III Jornades sobre «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana» – Miquel Àngel Pradilla Cardona

descargaEls dies 31 de maig i 1 de juny es van celebrar a l’Institut d’Estudis Catalans les III Jornades sobre «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana». Aquesta activitat acadèmica ha estat organitzada per la Xarxa Cruscat amb la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Com és sabut, l’esmentat organisme de l’IEC té com a objectius prioritaris: (i) l’anàlisi dels coneixements, els usos i les representacions de la llengua catalana; (ii) la dinamització interna de la massa crítica que treballa al voltant de la disciplina sociolingüística; (iii) i la projecció exterior, això és, la internacionalització corporativa d’una tradició, la de la sociolingüística catalana, quasi invisible en el context mundial.

Tal com proposàvem ja en la primera de les jornades (celebrades el gener de 2011) ha continuat vigent el nostre desig que aquesta trobada ens ajude a consolidar l’estructura dels grups de la Xarxa: una estructura que ha deixat de prioritzar el criteri de territorialitat i ha avançat cap a la potenciació de grups definits per l’àmbit d’interès temàtic. La Xarxa Cruscat vol esdevenir, doncs, un veritable aixopluc de la recerca sociolingüística sobre la llengua catalana. Un aixopluc suprauniversitari i suprainstitucional, que potencie una imatge de conjunt i ens permeta avançar cap a la delimitació d’aquest àmbit del coneixement profundament interdisciplinari.Read More »

«Benign neglect»? Una sortida de «language contestedness» – Nicola Vaiarello

contested languages on the spotEl 5 i el 6 de maig del 2016 es va dur a terme a la Universitat de Torino la segona edició del conveni sobre «Contested Languages in the Old World» (CLOW), organitzat pel professor Mauro Tosco (Universitat de Torino) i pel professor Marco Tamburelli (University of Bangor). Per contested languages s’han d’entendre aquelles llengües que són suficientment diferents, des del punt de vista lingüístic, de la llengua principal de l’Estat on es parlen, però que no tenen l’estatus de llengües oficials i freqüentment són classificades com a «dialectes» o «patois».[1] La majoria dels contested languages, entre les quals es poden incloure les llengües regionals d’Itàlia (sicilià, napolità i piemontès) d’Alemanya (bavarès, baix saxó, suabi), d’Espanya (asturià, aragonès) i moltes llengües regionals de França. Són llengües en perill d’extinció. Concretament, la visibilitat d’aquestes llengües en l’esfera pública és extremament reduïda i això no permet crear les condicions per a un reconeixement oficial i, en un cercle viciós, la falta de reconeixement oficial no dóna visibilitat pública a aquestes llengües.Read More »

Justícia i llengües minoritzades en l’ordre postmonolingüe – Esther Monzó

Internet-maquina-aplastar-lenguas-minoritarias_PLYIMA20140402_0019_9La supervivència és un instint i l’odi un mecanisme. Cognitivament, la reducció de la complexitat dels individus ens permet reconèixer-los com a membres d’una classe i en aquest mateix procés hi podem associar prototips o estereotips que ens agiliten saber si ens agradarà o no el que fa pinta d’espinacs o si hem de fugir o no del que fa pinta de foc. Aplicat a les persones, els prototips també ens estalvien temps i esforços cognitius, sovint en contra dels drets dels altres (cf. van Dijk, 1987). Quan mirem de reüll qui ens passa pel costat, ens estalvien la feina de conèixer-lo individualment i, segons ens diu l’instint, assegurem la pròpia supervivència. Quan difonem aquesta temor de formes més o menys subtils i disciplinades, des de la reiteració de la masculinitat com a genèric fins als discursos d’odi contra migrants, aprofitem aquest instint i la subjectivitat que l’origina (Zeki, 2009) per mantenir o potenciar la dominació d’una sola manera de ser, alhora que retirem la humanitat i els drets d’altres individus que són excepcions a la norma i podrien qüestionar visions i situacions que ens són avantatjoses.Read More »

La llengua catalana a l’estat propi: oficialitat o cooficialitat: ressenya de l’11a Jornada Juristes per la Llengua – Rafel Torner

Aquesta jornada ha estat organitzada per l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia (AJDLP), amb el suport del Departament de Cultura i la Plataforma per la Llengua. Ha tingut lloc el 6 de novembre de 2015 al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (Barcelona).

Benvinguda

Mireia Casals, presidenta de l’AJDLP, presenta la Jornada i explica que es tracta de reflexionar sobre el tema a partir de les aportacions dels ponents.

Germà Gordó, conseller de Justícia (vegeu el contingut de la intervenció del conseller tal com el recull aquesta notícia, publicada al web del Departament de Justícia). Pel que fa al tema de la jornada, Gordó no parla d’oficialitat ni de cooficialitat, sinó de la possibilitat de partir de les idees del català com a «llengua pròpia i [per tant] vehicular de les administracions», la «igualtat de drets lingüístics del català i el castellà» i l’«emparament dels drets lingüístics de tots els ciutadans que viuen a Catalunya». D’acord amb la notícia esmentada, les referències de Gordó a la «igualtat de drets lingüístics del català i el castellà» s’han d’entendre en el context de l’ús d’una o altra llengua en les comunicacions del ciutadà amb les administracions catalanes.Read More »