Etiqueta: aranès

Creacion deth Conselh Consultatiu der Aranés – Jordi Suïls Subirà
 Coordinador deth Conselh Consultatiu der Aranés

eapcDeixa un comentari
Font: Viquipèdia Jordiferrer, llicència CC BY-SA 3.0

Eth 17 de seteme deth 2021 se presentèc en Arties eth Conselh Consultatiu der Aranés (CCA), organ creat peth Conselh Generau d’Aran entà ajudar a afrontar era situacion sociau dificila en qué se tròbe er occitan d’Aran. Ei un organ d’assessoracion e consultacion en matèria de politica e planificacion lingüistiques adscrit ar airau de Cultura e Lengua deth Conselh Generau d’Aran.

Estructura deth CCA
Ei integrat per persones especialistes en aqueres matèries (ara madeish son nau persones), ja sigue coma trabalhadores d’aqueth airau en Conselh Generau madeish, ja sigue coma coneishedores, pr’amor dera sua experiéncia en aqueth terren, o coma especialistes academicianes ena sociolingüistica aranesa, occitana, o d’auti contèxtes de minorizacion. Er airau de trabalh deth Conselh Consultatiu der Aranés se definís enes sues tòques, que descriuem ara seguida.Llegeix més »

Per Sant Jordi el blog us suggereix algunes lectures

eapcDeixa un comentari

Aquest any Sant Jordi ens arriba amb algunes llums que permeten albirar que l’ombra de la pandèmia es va esqueixant. La Diada és una festa de catalanitat, però sobretot és un aparador de com Catalunya celebra la seva festa. Amb l’intercanvi de roses i llibres se celebra alhora l’estima per l’altre i el goig per la cultura. També és un senyal que el bon temps s’aferma, i entre els venedors ocasionals, les paradetes improvisades i els floristes i llibreters amb ofici s’escampa l’olor singular de la lletra impresa i les tiges en aigua.

   La selecció bibliogràfica que segueix és de publicacions recents, algunes tenen una dimensió clarament acadèmica, però d’altres s’acosten més al gènere divulgatiu. La majoria se centren en el que sovint anomenem “situació del català”

Per a aquest dia tan especial, des del blog de la Revista no ens podem estar de suggerir-vos unes quantes lectures. En un blog d’una publicació com aquesta la tria que us presentem hauria de respondre a criteris acadèmics ben definits. En aquesta ocasió, però, no és ben bé així. La selecció bibliogràfica que segueix és de publicacions recents, tot i que algunes són de fa dos anys. Alguns llibres tenen una dimensió clarament acadèmica, però d’altres s’acosten més al gènere divulgatiu. La majoria se centren, sota diferents perspectives i amb diferents metodologies i disciplines, en el que sovint anomenem “situació del català”; no debades la comunitat lingüística catalana sol reflexionar molt sovint sobre la salut de la seva llengua. Per això també incloem en la tria dos llibres que recuperen el pensament i la tasca de dues personalitats en l’estudi i la defensa del català com el professor Badia i Margarit i el notari J. M. Puig i Salellas. Entre els llibres que us presentem també hem fet un lloc al nostre occità amb un treball molt visual que retrata de manera sintètica l’aranès, una de les llengües oficials a Catalunya.Llegeix més »

Era carta europèa e es perilhs der occitan – Jusèp Loís Sans Socasau

eapcDeixa un comentari

En 2006 damb era declaracion der occitan coma lengua oficiau en Catalonha, en Estatut d’autonomia, era lengua occitana passaue d’èster sonque en apartat 2 dera Carta europèa des lengües regionaus o minoritàries a incorporar-se en apartat 3, damb ua proteccion parelha en Estat espanhòl ara qu’auie de recéber eth catalan, er euskèra o eth galhèc.

Eth darrèr Informe, de deseme de 2019, des delegats des Ministres deth Conselh d’Euròpa sus eth compliment dera Carta europèa per Estat espanhòl deishaue clarament senhalat qu’existissen uns punts febles enes que calerie intervier. Es mancances en ensenhament, en sistèma educatiu, venguien destacades coma un punt fòrça feble. A mès, destacaue er Informe, que cau hèr esfòrci entà garantir er emplec der occitan ena Justícia e especialament enes procèssi judiciaus. E finalament insistie sus era manca d’emplec der occitan ena administracion publica en Catalonha.Llegeix més »

La STC d’11 d’abril de 2019 sobre la Llei d’educació de Catalunya i la seva repercussió sobre el model lingüístic a l’escola catalana – Susana Marín Dios

eapcDeixa un comentari

Una sentència sobrevalorada, que no pacifica la qüestió i que ens deixa a les portes de nous embats entorn a l’ús del català com a llengua vehicular

La Sentència del Tribunal Constitucional (STC) d’11 d’abril de 2019 acaba de resoldre —amb considerable retard, això sí— el recurs presentat contra diversos preceptes de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació de Catalunya (LEC). Cada vegada que el model educatiu —i els seus fonaments legals o reglamentaris— és objecte de revisió constitucional o jurisdiccional, ha reviscut el debat jurídic, però també el mediàtic i el social, sobre un marc normatiu tan rellevant per a la vida de les persones. No debades, la Sentència que ens proposem examinar conté diversos pronunciaments sobre una qüestió tan controvertida com el règim lingüístic a l’educació i la utilització del català com a llengua vehicular en l’ensenyament.

Ara bé: realment, la Sentència suposa un “blindatge” respecte de la immersió lingüística a l’escola catalana com s’han apressat a assenyalar els mitjans de comunicació? Més encara, és l’objecte d’aquesta sentència el model lingüístic a l’escola? Respondre adequadament aquestes preguntes exigiria, probablement, contextualitzar de forma exhaustiva aquesta Sentència, i posar-la en relació no només amb el marc normatiu sinó amb la seva evolució, i sobretot amb la jurisprudència constitucional i ordinària sobre els drets i deures lingüístics, en l’educació i en altres àmbits. No obstant, per no sobreeixir dels marges raonables del que ha de ser aquest apunt, em remeto al magnífic estudi del Dr. Joan Ridao Martín, publicat en aquesta mateixa revista (1) i que descriu amb precisió l’escenari jurídic, la seva evolució a la llum dels canvis normatius i jurisprudencials i el balanç que cal extreure’n en el moment actual.Llegeix més »

Eth caractèr non preferenciau der aranés, un limit juridic entara normalizacion lingüistica? – Xavier Moral

eapc1 comentari

Er an 2010, eth Parlament de Catalonha siguec mès que mès prolix en produccion legislatiua restacada damb ahèrs de lengua o damb contenguts lingüistics significatius, en un periòde que s’esten deth 2 de mai, damb era aprobacion dera Lei 10/2010, des persones immigrades e retornades en Catalonha, enquiath 1r d’octobre, damb era promulgacion dera Lei 35/2010, der occitan, aranés en Aran. Era Lei der occitan siguec aprovada en darrèr Plen dera legislatura[1] e siguec tanben era darrèra lei promulgada, pòqui dies abans dera dissolucion deth Parlament eth 4 d’octobre.

Aquera legislatura siguec mercada de cap a cap peth recors d’inconstitucionalitat presentat contra eth nau Estatut d’Autonomia en 2006 e era senténcia que ne harie eth Tribunau Constitucionau (TC) en 2010,[2] qu’ua des conseqüéncies ne serie era anullacion deth caractèr preferenciau dera lengua catalana que prevedie er Estatut. Per aquerò, tanben ei interessant de conéisher un shinhau eth detalh dera cronologia ena que s’impulsèc era naua lei q’auie de regular era oficialitat dera lengua occitana, coma prevedie er article 6.5 der Estatut.

Es prumèrs trabalhs d’elaboracion dera Lei 35/2010 se produsissen en 2008 laguens deth Programa Occitan en Catalonha,[3] impulsat per alavetz Secretariat dera Politica Lingüistica dera Generalitat. Ua des missions d’agueth Programa ère justaments eth desplegament legislatiu dera condicion de lengua oficiau qu’er Estatut de Catalonha autrejaue ar occitan. En aqueth punt eth Govèrn auie diuèrses opcions legislatiues[4] mès, fin finau, en 2009, eth Govèrn causic impulsar un projècte del lei pròpri e especific.Llegeix més »