Programes de detecció de plagi: aspectes lingüístics, legals i educatius del seu ús — Cristóbal Urbano i Amadeu Pons

Durant la tardor de 2018, uns quants noms comercials de programes informàtics de detecció de plagi, com ara Turnitin, Urkund o PlagScan, entre d’altres, van ser ben presents als mitjans de comunicació espanyols. De cop i volta, arribaven amb força a Espanya alguns casos mediàtics sobre plagi acadèmic de personalitats del món polític, que ja havien estat tot un clàssic des de feia anys arreu del món —com ho proven els casos de les dimissions per plagi de ministres del Govern alemany.[1] Si bé ja feia anys que diverses situacions de plagi en publicacions acadèmiques per part d’autoritats universitàries espanyoles havien circulat en els mitjans —com ara el cas judicialitzat de l’exrector Fernando Suárez—,[2] el focus sobre els polítics va suscitar a principis de setembre de 2018 l’interès dels periodistes: Carmen Montón, ministra de Sanitat, dimitia per una acusació de plagi en el seu treball final de màster, que els mitjans van analitzar detalladament sota la lupa del programa Turnitin.[3]

Amb la seva dimissió, la ministra va deixar de funcionar com a “fusible” d’altres possibles casos en el Govern. L’oposició en el Congrés dels Diputats va reclamar l’anàlisi de la tesi doctoral del president del Govern, Pedro Sánchez, sobre la qual hi havia rumors de plagi, ja que de forma sorprenent respecte al que és ja habitual en els darrers anys entre la majoria persones que es doctoren, no l’havia difós digitalment en un repositori acadèmic, i les condicions de consulta de la versió en paper a la biblioteca de la Universitat Camilo José Cela eren força restrictives.[4] La reacció de la Moncloa va ser pujar la versió digital de la tesi per a la seva consulta lliure a TESEO[5] i encarregar directament l’aplicació dels programes Turnitin i PlagScan, amb un resultat d’originalitat del treball del president suficientment elevat —un cop descomptades les citacions correctament documentades— per descartar l’acusació.[6]

Tota aquesta atenció mediàtica sobre aquests casos va servir per posar de manifest la complexitat i els condicionants que s’han de tenir presents en fer ús de programari per a la detecció de plagi acadèmic, com bé deia Lluís Val a ElDiario.es: “Tratar de subjetivizar cualquier escenario de plagio a un criterio numérico es un error. Hay que mirar los datos, analizarlos, y estudiar el trabajo con mucha atención”.[7]Llegeix més »