Presència social de les llengües a Andorra (1995-2014) – Joaquim Torres Pla

Mapa d'Andorra amb la bandera andorranaAquest apunt sintetitza els principals resultats i conclusions de l’article “Presència social de les llengües a Andorra (1995-2014)”, publicat al número 72 de la Revista de Llengua i Dret.

L’avenç del català a Andorra del 2009 al 2014: un cas excepcional
Durant els últims cent anys ha anat disminuint el percentatge d’ús del català en el conjunt de l’àmbit lingüístic i en cadascun dels seus territoris, sobretot a causa de la marginació institucional de la llengua per part dels estats en la gran majoria de l’àrea on es parla. Tot i que durant el període esmentat hagi augmentat notablement el nombre global de parlants i que ara mateix continuï sent una llengua viva parlada prioritàriament per milions de persones. Al llarg dels 100 anys esmentats, pel que fa al percentatge d’ús, als diferents territoris s’han registrat períodes de retrocés i períodes de manteniment, però fins ara no havíem registrat cap període d’avenç. Per això és rellevant que a Andorra, del 2009 al 2014, s’hagi produït aquest avenç, tal com posa de manifest, entre altres indicadors, l’evolució de l’ús familiar exclusiu del català. Aquest ús, que havia anat baixant en percentatge fins a la primera dècada de l’actual segle XXI, ha remuntat del 2009 al 2014, i s’ha situat de nou com a llengua més parlada a Andorra. Aquesta situació  és “un cas bastant especial en el panorama demolingüístic mundial, en el qual un idioma que havia anat disminuint el seu percentatge com a llengua inicial fins a quedar per sota del terç de la població, després remunta de manera notable” (Torres, 2019: 132).Read More »

Andorra: projectes actuals de política lingüística – Marc Cortès Minguet

El Servei de Política Lingüística (SPL) del Govern d’Andorra té com a eixos principals d’actuació la dinamització, la formació, l’assessorament i el compliment de la legislació. Els projectes de l’SPL es plantegen a partir de les enquestes sociolingüístiques que es duen a terme regularment des de l’any 1999, i aquest any tindrem nous resultats. Pel que fa a l’àmbit legislatiu, juntament amb la tasca inspectora i de dinamització també tenim el mandat de desplegar reglamentàriament la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial, i aquest 2018 treballem en una norma sobre els mitjans de comunicació i les noves tecnologies. Finalment, destaquem la publicació d’un manual de llenguatge jurídic. 

‘Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra’

Aquest 2018 es portarà a terme el sisè estudi per establir un indicador sociolingüístic d’Andorra com a instrument que ha de permetre programar les accions més adequades a cada moment en matèria de planificació lingüística, tal com determina la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial. La primavera del 2014, el Centre de Recerca Sociològica de l’Institut d’Estudis d’Andorrans, per encàrrec del Servei de Política Lingüística del Govern, va fer l’última enquesta als ciutadans de més de 14 anys (727 entrevistes). La publicació Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra. Situació actual i evolució (1995-2014) ens va proporcionar dades noves i reveladores pel que fa, sobretot, a l’ús de la llengua oficial, que ha augmentat considerablement en els entorns analitzats, de manera que adquireix el predomini en alguns terrenys i es referma en altres.  En aquest treball podem veure un increment destacable de l’indicador d’ús del català i un descens en la mitjana d’ús del castellà, que des de 1999 tenia un rol predominant. A banda de la millora en l’ús, cal ressaltar els resultats de l’indicador lingüístic global (que obtenim a partir de l’indicador d’ús i el de coneixement), en què el català també creix considerablement respecte a l’any 2009 i recupera la primera posició que tenia el 1999.Read More »

Una bona notícia per al català a Andorra – Joaquim Torres

descargaEl govern andorrà efectua enquestes sociolingüístiques a Andorra des de fa uns 20 anys. Això permet d’anar veient l’evolució del coneixement i els usos lingüístics en aquest país. L’última enquesta efectuada és del 2014, i ens ofereix moltes dades interessants sobre la situació sociolingüística, però la informació més significativa des del punt de vista de l’evolució del català es refereix als canvis en els percentatges d’ús de les diferents llengües. Per això és la qüestió de la qual m’ocuparé en aquestes ratlles.

Read More »