera majoritària quan presenta escrits o quan parla en sala.
Quins són els motius d’aquest infraús de la llengua? Preguntats per quin motiu no fan servir més el català a les actuacions orals, els tres motius que apareixen amb més freqüència són veure’s condicionat per la llengua dels jutges (47,6%), la formació jurídica en castellà (20,6%) i l’adaptació a l’idioma dels altres (12,1%). Quan se’ls pregunta per què no el fan servir més en els escrits que presenten als jutjats, els tres principals motius esgrimits són que s’han format en castellà (36,0%), veure’s condicionat per la llengua dels jutges (23,7%) i disposar de les lleis o manuals en castellà (10,3%).
Algunes de les raons ja les havia apuntades Plataforma per la Llengua (2020) en l’estudi “Quins obstacles impedeixen l’ús del català a la justícia?”. Una de les més habituals és la llengua de la formació i és que el 76,4% dels advocats enquestats el 2021 afirmen haver estudiat la carrera majoritàriament en castellà, fet que inclou el 65,4% dels menors de 41 anys, que han estudiat la carrera en els darrers anys. Així doncs, el castellà continua sent la llengua principal de formació dels advocats que exerceixen a Catalunya.
Un 68,9% dels enquestats considera que, a la pràctica, el català està en inferioritat de condicions en l’àmbit de la justícia en comparació amb el castellà i només un 10,4% dels advocats opina que fer servir el català et facilita la feina. Fins i tot, un 34,4% dels advocats (si només es tenen en compte els catalanoparlants, la xifra s’eleva fins a un 38,3%) pensen que fer servir el català pot perjudicar els interessos dels seus clients –un 11,1% dels advocats creu que passa en la majoria de jutjats i un 23,3% pensa que passa en alguns jutjats. Aquestes dades mostren que una part important de l’advocacia percep una desigualtat important en el tracte de la llengua i que un grup, minoritari però nombrós, se sent intimidat de fer-lo servir.
L’enquesta explora, a més, les estratègies que es podrien portar a terme perquè el català tingués més presència a la justícia. Un 57,1% dels enquestats proposen mesures per augmentar el coneixement del català entre els jutges i fiscals. Concretament, un 63,4% dels advocats considera que conèixer el català hauria de ser un requisit per als jutges i magistrats que vulguin treballar a Catalunya.
Les inèrcies de l’Administració de justícia centralitzada, la poca formació en català dels advocats, concretament, i els operadors jurídics, en general, encotillat tot en un marc jurídic que privilegia l’ús del castellà, desemboca en una desigualtat real del català en l’àmbit de la justícia. Com ja vam apuntar al nostre estudi de 2020, el dret d’usar el català a la justícia està garantit en el vessant estrictament formal. Tot i les recomanacions del Consell d’Europa per modificar la Llei orgànica del poder judicial i assegurar l’ús de les llengües cooficials en els procediments judicials, el Parlament espanyol encara no ha acomplert la seva tasca.
A Plataforma per la Llengua considerem que per millorar la situació del català a l’àmbit de la justícia s’ha de posar el focus especialment en el jovent.
Un cop valorada la informació que aporta l’enquesta, a Plataforma per la Llengua considerem que per millorar la situació del català a l’àmbit de la justícia s’ha de posar el focus especialment en el jovent: cal fer del català la llengua principal de la formació jurídica a Catalunya i disposar de la normativa traduïda al català.
És imprescindible capacitar lingüísticament el personal de l’Administració de justícia, formar-lo tant en el coneixement de la llengua com en el respecte als drets lingüístics i exigir el requisit del català per a jutges i el personal al servei de l’Administració de justícia.
La promoció del català a la justícia afronta uns reptes que aquesta enquesta confirma. Els advocats catalans que negocien normalment en català però després no l’empren amb l’Administració de justícia han explicat diversos motius pels quals no fan servir més el català, i els principals es vinculen a la formació i a una adaptació a la llengua dels jutges o del sistema judicial.
Caldria analitzar quines són les causes d’aquesta autorepressió que porta a advocats catalanoparlants a amagar la llengua.
Aquest darrer aspecte posa de manifest les limitacions de disposar d’un dret lingüístic si després no s’està disposat a exercir-lo. Caldria analitzar quines són les causes d’aquesta autorepressió que porta a advocats catalanoparlants a amagar la llengua. Les hipòtesis poden ser diverses: elements de diglòssia, voluntat d’agradar a aquella persona que té una posició de poder, sensació d’intimidació, etc. Possiblement, una anàlisi qualitativa permetria detectar aquestes causes i afavoriria una bona tria de les actuacions que poden dur-se a terme per trencar amb aquesta dinàmica.
Cal plantejar, d’una banda, el marge de què disposen els poders autonòmics, sovint més sensibles a la recuperació del català, per a fer front a aquestes qüestions. I, d’altra banda, si vertaderament existeixen opcions reals d’impulsar canvis en l’àmbit de decisió dels poders de l’Estat espanyol que puguin mitigar aquesta inèrcia.
Pel que fa a la formació, l’enquesta confirma que l’ús del català és molt limitat en la formació jurídica. Si l’àmbit universitari és un dels menys jeràrquics de l’Administració i sabent que és urgent prendre mesures perquè la formació en català sigui una prioritat, és aquest un tema prioritari dels poders públics catalans per poder revertir la situació?
L’enquesta sobre usos, actituds i representacions lingüístiques ens ha permès conèixer una mica més l’estat del català en l’àmbit de la justícia. I si cal resumir l’estudi en una frase, ja ho vam exposar en la primera presentació de l’enquesta: el català no és residual a la justícia, l’hi fan.
Òscar-Adrià Ibáñez Ferreté
Responsable de drets lingüístics, consum i administracions públiques a la Plataforma per la Llengua
Marina Pellín Aznar
Advocada de Plataforma per la Llengua i tècnica en drets lingüístics