La nova ordenació de l’ús de les llengües oficials en l’Administració de les Illes Balears – Lluís J. Segura Ginard

El Govern de les Illes Balears acaba d’aprovar el Decret 49/2018, de 21 de desembre, sobre l’ús de les llengües oficials en l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 160, de 22.12.2018). Es recupera així l’esperit i, en bona part, la lletra, de la normativa sobre usos lingüístics en l’àmbit administratiu que havia estat vigent des de 1990 fins fa pocs anys.

En efecte, el Decret 100/1990, de 29 de novembre, va ser derogat expressament per la Llei 9/2012, de 19 de juliol, aprovada per un Parlament de majoria conservadora. Com és sabut, amb aquesta Llei es va engegar una etapa de retrocés en el procés de normalització lingüística. Fins ara, per tant, hi havia un buit pel que fa al desplegament reglamentari de la Llei de normalització lingüística i de la Llei de règim jurídic de l’Administració autonòmica quant a l’ús de la llengua catalana en les actuacions institucionals i administratives.

El Decret que ara es comenta constitueix, a més a més, la darrera fita de la nova legislació en matèria lingüística que el Parlament i el Govern balears han dut a terme en la legislatura present (2015-2019), de signe progressista. Recordem que el canvi de tendència començà amb les lleis 1/2016, de 3 de febrer, de modificació de la Llei de normalització lingüística, i 4/2016, de 6 d’abril, de mesures de capacitació lingüística per a la recuperació de l’ús del català en l’àmbit de la funció pública. Més endavant s’aprovà el Decret 11/2017, de 24 de març, d’exigència del coneixement de la llengua catalana en els procediments selectius d’accés a la funció pública i per ocupar llocs de treball de l’Administració de la Comunitat Autònoma, com també el Decret 8/2018, de 23 de març, pel qual es regula la capacitació lingüística del personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears. El procés de reconstrucció del marc jurídic de la llengua catalana en l’àmbit institucional i administratiu es completa, per ara, amb el reglament que ara es comenta.Read More »

El més llegit de 2018 a l’RLD blog

Durant el 2018 s’han publicat un total de 41 articles i han obtingut 23.266 visites.

Els deu articles més llegits del 2018 van ser els següents:

El supremacismo lingüístico, la Constitución española y el Estatut d’autonomia de Catalunya – Juan Carlos Moreno Cabrera

Quan els noms propis en català estaven prohibits: la recuperació d’un cas singular – Xavier Gayán i Agustí Pou

TC i funcionaris monolingües – Joan Ridao

La qüestió de la llengua: un fals debat educatiu – Mònica Pereña

Al Parlament encara es parla llatí – Jordi Parramon i Núria Lucena

2a Jornada “Drets Lingüístics: Present i Futur” – Teresa Tort Videllet

L’idioma dels senyals de trànsit: resulta exigible la retolació en castellà dels anomenats panells complementaris? – Joan Manel Fernández

La protecció jurídica de la llengua pròpia del Carxe, a la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia: el català més desconegut i abandonat de tots – Ángel C. Navarro

Llengua i política a l’Espanya republicana – Josep Grau Mateu

I Jornades Feministes Universitàries a la Universitat Jaume I: perspectives lingüístiques, jurídiques i econòmiques de la igualtat – Anna Albert

Las iniciativas en política lingüística en Euskal Herria – Beñat Garaio Mendizabal

Recientemente analicé el convulso anterior mandato de la Delegación del Gobierno en la Comunidad Autónoma Vasca (Garaio, 2018). Este periodo duró aproximadamente 5 años muy intensos y logró paralizar muchas de las iniciativas llevadas a cabo desde el ámbito institucional local y regional para dar pasos en la revitalización del euskera y avanzar en el moderado uso social del idioma. En estas líneas nos proponemos apuntar algunos datos sobre la situación del euskera y sobre la actividad y las iniciativas político-jurídicas en materia lingüística que permitan superar el mencionado bloqueo. El ámbito de nuestra reflexión no solo refiere a la Comunidad Autónoma Vasca (CAV), sino a todos los territorios de Euskal Herria.

Read More »

Publicació de la Revista de Llengua i Dret núm. 70

Aquest mes de desembre es publica el número 70 de la Revista de Llengua i Dret / Journal of Language and Law. Amb aquest número la Revista inicia una línia d’estudis sobre els reptes que la transformació digital de la societat i de les institucions planteja a les llengües, especialment a les llengües de dimensió demolingüística mitjana, les llengües minoritzades i les llengües sense estat. Diversos experts ens parlen d’aquests reptes des de diferents perspectives acadèmiques, sobretot des del vessant del dret i la política lingüística. En aquest sentit, destaquem l’article de Martí Petit “La política lingüística del segle XXI: Internet i la prominència dels continguts en català en els serveis audiovisuals a demanda”, que explica la importància que pot tenir per a les llengües minoritàries la nova Directiva de serveis de comunicació audiovisual, aprovada pel Parlament Europeu el 2018, i dona algunes claus que poden ajudar a definir la política lingüística que convindria seguir perquè el català tingui presència en el món digital del futur.

 

El número inclou altres estudis i aportacions i també les cròniques sobre la legislació de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, l’Aragó, Galícia, Navarra, l’Estat espanyol i la Unió Europea, sobre la jurisprudència del Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem i sobre l’activitat del Parlament de Catalunya en matèria de llengua durant el primer semestre de 2018. A més a més, incorpora una crònica especial d’Andorra, que explica i analitza l’evolució de la legislació en matèria de política lingüística al Principat en els últims 25 anys. Clouen el número dues recensions bibliogràfiques i una selecció de bibliografia recent d’interès.

A continuació us avancem els títols i els resums dels estudis i notes.Read More »

Carta europea de les llengües regionals o minoritàries i justícia: una reforma pendent de la Llei orgànica del poder judicial – Anna M. Pla

Enguany es commemoren els 20 anys de l’entrada en vigor de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, convenció internacional adoptada al Consell d’Europa. Havia d’entrar en vigor en ser ratificada per almenys cinc estats, i aquest fet s’esdevingué el primer de març de l’any 1998. S’assolia, així, una fita històrica en la protecció normativa de la riquesa plurilingüe europea, valorada com una manifestació eloqüent del seu patrimoni cultural. Des d’aleshores, s’ha acabat consolidant com un dels instruments normatius més eficients en la protecció del plurilingüisme del vell continent, perquè, recordem-ho, aquesta ambiciosa convenció internacional és vinculant jurídicament al territori dels vint-i-cinc estats part que, fins avui, l’han ratificada. De fet, hom pot asseverar que, al llarg d’aquests anys, el seu impacte polític ha transcendit a bastament l’àmbit d’aquests estats part. I això perquè, fins i tot en aquells estats que no l’han signada ni ratificada, aquesta iniciativa no ha quedat bandejada del debat polític i parlamentari. Sovint, les reflexions a l’entorn de la conveniència o l’oportunitat d’adherir-se als compromisos de la convenció han impel·lit interessants reflexions sobre la política lingüística que s’havia seguit a nivell intern i han permès evidenciar dèficits en el reconeixement i la protecció de les respectives comunitats lingüístiques. Ha assumit, en definitiva, un paper polític especialment rellevant a l’hora de difondre els valors i principis que la inspiren.

En el cas d’Espanya, la Carta passà a formar part de l’ordenament jurídic intern l’any 2001, vinculant jurídicament a tots els efectes. La revisió comparada dels instruments de ratificació dels diferents estats part permet asseverar que l’Estat espanyol és un dels que més compromisos del conveni ha assumit, en els termes que emfasitza explícitament el Comitè d’Experts del Consell d’Europa als seus informes periòdics d’avaluació. Assumeix plantejaments maximalistes, també en àmbits públics on la presència i l’ús de les llengües tutelades per la convenció es troba clarament més minoritzat. L’exemple paradigmàtic l’ofereix l’àmbit de l’Administració de justícia. Read More »