L’occità al Parlament de Catalunya: la Llei de l’occità, aranès a l’Aran – Joan Fibla Sancho

aran-drapeuEl 22 de setembre de 2010 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 35/2010, de l’1 d’octubre, de l’occità, aranès a l’Aran. Aquesta llei desplega l’Estatut d’autonomia del 2006, l’article 6.5 del qual estableix l’oficialitat de l’occità a Catalunya. Com a concreció d’aquesta oficialitat, l’article 7 de la Llei de l’occità estableix l’obligació de publicar les lleis del Parlament en aranès i el caràcter oficial de la versió aranesa de la llei. Aquest mateix article estableix l’obligació de publicar en aranès, si afecten específicament Aran, les disposicions, les resolucions i els acords de les institucions que conformen la Generalitat.

El desplegament de la Llei 35/2010 encara no s’ha fet efectiu, tot i que el Parlament ha adoptat diverses resolucions en què instava el Govern a desplegar-la, com la Resolució 170/IX, sobre l’impuls a l’oficialitat de l’occità a Catalunya, el 2011, o més recentment, la Resolució 115/XI.

Traducció de les lleis

A partir de l’entrada en vigor de la Llei 35/2010, totes les lleis aprovades pel Parlament, inclosa la mateixa Llei 35/2010, s’han publicat en occità. A hores d’ara ja en són setanta, que constitueixen un important corpus legislatiu, sense precedents en occità, i que contribueixen en gran manera a l’establiment del llenguatge jurídic occità.Read More »

Llengua materna, un terme equívoc per a una bona causa – Mireia Galindo i Carles de Rosselló

llengua_maternaEl 1999, la UNESCO va declarar el 21 de febrer Dia Internacional de la Llengua Materna. Amb aquesta decisió, la UNESCO es proposa com a objectiu treballar a favor del plurilingüisme, partint del convenciment que promoure la difusió de llengües maternes fomentarà la diversitat lingüística i l’educació multilingüe.Read More »

I què en fem, de l’occità? Algunes consideracions a partir de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població de 2013 – Aitor Carrera

Darrerament comencem a habituar-nos als debats sobre els graus d’oficialitat que haurien de tenir les diferents llengües que conviuen a casa nostra en un hipotètic nou marc jurídic i polític. L’occità ocupa en aquestes controvèrsies una posició clarament secundària, i segons el cas se’n proposen diferents nivells de reconeixement, inferiors o superiors als que ja té actualment al nostre país, cosa que no sempre obeeix a una reflexió profunda sobre el paper que caldria reservar a la nostra segona llengua territorial. Ben mirat, tot plegat tampoc no és una sorpresa. La Vall d’Aran, el territori occitanoparlant de l’actual Catalunya administrativa, representa amb prou feines el 0,1% del conjunt de la població del país. Tot i que la llengua d’oc sigui oficial en aquella comarca pirinenca d’ençà de 1990, i que tingui aquesta mateixa consideració –almenys sobre el paper– a tot el Principat des de 2006, la darrera Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (d’ara endavant, EULP2013) constata que gairebé la meitat dels habitants de Catalunya –concretament un 45,7%– ni tan sols sap que l’occità hi és oficial, tot i que també cal reconèixer que l’any 2008 el percentatge era encara superior (56,9%). Davant del problema, n’hi ha que han proposat que aquesta llengua tingui almenys algunes atribucions simbòliques o emblemàtiques en el conjunt del país, i certament caldria estudiar com cal –entre altres coses– la manera de garantir de forma efectiva uns drets individuals per a la minoria occitanòfona fora de la Vall d’Aran. No hauríem de perdre de vista, però, que més enllà del paper que eventualment pugui jugar la llengua d’oc a l’exterior d’aquella comarca (que ha donat lloc a veritables fantasies que podrien ser vistes com una expressió de diletantisme), qualsevol iniciativa pública, i en definitiva qualsevol acció en el marc de la política i la planificació lingüístiques, relativa a la llengua occitana hauria de tenir una prioritat molt clara i evident: fomentar-ne l’ús social al seu territori i fer-ne (o refer-ne, més aviat) una llengua d’ús normal entre la població aranesa.Read More »

Er occitan dera Val d’Aran. A on n’èm? – Aitor Carrera

Er occitan qu’a agut en çò de nòste ua arreconeishença de mès en mès importanta dempús de 1979, ath punt qu’ei vengut oficiau dempús de 1990 ena Val d’Aran e de 2006 en Catalonha. Aguest petit trabalh que sage de hèr ua brèu descripcion sociolingüistica der occitan dera Val d’Aran en partint des disposicions legaus que lo tòquen.

En 1979 er Estatut d’Autonomia de Catalonha que senhalèc que «la parla aranesa serà objecte d’especial respecte i protecció». Quate ans mès tard, era prumèra Lei de Normalizacion Lingüistica que tenguec ja eth tèrme aranès entà parlar de «la llengua pròpia de la Vall d’Aran», e que hec referéncia ath hèt de «proporcionar els mitjans que garanteixin l’ensenyament i l’ús de l’aranès als centres escolars de la Vall d’Aran» o ath de «prendre les mesures necessàries per a garantir el coneixement i l’ús normal de l’aranès a la Vall d’Aran i per a impular-ne la normalització», per exemple. Mès era oficializacion reau der aranés, a mès coma lengua occitana, qu’arribèc gràcies ara Lei 16/1990 deth Parlament de Catalonha o Lei d’Aran, que certifiquèc çò que seguís: «L’aranès, varietat de la llengua occitana i pròpia d’Aran, és oficial a la Vall d’Aran». Dempús dera darrèra reforma der Estatut en 2006, quitaments s’aquerò ei encara desconegut dera màger part dera poblacion, er occitan qu’ei vengut oficiau non solaments ena Val d’Aran, mès tanben en Principat de Catalonha, aumens sus eth papèr: «La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística». En 2010 eth Parlament de Catalonha qu’aprovèc per ua ampla majoritat era Llei de l’occità, aranès a l’Aran (Llei 35/2010), que preve iniciatives de promocion der occitan en diuèrsi domenis, e tanplan era creacion d’ua autoritat reguladora entara lengua, qu’ara madeish se’n parle fòrça e que’n calerà observar atentivaments era neishença, eth sòn caractèr academic e era capacitat d’èster ena madeisha longor d’ones qu’es organismes dera Occitània Grana qu’aspiren a jogar un ròtle semblable. Donc, es darrèrs trenta cinc ans que son estadi ua longa ascension, petit a petit, qu’er aranés i a guanhat progressivaments gras d’arreconeishença: de parla a lengua, de respècte a oficialitat, dera soleta Val d’Aran a tot eth Principat, d’aranés a occitan coma subjècte sintaxic dera frasa. Tot aquerò que mos aurie de hèr a pensar qu’er occitan a agut en Aran ua progression parallèla en usatge sociau. Mès, malerosaments, non ei cap atau.Read More »