La lluita (discursiva i legislativa) contra la COVID-19 (II) – Albert Morales

En una primera entrada en el Blog de la Revista de Llengua i Dret (La lluita (discursiva i legislativa) contra la COVID-19 (I)) vam presentar tendències i trets lingüístics dels reials decrets aprovats per l’executiu de Pedro Sánchez per “combatre” la pandèmia de la COVID-19.

Com és d’esperar, els països han adoptat mesures molt variades per fer-hi front. El seminari web Centralization vs. decentralization: Which strategy is best to fight against COVID-19?, per exemple, va abordar quines s’havien adoptat a territoris amb diferents graus d’autogovern, com Espanya, Itàlia, el Regne Unit o Suïssa. El volum Pandemia. Derechos humanos, sistema penal y control social (en tiempos de coronavirus) (Tirant lo Blanch, 2020) ofereix una panoràmica sobre la legislació aprovada a contextos tan diferents com l’Argentina, el Brasil, Colòmbia, Costa Rica, Espanya, Itàlia, Mèxic i Veneçuela. Iñaki Rivera, coordinador del volum, hi adverteix que els canvis han estat “especialment decisius pel que fa als drets humans, el sistema penal i les formes de control social que s’estan assajant” i rebla que “l’experiència de privació de llibertat viscuda obre molts interrogants”.Llegeix més »

La lluita (discursiva i legislativa) contra la COVID-19 (I) – Albert Morales

El contagi bel·licista del discurs públic
Ja fa ben bé dos mesos que vivim una nova normalitat imposada per la COVID-19. La retòrica bel·licista ha impregnat els discursos de la majoria de líders polítics occidentals. S’ha generalitzat la construcció discursiva del marc mental següent: la pandèmia és una batalla de salut pública que hem de vèncer amb la unió (malgrat l’acció hipòcrita dels estats; tot i la crida a la unió del secretari general de l’ONU, han actuat individualment i han lluitat per abastir-se d’elements de protecció personal).

Les dinàmiques discursives bel·licistes observades no són exclusives de la COVID-19. Ja s’havien detectat i analitzat en contextos previs com la lluita contra la droga, la pobresa o el terrorisme; malgrat la variació temàtica, totes elles comparteixen estratègies discursives i metàfores.Llegeix més »