La normativa, al dia
La codificació normativa de la llengua catalana, a càrrec de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), s’articula a través de tres obres fonamentals: la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC), l’Ortografia catalana (OIEC) i el Diccionari de la llengua catalana (DIEC). L’IEC va publicar la GIEC i l’OIEC els anys 2016 i 2017, respectivament, i des del juny de l’any passat podem consultar aquestes obres en línia als portals giec.iec.cat i oiec.iec.cat. En el cas de l’OIEC, la nova edició en línia va incorporar les modificacions aprovades per l’IEC el 2021, un cop acabat el període de carència que es va establir per a la implantació de les novetats ortogràfiques.
La publicació dels nous textos normatius va suposar la concreció i ampliació de nombroses qüestions gramaticals i ortogràfiques que havien quedat només apuntades en les obres normatives de Pompeu Fabra, publicades durant la primera meitat del segle XX.
L’adaptació de l’Optimot als canvis normatius va materialitzar-se en diverses actuacions. Entre aquestes destaca l’actualització de les fonts integrades del cercador.
La nova normativa a l’Optimot
L’adaptació de l’Optimot als canvis normatius va materialitzar-se en diverses actuacions. Entre aquestes destaca l’actualització de les fonts integrades del cercador amb les versions corresponents revisades segons la nova normativa: els verbs conjugats, el DIEC, els diccionaris terminològics del TERMCAT, els diccionaris bilingües d’Enciclopèdia Catalana, alguns opuscles de la Secretaria de Política Lingüística i les fitxes de l’Optimot.
A més, es va incorporar la versió provisional de l’Ortografia catalana de l’IEC al cercador, on va estar disponible mentre va ser vàlida. Un cop acabat el període de carència, l’any 2021, l’IEC va introduir algunes modificacions en el text i va aprovar-ne la versió definitiva, que es pot consultar en el portal abans esmentat.
La difusió de la nova normativa
La tasca de difusió dels canvis normatius es va vehicular a través del blog de l’Optimot i, sobretot, a través de les anomenades fitxes de l’Optimot, que són una font d’informació que presenta els fenòmens més rellevants d’una manera concisa i didàctica. Les fitxes són elaborades per lingüistes de l’Optimot, amb la col·laboració dels organismes que en formen part: la Secretaria de Política Lingüística, l’Institut d’Estudis Catalans i el Centre de Terminologia TERMCAT. L’Institut d’Estudis Catalans, com a responsable de l’establiment de l’obra normativa, és l’organisme que valida les fitxes de l’Optimot corresponents a qüestions de lèxic general, fonètica i prosòdia, ortografia, sintaxi, morfologia, toponímia i antroponímia.
Es van identificar els aspectes que presentaven canvis arran de la publicació de la nova normativa, seguint dos grans eixos: novetats ortogràfiques i novetats gramaticals.
Es van identificar els aspectes que presentaven canvis arran de la publicació de la nova normativa, seguint dos grans eixos: novetats ortogràfiques i novetats gramaticals. Les novetats ortogràfiques es van plasmar en vint-i-dues fitxes d’ortografia que contenien novetats, completades el 2021 amb sis fitxes més per incorporar-hi els canvis de la versió definitiva de l’Ortografia catalana. Pel que fa a la introducció de les novetats gramaticals, es va organitzar en quatre blocs segons la categoria lingüística de cada novetat: sintaxi, morfologia verbal, morfologia nominal i lèxic general. Des del 2016 i fins avui, s’han modificat o creat de nou unes cent vuitanta fitxes amb canvis gramaticals.
En les fitxes revisades que presentaven canvis normatius s’hi va introduir el títol addicional «Nova gramàtica», per a les qüestions gramaticals, i «Novetats ortogràfiques», en el cas de les fitxes d’ortografia. Els títols permetien localitzar conjuntament totes les fitxes que incloïen novetats i fer el seguiment dels canvis introduïts. Aquest any 2023, set anys després, aquests títols s’estan retirant de les fitxes perquè el contingut ha deixat de ser novetat.
Novetats en el llenguatge jurídic i administratiu
En la mesura que la normativa és transversal a tots els àmbits de la llengua, els canvis normatius afecten també aspectes lingüístics habituals en la redacció jurídica i administrativa. S’exposa tot seguit una petita mostra de canvis introduïts en les fitxes de l’Optimot de mots o expressions que s’usen habitualment en textos d’aquest àmbit.
Un dels aspectes en què s’han introduït novetats és el de les locucions conjuntives i prepositives. Usos de locucions que tradicionalment s’havien condemnat i no eren previstos per la normativa han passat a ser admesos:
· donat que. S’admet amb el significat causal de ‘considerant que, tenint en compte que’. Per exemple: L’arrendatari no està obligat a contractar una assegurança d’impagament, donat que no és cap despesa de la finca.
· al respecte. Es pot fer servir sense cap complement al darrere, al costat de les locucions respecte de i respecte a, que abans de la GIEC ja eren normatives. Per exemple: S’incorpora a l’expedient l’informe emès al respecte.
· degut a. Amb valor causal, s’admet seguida tant d’un sintagma nominal com d’una frase encapçalada per l’expressió el fet que. Per exemple: Acte suspès degut al mal temps; Degut al fet que el delicte ha prescrit, l’acusat ha estat absolt.
· enfront de. S’admet en sentit metafòric amb el significat de ‘oposant-se a’ o ‘davant’. Per exemple: Les dades d’aquest any, enfront de les de l’any passat, indiquen una millora.
· no obstant. Es pot usar com a connector sense el pronom això, si bé les formes això no obstanto no obstant això són les més habituals en els registres formals. Per exemple: Totes les gestions es poden fer en línia; no obstant, algunes cal finalitzar-les presencialment.
· a falta de, a manca de. Aquestes expressions s’admeten amb valor temporal i espacial per indicar el temps restant fins a la finalització d’un termini, l’acompliment d’un fet, la consecució d’una cosa o la distància pendent d’ésser recorreguda. Per exemple: Els incidents es van produir a falta de cinc minuts per al final de l’acte; A manca de tres quilòmetres per a l’arribada, el corredor es va retirar.
La nova normativa ha afectat també l’ús d’alguns verbs. És el cas del verb respondre: abans, en els casos en què va acompanyat d’un complement que representa una pregunta, qüestió o acusació, només se n’admetia l’ús intransitiu (Respondré a les qüestions que m’adrecin) mentre que ara també s’admet el transitiu (Respondré les qüestions que m’adrecin).
Així mateix, hi ha hagut modificacions morfològiques en un àmbit com el plural de les sigles, que tradicionalment no s’incloïa en el terreny de la normativa. Tot i que abans no s’utilitzava cap marca per indicar que una sigla era plural, segons la nova normativa es pot optar per escriure la sigla amb una s final, cosa que pot facilitar-ne la interpretació: els ERO o els EROs (‘expedients de regulació d’ocupació’), les CA o les CAs (‘comunitats autònomes’).
Pel que fa als canvis amb origen en la nova Ortografia catalana, destaca la simplificació de la norma del guionet en els mots derivats per prefixació.
Pel que fa als canvis amb origen en la nova Ortografia catalana, destaca la simplificació de la norma del guionet en els mots derivats per prefixació. Per exemple, quan un prefix s’adjunta a una expressió lexicalitzada o a un mot que porta guionet, ara cal deixar un espai en blanc després del prefix: vice primer ministre, ex Unió Soviètica, actitud anti nord-americana. Així mateix, en els mots prefixats que inclouen grafies especials (una majúscula, una xifra, un símbol, o cometes o cursiva) ara s’escriu un espai en blanc entre el prefix i el mot: ex Iugoslàvia, selecció sub 21, un ex «hippy».
En altres casos, els canvis introduïts no provenen dels nous textos normatius sinó de les modificacions que s’introdueixen semestralment en el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. Per exemple, des del novembre del 2021 el diccionari normatiu admet el verb ostentar per indicar que una persona està en possessió d’un càrrec o d’un títol: Va ostentar el càrrec de gerent durant dues dècades.
Recordeu que podeu consultar el cercador de l’Optimot per resoldre altres dubtes que us sorgeixin a l’hora de redactar textos jurídics i administratius. Per optimitzar les cerques, us recomanem fer servir paraules clau i també activar els filtres del cercador (categoria lingüística, fitxes de l’Optimot, castellà-català, etc.). I, en darrera instància, si el dubte que teniu no us el resol el cercador, podeu enviar la consulta a l’atenció personalitzada.
Aina Domènec Vilaregut
Coordinadora de l’equip de lingüistes de l’Optimot
Referències bibliogràfiques
Institut d’Estudis Catalans. (2016). Gramàtica de la llengua catalana. Institut d’Estudis Catalans.
Institut d’Estudis Catalans. (2017). Ortografia catalana. Institut d’Estudis Catalans.
Institut d’Estudis Catalans. (2007). Diccionari de la llengua catalana [2a ed.]. Enciclopèdia Catalana, Edicions 62.
TERMCAT, Centre de Terminologia. (s. a.). Cercaterm.
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Secretaria de Política Lingüística. (2021). Abreviacions [3a ed.].
Optimot, consultes lingüístiques. (s. a.). Fitxes de l’Optimot Generalitat de Catalunya.
Institut d’Estudis Catalans. (9 de juny de 2022). Les gramàtiques i l’ortografia de l’IEC a un clic. Lloc web de l’Institut d’Estudis Catalans.
Optimot, consultes lingüístiques. (21 de juliol de 2021). Canvis ortogràfics en la versió definitiva de l’Ortografia catalana Blog de l’Optimot.
Optimot, consultes lingüístiques. (26 de juny de 2018). Xarrups de gramàtica a la fresca Blog de l’Optimot.
Optimot, consultes lingüístiques. (21 de desembre de 2017). Ja hem fet cagar el tió! Blog de l’Optimot.
Optimot, consultes lingüístiques. (30 de novembre de 2016). Novetats ortogràfiques Blog de l’Optimot.
Optimot, consultes lingüístiques. (24 de novembre de 2016). Comencem a aplicar les novetats normatives Blog de l’Optimot.