Extracte 1: FR06.

Jutge: Yo pienso, usted habla un poco de español ¿verdad?

Intèrpret: Sí.

Testimoni: Yo hablo, hablo.

Jutge: Pues yo pienso que casi, como es muy técnico, yo pienso que usted nos lo intenta decir en español. ¿Usted habla un poco español?

Intèrpret: Si vous comprenez un petit peu l’espagnol? Si tu comprends la question tu peux, m… répondre directement si, si, si y a quelque chose que vous comprenez pas vous pouvez demander mais si vous comprenez …

                    Vostè entén una mica l’espanyol? Si entens la pregunta pots, m… contestar directament si, si, si no entén alguna cosa pot demanar però si entén…

Testimoni: Oui, je, je, je comprends pas tout à 100 % mais c’est pour ça que vous êtes là mais je comprends suffisamment parfois (.) D’accord, okay.

                    Sí, Jo, jo, jo no entenc el 100 % però és per això que vostè és aquí, però jo entenc bastant de vegades (.) D’acord, ok.

Fiscal: Hay cosas que le cuestan, por eso mismo pedimos el traductor…

Jutge: Yo pienso que si el señor se expresa mínimamente en español lo enten … nos comunicaremos mejor que traduciéndolo en este caso. 

Aquest fragment, extret de la transcripció d’un judici penal real, il·lustra el desconeixement de la importància del paper de l’intèrpret judicial per part dels membres del poder judicial i, el que encara és més descoratjador, fa palesa la gran tolerància que demostren davant la baixa qualitat dels intèrprets contractats per l’Administració de justícia. En el cas del fragment presentat, el Ministeri Fiscal adverteix que l’intèrpret no està interpretant bé i el jutge, reconeixent que té raó, s’adreça al testimoni dient-li que donat que la declaració és molt tècnica (es tracta d’un judici sobre un delicte societari) és millor que el testimoni “intenti parlar” en castellà. Aquesta alta tolerància davant les prestacions d’uns professionals poc qualificats reflecteix una realitat inquietant: no sembla que els jutges i els advocats siguin incapaços de reconèixer una mala interpretació, almenys pel que fa a qüestions senzilles d’incompetència lingüística, sinó que han arribat a integrar sistemes de comunicació rudimentaris (com ara una declaració d’un testimoni francès en un espanyol “aproximatiu”) perquè semblen haver renunciat a l’accés a un servei d’interpretació de millor qualitat. Per tant, ja us podem contestar aquí la pregunta que formulem al títol d’aquest apunt: quan la interpretació falla (cosa que passa sovint, com veurem), es deixa de garantir el dret a la tutela judicial efectiva i, en ocasions, això passa malgrat que els operadors judicials són conscients que aquest mecanisme (la interpretació) no està funcionant de manera òptima.

Entre els anys 2015 i 2017, en el context d’un projecte de recerca finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat (Traducció i Interpretació en els Processos penals, TIPp, referència FFI2014-55029-R) es va constituir un corpus de judicis penals amb interpretacions reals del francès, anglès i romanès. El projecte va aplicar una metodologia que considerava la interpretació en les seves dues dimensions, és a dir, no tan sols com una operació lingüística o textual, sinó que també incloïa la vessant interaccional, per tal d’establir una descripció de la situació de la interpretació en el context de Barcelona. Els resultats de l’anàlisi van ser alarmants en molts casos i, en aquest sentit, cal destacar el fet que la major part del judici (més del 54 % de la seva durada) no s’interpreta en absolut, a banda d’errors de traducció i greus problemes d’imparcialitat deguts a una gestió dels torns de paraula que no s’ajusta als criteris ètics de la professió. Els resultats del projecte TIPp han estat l’objecte de difusió en nombrosos articles acadèmics, entre els quals destaquem Arumí i Vargas-Urpí, 2018; Bestué, 2018, 2019; Orozco-Jutorán, 2017, 2018, 2019; Vargas-Urpí, 2017, 2019, i Vigier, 2019.

Dintre de l’article You speak some Spanish? Indicators of interpreters’ (non) performance in Spanish criminal courts, publicat al número 79 de la RLD, les autores aprofundeixen en l’anàlisi del corpus TIPp per tractar d’identificar les raons que podrien explicar aquesta baixa qualitat de la interpretació judicial en el context dels procediments penals als tribunals de Barcelona. La metodologia aplicada consisteix a recuperar els resultats quantitatius i qualitatius de TIPp i triangular-los amb noves dades que no havien estat considerades prèviament. Tenint en compte estudis previs sobre la qualitat de la interpretació i la pròpia experiència com a docents d’interpretació, es varen considerar quatre nous factors: la durada del judici, problemes de gestió de la conversa, l’experiència dels intèrprets i el tipus de delicte que s’estava jutjant.

Més concretament, el primer aspecte en què ens fixem és en la durada del judici, que podria tenir un efecte en el cansament dels intèrprets i, per extensió, en una davallada de la concentració o de la capacitat d’atenció. També hem tingut en compte que en un judici els interlocutors són múltiples i es produeixen fenòmens habituals en les converses orals, com poden ser solapaments, que requereixen un esforç afegit per a l’intèrpret, atès que, en una situació perfecta, hauria de poder interpretar allò que es diu i, alhora, gestionar els torns per evitar que les intervencions sense respectar l’ordre li impedeixin escoltar què s’està dient. En aquest sentit, hem analitzat la gestió dels solapaments com a paradigma dels casos en què l’intèrpret es pot trobar amb problemes per gestionar la conversa. En tercer lloc, sovint es considera que la pràctica és essencial per a la millora de les destreses en interpretació i, de fet, aquest és un aspecte que es veu molt clar en els programes de formació en interpretació de conferència, on sovint s’especifica el nombre d’hores de pràctica en cabina. Per tant, la nostra triangulació també va considerar com a nou factor el fet de si els intèrprets participaven només un cop en els judicis del corpus o més vegades, ja que en aquest segon cas l’experiència hauria de permetre una millor preparació prèvia dels encàrrecs i, possiblement, un millor rendiment en general per un coneixement més gran de l’entorn de treball. L’últim factor d’anàlisi va ser la tipologia dels judicis, considerant que certs tipus de judicis poden tenir una terminologia similar que pot facilitar-ne la preparació prèvia. Per a l’article, partim de la hipòtesi que aquests quatre indicadors poden tenir un impacte en qualsevol intèrpret que hagi rebut una formació per esdevenir professional. A més a més, tenint en compte els resultats del projecte TIPp, també volíem analitzar un comportament no professional que havíem detectat i que pot tenir un impacte en la tasca de l’intèrpret, que hauria de ser imparcial: parlem de les veus pròpies no justificades, que són aquelles intervencions que fa l’intèrpret motu proprio, sense correspondre’s amb cap intervenció original i que, a més a més, en el cas de ser “no justificades” tenen la finalitat de prevenir, assessorar, advertir o ajudar l’usuari de la interpretació, comportaments que clarament denoten manca de formació.

En l’anàlisi dels resultats es té en compte la competència lingüística de l’intèrpret, el seu paper en la interacció amb tots els participants i les normes establertes pels codis de conducta professionals. Els resultats demostren que les deficiències identificades en la interpretació judicial en el corpus analitzat difícilment es podrien atribuir als factors analitzats, atès que, en general, observem judicis relativament curts, una incidència relativament baixa de solapaments en les parts interpretades, intèrprets força recurrents en el corpus i tipologies de judicis força similars. És per això que l’article posa èmfasi  en la necessitat de millorar la qualificació dels intèrprets, però també de conscienciar sobre el paper de l’intèrpret entre els membres del poder judicial a Espanya, amb l’objectiu final de protegir els drets processals d’aquells que no parlen o entenen la llengua en què es duen a terme els procediments.

Carme Bestué i Mireia Vargas-Urpí
Universitat Autònoma de Barcelona

Aquest apunt és un tast de l’article You speak some Spanish? Indicators of interpreters’ (non) performance in Spanish criminal courts que signen les mateixes autores al número 79 (juny 2023) de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law.

---

Referències

Arumí, Marta, i Vargas-Urpí, Mireia. (2018). Annotation of interpreters’ conversation management problems and strategies in a corpus of criminal trials in Spain: the case of non-renditions. Translation and Interpreting Studies, 13(3), 421-441.

Bestué, Carmen. (2018). Aproximación empírica a la labor del intérprete en los tribunales de justicia. Dins María Jesús Ariza Colmenarejo (ed.), Derecho de traducción, interpretación e información en el proceso penal (p. 139-158). Tirant lo Blanch.

Bestué, Carmen. (2019). From the trial to the transcription: listening problems related to thematic knowledge. Some implications for the didactics of court interpreting studies. Fachsprache, Journal of professional and scientific communication, 41(3-4), 159-181.

Orozco-Jutorán, Mariana. (2017). Anotación textual de un corpus multilingüe de interpretación judicial a partir de grabaciones de procesos penales reales. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 68, 33-56.

Orozco-Jutorán, Mariana. (2018). The TIPp project. Developing technological resources based on the exploitation of oral corpora to improve court interpreting. Intralinea, 20.

Orozco-Jutorán, Mariana. (2019). A mixed-methods approach in corpus-based interpreting studies. Quality of interpreting in criminal proceedings in Spain. Dins Lucja Biel, Jan Engberg, Maria Rosario Martín Ruano i Vilelmini Sosoni (ed.), Research methods in legal translation and interpreting (p. 148-165). Routledge.

Vargas-Urpí, Mireia. (2017). Court interpreting as a shared responsibility: judges and lawyers in a corpus of interpreted criminal proceedings. Revista Canaria de Estudios Ingleses, 75, 139-154.

Vargas-Urpí, Mireia. (2019). When non-renditions are not the exception: a corpus-based study of court interpreting. Babel, 65(4), 478-500.

Vigier, Francisco. (2019). Interpreting in Spanish criminal courts: preliminary results of the TIPp project’s corpus of real trials. Translation and Translanguaging in Multilingual Contexts, 5(3), 308-320.