L’abril passat hi va haver eleccions generals a Andorra i Demòcrates per Andorra recollia en el seu programa la proposta d’una nova llei en matèria lingüística. La voluntat era renovar la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial, aprovada l’any 2000, i adaptar la normativa al context actual. Lluny de quedar com una promesa electoral oblidada en un calaix, l’executiu s’ha posat a treballar en el Projecte en encetar la legislatura.
Des de l’entrada en vigor de l’actual Llei, el Servei de Política Lingüística no ha imposat mai cap sanció.
Cal destacar que, des de l’entrada en vigor de l’actual Llei, el Servei de Política Lingüística no ha imposat mai cap sanció, tot i que en els darrers anys s’ha detectat un increment considerable del nombre de queixes per vulnerar els drets dels catalanoparlants. En set anys s’han quintuplicat el nombre queixes: de les setze que hi va haver el 2016, la xifra va arribar a les 88 el 2022. Malgrat tot, l’aposta és optar per la pedagogia i evitar sempre les sancions. L’antídot del 2022 va ser una campanya per conscienciar la població sobre els drets i els deures dels catalanoparlants, i enguany s’aposta per recordar a la ciutadania que per la bona salut de la llengua cal parlar català i evitar canviar de llengua encara que l’interlocutor no ens parli en la llengua oficial. I, de fet, és una mesura clau per rebaixar l’indicador lingüístic de l’enquesta de Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra publicada el 2022, que indica que el 74,8 % dels parlants canvia de llengua quan els seu interlocutor respon en castellà.
Aquests dies, aquest Projecte de llei de la llengua oficial ha tingut força ressò més enllà de les nostres fronteres, sobretot per la gran novetat: l’obligatorietat de saber uns mínims de català per renovar el permís de residència. En publicar-se la notícia, alguns sectors dels país es van pronunciar. La Confederació d’Empresaris d’Andorra (CEA) tem que això no sigui un fre per trobar mà d’obra. Per la seva banda, la Unió Hotelera està d’acord amb la CEA, però creu que la mesura “ajudarà a tenir un servei de qualitat”.
Però, deixant de banda les pors, les crítiques i les desavinences d’aquell 15 % d’hostils que, segons Carme Junyent, són inevitables, què diu realment el Projecte de llei?
L’executiu deixa clar que no es tracta d’impedir l’arribada de ningú per raó de llengua, sinó de fomentar l’aprenentatge del català un cop la persona ja resideix a Andorra.
L’executiu deixa clar que no es tracta d’impedir l’arribada de ningú per raó de llengua, sinó de fomentar l’aprenentatge del català un cop la persona ja resideix a Andorra. Així, el Projecte de llei fixa l’obligació mínima de fer la salutació inicial en català i de conèixer el vocabulari bàsic de la professió. L’acreditació d’un nivell bàsic de la llengua serà obligatori per obtenir la primera renovació del permís de residència i treball. En aquest sentit es calcula que hi haurà unes 3.000 sol·licituds de renovació de residència l’any vinent.
Pel que fa a la justícia, s’exigirà l’ús de traductors i intèrprets per a les persones que intervenen en un procediment i no entenen el català. Per tant, sembla que la llei blindarà la llengua oficial a la justícia, cosa que és una bona notícia, després de la polèmica que hi ha haver durant el mes d’abril de l’any passat, quan la premsa es va fer ressò de la celebració al Tribunal de Corts d’un judici íntegrament en castellà d’una parella que feia 6 anys que residia al país.
Entre les grans novetats, hi ha la incorporació de la llengua de signes catalana, així com la creació de dos nous organismes encarregats de la política lingüística: la Junta de Coordinació sobre Llengua i Formació, amb caràcter administratiu i sectorial, i el Consell Nacional per la Llengua, amb caràcter polític i social. A més, també es preveu implicar-hi els comuns[1] habilitant inspectors perquè puguin aixecar acta de les possibles infraccions en matèria lingüística en cada parròquia. Així doncs, els inspectors comunals s’afegiran als de Govern i Cultura per resoldre possibles vulneracions de la llei de manera més ràpida i efectiva.
La llengua catalana continuarà sent necessària per formar part de la societat andorrana.
Finalment, malgrat tots els titulars pescaclics que s’han escrit, en el Projecte de llei de la llengua oficial enlloc no hi ha cap referència als youtubers, ni als residents passius ni als temporers. La futura llei encara no està aprovada i no es pot consultar, però sembla que hi haurà algunes disposicions finals que poden fer referència a certes especificitats a l’hora de renovar el permís de residència. En cas que hi hagi excepcions no seran per raó del poder adquisitiu ni pel nombre de seguidors que els influenciadors puguin tenir a les xarxes, sinó pel tipus de permís de residència i treball que es vulgui obtenir. De moment, sabem que els professionals liberals han d’acreditar un B2 de llengua catalana, d’acord amb la Llei 40/2022 d’exercici de professions titulades i de col·legis professionals, així com els professionals sanitaris, a partir de l’aprovació de la Llei 39/2022 reguladora de les professions titulades de la salut. Per tant, la llengua catalana continuarà sent necessària per formar part de la societat andorrana.
Maria Cucurull
Filòloga i presidenta de Cultura Activa
[1] A Andorra el comú és una corporació encarregada del govern i l’administració d’una parròquia d’Andorra, equivalent a un ajuntament en altres indrets.