Tercera Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra “El sentiment de pertinença i la llengua” – Miquel M. Gibert

Els dies 26 i 27 d’octubre es va celebrar a Barcelona la Tercera Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra (UPF). La jornada científica, titulada “El sentiment de pertinença i la llengua”, va tenir lloc a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (dia 26, tarda) i a l’Edifici Mercè Rodoreda del Campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (dia 27, matí), i va girar a l’entorn de l’adaptació de les persones nouvingudes a la societat catalana a partir de la reflexió centrada en el context comunicatiu. Partint, doncs, de la premissa que el coneixement de la llengua pròpia d’un país és un factor determinant per assolir una integració plena, la jornada va examinar com es duia a terme aquesta adquisició, tot mantenint viu l’ús de la llengua d’origen.

La sessió inaugural va tenir com a amfitrió Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans, que va donar la benvinguda als participants i es va congratular de poder acollir, per tercer any consecutiu, aquesta jornada. Després, van prendre la paraula Jaume Casals, rector de la Universitat Pompeu Fabra, que va remarcar la importància d’aconseguir que la universitat faci arribar directament la seva activitat acadèmica al conjunt de la societat mitjançant organismes de projecció pública com la Càtedra Pompeu Fabra, l’activitat de la qual va valorar altament, i Esther Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, que va manifestar el suport incondicional de la Generalitat a una iniciativa tan rigorosa i amb un indubtable designi de continuïtat.

Teresa Cabré, directora de la Càtedra i presidenta de la Secció Filològica de l’IEC, va obrir la jornada subratllant la voluntat d’incidir des de l’àmbit de la Càtedra que dirigeix en el debat social dels usos de la llengua catalana per fer-la present a tot arreu com a eina de comunicació eficaç i també com a definidora de la identitat compartida de la ciutadania de Catalunya.Read More »

Velles i noves fronteres de la diversitat lingüística. Jornades internacionals Linguapax, 23 i 24 de novembre – Alícia Fuentes-Calle

Podríem dir, amb certa arbitrarietat com cada cop que cerquem moments fundacionals, que el clima mental favorable a la diversitat lingüística, tal com es manifesta avui encara en el to d’algunes entitats supervivents, va sorgir durant les darreres dècades del segle passat al caliu de discursos favorables a la preservació de la diversitat biològica del planeta. Va aparèixer llavors tot un vocabulari relatiu a espècies ‘en perill d’extinció’, així com als antídots – des dels més conservadors de la ‘preservació’ fins als més proactius de la ‘revitalització’. Aquest moviment va esdevenir una metàfora força productiva en altres àmbits, especialment en els d’interès directament antropològic, com ara la diversitat cultural i lingüística. Hi havia múltiples diversitats reivindicades per associació amb la biodiversitat (amb el perill inherent de fer-ne paral·lelismes abusius), i alhora el sorgiment d’una nova imaginació jurídica que començaria a parlar de drets lingüístics, mirant d’eixamplar l’horitzó dels drets humans declarats per l’Organització de les Nacions Unides a mitjan segle XX.

Linguapax va néixer, com altres entitats, en el si d’aquest clima favorable dins del context internacional i de vocació internacionalista; en el context de la UNESCO, en el seu cas. Per descomptat, vencent resistències i activant una acció intensa de sensibilització davant d’inèrcies conceptuals, polítiques i culturals que sempre són latents i que, cíclicament, es manifesten amb força renovada i formes canviants. I en part en funció de com cada moment i lloc resol el joc entre diversitat i identitat, conceptes entesos de manera molt diversa arreu.

Aquest moviment en defensa de la diversitat encaixava en unes coordenades geopolítiques determinades, que implicaven, necessàriament, una noció local de llengua. Si fem l’exercici de mirar més lluny, veurem com les llengües -en termes d’autors com Pennycook i Makoni- no deixen de ser invencions en un moment en què la verticalitat dels imperis va passar a l’estructuració horitzontal dels estats interdependents. Les llengües (com en part també molts estats de les perifèries del món) es poden entendre com a invencions pràctiques per organitzar i administrar la diversitat des de les metròpolis.Read More »

Barcelona acull la Sociolinguistics Summer School 2017 – Marina Massaguer i Avel·lí Flors-Mas

Del 4 al 7 de juliol va tenir lloc a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona la Sociolinguistics Summer School 8 – COST New Speakers Training School, una escola d’estiu internacional organitzada per estudiants de postgrau i adreçada a investigadors en les primeres fases de la seva carrera acadèmica. L’organització va anar a càrrec de la Universitat Oberta de Catalunya, el Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB) i la xarxa COST sobre nous parlants en una Europa multilingüe, amb el patrocini de la Fundació ‘La Caixa’ i la Societat Catalana de Sociolingüística. El comitè organitzador estava format per doctorands i investigadors postdoctorals de la UOC, la UB i la UAB: Marina Massaguer, Avel·lí Flors-Mas, Tülay Caglitutuncigil, Júlia Llompart i Andrea Sunyol. L’esdeveniment arribava a la vuitena edició després de passar per Anglaterra, Escòcia, Irlanda i França, i hi van assistir recercaires procedents de vint països.

Les jornades es van estructurar al voltant de quatre ponències plenàries a càrrec de Monica Heller (University of Toronto), F. Xavier Vila (Universitat de Barcelona), Joan Pujolar (Universitat Oberta de Catalunya) i Robert Lawson (Birmingham City University), seguides de les presentacions seleccionades de més de quaranta participants, d’un taller de confecció de currículums acadèmics amb Maite Puigdevall (UOC) i d’un taller d’escriptura acadèmica amb Susan Frekko. A més, es van organitzar diverses activitats paral·leles, entre les quals va destacar una ruta per la Barcelona multilingüe guiada per Emili Boix-Fuster (UB), Júlia Llompart (UAB) i Tülay Caglitutuncigil (UOC). El programa sencer es pot consultar al web de l’escola d’estiu.Read More »

Carles Duarte: de la llengua i el dret. Acte de reconeixement de la Revista de Llengua i Dret, Escola d’Administració Pública, 15 de juny de 2017 – Eva Pons Parera

L’any 1983 van succeir diversos fets importants a Catalunya. Entre d’altres, TV3 començava a emetre, s’aprovava la primera Llei de normalització lingüística i, en aquest mateix any, es publicava el primer número de la Revista de Llengua i Dret. Dos noms destaquen en aquell moment fundacional, el de Josep-Enric Rebés, director llavors de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, institució que impulsa la creació de la Revista, i el de Carles Duarte i Montserrat, primer director, que va exercir la responsabilitat fins a l’any 2002, quan pren el relleu Antoni Milian i Massana. Duarte ha continuat formant part del Consell de Redacció fins fa poc menys d’un any, quan orienta cap a reptes nous una trajectòria professional precoç, llarga i, sobretot, prolífica en diversos àmbits i disciplines.

La importància de la tasca de Carles Duarte, acompanyat d’altres persones que no és possible enumerar aquí,  en el camp del llenguatge jurídic i administratiu català mereix sens dubte ésser recordada,  destacada i analitzada des de la perspectiva actual.  El context en què comencen a Catalunya els estudis de la llengua del dret, tot i que no tan llunyà en el temps, pot resultar ja per a algunes persones difícil de valorar: amb el restabliment, l’any 1977, de la Generalitat provisional, i especialment a partir de l’Estatut d’autonomia de 1979, la recuperació d’una capacitat d’autogovern i la creació d’unes administracions pròpies requeria, com un element constitutiu i alhora instrumental, l’establiment i la consolidació –la normativització, com se l’anomenava llavors– d’un llenguatge administratiu i jurídic apte per desenvolupar les noves funcions polítiques i administratives assumides. En el prefaci d’un llibre de l’any 1980, que Duarte escriu amb vint anys, es poden copsar els objectius ambiciosos i la feina ingent que, tant en el terreny teòric com en el pràctic, calia dur a terme:

Quan el Dr. Antoni Badia i Margarit ens proposà d’elaborar unes eines que fessin més coherent i més còmode el camí de normalització de l’ús del català dins del sector de l’administració pública, ens adonàvem que el nostre projecte havia de transcórrer per dues vies. L’una era la del present, que ens empenyia a la redacció d’uns llibres aplicables ja d’ençà del moment de llur publicació, uns llibres pensats i estructurats de manera essencialment utilitària (un Formulari administratiu i un Curs de llenguatge administratiu català).Read More »

X Jornades dels Drets Lingüístics (JDL 2016): «Avaluar les polítiques lingüístiques: quins objectius, criteris, indicadors?» – Anton Ferret

logo_drets_linguistics_verticalEls estudis sobre les polítiques lingüístiques i la planificació lingüística estan fent un gir cap a l’avaluació de l’eficàcia des d’una perspectiva més general d’avaluació de polítiques públiques. Aquesta tendència és la que va protagonitzar les X Jornades dels Drets Lingüístics (JDL 2016): «Avaluar les polítiques lingüístiques: quins objectius, criteris, indicadors?» que van tenir lloc a les localitats de Teramo i Giulianova (Itàlia) entre el 14 i el 16 de desembre. Les Jornades van ser organitzades per les universitats de Girona i de Teramo i l’Associació LEM-Itàlia, amb la participació d’ODELLEUM -Observatori de les Llengües d’Europa i de la Mediterrània- i el Centre d’Estudis de la Diversitat Lingüística Sociolingua.

Aquest interès per l’eficàcia de les polítiques lingüístiques es va resumir en el document de presentació de l’esdeveniment, en què s’apel·lava a arguments econòmics i polítics i en què se’n podia veure l’aplicació tant en les polítiques lingüístiques de les llengües de gran difusió com en les polítiques lingüístiques de les llengües de les noves minories (com les dels immigrants), les no-territorialitzades (com les de signes) i les patrimonials que han estat minoritzades (com el català o l’occità).Read More »