2a Jornada “Drets Lingüístics: Present i Futur” – Teresa Tort Videllet

La Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona rep els visitants amb un doble aparador: a l’esquerra, un edifici blanc, modern i hermètic; a la dreta, un edifici experimentat, amb el desgast evident dels anys però amb un halo inesborrable de premi FAD 1958.

Dijous 19 d’abril la Sala de Graus d’aquesta Facultat va acollir la 2a Jornada sobre Drets Lingüístics, organitzada per la Fundació Catalunya, l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia i la mateixa Universitat de Barcelona, amb el suport d’altres organismes de l’àmbit lingüístic i jurídic. Tot i que la situació del català en el món de les lleis és molt deficient, les reflexions que es van anar desgranant al llarg del matí i de la tarda van permetre anar més enllà de la constatació d’aquesta diagnosi. En recollirem aquí unes quantes per posar-les a l’abast dels que no hi vau poder ser.Read More »

I Jornades Feministes Universitàries a la Universitat Jaume I: perspectives lingüístiques, jurídiques i econòmiques de la igualtat – Anna Albert

Avui dia el feminisme està en boca de totes i, fins i tot, de tots. Molt notablement a les xarxes socials, però també als carrers, a les ciutats, als barris i fins i tot a les nostres universitats i centres d’estudi, el feminisme ha canviat les nostres vides. El passat 8 de març, els carrers de totes les ciutats es varen omplir de reivindicacions per reclamar els canvis interaccionals i estructurals que encara són necessaris. Amb una aturada de dones, vam assolir un impacte real. Ha sigut entre totes que hem aconseguit ser on som, que estem aconseguint canviar la representació de les dones en els missatges socials. Les lluites individuals orquestrades i sumades a les col·lectives ens fan arribar a tot arreu: ens permeten canviar com ens representem i ens representen en el llenguatge i en les estructures i els marcs jurídics. I així canvia el nostre futur.

Els centres d’estudi i, particularment, les universitats, hi juguen un paper cabdal. Les joves no hi adquirim solament les competències per exercir una professió, sinó que hi aprenem a conviure i a superar les barreres per definir el nostre futur. Les universitats són un lloc d’encontre de les persones que es faran càrrec de la societat des de molts punts diferents del coneixement. Ara ens trobem totes en un lloc comú que necessita, més que mai, la presència feminista.

Subversives és una assemblea feminista creada a la Universitat Jaume I per iniciativa d’un grup d’estudiantes que ha vist un interès creixent i divers a què donar resposta. Una de les nostres primeres actuacions va ser l’organització d’unes jornades feministes de reflexió i aprenentatge col·lectiu que ens ajudaren a entendre uns àmbits que consideràvem cabdals: com afecten la llengua i el dret les nostres possibilitats d’igualtat. Des de reflexions diverses, en àmbits diferents, volíem trobar eines per respondre a la discriminació diària: quan és legal que no hi haja igualtat, per què no es fa complir la llei i què podem respondre davant els missatges que ens demanen callar i parar en les nostres reivindicacions. Aquestes preguntes es van aplicar concretament als àmbits de l’empresa i l’activitat rural i de la comunicació (la narrativa oral i el llenguatge en sentit més ampli). Conscients de la complexitat de la nostra experiència social, la llengua vehicular de les Jornades triada com a mitjà identitari i de difusió va ser el valencià, amb l’esperit d’unir interessos compartits de reconeixement i promoció de la igualtat política com a base de la democràcia.Read More »

Tots els vídeos de l’acte de reconeixement a Carles Duarte

El passat 15 de juny l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) va acollir un acte de reconeixement a Carles Duarte com a fundador i primer director de la Revista de Llengua i Dret – Journal of Language and Law (RLD). Un homenatge impulsat per l’actual Consell de Redacció i organitzat per l’EAPC amb la col·laboració de la DG de Política Lingüística que va combinar moments d’expertesa, erudició i poesia en un àmbit com és el llenguatge jurídic i administratiu, que d’entrada podria semblar poc propens a les emocions. La ingent tasca professional, però també el perfil humà i el tarannà de Carles Duarte, generen un gran consens al voltant de la seva figura i tothom coincideix a destacar-lo com un referent en la construcció i modernització del llenguatge jurídic, a Catalunya i més enllà.Read More »

III Jornades sobre «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana» – Miquel Àngel Pradilla Cardona

descargaEls dies 31 de maig i 1 de juny es van celebrar a l’Institut d’Estudis Catalans les III Jornades sobre «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana». Aquesta activitat acadèmica ha estat organitzada per la Xarxa Cruscat amb la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Com és sabut, l’esmentat organisme de l’IEC té com a objectius prioritaris: (i) l’anàlisi dels coneixements, els usos i les representacions de la llengua catalana; (ii) la dinamització interna de la massa crítica que treballa al voltant de la disciplina sociolingüística; (iii) i la projecció exterior, això és, la internacionalització corporativa d’una tradició, la de la sociolingüística catalana, quasi invisible en el context mundial.

Tal com proposàvem ja en la primera de les jornades (celebrades el gener de 2011) ha continuat vigent el nostre desig que aquesta trobada ens ajude a consolidar l’estructura dels grups de la Xarxa: una estructura que ha deixat de prioritzar el criteri de territorialitat i ha avançat cap a la potenciació de grups definits per l’àmbit d’interès temàtic. La Xarxa Cruscat vol esdevenir, doncs, un veritable aixopluc de la recerca sociolingüística sobre la llengua catalana. Un aixopluc suprauniversitari i suprainstitucional, que potencie una imatge de conjunt i ens permeta avançar cap a la delimitació d’aquest àmbit del coneixement profundament interdisciplinari.Read More »

«Benign neglect»? Una sortida de «language contestedness» – Nicola Vaiarello

contested languages on the spotEl 5 i el 6 de maig del 2016 es va dur a terme a la Universitat de Torino la segona edició del conveni sobre «Contested Languages in the Old World» (CLOW), organitzat pel professor Mauro Tosco (Universitat de Torino) i pel professor Marco Tamburelli (University of Bangor). Per contested languages s’han d’entendre aquelles llengües que són suficientment diferents, des del punt de vista lingüístic, de la llengua principal de l’Estat on es parlen, però que no tenen l’estatus de llengües oficials i freqüentment són classificades com a «dialectes» o «patois».[1] La majoria dels contested languages, entre les quals es poden incloure les llengües regionals d’Itàlia (sicilià, napolità i piemontès) d’Alemanya (bavarès, baix saxó, suabi), d’Espanya (asturià, aragonès) i moltes llengües regionals de França. Són llengües en perill d’extinció. Concretament, la visibilitat d’aquestes llengües en l’esfera pública és extremament reduïda i això no permet crear les condicions per a un reconeixement oficial i, en un cercle viciós, la falta de reconeixement oficial no dóna visibilitat pública a aquestes llengües.Read More »