L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà properament el número 79 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, que contindrà una secció monogràfica amb sis articles aplegats sota el títol Llengües, administració electrònica i tecnologies del llenguatge. El número també inclourà quatre articles més a la secció d’Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic; tres a la secció d’Estudis sobre dret lingüístic; tres a la secció d’Estudis sobre política lingüística i sociolingüística; dues notes; les habituals cròniques legislatives i jurisprudencials, per territoris, i tres recensions finals.

La secció monogràfica d’aquest número ha estat coordinada per la catedràtica de Dret Administratiu de la Universitat de Santiago de Compostel·la Alba Nogueira López i vol ser una reflexió sobre l’impacte de la digitalització de l’Administració –i processos concomitants d’extensió de l’ús de tecnologies del llenguatge i de la intel·ligència artificial– en l’ús de les llengües oficials i en els drets lingüístics de la ciutadania. Aquesta secció analitza els reptes, les oportunitats i els problemes amb què es troben les llengües oficials diferents del castellà a l’Estat espanyol en entorns digitals i quines oportunitats de millora existeixen en l’atenció a la comunitat parlant d’aquestes llengües minoritzades. En concret, la secció monogràfica inclou un article sobre les plataformes de contractació pública, una anàlisi de les bases de dades nacionals de subvencions, la revisió del règim competencial de les plataformes i dels registres estatals i tres articles sobre el rol de les tecnologies del llenguatge i la intel·ligència artificial en aquests processos.

La secció d’Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic conté quatre articles sobre l’ús del llenguatge i la comunicació en l’àmbit jurídic, amb un article sobre el rol dels intèrprets als jutjats de Barcelona, dos articles que aborden la intersecció entre llenguatge i violència de gènere i un article centrat en els usos del terme pena en un corpus de textos jurídics en castellà. La secció d’Estudis sobre dret lingüístic posa el focus en la protecció de les llengües regionals a l’Estat francès i en l’avaluació del model lingüístic educatiu de Catalunya des d’una perspectiva europea, en relació amb el compliment de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, una qüestió que s’aborda en dos articles diferents. A la secció d’Estudis sobre política lingüística i sociolingüística s’hi analitza la política lingüística del Quebec i s’hi publiquen dos articles sobre variació lingüística, el primer centrat en l’ús del clític datiu de tercera persona del plural en català en un corpus oral adolescent i el segon en la noció d’estabilitat idiolectal i el seu ús en l’atribució d’autoria en el marc de la lingüística forense.

A més, el número conté dues notes que tracten, d’una banda, sobre la primera docència del dret en llengua catalana i la temàtica jurídica de la revista Estudis Universitaris Catalans, i de l’altra sobre l’ús de les abreviacions en llengua catalana, a partir d’un balanç dels trenta-vuit anys de la publicació de l’article “Abreviacions: un assaig de classificació tipològica”.

Finalment, aquest número conté catorze cròniques legislatives i jurisprudencials, amb novetats normatives que afecten els usos, els drets lingüístics i el règim jurídic de les llengües de diferents territoris de l’Estat espanyol i de la Unió Europea i tres recensions de novetats bibliogràfiques.

Avancem, a continuació, els continguts dels estudis i notes del número 79 amb els títols i els resums de cada text.

Secció monogràfica. Llengües, administració electrònica i tecnologies del llenguatge 

1 Lenguas cooficiales y plataformas de contratación pública: implicaciones lingüísticas de la tramitación electrónica del procedimiento de contratación
Carlos-Alberto Amoedo-Souto (catedrático E.U. de Derecho Administrativo. Universidade da Coruña)

El presente trabajo aborda el régimen jurídico del uso de lenguas cooficiales en los expedientes de contratación pública. En particular, las condiciones de uso de estas lenguas en las plataformas electrónicas relacionadas con la contratación pública.

2 La Base de Datos Nacional de Subvenciones y la lengua
Iñigo Urrutia Libarona (profesor agregado de Derecho Administrativo, Constitucional y Filosofía del Derecho, Universidad del País Vasco / Euskal Herriko Unibertsitatea)

La técnica administrativa de fomento es una de las formas prototípicas de impulso de la normalización lingüística en el sector socioeconómico por parte de los poderes públicos. La actividad de fomento lingüístico presenta una cierta complejidad jurídica, tanto desde la perspectiva competencial como sustantiva, que será analizada en este trabajo. Asimismo, en los últimos tiempos, la actividad subvencional ha de afrontar retos intensos, especialmente los vinculados a las plataformas digitales interoperativas y a la electronificación, que están suponiendo importantes cambios en los procedimientos y en las formas de operar, con efectos sobre los derechos lingüísticos de la ciudadanía, siendo el caso de la Base de Datos Nacional de Subvenciones.

3 Régimen competencial de las plataformas y registros estatales e incidencia sobre los derechos lingüísticos
Julio César Tejedor Bielsa (catedrático de Derecho Administrativo, Universidad de Zaragoza)

El impulso al proceso de transformación digital está generando el surgimiento de plataformas tecnológicas en áreas fundamentales de la acción administrativa. Es el caso de la Base de Datos Nacional de Subvenciones y de la Plataforma de Contratación del Sector Público, pero también de múltiples registros que atienden muy diversas finalidades. En ámbitos de competencia exclusiva estatal o compartida entre el Estado y las comunidades autónomas la regulación de estas plataformas y registros tendió a la centralización, con impacto sobre los derechos lingüísticos, al igual que ocurrió cuando el Estado concretó la condicionalidad para el acceso a fondos de financiación dirigidos a comunidades autónomas y entidades locales en el marco de la normativa de estabilidad presupuestaria y sostenibilidad financiera.

4 Inteligencia artificial, tecnologías y recursos del lenguaje: políticas y derecho para la explotación de corpus y bases de datos
Lorenzo Cotino Hueso (investigador de la Universidad Católica de Colombia y catedrático de Derecho Constitucional, Universidad de Valencia)

El procesamiento automático del lenguaje natural y, en particular, la traducción automática tienen enorme potencial para el español y otras lenguas españolas. Los poderes públicos desde hace una década han fijado los objetivos de las políticas en inteligencia artificial (IA) y lenguas, dotados ahora con más de 1.100 millones de euros en los Proyectos Estratégicos para la Recuperación y Transformación Económica (PERTE) Nueva Economía de la Lengua. Es clave la generación (pública) de infraestructuras, recursos, bases y, sobre todo, corpus lingüísticos que alimentan la IA y otras tecnologías lingüísticas desarrolladas especialmente por el sector privado. El Derecho de la UE tiende hacia la flexibilidad y apertura de estos recursos lingüísticos. No obstante, desde el régimen de propiedad intelectual y el de reutilización de datos, no hay obligación de abrir y poner a disposición estos recursos, sino que los promotores tienen el derecho sui géneris a que no se pueda hacer minería de datos u otros procesados sin su autorización. Se critica la insuficiente regulación. Sobre esta base, es clave la elección de licencias permisivas, como las del ecosistema Meta-Share, de potencial proyección a los corpus españoles. Finalmente, se exponen los elementos clave en la planificación y adopción de modelos de explotación y sostenibilidad de los recursos lingüísticos en España.

5 Language technologies for a multilingual public administration in Spain
Iria de-Dios-Flores, José Ramom Pichel Campos, Adina Ioana Vladu and Pablo Gamallo Otero (Universidade de Santiago de Compostela)

Interactions between citizens and the public administration are increasingly taking place by electronic means, often referred to as e-government. In Spain, these interactions mostly have to be monolingual, in Spanish, in the case of the central administration, but may be bilingual or even multilingual in autonomous communities that have their own official language. In this paper, we intend to show how state-of-the-art oral and written linguistic technologies for Spain’s co-official languages could allow speakers of these languages to use them in many of their administrative relations with any Spanish public agency, thereby facilitating the conversion of Spain’s mostly monolingual administration into a multilingual one, enhancing digital language equality and guaranteeing the linguistic rights of speakers of minoritised languages. We will present an overview of the most promising language technologies in terms of their relevance from the point of view of multilingual communication between citizens and the administration. We will also review the existing technologies for Spain’s co-official languages, and present some ideas on how these could be integrated towards the multilingual transformation of Spanish public administrations without neglecting some of the attendant ethical and legal issues. The present work is intended to serve as an introductory and accessible overview for legislators, administrators, or any other person interested in the potential of language technologies to assist in developing a multilingual public administration.

6 El impacto de la implantación de la automatización y del empleo de la IA en la actuación administrativa sobre los derechos lingüísticos de los ciudadanos
Andrés Boix Palop (profesor titular de Derecho Administrativo, Universidad de Valencia)

El presente trabajo trata de dar cuenta de algunas de las implicaciones que la automatización de ciertas interacciones o relaciones con los ciudadanos, y especialmente el empleo de algoritmos e inteligencia artificial, pueden producir respecto de los derechos lingüísticos de los ciudadanos, especialmente en la medida en que algunas de estas nuevas posibilidades tecnológicas pueden (e incluso jurídicamente deben, en algunos casos) ser empleadas para mejorar las posibilidades de ejercicio efectivo de estos derechos. En este sentido, se analiza también cómo la reciente evolución jurisprudencial, tanto en el ámbito constitucional como de jurisprudencia ordinaria, en la dirección de limitar la capacidad de las Administraciones públicas de dirigirse por defecto a los ciudadanos en las lenguas minorizadas como política pública de incentivo podría de alguna manera verse superada, o al menos matizada en sus efectos, con la implantación de sistemas predictivos o de inteligencia artificial que lograran identificar correctamente posibles ciudadanos competentes en esas lenguas para poder iniciar la interacción con ellos empleándolas.

Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic 

7 You speak some Spanish? Indicators of interpreters’ (non-) performance in Spanish criminal courts
Carmen Bestué (associate lecturer, Department of Translation, Interpreting and East Asian Studies, Universitat Autònoma de Barcelona) and Mireia Vargas-Urpí (Serra Húnter associate lecturer, Department of Translation, Interpreting and East Asian Studies, Universitat Autònoma de Barcelona)

In this paper we will attempt to establish the reasons for low-quality performance of court interpreters in the context of criminal proceedings in the courts of Barcelona. Drawing on a corpus of authentic recorded hearings, we explore four possible factors that may have an impact on interpreters’ performance: length of the hearing, conversation management problems, interpreters’ experience, and type of offence being tried. Furthermore, we also analyse unjustified non-renditions, which are considered an important indicator of non-performance. The findings are discussed in the context of the linguistic competence of the interpreter, their role in the interaction with all the participants, and the established rules of professional codes of conduct. This paper will draw attention to the need to improve the qualification of interpreters, but also to raise awareness of the role of the interpreter among members of the judiciary in Spain, with a view to protecting the procedural rights of those who do not speak or understand the language in which the proceedings are conducted.

8 A literature review of the role of forensic linguistics in gender-based violent crimes in Italy: supporting legal professionals and providing scientific evidence
Novella Benedetti (language consultant and PhD student of Translation, Gender and Cultural Studies, University of Vic-Central University of Catalonia) and Sheila Queralt (founder and director of Laboratorio SQ-Lingüistas Forenses and forensic linguistics consultant and forensic text comparison researcher)

The focus of this article is forensic linguistics as applied to gender-based violence (GBV), a current social problem which persists despite the many measures adopted to eradicate it. Gender-based violence leads to different kinds of crimes, which have been studied from several perspectives such as psychology, criminology and law. In this preliminary study of forensic linguistics applied to GBV crimes in Italy in particular, we aim to provide a review of the research literature on GBV and forensic linguistics. We begin by considering the discipline of forensic linguistics and introducing two psychological models (Pence, 1993; Walker, 1979) which are helpful in contextualising GBV. We then proceed in two directions: first, we examine communication between victims and legal sector professionals; and second, we consider linguistic evidence for police and judicial investigation through discourse analysis of communication between perpetrators and victims. Finally, conclusions are drawn with an eye to future scenarios.

9 Representation of gender violence in legal sentences in Spain. A corpus pragmatics study
Eva M. Mestre-Mestre (associate professor at the Department of Applied Linguistics, Higher Polytechnic School of Gandia, Universitat Politècnica de València)

Violence against women is a gruesome problem in our society. In 2021 alone, there were around 170,000 complaints of gender-based violence in Spain, and this number has been steadily increasing since 2009, when the first data was collected. Complaints of gender-based violence in Spain are handled and decided by exclusive, specialised or compatible courts; if convicted, the perpetrators can then appeal to higher courts. Given the performative nature of language (Austin, 1962; Searle, 1969), it is of the utmost importance to analyse the language used in court by judges and lawyers to refer to violence against women, as this influences the mainstream social perception by facilitating a construal of gender violence. The ways in which language and violence are intertwined have long been studied from various perspectives (Derrida, 2001; Fairclough, 1989; Foucault, 1980). Other authors have explored how language can inflict (and therefore provoke) violence in various forms (Silva, 2017a, 2017b; Van Dijk, 1995). In this paper, we examine the representation of gender-based violence in legal language in Spain. We address the language used to refer to violence in the texts analysed; the portrayal in court judgements of participants in acts of gender-based violence; and the resulting social representation of violence, victims and aggressors. We also examine the representation of women from a constructionist perspective (Butler, 1992, 1997, 2004), using corpus pragmatics (Romero-Trillo, 2008) to analyse lexical items and expressions in 20 court judgments in the context of gender-based violence. The results indicate some bias in the representation of violence, aggressors and victims in court judgments.

10 En torno a la variación de las unidades fraseológicas del derecho con el término pena en el corpus CRIMO
Dunia Hourani-Martín (investigadora en el Departamento de Lenguas y Literaturas Extranjeras, Universidad de Verona) y Encarnación Tabares Plasencia (profesora titular en el Departamento de Lingüística Aplicada y Translatología, Universidad de Leipzig)

En el presente trabajo ofrecemos un análisis de la variación motivada geográficamente de las unidades fraseológicas especializadas del derecho en español (UFED) compuestas por un verbo y un término. Para ello, hemos analizado un corpus especializado en el dominio jurídico de la criminalidad organizada y que recoge textos de todos los países hispánicos. Seguidamente, hemos extraído todas las construcciones verbonominales (CVN) que incorporan el núcleo terminológico pena y las hemos distribuido en función del valor semántico al que se asocian. Por último, hemos establecido su comportamiento formal y semántico y hemos determinado la posible variación diatópica entre los ordenamientos jurídicos. El análisis ha puesto de manifiesto tres conclusiones principales: (i) las unidades más frecuentes son aquellas en las que pena actúa como objeto directo de los verbos; (ii) la variación más representada es la coocurrente, motivada por razones estilísticas, y (iii) la variación concurrente es siempre una variación controlada.

Estudis sobre dret lingüístic

11 L’ambivalence de l’État français à l’égard de la diversité linguistique – À propos des développements récents relatifs à la protection des langues regionales
Victor Guset (maître de conférences en Droit public, Centre Universitaire rouennais d’Etudes Juridiques (CUREJ), Université de Rouen Normandie)

L’adoption de la loi relative à la protection patrimoniale des langues régionales et à leur promotion par le Parlement français ainsi que la décision du Conseil constitutionnel portant sur cette loi révèlent que la protection de la diversité linguistique continue de susciter des débats en France. Ces développements récents illustrent l’ambivalence de l’État à l’égard de cette diversité, la tension durable entre l’affirmation de l’unité linguistique et du monolinguisme officiel et la volonté de protéger les langues régionales. A travers une motivation laconique, source de critiques et d’incertitudes, le Conseil a déclaré l’inconstitutionnalité de l’enseignement immersif et de l’utilisation des signes diacritiques des langues régionales dans les actes d’état civil sur le fondement de l’article 2 de la Constitution. Cette disposition qui proclame que « La langue de la République est le français » conditionne ainsi l’étendue possible de la protection des langues régionales. Il ressort de cette décision et de la loi finalement promulguée que les frontières de cette protection demeurent tenaces et que son contenu ne peut que demeurer limité.

12 Règim lingüístic de l’ensenyament a Catalunya al Consell d’Europa. La seva avaluació en els cicles de control de compliment de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries
Anna Maria Pla Boix (professora agregada de Dret Constitucional, Universitat de Girona)

L’article revisa les avaluacions del règim lingüístic de l’ensenyament a Catalunya en seu del Consell d’Europa, desplegades en el marc dels diversos cicles de control de compliment de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. Més concretament, s’hi revisarà l’avaluació del model prenent en consideració els informes del Comitè d’Experts i recomanacions del Comitè de Ministres del Consell d’Europa.

Formalment, l’article s’estructura en tres parts. La primera part revisa la posició de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries dins el sistema de fonts del dret, i fa un apunt especial al valor jurídic i interpretatiu que li reconeix la jurisprudència constitucional. Partint d’aquesta base, la segona part de l’article s’endinsa en una revisió de les obligacions contretes per l’Estat espanyol en el seu instrument de ratificació del conveni, en l’àmbit dels usos lingüístics en l’ensenyament. S’hi revisen els compromisos adquirits, jurídicament vinculants, d’ampli espectre. Finalment, l’article proposa una revisió de les avaluacions de què ha estat objecte el règim lingüístic en l’ensenyament a Catalunya i també el previst en altres comunitats autònomes, als cicles de control de compliment del conveni. Per fer-ho, es tindran en compte els exàmens periòdics desplegats als informes del Comitè d’Experts i a les recomanacions del Comitè de Ministres del Consell d’Europa.

13 Education “in” a regional or minority language: the case of Catalan in Spain
Albert Branchadell (associate lecturer, Department of Catalan Studies, Universitat Autònoma de Barcelona)

Catalonia has developed a model of schooling in which Catalan is the medium of instruction and both Catalan and Spanish are compulsory subjects. In 2020, the Superior Court of Justice of Catalonia ruled that at least 25 % of teaching must be delivered in Spanish in all schools in Catalonia, raising the issue of whether this obligation conforms to the undertakings chosen by that Spain under the European Charter for Regional or Minority Languages. To clarify, we first need to answer the following question: what does “education in a regional or minority language” mean? This paper provides an answer to this question based on the interpretation of the Committee of Experts of the Charter, and addresses two side issues: whether education in a regional or minority language can be compulsory for all pupils, and under what scenarios would it be legitimate to enforce the use of the State’s official language in schools where a regional or minority language (RML) is the medium of instruction. A conclusion is reached that may offer guidance for future discussion on the role of the State’s official language(s) in RML-medium schools.

Estudis sobre política lingüística i sociolingüística

14 La politique linguistique du Québec (1969-2022): Analyse de l’évolution d’un régime inégal de territorialité
François Rocher (professeur titulaire en études politiques à la Faculté des sciences sociales, Université d’Ottawa)

Ce texte analyse les principaux changements au régime linguistique québécois depuis la fin des années 1960. Il met de l’avant deux arguments. Le premier est que l’approche québécoise a cherché à combiner, bien que de manière inégale et imparfaite, les deux principes que sont la territorialité et la personnalité, qui ne sont pas mutuellement exclusifs, tout en accordant la prépondérance au premier. Or, dans le contexte juridique canadien, la prépondérance québécoise du principe de territorialité heurte de plein fouet la prépondérance canadienne attribuée au principe de personnalité. C’est ce que les tribunaux doivent trancher de la fin des années 1970 jusqu’en 2010, et les multiples amendements du Québec apportés à la Charte de la langue française ont visé à conformer cette dernière au droit canadien. Le deuxième argument est que le gouvernement du Québec a cherché, depuis 2012, à renforcer le principe de territorialité en réduisant la portée des dispositions associées au principe de personnalité. En d’autres termes, les initiatives législatives ne visent plus à se plier aux décisions des tribunaux, mais à modifier l’équilibre entre les principes de territorialité et de personnalité, et ce, au profit du premier.

15 A la gent els (hi) o li(s) agrada? La llengua inicial i el clític datiu de tercera persona del plural en un corpus oral adolescent
Roser Giménez García (investigadora postdoctoral Margarita Salas de la Universitat de Barcelona al Grup de Recerca en Educació Científica i Ambiental, Universitat de Girona)

En català central, el pronom clític datiu de tercera persona del plural es realitza com els, els hi, li o lis. Aquest fenomen de variació s’ha tractat sobretot en relació amb diverses combinacions pronominals, però no tant de manera aïllada i a partir de mostres d’ús. S’analitza longitudinalment l’ús d’aquestes formes i la seva relació amb la llengua inicial en mostres de 69 informants de Manlleu i Mataró obtingudes a 1r i 4t d’ESO per a l’avaluació de la competència oral en un context interactiu. S’observen diferències significatives en l’ús de les variants per catalanoparlants, castellanoparlants i bilingües inicials. Els resultats indiquen que hi hauria un canvi lingüístic en curs i que possiblement la dimensió sociolingüística associada a cada forma s’adquiriria en aquesta etapa. Les variants seguirien l’ordre següent, de més a menys marcades: lis, els, li, els hi. Els resultats encoratgen nous estudis sobre aquest i altres fenòmens de variació en català contemporani i que considerin variables independents relacionades amb la llengua inicial, com la llengua amb els progenitors o la d’identificació, per contribuir a la (socio)lingüística i a la fonamentació empírica d’anàlisis lingüístiques d’anònims.

16 Estabilidad idiolectal a través de cuatro géneros de comunicación: aportaciones al análisis de autoría forense
Andrea Mojedano Batel (investigadora posdoctoral en el Instituto Aston para la Lingüística Forense, Universidad de Aston), Neus Alberich Buera (estudiante de doctorado en lingüística forense, Universidad de Aston) y Krzysztof Kredens (director del programa de máster en lingüística forense, Universidad de Aston, y director del Centro para el Análisis de Textos Forenses del Instituto Aston para la Lingüística Forense)

El análisis de autoría forense se basa en que cada hablante tiene su propia versión de una lengua o idiolecto cuyos rasgos lingüísticos son recurrentes de manera relativamente estable (Coulthard et al., 2011). En lingüística, hay una gran disparidad entre el conocimiento del concepto del idiolecto y su estudio con datos empíricos (Barlow, 2013). En esta investigación multigenérica (cross-genre, en inglés) cubrimos parte de estas lagunas, con datos de corpus escritos y orales del español mexicano. A través de un análisis de n-gramas de palabra, identificamos cuatro áreas de estabilidad idiolectal en español: lenguaje evaluativo y expresiones de cantidad, de modalidad deóntica y de modalidad epistémica. Nuestros resultados muestran que las construcciones gramaticales son útiles en el análisis de autoría, considerando el contexto forense, con análisis motivados lingüísticamente combinados con herramientas cuantitativas. Asimismo, proporcionamos un análisis lingüístico fundamentado en la teoría de la gramática de construcciones basada en el uso, la cual da cuenta adecuadamente del uso recurrente y particular de las construcciones idiolectales.

Notes i informació

17 La primera docència del dret en llengua catalana i la temàtica jurídica de la revista dels Estudis Universitaris Catalans (1907-1918)
Daniel Vallès Muñío (professor agregat de l’àrea d’Història del Dret i de les Institucions, Universitat Autònoma de Barcelona)

En aquest treball s’explica la primera docència del dret en llengua catalana. Es fa a partir del buidatge del contingut de la revista dels Estudis Universitaris Catalans. La docència del dret en català tingué un temari extens i adaptable als estudis ordinaris de la Universitat de Barcelona; fins i tot, en algun punt fou més innovador. A més, es feia servir de manera reiterada l’aprenentatge pel mètode del cas. També s’expliquen els continguts dels articles jurídics publicats a la revista i es conclou que va tenir una visió historicista marcada, molt influenciada per l’Escola Històrica del Dret i també pel catolicisme social.

18 Les abreviacions: al cap de trenta-vuit anys de la publicació de l’article “Abreviacions: un assaig de classificació tipològica”
Josep M. Mestres i Serra (doctor en Lingüística Aplicada i professor de Redacció Jurídica i Documental, Universitat Pompeu Fabra) i Josefina Guillén i Sànchez (llicenciada en Filologia Catalana i en Filologia Anglesa, professora de català i d’anglès i correctora lingüística)

En quatre dècades, el coneixement que teníem sobre el món de les abreviacions ha variat substancialment: des de l’establiment d’una classificació més o menys acceptada o compartida d’aquests mots abreujats fins a la consolidació de la grafia més adequada a cada classe d’abreviació, aquest aparent galimaties lèxic s’ha anat aclarint i situant en el lloc que li correspon, incloent-hi la recomanació de fer constar abreviacions en els diccionaris generals, per tal com els diccionaris han de poder descodificar també aquestes unitats lèxiques. En aquest article hem volgut posar al dia el coneixement que tenim sobre les abreviacions i l’ús que es recomana o que se’n fa actualment, especialment després de publicada i consolidada la nova normativa ortogràfica de l’Institut d’Estudis Catalans, mitjançant la descripció detallada de cadascun dels subconjunts que abracen les abreviacions (bàsicament, les abreviatures, els símbols i les sigles) i la constatació que les propostes de classificació i de coherència gràfica fetes pels autors continuen essent vigents des d’aquell llunyà any 1985, matisades pels avenços en diverses disciplines que hi estan relacionades.