Publicació de la Revista de Llengua i Dret núm. 70

Aquest mes de desembre es publica el número 70 de la Revista de Llengua i Dret / Journal of Language and Law. Amb aquest número la Revista inicia una línia d’estudis sobre els reptes que la transformació digital de la societat i de les institucions planteja a les llengües, especialment a les llengües de dimensió demolingüística mitjana, les llengües minoritzades i les llengües sense estat. Diversos experts ens parlen d’aquests reptes des de diferents perspectives acadèmiques, sobretot des del vessant del dret i la política lingüística. En aquest sentit, destaquem l’article de Martí Petit “La política lingüística del segle XXI: Internet i la prominència dels continguts en català en els serveis audiovisuals a demanda”, que explica la importància que pot tenir per a les llengües minoritàries la nova Directiva de serveis de comunicació audiovisual, aprovada pel Parlament Europeu el 2018, i dona algunes claus que poden ajudar a definir la política lingüística que convindria seguir perquè el català tingui presència en el món digital del futur.

 

El número inclou altres estudis i aportacions i també les cròniques sobre la legislació de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, l’Aragó, Galícia, Navarra, l’Estat espanyol i la Unió Europea, sobre la jurisprudència del Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem i sobre l’activitat del Parlament de Catalunya en matèria de llengua durant el primer semestre de 2018. A més a més, incorpora una crònica especial d’Andorra, que explica i analitza l’evolució de la legislació en matèria de política lingüística al Principat en els últims 25 anys. Clouen el número dues recensions bibliogràfiques i una selecció de bibliografia recent d’interès.

A continuació us avancem els títols i els resums dels estudis i notes.Read More »

Carta europea de les llengües regionals o minoritàries i justícia: una reforma pendent de la Llei orgànica del poder judicial – Anna M. Pla

Enguany es commemoren els 20 anys de l’entrada en vigor de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, convenció internacional adoptada al Consell d’Europa. Havia d’entrar en vigor en ser ratificada per almenys cinc estats, i aquest fet s’esdevingué el primer de març de l’any 1998. S’assolia, així, una fita històrica en la protecció normativa de la riquesa plurilingüe europea, valorada com una manifestació eloqüent del seu patrimoni cultural. Des d’aleshores, s’ha acabat consolidant com un dels instruments normatius més eficients en la protecció del plurilingüisme del vell continent, perquè, recordem-ho, aquesta ambiciosa convenció internacional és vinculant jurídicament al territori dels vint-i-cinc estats part que, fins avui, l’han ratificada. De fet, hom pot asseverar que, al llarg d’aquests anys, el seu impacte polític ha transcendit a bastament l’àmbit d’aquests estats part. I això perquè, fins i tot en aquells estats que no l’han signada ni ratificada, aquesta iniciativa no ha quedat bandejada del debat polític i parlamentari. Sovint, les reflexions a l’entorn de la conveniència o l’oportunitat d’adherir-se als compromisos de la convenció han impel·lit interessants reflexions sobre la política lingüística que s’havia seguit a nivell intern i han permès evidenciar dèficits en el reconeixement i la protecció de les respectives comunitats lingüístiques. Ha assumit, en definitiva, un paper polític especialment rellevant a l’hora de difondre els valors i principis que la inspiren.

En el cas d’Espanya, la Carta passà a formar part de l’ordenament jurídic intern l’any 2001, vinculant jurídicament a tots els efectes. La revisió comparada dels instruments de ratificació dels diferents estats part permet asseverar que l’Estat espanyol és un dels que més compromisos del conveni ha assumit, en els termes que emfasitza explícitament el Comitè d’Experts del Consell d’Europa als seus informes periòdics d’avaluació. Assumeix plantejaments maximalistes, també en àmbits públics on la presència i l’ús de les llengües tutelades per la convenció es troba clarament més minoritzat. L’exemple paradigmàtic l’ofereix l’àmbit de l’Administració de justícia. Read More »

Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques del Català de l’Alguer – Irene Coghene

Lo Municipi de l’Alguer, com d’art. 9, paràgraf 4, de l’Estatut Municipal, és l’organisme institucional referent per la política lingüística, que a l’Alguer, en base a les leis actuals, s’ocupa de la llengua catalana.

Lo Consell Municipal (ple de l’Ajuntament), amb deliberació n. 14 del 12.03.2018, aprova el Regulament relatiu a la Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques del Català de l’Alguer. En qualitat d’òrgan consultiu de l’Administració municipal, la Consulta Cívica tracta de temes com la valorització, la promoció i la tutela de la varietat local del català, amb una visió unitària de la llengua. Una important eina per garantir una continuïtat vital a la política lingüística, ja que durant los últims anys hi han estat actes, a vegades importants, però deslligats entre ells, doncs poc eficaços.

Com especificat a l’art. 2, paràgraf 1, la Consulta Cívica «és sede de participació pública amb expressions i representances dels subjectes institucionals». Les associacions sense ànim de lucre, que la componen, han fet política lingüística durant aqueix buit administratiu, garantint una presència viva de la llengua a l’Alguer. Ara que el poder polític ha decidit treballar-hi és inevitable que les associacions hi col·laborin i donguin lo just aport, amb un diàleg continu, considerat fondamental.Read More »

Europa: la igualtat lingüística a l’era digital – Maite Melero

El passat 11 de setembre, el Parlament Europeu va aprovar per aclaparadora majoria un informe de l’eurodiputada de Plaid Cymru, Jill Evans (Resolució del Parlament Europeu, d’11 de setembre de 2018, sobre la igualtat lingüística a l’era digital), en el qual es demana a la Comissió Europea que actuï per tal de reduir la bretxa digital existent actualment entre les diferents llengües europees. Tot i que la Comissió reconeix que el mercat únic digital ha de ser multilingüe, fins ara no s’ha proposat cap política global europea per abordar el problema de les barreres lingüístiques en entorns digitals. L’informe va ser aprovat per 592 eurodiputats, amb només 45 vots en contra i 44 abstencions. En la seva intervenció l’eurodiputada Evans va afirmar: “Els ciutadans europeus han de poder accedir al món digital i utilitzar-lo en la pròpia llengua, incloent-hi les llengües minoritàries. Això requerirà inversió i lideratge des de la UE. Aquesta és una gran oportunitat perquè la UE demostri un compromís real amb la igualtat lingüística, per als parlants de totes les llengües d’Europa, també les no-oficials. El nostre informe inclou una sèrie de recomanacions que contribuiran en gran mesura a aconseguir-ho”.

Les recomanacions a les quals es refereix Evans s’adrecen a cinc àrees d’actuació: institucions, investigació, industria, mercat i serveis públics:Read More »

L’idioma dels senyals de trànsit: resulta exigible la retolació en castellà dels anomenats panells complementaris? – Joan Manel Fernández

El 29 de juny de 2018, el jutjat contenciós administratiu núm. 8 de Barcelona va dictar una sentència que va obtenir un considerable impacte mediàtic.

La resolució considera que és procedent anul·lar una sanció de trànsit quan les informacions complementàries consten redactades “ometent l’idioma castellà”, perquè aquest fet vulnera els articles 56 la Llei de trànsit (Reial decret llei 6/2015) i 138 del Reglament general de circulació (Reial decret 148/2003). De tota manera, una interpretació sistemàtica de la mateixa normativa de trànsit estatal ens porta a afirmar que es podria haver desestimat el recurs.

La sanció es va imposar per estacionar en una zona de “càrrega i descàrrega i vehicles comercials”. La recurrent va al·legar indefensió perquè les informacions complementàries només estaven retolades en català.

La representació de la corporació local va justificar que la senyalització vertical incloïa pictogrames de coneixement general, i estava reforçada mitjançant senyalització horitzontal pròpia de les zones de “càrrega i descarrega” (senyalització en tot cas universal).Read More »