La comunicació jurídica i la claredat. L’exemple de Suècia – Ingemar Strandvik

Suècia és un sistema democràtic des del 1921. Aquesta tradició duradora i continuada ha permès també una consolidació dels valors democràtics entre la població i les estructures administratives que la situa, any rere any, en els primers llocs dels rànquings mundials de democràcia, alhora que ha facilitat una maduració precoç d’aspectes que són ara objecte de debat i reformes arreu del món. Un d’aquests aspectes és la claredat del llenguatge que utilitzen les distintes administracions, inclosa l’administració judicial i el poder legislatiu.

A Suècia hi ha la convicció que la democràcia exigeix seguretat jurídica i que aquesta planteja un sine qua non: que les autoritats públiques es comuniquen de manera clara i entenedora amb la ciutadania, que ha d’entendre tot allò que emeten els poders públics. No és només una condició perquè els ciutadans puguin exercir els seus drets fonamentals sinó també per incitar-los a participar en els processos polítics. La bona comunicació, efectivament, és un dret ciutadà però també un avantatge polític: es tracta d’una eina que genera legitimitat i confiança, que permet que la ciutadania acati les decisions de les administracions i, per si tot això no és suficient, estalvia recursos públics.Read More »

Algunes reflexions al voltant de la Llei catalana del cinema i la posició de la Comissió Europea en relació amb els seus aspectes lingüístics – Narcís Mir

Aviat farà cinc anys, concretament el 7 de juliol de 2010, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 20/2010 del cinema. Aquesta llei està essent qüestionada actualment per la Comissió Europea, de moment a través dels corresponents procediments administratius, amb l’argument principal que algun dels seus articles podria vulnerar el principi de lliure prestació de serveis audiovisuals dintre del mercat interior europeu.

Més concretament, la Comissió considera que la forma en què la llei estableix l’obligatorietat de quotes de doblatge en favor de la llengua catalana acaba tenint com a conseqüència una discriminació encoberta de la producció cinematogràfica europea en benefici de l’espanyola en quedar aquesta última al marge d’aquesta obligació. En aquest sentit, cal recordar que la llei determina que les pel·lícules la versió original de les quals és en castellà estaran exemptes de l’obligació de doblatge al català.Read More »